Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


apunts ètica, Apuntes de Enfermería

Asignatura: Legislació i ètica professional, Profesor: Neus Brugada, Carrera: Infermeria, Universidad: UdG

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 14/01/2008

elibet-33
elibet-33 🇪🇸

3.9

(27)

10 documentos

1 / 20

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Ètica i cures d’infermeria.
L’eix principal és fomentar l’autonomia del pacient i cobrir les seves necessitats.
El cos es una maquina en bon o mal
estat
El cos es un sistema dinàmic amb interrelació amb els seus
components interns i el seu context
L’enfermetat i/o incapacitat te els seus
orígens en els agents patogens
L’enfermetat o incapacitat son respostes de la persona a les situacions
de la vida
La salut es un fenomen multidimensional amb
aspectes ,fisics,psicologics,socials,espirituals,interdependents.
L’enfermetat es un enemic a vèncer L’enfermetat no es forçosament negativa es una experiència i un
aprenentatge.
La salut s’entén com l’absència de
signes d’enfermetat
La salut s’entén com aquelles capacitats per adaptar-nos a noves
situacions
L’atenció es centre en la curació de
l’enfermetat
L’atenció es centre en la cura de les persones
La salut o enfermetat son percepcions
objectives
La salut i l’enfermetat son percepcions subjectives
El malalt es depenent El malalt es el principal protagonista del manteniment de la seva salut
i del abordatge de la seva enfremetat.
La responsabilitat del malalt
consisteix en col·laborar en el
tractament establert
El malalt es autònom, L’acceptació de la seva responsabilitat de la
seva salut és essencial .el resultat dependrà en molta mesura de la seva
implicació.
El professional es una autoritat que
coneix interpreta els signes i
símptomes i sap com curar-la
El professional comparteix amb l’usuari el seu coneixement
La relació es correcta .La comunicació
es unidireccional .Escassa
retroalimentació
La relació és d’ajuda .La comunicació és bidireccional .La principal
actitud del professional es l’empatia i l’escolta activa
El comportament es paternaliste El comportament professional es d’ajudar a aprendre
La informació no fomenta l’elecció
sinó el coneixement del tractament
que es proposa. Busca l’acceptació
Es busca l’acord entre el plantejament professional i el malalt
Es busca l’autonomia del pacient
L’atenció és planteja des de
l’acceptació per part del pacient
Les cures es plantegen tan si hi ha acceptació com si la proposta es
diferent
Ètica i legislació:
Coneixements que tracten d’orientar l’acció i la conducta humana.
Apropar-se al món de l’ètica vol dir buscar l’aproximació més justa i amb els
recursos disponibles.
L’ètica contempla un ventall molt ampli de possibilitats humanes.
La legislació és la responsable de regular la llibertat externa.
L’ètica configura els subjectes morals amb la seva llibertat interna.
Les lleis obliguen i imponen la legislació
L’ètica parteix del coneixement intern personal.
La legislació té la capacitat d’obligar a actuar a les persones des de fora.
No conèixer una llei no eximeix de complir-la.
La infermeria és una professió que concreta el seu treball amb les persones.
Les preguntes que es plantegen són:
Cal estar pendents del tractament o de la persona?
El malalt és el protagonista, per tant ha de decidir?
Som nosaltres les que hem de decidir?.
Sovint les postres activitats són: PATERNALISTES.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14

Vista previa parcial del texto

¡Descarga apunts ètica y más Apuntes en PDF de Enfermería solo en Docsity!

Ètica i cures d’infermeria. L’eix principal és fomentar l’autonomia del pacient i cobrir les seves necessitats.

El cos es una maquina en bon o mal estat

El cos es un sistema dinàmic amb interrelació amb els seus components interns i el seu context

L’enfermetat i/o incapacitat te els seus orígens en els agents patogens

L’enfermetat o incapacitat son respostes de la persona a les situacions de la vida La salut es un fenomen multidimensional amb aspectes ,fisics,psicologics,socials,espirituals,interdependents.

L’enfermetat es un enemic a vèncer L’enfermetat no es forçosament negativa es una experiència i un aprenentatge.

La salut s’entén com l’absència de signes d’enfermetat

La salut s’entén com aquelles capacitats per adaptar-nos a noves situacions

L’atenció es centre en la curació de l’enfermetat

L’atenció es centre en la cura de les persones

La salut o enfermetat son percepcions objectives

La salut i l’enfermetat son percepcions subjectives

El malalt es depenent El malalt es el principal protagonista del manteniment de la seva salut i del abordatge de la seva enfremetat.

La responsabilitat del malalt consisteix en col·laborar en el tractament establert

El malalt es autònom, L’acceptació de la seva responsabilitat de la seva salut és essencial .el resultat dependrà en molta mesura de la seva implicació.

El professional es una autoritat que coneix interpreta els signes i símptomes i sap com curar-la

El professional comparteix amb l’usuari el seu coneixement

La relació es correcta .La comunicació es unidireccional .Escassa retroalimentació

La relació és d’ajuda .La comunicació és bidireccional .La principal actitud del professional es l’empatia i l’escolta activa

El comportament es paternaliste El comportament professional es d’ajudar a aprendre

La informació no fomenta l’elecció sinó el coneixement del tractament que es proposa. Busca l’acceptació

Es busca l’acord entre el plantejament professional i el malalt Es busca l’autonomia del pacient

L’atenció és planteja des de l’acceptació per part del pacient

Les cures es plantegen tan si hi ha acceptació com si la proposta es diferent Ètica i legislació:

  • Coneixements que tracten d’orientar l’acció i la conducta humana.
  • Apropar-se al món de l’ètica vol dir buscar l’aproximació més justa i amb els recursos disponibles.
  • L’ètica contempla un ventall molt ampli de possibilitats humanes.
  • La legislació és la responsable de regular la llibertat externa.
  • L’ètica configura els subjectes morals amb la seva llibertat interna.
  • Les lleis obliguen i imponen la legislació
  • L’ètica parteix del coneixement intern personal.
  • (^) La legislació té la capacitat d’obligar a actuar a les persones des de fora.
  • No conèixer una llei no eximeix de complir-la. La infermeria és una professió que concreta el seu treball amb les persones. Les preguntes que es plantegen són:
  • Cal estar pendents del tractament o de la persona?
  • El malalt és el protagonista, per tant ha de decidir?
  • Som nosaltres les que hem de decidir?. Sovint les postres activitats són: PATERNALISTES.
  • La infermera: sap, coneix, interpreta i acciona.
  • El malalt: enuncia, obeeix i rep. El nostre repte està en aconseguir un situació d’igualtat, pensament en el seu entorn. Cal tenir present:
  • Acceptar sincerament l’autonomia del malalt/usuari.
  • Acceptar sincerament el dret del usuari a escollir i decidir i actuar.
  • Tenir en compte que la comunicació amb el malalt/usuari no pretén buscar la veritat absoluta sinó al benestar.
  • (^) Acceptar que la propietat de la persona només és ell.
  • Treballar de formar que les accions siguin les millors per ell.
  • Adoptar el comprimís que ela acords els prenem amb ell.
  • La infermera ha de tenir present les necessitats del usuari i el seu rol com a “cuidadora” Cuidar és una activitat permanent i quotidiana de la nostra vida. Peplau: condicions fisiològiques i condicions interpersonals. Collière: cures quotidianes i habituals i cures reparadores o curatives. Actituds necessàries per les cures:
  • Coneixements.
  • (^) Alternança del ritme (tenir en compte les experiències del pacient)
  • Paciència.
  • Honestedat. (saber on es pot arribar)
  • Confiança. (confiar amb tu mateix)
  • Humilitat.
  • Esperança.
  • Coratge (córrer certs riscos perquè tenim experiència). Actituds per a la relació (segons Rogers)
  • Ser (saber com ets i com reaccionaràs en certes situacions)
  • Claredat (fer explícit que volem cuidar)
  • (^) Respecte.
  • Indepència. (saber fins on ets pots implicar amb els pacients)
  • Llibertat.
  • Empatia.
  • Comunicació
  • Avaluació. (ser capaç d’avaluar els resultats obtinguts)
  • Creixement personal. Les cures tenen dos protagonistes bàsics: El malalt i la infermera.
  • El discurs ètic es basa en les cures i en el dinamisme del concepte de salut i la consciència moral de cada individu. Teories sobre la consciència moral.
  • Estructura psíquica que s’adquireix i desenvolupa al llarg de la vida.
  • La societat la imposa.
  • És inherent a l’home. L’ètica s’entén com:
  • Aspectes que són necessaris per a la comprensió de la situació i per l’actuació conseqüent.
  • Tot és conceptual i cada coneixement és únic.
  • La finalitat terapèutica és el benestar. L’ètica ens permet fer conscient la posició que adopten enfront a les situacions de la vida, ens ajuda a deixar de banda aspectes demagògics, viscerals, visions parcialitzades. El nucli està en identificar i analitzar prèviament el que es vincula a una situació i el que se’n deriva de les possibles solucions a prendre.
  • Es basa en el principi de beneficència i justícia
  • Implica voler el bé per sobre de tot.
  • Implica distribuir els beneficis i les obligacions de forma igualitària. Teoria de l’observador ideal.
  • Es basa en tenir una actitud empàtica que et permet veure les implicacions i conseqüències de la implicació.
  • Aquesta teoria ens proporciona criteris per la valoració dels dilemes ètics i les alternatives d’accions a posar en marxa.
  • (^) L’objectiu: el benestar general. Característiques:
  • Omnisciència: obtenir tota la informació.
  • Ubiqüitat: habilitat per veure les implicacions i conseqüències.
  • Imparcialitat: actuar amb desinterès i sense apassionament.
  • Consciència: en dues situacions semblants s’ha de reaccionar de la mateixa forma, només introduint variacions en relació a la cultura. Teoria de la justícia i la imparcialitat:
  • Les persones negocien conjuntament el principis de justícia amb els que voles conviure.
  • (^) Cada persona té els mateixos drets en un sistema de llibertat per a tots.
  • Les desigualtats són producte dels que obtenen majors beneficis a costa dels desprotegits.
  • Considerant la justícia i la imparcialitat en les situacions de desigualtat estem obligats a protegir els que tenen una situació més desafortunada. Els models de teories ètiques ens proporcionen línies generals d’actuació determinades però no concretes als problemes morals que se’n deriven de les relacions entre equip/ usuari. Dilemes ètics:
  • És la tecnologia la que manté la vida.
  • (^) Com es pot definir la vida.
  • Com reaccionar davant un rebuig al tractament.
  • Pensem que tota la vida és bona sigui quina sigui la condició.
  • No iniciar conscientment un tractament és una eutanàsia activa.
  • Creiem que el pacient té dret a rebutjar un tractament encara que això suposi precipitar la mort.
  • Què és més important: la qualitat de vida o el sentit donat a la vida?
  • Que ha de definir la qualitat de vida. Valors humans:
  • Són els fonaments d’una pràctica ètica.
  • (^) Són els “perquès” que donen significat i objectius a les cures d’infermeria.
  • Actituds, motivacions, objectius, comportament,...
  • Guies de comportament que es desenvolupen i moren.
  • Creences, actituds i objectius escollits lliurament després d’una reflexió. Elements d’un valor:
  • cognitiu. (concepció)
  • conatiu. (selecció)
  • afectiu. (desig)
  • comportamental. (element orientat cap a l’acció)
  • els valors son producte de la cultura, però cada persona li dóna un significat i interpretació a la seva manera. Característiques dels valors:
  • una persona té un petit grup de valors.
  • En el món les persones tenen els mateixos valors, però en diferents graus d’apreciació.
  • Trobem els valors en les cultures, les societats i les institucions.
  • Les conseqüències dels valors es manifesten en tots els fenòmens que els sociòlegs consideren dignes d’interès i d’estudi.
  • Existeix una relació dinàmica entre els valors.
  • El sistema de valors està fet en relació en ordre d’importància.
  • Els valors influeixen en el comportament.
  • (^) Ens ajuden a prendre decisions avaluar i jutjar. Tipus de valors:
  • Creatius: els descobrim ajudant als demés.
  • Experimentals: els descobrim amb les coses que passen, la bellesa natural o artística.
  • Actitudinals: què descobrim, com reaccionem en situacions adverses i com som capaços d’afrontar-ho. Creences:
  • Es refereix a les nocions de: veritable, fals, correcte i incorrecte. Les creences estan més basades en la percepció que en els fets.
  • (^) Les infermeres actuem en base a moltes creences.
  • Creiem en nosaltres mateixos, en les destreses i habilitats.
  • Creiem en el dret de cada persona a la vida i en rebre cures quan les necessita.
  • Creiem en la llibertat de les persones. Tot el que fem es sustenta en els nostres valors i creences i ho portem a la pràctica a través de: Actitud:
  • És una disposició, una afirmació de la conducta.
  • Les actituds són sentiment constants, compostos per diferents creences.
  • L’actitud suposa sempre una elecció.
  • (^) Nosaltres fem una elecció i això s’evidencia pels demés en la nostra actitud. Com les actituds perfilen o determinen la conducta.
  • Cada circumstància demana reacció.
  • La persona respon en funció d’un principi
  • La persona selecciona una resposta afectiva.
  • La resposta creu que aquella es la resposta correcta perquè és la més adequada per ella.
  • La persona creu que aquelles persones que responen de manera diferent a ella estan equivocades. Origen dels valors:
  • (^) Els valors s’aprenen inicialment a la infància.
  • No és un procés estudiat.
  • No és un procés conscient
  • Es forment a través de la socialització.
  • Les teories sobre l’estudi dels valors provenen del psicoanàlisis, l’aprenentatge social, el desenvolupament de la personalitat i el coneixement. Com es transmeten els valors:
  • Modelisme
  • Moralitat
  • Deixar fer
  • (^) Elecció responsable
  • Elecció: lliure, en funció de les alternatives, després d’haver considerat les conseqüències i per a complementar valors abans interioritzats.
  1. son aquelles amb les quals la infermera pren la decisió per una altra persona sempre respectant-la.
  • En totes les relacions humanes hi ha d’haver un acord en la presa de decisions.
  • Les cures que infermeria portarà a terme hauran d’estar acordades entre la infermera i l’usuari per la seva millora. Models de presa de decisions ètiques.
  • Els models de presa de decisions ètiques ens ajuden a trobar opcions i accions per a resoldre els conflictes que se’n deriven de la nostra pràctica i nosaltres hem de saber escollir la correcta.
  • Cada model té diferents etapes i el conjunt d’aquestes etapes ens fa arribar a una conclusió.
  • Un d’aquests models és el model científic. Model científic:
  • Valoració: (identificar el problema) Hem de saber que és el que origina el problema. Les preguntes que ens podem fer són: quins fets són importants i quins no? Què ha desencadenat el problema? Quins valors es qüestionen? Planificació:
  • Possibles accions que haurem d’emprendre per solucionar el problema a les preguntes que seran: quines accions són possibles? En quan temps les portarem a terme? Com repercutirà en la persona implicada? Es vulnera algun dret?
  • El principi essencial de les persones és l’autonomia.
  • I el principi bàsic dels professionals és el de beneficència o no maleficència. Execució:
  • Realitzar un llistat d’accions, decidir quina és millor.
  • Després decidir què, com i quan realitzarà l’acció. Avaluació:
  • Analitza els resultats, per veure si ha sorgit algun problema.

Comitès d’ètica: 1960 Seatle “Comitè de la vida i la mort” Dr. Belding (neuròleg) 1968 Definició mort cerebral Hardvard “Comitès tanatologia” 1971 Malats terminals Dr. Cranford (neuròleg) 1973 Karen Quinlan 1974 Hospital St. Joan de Déu !983 Anglaterra 1984 Acadèmia Americana de pediatria. 1993 Catalunya 1995 Espanya Tots els comitès d’ètica són assessors, no vinculants.

  • Què és un CAE? Comitè d’ètica essencial grup multidisciplinari, que dintre una institució sanitària ha estat sanitaris en les seves decisions sobre qüestions ètiques plantejades en la seva pràctiques clínica.
  • John Fletcher.
  • Incrementar la presa de decisions consensuada en la resolució dels problemes ètics. Augmenta el coneixement de bioètica. Augmenta el coneixement d’un mateix i dels altres. Provenir resultats insatisfactoris i inadequats en els casos de problemes. Objectius:
  • Oferir un lloc de reflexió de les persones que intervenen en el context sanitari.
  • Respondre a la demanda de professionals i gestors, usuaris i familiars que plantegin dilemes ètics.
  • Oferir programes de formació. Funcions:
  1. Educativa a docent. Detectar problemes i establir un pla de formació en bioètica. Aquesta es pot analitzar a 3 nivells:
  • Interna: als propis membres.
  • Externa: als professionals del centre.
  • Social: perquè tingui un ressò en la societat.
  1. (^) Funció d’assessorament o consultiva. És la funció característica dels CAE i el motiu de la seva creació. Consisteix en estudi, resolució, assessorament sobre els problemes ètics que es plantegen en l’àmbit clínic.
  2. Funció normativa o de protocol·litzar. Els protocols van orientats a conservar una manera d’actuar en situacions que es donen freqüentment dintre l’hospital. Fer de mediador entre el pacient i la família.
  3. Funcions que es consideren excloses. La tutela jurídica del personal de l’hospital. Una funció sanciadora. La presa de decisions ocupa el lloc del malalt, familiar, tutor, metge o autoritat judicial. Altres funcions:
  • Col·laborar en l’elaboració de polítiques sanitàries. Formar a totes les persones implicades. Realitzar estudis per pronòstics, debats, discussions i redactar acords interns per l’hospital. Portar a terme estudis amb recomanacions d’actituds ètiques apropiades.
  • Possible composició: un expert amb ètica o bioètica, el director del centre, quatre metges i tres infermeres, l’assistent social, un voluntari, un representant religiós.
  • Problemes existents: poca consideració dels professionals en relació a la ètica, desmotivació dels components, desconeixement de les seves funcions entre el centre, objeccions i recels per part de la resta de professionals, considerar-lo com un dement burocràtic més, auto insuficiència del professional sanitari, considerar-lo com un mitjà de control de la gerència, desconfiança en relació a la confidencialitat, valorar el comitè com un element de poder.

Drets i deures de l’usuari: 1972 Declaració dels drets del pacients (Associació Americana d’Hospitals) 1974 Carta del malalt-usuari de l’hospital (comitè hospitalari de la comunitat europeu) 1974 Carta dels drets i deures del pacient (França) amb caràcter vinculant. Estat Espanyol i Catalunya: 1978 Relacions de garanties pels usuaris d’institucions sanitàries 1981 Declaració de Lisboa sobre els drets dels pacients 1984 Pla d’humanització de l’assistència hospitalària 1986 Llei general de sanitat recull amb caràcter vinculant un conjunt de drets específics del malalt-usuari en els serveis sanitaris. 1990 Ordenació Sanitària a Catalunya 1994 Declaració sobre la promoció dels drets dels pacients a Europa. 1997 Conveni sobre els drets de l’home i la biomedicina. Espanya 1 de gener del

2000 Llei 21/2000 del Parlament de Catalunya sobre els drets d’informació referent a la salut i l’autonomia del pacient i la documentació clínica. Llei 4/2002, 24 novembre, BOE num 274 reguladora de l’autonomia del pacient, drets i deures i obligacions en matèria d’informació i documentació.

  • Possibles alternatives i els seus riscos.
  • Efectes que es poden produir en el cas de no aplicar-se el procediment.
  • Disposició del metge a ampliar la informació
  • La informació al malalt de que pot re considerar la seva decisió. Excepcions:
  • Quan la intervenció suposi un risc per a la salut púbica.
  • Quan el malalt no estiui capacitat per a prendre decisions. En aquest cas són els familiars o propers els qui prenen la decisió.
  • (^) Quan la urgència no permeti demores que puguin ocasionar lesions irreversibles o pugui haver-hi perill de mort. Dret: context ètic:
  • Autonomia: dret a ser un mateix i valorar els seus desitjos.
  • Llibertat: el dret a actuar per aconseguir els propis propòsits.
  • Veracitat: dret a actuar amb una perspectiva objectiva de la realitat.
  • Privacitat: el dret a tenir les pròpies raons per prendre una decisió.
  • Beneficència: el dret a que no es causi més danys i augmentar la capacitat d’autonomia.
  • Fidelitat: poder conservar els acords previs que s’ha establert. Responsabilitat de la infermeria:
  • Explicar les cures d’infermeria.
  • Donar educació sanitària.
  • Ajudar a obtenir informació pera poder escollir de manera autònoma i responsable. Com a professionals caldrà trobar espais que ens ajudin a:
  • Aprendre a identificar en les cures els valors i principis ètics en joc.
  • Participar activament en els comitès on s’estandarditzen les cures i ens els comitès de bioètica. Responsabilitat de la infermera:
  • (^) Explicar cures d’infermeria.
  • Donar educació sanitària.
  • Ajudar a obtenir informació per poder escollir la manera més autònoma i responsable. Com a professionals caldrà trobar espais que ens ajudin a:
  • Aprendre a identificar en les cures els valors i principis ètics en joc.
  • Participar activament en els comitès on s’estandarditzen les cures i els comitès de bioètica.
  • Iniciar i desenvolupar discussions ètiques en es serveis d’infermeria.
  • Identificar el contingut ètic de les nostres decisions. Recomanacions internacionals: Recomanacions 779 (1976) de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa dels malalts i moribunds:
  • Donar informació al personal sanitari per poder millorar el dolor.
  • Dret a tota la informació.
  • Vetllar per una mort digna. Consell d’Europa (participació activa):
  • Política sanitària.
  • Formació i educació sanitària.
  • Associacions de malalts.
  • (^) Prevenció en l’Atenció Primària.
  • Investigació.
  • Educació i formació professional.
  • Fomentar la participació total dels usuaris.

Els drets de les persones:

  1. Drets Humans: “Tot home és titular d’aquests drets, pel simple fet de participar de la naturalesa humana. Són par tant, propietat de tothom, sigui quina sigui la seva raça, edat, sexe o circumstància” Aquests drets han d’estar reconeguts i tutelats per l’autoritat.
  • Aquesta declaració adoptada per l’assemblea general de paris el 10 de desembre de 1948.
  • (^) Consten de 30 articles i recullen l’idea general de: _ Dignitat _ Igualtat _ Drets de la família.
  • Es basen en: _ Llibertat _ Justícia _ Pau del món
  • Caracteritzats per: _ Imprescriptibles: sempre estan presents, no deixen de tenir valor. _ Inalienables: ningú pot decidir per una altra persona. _ Irrenunciable: dret a exigir els drets universals. _ Autodeterminació: escollir per un mateix el que creu que és correcte.
  • Les infermeres tenim el deure de protegir els drets de les persones.
  • L’abast d’aquesta responsabilitat s’ha ampliat en els darrers temps amb: _ Canvis i avenços tecnològics. _Les mesures terapèutiques extraordinàries. _Major nombre de professionals. _ Manca de recursos.
  • El juliol de 1971, la CIE reunit a Dublin va fer una declaració i que totes les associacions membres prenguin les mesures necessàries per donar suport a la declaració universal dels drets humans.
  • Els serveis d’infermeria són universals i es donen sense cap mena de distinció.
  • Recomana a tots els estats membres que: sigui divulgada, llegida i comentada principalment a les escoles i altres llocs d’ensenyament.
  • Donar suport i posar en pràctica els objectius de la declaració universal dels DDHH.
  1. La Constitució Espanyola.
  • És el conjunt de normes de convivència i comportaments de la nostra societat aprovades per les corts el 31 d’octubre de 1978 i pel poble el 6 de desembre del mateix any, per tal de garantir el ben estar de l’individu i de la comunicació.
  • Com a professionals de la salut considerem com a principal aquells articles que fan referència a: _ Llibertat _ Justícia _ Igualtat Art. 11, 10.1, 10.2 i 14. Art del 15 al 20 defensen els drets a l vida la llibertat, ideologia, religió. Art. 15: dret a la vida i a la integritat moral. Art. 17: dret a la seguretat i a la llibertat. Art. 18.1: dret a l’honor, intimitat personal i a la pròpia imatge. Art. 43: dret a la protecció de la salut Art. 49: dret a l’atenció als disminuïts psíquics, sensorials i físics. Art. 51: defensa dels consumidors i usuaris.
  • Codi deontològic: comitè internacional catòlic d’infermeres i assistents medico socials (CICIAM)
  • Codi deontològic de la infermeria espanyola, consell general d’infermeria 1988, revisió 2007.
  • El nostre codi consta de 84 articles englobats en 13 capítols:
    1. La infermera i l’ésser humà, deures del infermer.
    2. Normes comunes per l’exercici de la professió.
    3. Drets dels professionals d’infermeria.
    4. (^) L’educació i la investigació en la infermeria.
    5. Promoció de la salut i el benestar social.
    6. Condicions de treball
    7. La infermeria els disminuïts físics, psíquics i incapacitats.
    8. Participació del personal d’infermeria en la planificació sanitària.
    9. La professional d’infermeria i els drets del nen.
    10. La infermera davant la vellesa.
    11. El personal d’infermeria i el dret a ser tractat amb dignitat.
    12. La infermeria davant la societat.
    13. Normes addicionals. Kant: En si mateix:
  • L’home està obligat a utilitzar totes les seves capacitats.
  • L’home està obligat a sentir-se feliç en l’alliberació de totes les seves qualitats i valors. En vers els altres:
  • Tothom a d’experimentar compassió envers l’altre.
  • L’home ha de promoure activament el bé dels altres. Responsabilitat en infermeria va estrictament lligada a:
  • Drets del pacient
  • (^) Autoritat
  • Autonomia
  • Valor social
  • Exigència moral. La responsabilitat no sorgeix de manera automàtica. Relació entre ètica i legalitat:
  • L’ètica d’un acte és la conformitat amb la norma legal , és competència del dret.
  • La legalitat d’un acte està amb relació amb la norma moral i és competència de l’ètica.
  • Tan si parlem de responsabilitat ètica com legal estem fen referència al conjunt de normes ètiques i legals que regulen les relacions entre els homes, unes són de compliment obligat i les altres s’entenen com un deure amb un mateix. Responsabilitat ètica:
  • Respondre dels propis actes des de la perspectiva moral.
  • La conseqüència de l’existència d’aquesta responsabilitat és la sensació ètica.
  • Aquesta sensació no adopta una forma material condreta, queda en el terreny més personal. Responsabilitat legal:
  • És un deure o obligació de satisfer per si sol o per un altre la conseqüència d’un delicte, culpa o altres actes legals. Normes legals:
  • Cal complir-les sense el convenciment personal.
  • Tenen un element que obliguen al bé col·lectiu sobre al bé individual.
  • El dret està estretament lligat a l’estat.

Responsabilitat legal:

  • Penal: pena
  • Civil: indemnització
  • Administrativa: sanció (que figuri en l’expedient) Responsabilitat penal:
  • Secret professional: si se’n deriva una gravetat pública o a un tercer (art.199 CP)
  • Denegació d’auxili i omissió del deure de donar socors: quan no s’ocupa a una persona que està amb situació d’auxili (art. 196 CP) Responsabilitat civil:
  • Deure d’obtenir el consentiment
  • Secret professional
  • Donar informació
  • Obligació de mitjans i obtenir resultats. Persones responsables. Infermeres:
  • Quan realitza funcions específiques.
  • Quan treballa per ordre mèdic.
  • Quan treballa amb equip. La responsabilitat civil es pot assegurar, la penal no. Les institucions poden cobrir aquests aspectes. Responsabilitat administrativa:
  • Quan es transgredeixen les normes que ella dicta.
  • Sancions disciplinàries: expedient. Ètica i VIH-SIDA Capítol 3, 5, 10 i 13. Articles 15,18,19,20,21,31,32,33,34,52,53,84 del codi deontològic.
  • Obligatorietat de consentiment informat.
  • Obligatorietat de la declaració de la malaltia.
  • Deure de les infermeres a tractar malalts amb SIDA.
  • (^) Obligatorietat de realitzar la prova als donants. Consideracions jurídiques:
  • Ordre 10 d’octubre 1986: donacions de sang.
  • Ordre 18 de febrer 1987: donacions i recepcions de semen
  • Ordre 28 de maig 1993: ajuts econòmics als contagiats.
  • Decrets 412/1996: reproducció assistida.
  • És d’aplicació obligatòria la llei orgànica 5/1992 de 29 d’octubre reguladora del tractament automatitzat de les dades personals.
  • Llei orgànica 15/1999 protecció de dades.
  • L’ incompliment de la confidencialitat i del secret professional pot donar lloc a una responsabilitat penal (art.99 CP) Quan es pot trencar el secret professional:
  • Quan hi ha un manament judicial que ho requereixi.
  • Quan hi ha un coneixement d’un fet delictiu.
  • Quan hi ha interessos de tercers que es poden veure perjudicats. La SIDA com efecte o com a causa de delicte. Com efecte:
  • Transfusions de sang contaminades.
  • Contagi produït per negligència imprudència.
  • Contagi exprés. Com a delicte:
  • Intimidació amb una xeringa contaminada

Interrupció voluntària de l’embaràs:

  • Absència de respiració espontània.
  • Absència de reflexes cefàlics amb hipotonia muscular i midriasis.
  • Electroencefalograma pla demostratiu d’inactivitat cerebral.
  • El certificat de defunció serà fet per tres metges que no pertanyin a l’equip que l’ha tractat. Legislació nacional:
  • Real decret 2132/2004 del 29 d’octubre, regula què cal fer amb els òrgans per trasplantar.
  • (^) Llei 45/2003 del 21 de novembre, sobre tècniques de reproducció assistida. Extracció d’òrgans:
  • L’extracció d’òrgans o altres peces anatòmiques de persones mortes, podrà realitzar-se amb finalitats terapèutiques científiques, en cas de que la persona no hagi deixat constància escrita al respecte.
  • L’oposició expressa del interessat a donar els òrgans podrà fer-se per qualsevol altre mitjà sense estar subjecte a cap formalitat. Donants vius: L’extracció d’òrgans de donants vius es podrà fer si:
  • L’hospital disposa d’un equip especialitzat.
  • (^) L’organització i recursos per l’extracció.
  • Disposar d’una UCI, quiròfan i sala de reanimació. El consentiment serà vàlid si han transcorregut com a mínim 24 hores i pugui dir que no en qualsevol moment. El donant:
  • Ha de ser major d’edat.
  • Ha d’estar en plenes facultats.
  • Ha de ser compatible.
  • He de disposar de tota la informació
  • Se li ha de garantir l’anonimat.
  • (^) Que l’òrgan sigui per algú determinat. Aquest real decret promou els principis de:
  • Altruisme
  • Solidaritat
  • Gratuïtat
  • Informació
  • Consentiment informat en els donants vius.
  • Comprovació de la no oposició.
  • Finalitats terapèutiques. També preveu:
  • (^) Equitat en la selecció.
  • Minimitzar la transmissió de malalties o riscos.
  • S’establiran sistemes d’avaluació i controls adequats. Cal garantir:
  • Confidencialitat. No podrà facilitar-se ni divulgar-se informacions que permetin identificar el donant ni el receptor, i els familiar del donant no podran conèixer la identitat del receptor o els seus familiars.
  • Educació i formació.
  • Promoció de la donació.
  • Es prohibeix la publicitat.
  • (^) Gratuïtat de es donacions. Justificació ètica:
  • Beneficència: els beneficis derivats d’una intervenció tenen que ser superiors els riscos.
  • Autonomia: respectar la decisió del pacient.
  • Justícia: si no és equitativa no és ètica. Altres consideracions:
  • Família: per tal de conèixer la voluntat del mort.
  • Publicitat: la llei exigeix l’anonimat.
  • Retribució econòmica: el codi penal ho prohibeix explícitament.

Cures pal·liatives.

  • (^) Infermera anglesa: Cacily Sanders (1967)
  • 1975 Montreal.
  • 1982: Hospital de Valdecillas (el primer en l’Estat Espanyol en tenir cures pal·liatives) Filosofia:
  • La medicina no és omnipotent.
  • La renúncia a curar no suposa un fracàs, sinó reconèixer els propis límits.
  • L’impossibilitat de curar totes les malalties, és inherent a la pròpia naturalesa, en que la mort és un procés de la pròpia existència.
  • Cal tenir present que no només es tracta de diagnosticar i curar, sinó d’ajudar a sentir-se millor quan ja no és possible la curació.
  • Objectiu: millorar la qualitat de vida de la persona malalta. Tipus de malalt:
  • Són candidats a les UCP els malalts potencialment no curables i que no requereixen cures especials. Organització i característiques:
  • Els malalts necessiten: atenció mèdica, cures d’infermeria, recolzament psico- emocional, tractar els aspectes socials, recolzament religiós. La societat espanyola de cures pal·liatives recomana:
  1. Atenció integral, individualitzada i continua.
  2. (^) El malalt i la seva família constitueixen una unitat objecte d’atenció.
  3. La promoció de l’autonomia i la dignitat.
  4. Concepció terapèutica positiva.
  5. Importància del clima relacional. Les cures pal·liatives són aplicades amb els següents principis:
  • Control de símptomes.
  • Suport emocional continuat.
  • Organització flexible.
  • Equip interdisciplinari. Membres de l’equip:
  • (^) Metges, infermers, psicòlegs, assistent social, religiós i altres professionals. (el coordinador de l’equip pot ser un metge o un infermer) Treball de l’equip multidisciplinari:
  • Evolució del nucli familiar.
  • Elaboració d’objectius i mètodes terapeutes.
  • Definició del paper d cada membre de l’equip.
  • Suport emocional dels professionals.
  • Elaboració de protocols i aprenentatge comú.

Relació entre nivells assistencials:

  • (^) El malalt a de poder ser atès en qualsevol dels nivells assistencials del nostre sistema sanitari.
  • Cal tenir present que l’objectiu de les cures pal·liatives és millorar la qualitat de vida.
  • És important sentir-nos segurs que la informació es transmet i arriba a tots els nivells assistencials. Garantir els aspectes legals i ètics de l’atenció.
  • Funció assistencial: element de suport a la programació i planificació de l’assistència.
  • Instrument de formació: investigació clínica.
  • Documentació medico-legal: verificar l’assistència, finalitat d’auditoria interna, fins jurídics administratius. Obligació de tots els professionals assistencials:
  • Correcte formalització.
  • Registrar activitats.
  • Evolució d’incidències.
  • L’ incompliment d’aquesta obligació de registres les dades clinic-assistencials pot derivar-se en responsabilitats administratives.
  • Amb criteris actuals la HC es considera com un document medico-legal, ja que conté informacions sobre circumstàncies i fets clínics assistencials que jurídicament tenen valors i són interpretats com actes assistencials. Les dades de la HC són confidencials i per tan sotmeses a les regles del secret professional, tan del personal clínic com administratiu:
  • Llei orgànica 15/1999 del 13de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Art 8 aspectes relatius a la salut.
  • Llei 16/2003, llei de cohesió i qualitat del sistema nacional de salut. (art accessibilitat, art24 mobilitat, art26 informació, art28 garanties de qualitat serveis de referència. S’ha de poder garantir l’accés restringit a les dades:
  • Membres de l’equip
  • Mateix pacient o família.
  • Personal jurídicament responsable.
  • (^) La responsable de la seva custodia correspon a la unitat d’arxiu, excepte qual la HC està dipositada en les unitats assistencials.
  • Llavors la responsabilitat correspon a les infermeres i subsidiàriament al responsable de la unitat.
  • El contingut inclou documentació amb l’objectiu de facilitar als professionals d’infermeria la recollida de dades per identificar els problemes de salut.
  • Elaborar el pla de cures.
  • Registrar l’evolució o el nivell d’adaptació de la persona pel que fa a les seves necessitats. Per aconseguir l’anterior objectiu:
  • (^) Acollida i valoració.
  • Planificació de les cures.
  • Control de paràmetres
  • Observacions-incidències puntuals.
  • Avaluació de l’alta. Aquesta informació ha de ser:
  • Objectiva, exacta, complerta, actualitzada, organitzada, confidencial i llegibles. La història clínica i per tan els registres de les nostres intervencions també serà el que validarà la nostra història.

Control i protecció de l’exercici personal.

  • Legislació educativa.
  • Col·legis professionals.
  • Estatuts
  • Intrusisme. Cal una reglamentació professional amb la qual s’ordeni, es doni coherència, i es controli el nostre exercici. El col·legi Internacional d’infermeres proposa que aquesta reglamentació tingui els següents propòsits:
  • Protegir al públic de pràctiques poc segures.
  • Assegurar la qualitat dels serveis.
  • Promoure el desenvolupament de la professió.
  • (^) Donar a la infermera responsabilitat, identitat i prestigi.
  • Promoure el benestar soci-econòmic de la infermera. Legislació educativa: 1952: unificació de la titulació (matrona, infermera i practicant) amb ATS. Formació tècnica de grau mig. 1977: Llei General d’Educació (abans en el 1970 es fa el plantejament de on cal ubicar els estudis d’infermeria) S’estableix que la formació serà de 3 anys i de 4600 hores. 1980: S’ofereix a tots els ATS la possibilitat de convalidació del títol per la UNED, aquesta convocatòria va durar 10 anys. La titulació només queda vinculada a la formació acadèmica però no laboral. En aquests moments hi ha oberta una altra convocatòria.