APUNTS DE VARIACIÓ LINGUÍSTICA, Apuntes de Catalán

¡Descarga APUNTS DE VARIACIÓ LINGUÍSTICA y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!

BTL

Llengua catalana

UD4. LA VARIACIÓ

LINGÜÍSTICA

Apunts i activitats

Escola Joviat

• 1. LLENGUA I DIALECTE......................................................................................................................... Índex de continguts
• 2. CONCEPTE DE VARIACIÓ LINGÜÍSTICA..............................................................................................
• 3. VARIETATS FUNCIONALS (REGISTRES)...............................................................................................
• 4. LA NORMA I L’ESTÀNDARD...............................................................................................................
     • 4.1. LA LLENGUA NORMATIVA........................................................................................................
     • 4.2. L’ESTÀNDARD............................................................................................................................
• 5. VARIETATS GEOGRÀFIQUES (DIALECTES)........................................................................................
  • 5.1. EL DOMINI LINGÜÍSTIC DE LA LLENGUA CATALANA...............................................................
  • 5.2. ELS DIALECTES CATALANS........................................................................................................
• 6. VARIETATS HISTÒRIQUES O GENERACIONALS (CRONOLECTES).....................................................
• 7. VARIETATS SOCIALS (SOCIOLECTES)................................................................................................
• ACTIVITATS DE VARIACIÓ LINGÜÍSTICA...............................................................................................
  • VARIETATS FUNCIONALS (REGISTRES)............................................................................................
  • VARIETATS GEOGRÀFIQUES (DIALECTES).......................................................................................

BTL2 Llengua catalana Aquest fenomen s’anomena variació lingüística. Des del punt de vista de la variació lingüística, es distingeixen diferents varietats de la llengua: a. Varietats funcionals (registres) b. Varietats geogràfiques (dialectes) c. Varietats socials (sociolectes) d. Varietats històriques o generacionals (cronolectes). e. La varietat ESTÀNDARD 4 de 40

BTL2 Llengua catalana

3. VARIETATS FUNCIONALS (REGISTRES) Les varietats funcionals s’anomenen també estils o registres lingüístics. L’adopció d’una o altra varietat funcional per part dels parlants depèn de la situació comunicativa en què es troba i, concretament, de quatre factors. a. Camp o tema: La consideració d’aquest factor ens permet observar que la llengua que usem quan parlem de temes quotidians o generals és notablement diferent de la que usem quan parlem de temes especialitzats. Per exemple, si parlem d’amistats, aficions, treballs o diversions, haurem de dominar un vocabulari i una fraseologia generals corresponents a aquestes activitats de la vida quotidiana. En canvi, si parlem de matemàtiques o de química, haurem de conèixer la terminologia específica que correspon a aquestes disciplines. b. Mode o canal: Hi ha dos grans canals: l’ oral i l’ escrit. Segons que sigui l’un o l’altre, hi haurà diferències en la construcció del discurs. Dins aquests dos macrocanals, podem considerar tot un ventall d’altres canals o mitjans de comunicació: la televisió, la ràdio, el telèfon, el correu electrònic, etc. El fet que els interlocutors interactuïn o no, o que parlin en diferit i no directament, o que comparteixin temps, però no espai, etc. exigeix un determinat ús de la llengua. c. Tenor o propòsit: El nombre d’intencionalitats comunicatives és pràcticament infinit (convèncer, queixar-se, disculpar-se, demanar un favor...). A efectes operatius, distingirem el tenor interactiu (propi, per exemple, d’una conversa entre amics, en què l’objectiu és bàsicament la interacció) i el tenor informatiu (propi, per exemple, d’una classe magistral, d’una conferència o d’un programa d’informatius, en què l’objectiu és transmetre informació). d. To o grau de formalitat: Aquest factor té a veure amb la relació que s’estableix entre els interlocutors, que es manifesta, entre altres formes, amb el tractament de cortesia o de tuteig: vós, vostè o tu. Dins d’aquest factor, distingim el to molt formal o solemne ( Molt Honorable, Il·lustríssim, Excel·lentíssim... ), el to formal , el to informal o familiar , i el to molt informal o vulgar. A partir de l’encreuament dels quatre factors anteriors, podríem distingir un ventall amplíssim de registres. Simplificant molt, però, parlem d’uns quants registres bàsics, que formen una relació que va des dels formals o alts (com el científic o literari) fins als no formals o baixos (com el col·loquial i el vulgar, passant per la varietat estàndard (amb un to més neutre ). 5 de 40

REGISTRES INFORMALS

FACTORS VULGAR COL·LOQUIAL O FAMILIAR

Camp o tema Mode o canal Propòsit o tenor To o grau de formalitat Quotidià Quotidià Oral espontani o escrit (serveis de missatgeria instantània o xarxes socials). Oral espontani o escrit (serveis de missatgeria instantània o xarxes socials). Interactiu. Interactiu. Molt informal. Informal. TRETS LINGÜÍSTICS  Poca elaboració.  Allunyament de la normativa.  Relacionat amb temes considerats tabú ( sexe, escatologia).  Mots o expressions grolleres, com ara renecs i paraulotes.  Espontaneïtat.  Poca preocupació per la normativa.  Abundància de mots genèrics ( cosa, fet, problema, tema, qüestió, fer, tenir, posar, agafar, bo, dolent, gran, petit, interessant, important, molt, massa...)  Subjectivitat.  Presència d’interferències (sobretot del castellà, però també de l’anglès). TIPUS DE TEXTOS Manera de parlar de classes socials marginals, amb una formació lingüística pobra. El podem trobar, per exemple, usat expressament en pel·lícules o novel·les per a retratar dterminats tipus de personatges que transgredeixen els valors socials establerts. Qualsevol situació comunicativa de la vida quotidiana: una conversa amb els amics, un sopar familiar, etc. Exemple de registre vulgar Exemple de registre col·loquial o familiar Renecs i paraulotes Insults Llengua no normativa i interferències Mots genèrics Col·loquialisme Interferències

• Hòstia, no el suporto, és una merda. M’ha fet una putada del copón. L’imbècil aquest me l’ha clavat... Jo confiava en ell!
• Joder, què fort! Tens que parlar amb aquest fill de sa mare i dir-li lo que penses, però ja!
  • Tia, a vere el teu mòbil...Ostres, no tens aquesta app? La va fer aquella influencer americana que segueixes, sats?
  • Pues no sé quina vols dir... Per cert, ja que parles d’ influencers , hi ha un tema que et volia comentar. 7

REGISTRES FORMALS

FACTORS TECNICOCIENTÍFIC CULTE O LITERARI

Camp o tema Mode o canal Propòsit o tenor To o grau de formalitat Especialitzat. General (si és un text literari) o especialitzat (en el cas d’un discurs solemne) Escrit o oral no espontani. Escrit o oral no espontani. Informatiu. En alguns casos, com en determinats textos jurídics, argumentatiu. Informatiu, estètic, etc., segons els cas concret. Elevat. Elevat. Amb tot, en el cas d’un determinat personatge d’una novel·la es pot recórrer a un to molt informal per conferir veracitat al text. TRETS LINGÜÍSTICS  Objectivitat.  Llenguatge d’especialitat.  Riquesa i precisió lèxica.  Mots amb un significat específic, que no siguin ambigus.  Tecnicismes, cultismes i neologismes.  Alt grau d’elaboració.  Subjectivitat.  Riquesa expressiva.  Figures retòriques.  Mots polisèmics que poden tenir més d’un significat.  Cultismes, arcaismes i llatinismes. TIPUS DE TEXTOS Textos acadèmics, com ara manuals i revistes científiques, tractats o informes sobre temes científics o tècnics, etc. En l’àmbit de la literatura (novel·la, teatre, poesia, assaig), així com en els discursos solemnes (per exemple, discursos parlamentaris). Exemple de registre tecnicocientífic Exemple de registre culte o literari Cultismes Llenguatge d’especialitat i tecnicismes Neologismes Figures retòriques Cultismes i arcaismes Mots polisèmics Bona part dels i les adolescents han convertit les seves habitacions en llocs d’oci i d’esbarjo amb l’aquiescència del pare i la mare. Coincidint amb el reforçament de la cultura de consum centrada en la llar, els processos de globalització i la creixent sofisticació de les tecnologies de la comunicació han imposat un horitzó sociocultural nou que hom ha anomenat «digitalisme», en el qual les noves possibilitats de comunicació electrònica creen formes noves de sociabilitat, basades en la desterritorialització i desmaterialització dels vincles –deixen d’estar ancorades a les relacions de proximitat física i d’expressar-se en una forma orgànica o presencial [...]. Barcelona societat. Revista de coneixement i anàlisi social , núm. 15, 12/ HI HAVIA UN REIALME Ens hem de veure a poc a poc quan els estels toquin el mar, quan el mar bullent amb astre vagi tip del cel caient i quan de ple el retorni un poc a poc a poc i al fons de l’aire. Ens hem de veure sols així per sols només amar-nos nus de nuesa tanta amb pergamí a punt de mal de mal de lletra. Ens hem de veure només molt si ve la sang ullant el temps que fou el trot de ser com l’indi. BLANCA LLUM VIDAL Punyetera flor 8

BTL2 Llengua catalana CARACTERÍSTIQUES DE L’ESTÀNDARD COM A REGISTRE FACTORS Camp o tema: Mode o canal: Tenor o propòsit: To o grau de formalitat: General o especialitzat. Escrit o oral (generalment no espontani). Depèn de la situació. En els mitjans de comunicació, tenor informatiu. Formal. Exemple de registre estàndard: ( cada mot subratllat indica l’alternativa estàndard) Cultismes Col·loquialismes Dialectalismes Arcaismes L’auge dels horts urbans ha portat molta gent (^) éssers humans que no tenia (^) teniva cap relació amb l’agricultura a convertir-se (^) metamorfosar-se en experts (^) cracs en verdura. Però, més enllà de ser un hobby saludable (^) salutífer, una font de menjar (^) teca sa i una bona manera (^) faisó d’omplir de més espais verds les ciutats, ¿quin cost té (^) quants calers costa un hort urbà per la butxaca del pagès aficionat (^) diletant? L’estàndard és la varietat lingüística menys marcada per trets temporals, geogràfics o socioculturals i la que menys informació aporta a l’hora de determinar l’origen dels parlants. Es basa en la llengua normativa, a diferència dels registres no formals, que se separen d’aquesta codificació comuna de manera variable. L’estàndard es construeix a partir de la tria de les formes més neutres de la llengua, amb la finalitat d’aconseguir el màxim de claredat expressiva amb el mínim esforç i de facilitar la comunicació entre parlants de dialectes diversos. Si els dialectes constitueixen element diversificador de la llengua, l’estàndard representa un factor de cohesió de la comunitat lingüística. Amb el seu ús, els parlants prenen consciència de pertànyer a una comunitat lingüística única. Els usuaris d’una llengua normalitzada s’identifiquen amb el seu estàndard, que adopten com a model de referència d’allò que és correcte, adequat, etc. L’estàndard té, doncs, una funció unificadora de les diferències internes, alhora que separadora respecte altres comunitats lingüístiques (un estàndard que no marqui distàncies amb una llengua veïna acaba subordinant-s’hi, dissolent-s’hi, com en el cas del gallec). Malgrat que l’estàndard tendeix a la unificació, una homogeneïtzació total de la parla de tots els individus és pràcticament impossible, sobretot en l’oral on les diferències fonètiques i d’entonació són inevitables. En aquest sentit la codificaciódel català s’ha fet seguint un model composicional (l’estàndard és la síntesi dels dialectes existents). Per això, podem diferenciar modalitats de l’estàndard que incorporen alguns trets característics dels principals grans dialectes, variants fonètiques, morfosintàctiques i lèxiques, que es consideraran igualment vàlides en la varietat estàndard. 10 de 40

BTL2 Llengua catalana Valencià Central Balear Lèxic xic diners noi diners al·lot doblers Morfosintaxi  1a pers. present d’ind.  1a pers. present de subj.  increment incoatiu  imperfet de subjuntiu  díctics  possessius

• [e] ( pense )
• [e/a] ( pense/faça ) -isc/-esc ( patisc/patesc ) -amb –ss- o –r- ( fessen/feren ) -tres graus ( açò-això-allò ) -amb –u- ( meua )
  • [u] ( penso )
  • [i] ( pensi/faci ) -eixo ( pateixo ) -amb -ss- ( fessin ) -dos graus ( això-allò ) -amb –v- ( meva )
    • [ø] ( pens )
    • [i] ( pensi / faci ) -esc ( patesc ) -amb –ss- ( fessin ) -dos graus ( això - allò ) -amb – v- ( meva ) Cal tenir en compte que els àmbits d’ús que corresponen a usos públics de la llengua (mitjans de comunicació, acadèmic, relacions amb institucions) requereixen la varietat estàndard. Ningú aprèn l’estàndard espontàniament, com s’aprèn la varietat dialectal pròpia, sinó que cal estudiar-lo a l’escola. D’altra banda, els mitjans de comunicació, les institucions polítiques i les acadèmiques tenen un paper molt important en la difusió i acceptació de l’estàndard, ja que són les necessitats de comunicació i divulgació les que creen l’acceptació d’aquesta varietat supradialectal per part dels usuaris. 5. VARIETATS GEOGRÀFIQUES (DIALECTES) Les varietats geogràfiques o dialectals són les modalitats parlades en l’àmbit territorial d’una llengua. Es caracteritzen pel fet de tenir alguns trets fonètics, morfològics, sintàctics i lèxics diferencials, els quals, malgrat pertànyer al sistema de la llengua, poden no donar-se o donar-se de diferent manera en uns altres dialectes de la mateixa llengua. Els trets que caracteritzen cada dialecte són més evidents en el canal oral que en l’escrit, atès que les diferències fonètiques hi queden neutralitzades. 5.1. EL DOMINI LINGÜÍSTIC DE LA LLENGUA CATALANA La llengua catalana actualment es parla en quatre estats diferents: a) al Principat d’Andorra : el català és l’única llengua oficial d’aquest país. b) a l’ Estat italià : hi té poca presència, hi ha catalanoparlants en una ciutat de l’illa de Sardenya anomenada l’Alguer. c) a la l’ Estat francès : a la zona de la Catalunya Nord, que comprèn els territoris del Rosselló, el Vallespir, el Capcir, la Cerdanya, la Fenolleda i el Conflent). d) a l’ Estat espanyol : a Catalunya –on també a la Vall d’Aran es parla aranès, un dialecte 11 de 40

BTL2 Llengua catalana 13 de 40

BTL2 Llengua catalana Principals trets lingüístics dialectals del català 14 de 40

BTL2 Llengua catalana Exemple de dialecte nord-occidental Sintaxi Lèxic Morfologia Fonètica Resulta que lo xic que ha vingut voli[e] veure la cas[ɛ] i l’ [a]scola del poble. Portav[e] una ca[j]xa plena de coses i un paquet misteriós, p[i]tit i r[e]dó. Mos ha dit que era un especialist[e] del govern i que la seua missió era que li ensenyéssem los llocs que mos indicav[e]. Exemple de dialecte valencià Sintaxi Lèxic Morfologia Fonètica Pens[e] que esta vesprà aniré a comprar, perquè necessit[e] un espill nou per al bany. Este matí Ø Sandra, la meua xicona, que em vol molt, m’ha demanat que el comprara jo i que anara a vore què trobava a eixa tenda nova que està al centre. Esper[e] trobar un espill guapet i regalar-li’l demà. Exemple de dialecte rossellonès Sintaxi Lèxic Morfologia Fonètica Quan cant[i] soc talament feliç... La musica és una meravella. A la meua famili sum el més cantaire! Aqueixa afici[ú] és quelcom que puc pas vos explicar. Demà irem a Perpinyà per esc[u]tar un concert. Aquest matí soc anat a cercar q[o]tre entrades: me pensavi que en trobaria pas. Exemple de dialecte alguerès Sintaxi Lèxic Morfologia Fonètica La idea d’adjunir un vers és venguda un dia, quan discutint del text de la cançó a una escola, les minyones havien notat que la conclusió de la història d’amor restava en les mans de l’home que afirma: «... jo me faré pescador i vos prengueré pescant, i veniu vós la mia bella, que jo so lo vostro amant». D’aqueixa discussió i consegüents consideracions de paritat de gènere, és venguda la idea de posar un vers endemés, on també la dona poguessi afirmar la sua decisió i transformar-se en coprotagonista de la història: «... jo venc amb vós, la bella, que ja só la vostra amant». PLATAFORMA PER LA LLENGUA DE L’ALGUER, Mans manetes. 19 de 40

BTL2 Llengua catalana Exemple de dialecte central Sintaxi Lèxic Morfologia Fonètica Quan menj[u] sempre bec aiga. M’ho va recomanar el me[t͡ʃ]e i ara és la meva beguda preferida per acompanyar els àpats. De vi, la vØritat és que no en bec pas. Sempre els[i] pregunt[u] als meus amics: Nois, per què no feu com jo, vosaltres? En Joan em diu que soc un pesat i que els deixi estar, però jo pens[u] que els[i] faig un favor[t] i que si s’acostumessin a fer com jo estarien més bé de salut! Exemple de dialecte balear Sintaxi Lèxic Morfologia Fonètica És ver que sempre pens en es futur. Es motiu de sa meua preocupació el vos diré tot d’una, escoltau-mé bé! És una histori molt veØa. N’Aina, una al·lota de sa meua classe és venguda a ca meua, me diu que me preocup massa, però jo pens que és una cosa que mos afecta a tots, no pensau que tinc raó? Es meus amics voldrien que jugàs amb ells, però jo no servesc per a aquestes coses, jo necessit parlar des futur.

6. VARIETATS HISTÒRIQUES O GENERACIONALS (CRONOLECTES) La variació en l’eix temporal dona compte de les maneres diferents de parlar segons el moment històric. De fet, no solament la parla actual presenta variacions respecte a la dels segles anteriors (varietat històrica), sinó que també és una mica diferent a la dels nostres avis (varietat generacional). En aquest sentit podem parlar del català del segle XV o del català de la Renaixença. Però, des d’un punt de vista més actual, també podem distingir la manera de parlar dels joves, la manera de parlar dels infants i la manera de parlar de la gent gran. Per tant, l’eix que caracteritza aquestes varietats dialectals no només ha de ser històric, sinó també pot ser generacional. Al llarg de la vida, doncs, podrem constatar com neixen certs mots ( neologismes) i se n’arraconen d’altres ( arcaismes ). Vegem-ho en els següents exemples (els arcaismes i les expressions poc usuals van en negreta i els sons no pronunciats entre parèntesi) (1) és un fragment que pertany a Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristòfor Despuig, segle XVI; (2) és un fragment d’una conversa enregistrada el 1998, on parla Joana Martínez, que té 84 anys. 20 de 40