Ètica i cures d’infermeria.
L’eix principal és fomentar l’autonomia del pacient i cobrir les seves necessitats.
El cos es una maquina en bon o mal
estat
El cos es un sistema dinàmic amb interrelació amb els seus
components interns i el seu context
L’enfermetat i/o incapacitat te els seus
orígens en els agents patogens
L’enfermetat o incapacitat son respostes de la persona a les situacions
de la vida
La salut es un fenomen multidimensional amb
aspectes ,fisics,psicologics,socials,espirituals,interdependents.
L’enfermetat es un enemic a vèncer L’enfermetat no es forçosament negativa es una experiència i un
aprenentatge.
La salut s’entén com l’absència de
signes d’enfermetat
La salut s’entén com aquelles capacitats per adaptar-nos a noves
situacions
L’atenció es centre en la curació de
l’enfermetat
L’atenció es centre en la cura de les persones
La salut o enfermetat son percepcions
objectives
La salut i l’enfermetat son percepcions subjectives
El malalt es depenent El malalt es el principal protagonista del manteniment de la seva salut
i del abordatge de la seva enfremetat.
La responsabilitat del malalt
consisteix en col·laborar en el
tractament establert
El malalt es autònom, L’acceptació de la seva responsabilitat de la
seva salut és essencial .el resultat dependrà en molta mesura de la seva
implicació.
El professional es una autoritat que
coneix interpreta els signes i
símptomes i sap com curar-la
El professional comparteix amb l’usuari el seu coneixement
La relació es correcta .La comunicació
es unidireccional .Escassa
retroalimentació
La relació és d’ajuda .La comunicació és bidireccional .La principal
actitud del professional es l’empatia i l’escolta activa
El comportament es paternaliste El comportament professional es d’ajudar a aprendre
La informació no fomenta l’elecció
sinó el coneixement del tractament
que es proposa. Busca l’acceptació
Es busca l’acord entre el plantejament professional i el malalt
Es busca l’autonomia del pacient
L’atenció és planteja des de
l’acceptació per part del pacient
Les cures es plantegen tan si hi ha acceptació com si la proposta es
diferent
Ètica i legislació:
• Coneixements que tracten d’orientar l’acció i la conducta humana.
• Apropar-se al món de l’ètica vol dir buscar l’aproximació més justa i amb els
recursos disponibles.
• L’ètica contempla un ventall molt ampli de possibilitats humanes.
• La legislació és la responsable de regular la llibertat externa.
• L’ètica configura els subjectes morals amb la seva llibertat interna.
• Les lleis obliguen i imponen la legislació
• L’ètica parteix del coneixement intern personal.
•La legislació té la capacitat d’obligar a actuar a les persones des de fora.
• No conèixer una llei no eximeix de complir-la.
La infermeria és una professió que concreta el seu treball amb les persones.
Les preguntes que es plantegen són:
• Cal estar pendents del tractament o de la persona?
• El malalt és el protagonista, per tant ha de decidir?
• Som nosaltres les que hem de decidir?.
Sovint les postres activitats són: PATERNALISTES.
