Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apunts tot 1r, Apuntes de Enfermería

Asignatura: Infermeria psicosocial I, Profesor: Míriam Ferrer, Carrera: Infermeria, Universidad: UdG

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 15/01/2008

elibet-33
elibet-33 🇪🇸

3.9

(27)

10 documentos

1 / 22

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
UNITAT DIDÁCTICA I: INTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA
La psicologia com a ciència del comportament.
Què és la Psicologia?
La psicologia és l’estudi científic de la conducta humana
Què estudia?
Predir la conducta a través d’un estudi científic. Les característiques d’un estudi
científic:
Objectivitat: observar sense que influeixin els sentiments, sense
opinions ni punts de vista, sense projecció i amb una base científica. S’ha
de tenir unes definicions precises i comprensibles per qualsevol persona
entrenada que reflexi amb precisió allò que realment es veu, i ha d’estar
tot quantificat a través d’observacions. Això serveix per eliminar els
prejudicis i conviccions del treballador (enquestador) que farien variar
els resultats.
Repetibilitat: repetir l’estudi i observar els resultats. Definir tots els
detalls de l’estudi per poder-lo repetir en qualsevol part del món.
Comunicabilitat: poder publicar els resultats a una revista científica,
perquè els professionals es puguin comunicar millor.
Sistematització: comprendre i descriure tot organisme que tingui una
conducta, comprendre el perquè actua d’aquesta forma,... Ha de ser una
observació calculada, ordenada i programada. (investigació psicològica)
Àrees de la psicologia:
Psicologia del desenvolupament: estudia la meomatologia passant per totes
les fases del cicles de la vida fins el moment de la mort.
Psicologia experimental: investigació en l’aprenentatge, sentits i percepció,
preparació al part,...
Psicologia fisiològica: condicionants fisiològics i els seus efectes: estudi de
fàrmacs i hormones i els seus efectes.
Psicologia quantitativa: tests psicològics, estadística aplicada que
desenvolupem mètodes estadístics i matemàtics per qualificar la conducta
humana.
Psicologia de la personalitat: estudia les diferències i les conductes que
distingeixen un individu de l’altre. Ens creem dimensions per classificar els
individus.
Psicologia de l’educació: estudi dels efectes educatius; com efecte el
rendiment escolar, l’entorn, la personalitat,...
psicologia social: estudia l’home com un animal social. Com viu en grup, en
família, en societat, també s’estudia els efectes dels grups i els fenòmens de
les multituds.
Grans camps d´aplicació: aplicar la psicologia al dia a dia.
Psicologia Clínica: es fa investigació, diagnòstic (s’utilitza test i entrevistes)
i tractament (a partir de la psicoteràpia).
Orientació: vocacional (orientació professional d’una persona).
Escolar: analitza els mètodes d’ensenyança, s’estudia la relació alumne-
professor i el rendiment escolar.
Industrial: problemes humans dins l’àmbit del treball, adaptar la relació
persona-màquina (argonomia) o persona-persona, estudis de mercat,
publicitat,...
Camps d´aplicació:
Psicologia i salud
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts tot 1r y más Apuntes en PDF de Enfermería solo en Docsity!

UNITAT DIDÁCTICA I: INTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA

La psicologia com a ciència del comportament.

  • Què és la Psicologia? La psicologia és l’estudi científic de la conducta humana
  • Què estudia? Predir la conducta a través d’un estudi científic. Les característiques d’un estudi científic:
  • (^) Objectivitat: observar sense que influeixin els sentiments, sense opinions ni punts de vista, sense projecció i amb una base científica. S’ha de tenir unes definicions precises i comprensibles per qualsevol persona entrenada que reflexi amb precisió allò que realment es veu, i ha d’estar tot quantificat a través d’observacions. Això serveix per eliminar els prejudicis i conviccions del treballador (enquestador) que farien variar els resultats.
  • Repetibilitat: repetir l’estudi i observar els resultats. Definir tots els detalls de l’estudi per poder-lo repetir en qualsevol part del món.
  • Comunicabilitat: poder publicar els resultats a una revista científica, perquè els professionals es puguin comunicar millor.
  • Sistematització: comprendre i descriure tot organisme que tingui una conducta, comprendre el perquè actua d’aquesta forma,... Ha de ser una observació calculada, ordenada i programada. (investigació psicològica) Àrees de la psicologia:
  • Psicologia del desenvolupament: estudia la meomatologia passant per totes les fases del cicles de la vida fins el moment de la mort.
  • Psicologia experimental: investigació en l’aprenentatge, sentits i percepció, preparació al part,...
  • Psicologia fisiològica: condicionants fisiològics i els seus efectes: estudi de fàrmacs i hormones i els seus efectes.
  • Psicologia quantitativa: tests psicològics, estadística aplicada que desenvolupem mètodes estadístics i matemàtics per qualificar la conducta humana.
  • Psicologia de la personalitat: estudia les diferències i les conductes que distingeixen un individu de l’altre. Ens creem dimensions per classificar els individus.
  • Psicologia de l’educació: estudi dels efectes educatius; com efecte el rendiment escolar, l’entorn, la personalitat,...
  • psicologia social: estudia l’home com un animal social. Com viu en grup, en família, en societat, també s’estudia els efectes dels grups i els fenòmens de les multituds. Grans camps d´aplicació: aplicar la psicologia al dia a dia.
  • Psicologia Clínica: es fa investigació, diagnòstic (s’utilitza test i entrevistes) i tractament (a partir de la psicoteràpia).
  • Orientació: vocacional (orientació professional d’una persona).
  • Escolar: analitza els mètodes d’ensenyança, s’estudia la relació alumne- professor i el rendiment escolar.
  • Industrial: problemes humans dins l’àmbit del treball, adaptar la relació persona-màquina (argonomia) o persona-persona, estudis de mercat, publicitat,...

Camps d´aplicació:

  • Psicologia i salud
  • psicologia i educació
  • psicologia social i comunitària
  • psicologia del treball i de les organitzacions
  • psicologa teorica: recerca, investigació
  • psicologia i seguretat viària
  • psicologia juridica
  • psicologia de l´esport
  • psicologia dels cossos de seguretat
  • (^) psicologia ambiental i ecologica Camps: Psicologia i salut: Psicologia clínica: la feina del psicòleg és de avaluar a la persona i dictaminar un diagnòstic a través de tests i entrevistes. També aplica tractaments, que seria la psicoteràpia, que pot ser individual (donar suport i reforçar els mecanismes de la persona) o en grup (amb un nombre reduït de persones). “conductistes”: correcció dels trastorns d’adaptació i comportament mitjançant la modificació de conducte. S’aplica el mètode se desensibilització sistemàtica. Es pot tractar: addiccions, habilitats socials, mediació entre parelles, sexologia, trastorns alimentaris, trastorns psicomàtics,... Especialitats:
  • Neuropsicologia: relació entre cervell i conducte. Descriu les alteracions conmictives i conductuals resultants d’una funció estructural i funcional (memòria). Les funcions del psicòleg seran: identificar, descriure i quantificar els dèficits cognitius i una alteració conductual derivada de lesions cerebrals. Un psicòleg recull la informació en una història clínica, i fa una relació de les proves(test) per acabar de valorar-ho i es planifica tractament psicològic. També es fa un assessorament (amb conferències, cursos ,...), una recerca i una docència. Els hàbits d’actuació en la població són la neuroquirúrgica i la neurològica. Un neuropsicòleg treballa l’estat d’ànim, nens amb TDAH, població neuroquirúrgica,... i tracta les diferent malalties: accidents vasculars cerebrals, malalties infeccioses, trastorns generatius, epilèpsia, traumatismes neuroencefàlics,... el tractament que s’aplica: programa d’intenció psicològica, rehabilitació,...
  • Psicogeriatria: tracta la psicologia de la gent gran i els seus trastorns psicològics, genera un sentit solidari d cara la gent gran i fomenta la formació de voluntaris. Actua en programes d’intervenció com: relacions socials, funcions cognitius, treball amb famílies, programes per la jubilació.
  • Psicooncologia: treballa amb malalts oncològics que va sortir com a resposta a les diverses conductes psicosocials que planteja l’atenció davant al malalt amb càncer. El psicòleg treballa l’aspecte emocional, l’aspecte familiar, la problemàtica emocional, el maneig del dolor, aspecte laboral, aspecte de les amistats, cures paliatives, el potenciar la qualitat de vida,... Psicologia i educació
  • Assessorament i orientació: el psicòleg fa: assessorament psicopedagògic, estudien la realitat educativa del moment, idntifiquen els problemes i necessitats d’aquesta comunitat i fan investigacions didàctiques d’equips interdisciplinaris.
  • Docència: treballa una avaluació educativa, fan programes educatius com: tècniques d’estudi, programes de millora de la intel·ligència, programes d’ensenyar a pensar, programes seguint models prioritaris de prevenció programes d’educació per la igualtat, educació sexual i per la salut, educació especial,...
  • Anorèxia nerviosa
  • Bulimia nerviosa
  • Addicció al joc
  • Tabaquisme
  • Estrès
  • Habilitats socials
  • Disfuncions sexuals - problemes de parella

UNITAT DIDÁCTICA I

Evolució històrica de la psicologia

El naixement de la psicologia

  • Període prepsicològic o filosòfic: s. XVII-XVIII (psicologia pre-científica) no hi ha base ccientífica.
  • Període de transició: fins el s. XIX hi ha una psicologia moral. Es separava molt els processos psíquics i els físics.
  • Període psicològic: El naixement de la Psicologia científica: final del s. XIX principis del s. XX. El pare de la psicologia científica és Wundt, que utilitza un mètode científic i el laboratori. Tots els fenòmens psíquics i mentals eren succeptibles de ser valorats d’una manera sistemàtica. El 1879 es va fundar el primes laboratori de psicologia experimental del món, a Alemanya. Les característiques d’aquest laboratori eren:
  • Establir una definició de psicologia.
  • Es va establir un objecte d’estudi: el comportament humà.
  • Indicar la metodologia que s’havia de fer servir per resoldre els problemes plantejats.
  • (^) Va establir uns problemes.
  • Fundar el primes laboratori experimental del món.
  • Primera revista científica de psicologia per anar publicant. (per difusió)
  • Va començar a fer servir la introspecció com a mètode d’estudi i a partir de les seves experiències immediates.
  • Per poder estudiar els aspectes interiors de l’individu va fer servir la introspecció o l’autoobsevació.
  • De l’introspecció sorgeixen dues escoles, el gertalisme i el conductisme.
  • Interessa estudiar les semblances entre l’individu (va realitzar unes lleis generals). ESCOLES
  • Estructuralisme- Funcionalisme: Estructuralisme: estudia l’estructura de la ment. Funcionalisme: estudia la funció de la ment.
  • Gestalt
  • Conductisme
  • Psicoanàlisi
  • Psicologia humanista
  • Psicologia cognitiva Estructuralisme-Funcionalisme
  • (^) Estructura de la ment?Fisiologia experimental: ESTUDIA
  • Explicar l’estructura de la ment: META
  • Introspecció experimental: MÈTODE - Utilitza un mètode científic

- Quantifica els fenòmens

  • Funció de la ment? per poder predir i controlar la conducta.
  • Predicció i control de la conducta
  • Qualsevol mètode Titchener: introdueix l’estructuralisme als EUA. Deia: “Psicologia=estudi científic de la consciència i la introspecció, el mètode que s’utilitzava” Gestalt: corrent de pensament entre la psicologia moderna que neix a Alemanya al s. XIX. Classificat com escola perquè és una doctrina sistemàtica i autoritzada.
  • (^) Gestalt: Forma, la conformació (manera que està situada) , aparença d’una cosa (resultat que dóna)
  • Objecte d’estudi és l’experiència,els processos mentals i els esdeveniments conscients. Estudi de la cosciència humana amb mètodes experimentals; agafa la totalitat i no pas per passos.
  • Principi de totalitat: tot estímul té sentit depenent dels fets que segueixen. El tot és més que la suma de les parts anteriors d’aquest.
  • Mètode fenomenològic: experiència subjectiva per l’exploració de la consciència. No interessa estudia els subjectes entrenats al laboratori. Es besaven amb els fenòmens com a experiència.
  • (^) Estudi de la percepció. (visual) Kurt Lewin: estudia la dinàmica de grups. Conductisme: estudia la conducta que té una persona en un moment donat per poder conviar la conducta determinada.
  • Observació objectiva de la conducta
  • Paulov
  • JB Watson: mètode experimental. Predir i controlar la conducta. Confiar en allò objectiu i observable. Tota conducte ha de ser atesa com a resultat d’un condicionament. Rebutja tot allò que no podia ésser atès. A partir de l’experiment i l’observació es pot arribar a predir lleis generals que arriberan a predir la conducta d’una persona al llarg de la seva vida. Només s’ha de confiar en allò observable i objectiu. Objectiu: predir i controlar la conduta.
  • Skinner: les conductes es realitzen per obtenir una recompensa o per evitar els càstigs i el dolor. Tot estímul té una resposta. (E R) La Psicoanàlisi. Disciplina creada per Freud, és un tècnica terapèutica. Té l’origen per la utilització de pacients mentals en el seu tractament.
  • Freud: fundador de “l’Escola de la Psicoanàlisis”. Dóna importància a les experiències primirències (nens petits), i els impulsos sexuals com a determinants de la conducte adulta. 1-Tècnica terapèutica 2-Mètode d’investigació 3-Una teoria de la vida psíquica
  • Tractament de pacients mentals
  • Objecte d’estudi: L’inconscient i el seu funcionament.
  • Mètode: l’associació lliure. Per estudiar la conducta humana i pel tractament. Mètode d’estudi que utilitza la psicoanàlisi. Explica tot el material inconscient que té una persona. No hi ha censura ni inhibició. L’explicació no passa per la ment del pacient.
  • Jung: va fer variacions a la psicoanàlisi. “L’inconscient col·lectiu”. Funda la Psicolocita Analítica. Introdueix la part espiritual i mística de la persona. Molta importància en els símbols.
  • Adler: posa més èmfasis en problemes conscients i del joc.

arrels característiques genètiques heretades i es desenvolupa a partir d’estímuls i influències de l’envien on es desenvolupa l’individu. Els gens conformen l’estructura. En primer lloc la família, en segon l’escola i en tercer els amics, aquests són els responsables de la configuració d’un dels trets i pautes de la conducta que s’estabilitzen al final de l’adolescència. La personalitat és la persona, el cos i el caràcter, és el vestit.

  • La forma individualitzada que presenten en cada ser els components afectius - dinàmics es denomina CARÀCTER. El caràcter és la forma de comportament general en les relacions socials, la disposició sentimental predominant més la naturalesa de l’humà i en general la manera de ser relativament unitària que té. El caràcter fa que una persona sigui ella mateixa i no una altra. El caràcter és la manera de presentar-nos. Caràcter
  • És la forma de comportament general en les relacions socials.
  • La disposició sentimental predominant.
  • La naturalesa de l’humor habitual.
  • La manera de ser relativament unitària i constant que un individu té.
  • El caràcter fa que una persona sigui ella mateixa i no una altra. Definicions :
  • Per l’efecte exterior: defineix la personalitat pels efectes exercits a l’individu sobre els altres subjectes.
  • Sumatives: descriuen una suma de disposicions innates, adquirides i socioculturals que es produeixen en el cos de la viva i que construiran els elements estructurals de la personalitat.
  • Distintives: es fixen en el caràcter específic prescindint dels aspectes compartits dels alts individus, insisteixen en els que són propis de cada individu. Personalitat
  • “L’autoesquema de l’individu que comprèn les seves característiques psicofísiques i es manifesten en el comportament i estil cognoscitiu peculiar davant diverses situacions de l’ambient” Autoesquema: idea que tens de tu mateix. Resultat del processament d’informació referent al propi subjecte tant a nivell conscient com preconscient i conté les percepcions externes a les seves vivències i experiències sensorials, emotives, motivacionals,.... Les anorèxies tenen un autoesquema desestructurat, ja que estan molt primes i elles es veuen gordes. Etimologia De Personalitat
  • Persona = Per/ Sona/Re = fer resonar un so
  • (^) Phersum: déu de la Terra. B- Desenvolupament de la personalitat
  • Freud: la personalitat s’estableix als 5-6 anys. Identifica 3 periodes en el procés contínu del desenvolupament de la persona: ORAL-ANAL-FÀL·LIC. Segons el psicoanàlisis diu que la salut mental de l’individu superi amb èxit les tres etapes.
  • Jung: fundador de la psicoteràpia, veu dos periòdes: Abans de la mitjana edat (abans dels 35-40 anys) : la persona és enèrgica, divertida i gasta tota l’energia en activitats pràctiques. (aprendre una professió, casar-se i tenir fills,...) Després dels 35-40 anys: l’individu es torna més introvertit, menys enèrgic, més prodent, els seus valors es tornen més culturals i més espirituals. Quan aquests canvis es fonen d’una manera brusca és una Crisis Madurativa, que ens serveix per fer un aprenentatge.
  • Sullivan: 6 períodes
    • 1- infantesa inicial: naixement fins als 19 mesos (quan apareix la parla)
    • 2- infantesa tardana: aprenentatge de la parla fins a la necessitat de tenir amics (19 mesos- 6anys)
    • 3-període juvenil: anys d’escola (el nen es fa social, competitiu i comparatiu)
    • 4-pre-adolescència: 10-12 anys. Necessitat de tenir un amic del mateix sexe.
    • (^) 5-adolescència primerenca: 13-14 anys hi ha la primera relació amb altres sexes, camins fisiològics.
    • 6-adolescència tardana: comencen els privilegis i avantatges però també les obligacions de la vida social (20-21 anys)
    • maduresa.-final
  • Erickson: es fixa en el terme psicosocial, i al llarg de tota la vida. 1- confiança en el nen (1a etapa de Freud): quan el nadó i la mare es reconeixen. 2- independència i autonomia (2a etapa de Freud: anal): el nen comença a reconèixer el seu ambient. 3- iniciativa (3a etapa de Freu: Fàl·lica): el sesn comença a fer coses per si sol sense que ningú li dugui el què ha de fer. 4- treballador (etapa de tolerància de Freud): els primers anys de l’escola. 5- formació de la identitat: confusió dels rols (el nen es pot sentir aïllat, confús, buit, indecís,...) 6- maduresa jove: relacions intimes amb les altres persones. (a tots els nivells) 7- generativitat: mira més enllà de si mateix i dels seus interessos i es mira cap el futur. Si ha estat mal oriental i insatisfet en la seva vida pot experimentar desesperança i depressió. C- Factors Biològics - Ambientals
  • (^) factors biològics - teories hereditàries. L’individu s’enfronta al medi. La persona sempre és la mateixa. La personalitat depèn dels factors genètics. Davant d’una malaltia podem afrontar-ho depèn del sexe, edat, experiència,... però una mateixa persona sempre actuarà d’una mateixa manera ja que ho porta en els gens.
  • ambientalisme – situacionisme ambientalisme: la personalitat depèn d’una sèrie de conductes que van siguent apresses en respostes dels estímuls que rebem del nostre entorn. Situacionisme: es centre en la conducta mateixa. No té en conte els trets ubicats a l’interior de l’individu.
  • (^) Macroambient:
    • Físic: lloc on vius (urbanisme, arquitectura,...)
    • Social: les normes de la societat i cultura on vius.
      • Microambient:
    • Físic: els mobles, la distribució del lloc on et trobes (Feng Shui)
    • Social: actituds i hàbits del grup determinat que formes part.
  • interaccionisme: no és la conducta ni la situació, sinó la interacció entre els dos. La persona aporta unes característiques concretes a la situació que mediatitzen la resposta. Cada persona és diferent i per tant les característiques individuals que aposta cada persona a la situació comporta un canvi en la situació. (si una persona alegre entre en una sala aporta una mica més d’alegria només amb la seva presència. En el cas contrari també passa)

Indicador complex: conjunt d’emocions alterades normalment inconscients sobre certs aspectes de la vida d’una persona. El complex d’una persona neuròtica són més intensos i influeixen més en la personalitat. Diferències entre Freud i Jung:

  • Freud deia que l’energia sexual era el líbido, en canvi Jung és una energia vital i generalitzada.
  • Freud afirmava que la personalitat quedava definida a la infància i, Jung que la personalitat podia anar canviant inclòs en edat adulta i els plans futurs influeixen molt en aquesta. Teories De La Psicologia Social
  • Alfred Adler: psicoanalista que es va centrar en les variables socials. Primer en dirigir l’atenció a la naturalesa social de l’home. Va dir que el nen recent nascut té una relació social amb la seva mare, i que l’interés social és innat però es pot educar. Va explicar el terme de complexe d’inferioritat, i la gent el que intenta és equilibrar els seus sentiments per compensar-ho. Va ser un activista social, que feia assessorament i que va intentar una millora en l’educació.
  • Karen Horney (+1952): “Cada ser humà és únic i irrepetible”. Es va oposar totalment a Freud, i en el seu complex d’Edip i en el de Castració, ja que aquest deia que la dona tenia enveja de l’home perquè es sentia castrada, perquè no tenia penis, K. Horney va dir que això no era cert, que si la dona te enveja de l’home és només de les seves llibertats, no d’un membre sexual. K. Horney també deia que el nen necessita un sentit de seguretat i un bon estar. El nen quan té relacions socials pot ser que es senti insegur i pot crear estratègies neuròtiques i a partir d’aquí el nen es torna respecte els altres o hostil (contra tothom, venjatiu) o sumís (intenta tornar aconseguir l’estimació i l’amor que tenia abans).
  • Erich Fromm (+1980): psicoanalista que creu que la societat moldeja a la personalitat. Es pot moldejar els nens a partir de l’escola (canviant-los el caràcter) perquè conincidís amb les necessitats de la societat. Deia que tant el capitalisme com el comunisme han fet de l’home un robot de l’estat i un esclau sense identitat, i que cap societat que tenim avui en dia satisfà les necessitats de l’home. Va crear una nova teoria que era el Socialisme comunitari i humanístic. I per ell havia de prevaler l’estimació, l’amor, la solidaritat, que es creessin coses noves enlloc de destruir-les, i que tothom obtingués un sentit de sí mateix. Teories Dels Trets
  • Tret : són les unitat reals de la personalitat
  • (^) Allport
  • Cattell-16 pf : test més important de Cattell, que medeix els 16 factors de la personalitat. Els 4 factors principals dels 16 són:
  • Introversió - extraversió
  • Ansietat alta – baixa DIMENSIONS
  • Sensibilitat - insensibilitat
  • Passivitat - independència
  • Eysenk (1997) : El seu test es deia epi. I valora sobretot el nourocentisme, respostes emocionals, la introversió i extraversió,... que segons ell està relacionat amb el sistema nerviós. La persona extravertida és sociable i comunicativa, però el sistema nerviós l’ha d’activar a partir de l’exterior. La persona introvertida té poc contacte social, el seu sistema nerviós el té activat i no li fa falta cap estímul extern per activar-lo, per això li molesta els sorolls i les aglumeracions.

Els tres autors volien quantificar i objectivar les conductes de l’ésser humà. Teories Cognitives Kelly: cada persona té un constructe personal.

  • Teoria del constructe personal: és la maner que un individu constitueix, interpreta o col·loca significats d’alguns aspectes del món, incluint-se a si mateix. Si canvi el constructe canvi l’activitat.
  • El constructe personal determina:
  • (^) Què percep
  • Com percep
  • Com recordarà
  • Com aprendrà
  • Com pensarà
  • Com actuarà Anàl·lisi de la conducta manifesta: a partir de l’observació, es base en:
  • Teoria de l’estímul i la resposta estudiant els hàbits Ex: hi ha un gat dins una gàbia, per sortir ha d’estirar una corda, quan fa aquesta acció s’obra la porta. La primera vegada ho descobreix jugant amb la corda i per casualitat, d’això se’n diu intent amb èxit, ho aprèn i al final ho fa ràpid i sovint. Finalment el gat fa l’associació d’estirar la corda i sortir de la caixa. Hàbit: associació entre un estímul i una resposta. MILLER-DOLLARD la personalitat està formada per patrons d’unitats específiques (estímul – resposta). Quan fem cas a una conducta d’una persona estem reforçant la conducta. BANDURA-WALTERS donen importància a la imitació social, al aprenentatge de nous hàbits i eliminació d’antics. Els nens poden aprendre noves conductes observant altres nens, i si es reforça el model de conducte és més fàcil canviar-la. Role – playing: posar-se en el lloc de l’altre. Skinner: adquisició i eliminació d’hàbits només amb la resposta i el reforç.

Teories Del Jo Goldstein: l’autorrealització és la força impulsadora de l’autopersonalitat. La persona té un buit interior, i mai està satisfeta, per això va absorbint coneixements. La satisfacció d’una necessitat és l’autorrealització, en un nen petit tindríem que mirar les seves preferències, això serien les seves potencialitats, però no ens hi fixem i no fem que les seves potencialitats puguin evolucionar cap a millor. (això es pot saber deixant- lo fer joc lliure) Maslow: observa l’autorrealització des d’una prespectiva diferent. Agafa gent gran que li semblava autorrealitzada i mirava les seves característiques. Les persones autorrealitzades eren realistes, que s’acceptaven a si mateixes i als del seu voltant, que acceptaven al món, eren persones espontanees i despreses (al contrari que egoistes), eren també independents, democràtics, creatius i inconformistes. L’impuls per realitzar totes aquestes potencialitats és innat, i aquest impuls pot desenvolupar-se o frustar-se pels obstacles externs. La motivació humana descansa a l’existència d’aquesta jerarquia , i els éssers humans primer hem de resoldre les nostre necessitats bàsiques per passar al nivell superior de la piràmide. Carl Rogers: creu en l’autorrealització de les necessitats, hi ho enfoca en l’experiència, per ell l’experiència és qualsevol que estigui disponible a la consciència de l’organisme. Totes les experiències juntes d’una persona és el camp fenomènic , i dintre d’aquest camp fenomènic hi ha el jo, que és el concepte de tu mateix. A partir de les experiències

  1. Disciplinada.
  2. Respectuosa i cordial.
  3. Li costa establir relacions profundes, el seu estil de pensament és constret (gens espontani ni imaginatiu).
  4. Té un bon control emocional.
  5. És ordenat, organitzat, meticulós,... Millon: fa servir 3 criteris 1- mecanismes inconscients: per autoprotegir-se 2- configuració interna: com ha processat la informació. 3- organització intrapsiquica: si la persona és capaç de mantenir un equilibri en tots els components de la seva imatge. Passiu – agressiu – negativista 1- aparença conductual: persones immadures que van retressant les responsabilitats. 2- conducta interpersonal: Resistència passiva davent de les demandes externe. Normalment són persones irritables. Donen una mala auto- imatge i sempre es queixen. 3- estil cognitiu: tenen un conflicte entre el que senten ells mateixos i el que senten els altres. En un moment et poden donar molt d’amor i en un altre moment són agressius. ( Contradicció) 4- expressió afectiva: són persones irritables, i ells sempre se senten malament, culpa o vergonya, mostrn impaciència i es queixen dels altres, mai acaben d’estar satisfets i no se senten compressos, no estan mai satisfets. 5- autopercepció: estan insatisfets de la vida que porten, estan de mal humor i poden manifestar ansietat o depressió. Personalitat Esquizoide 1- aparença conductual: letàrgic (sempre fatigat), energia baixa, poc entusiasme per fer les coses i poc expressiu. 2- conducta interpersonal: persones molt reservades, poc recertius, amb pocs amics, refusen de les relacions íntimes, intenten passar desapercebuts i estar en un segon pla. 3- estil cognitiu: Molt pobre, el nivell el qual processa la informació és baix, sembla que no es donin conta del que passa, perden el fil dels pensaments. 4- expressió afectiva: la parella no sol estar satisfeta, ja que són freds, tenen poques necessitats vitals, eròtiques, no s’enfaden de veritat i tampoc mostren felicitat. 5- autopercepció: tenen poca consciència de si mateixos, per ells no hi ha cap problema, es veuen bé i són freds. Personalitat Obsessiva 1- aparença conductual: és molt disciplinat, ordenat, perfeccionista , repeteixen conductes i volen que la gent del seu voltant sigui igual que ella. 2- conducta interpersonal: molt educats , respectuosos, molt correctes i molt poc imaginatius. Poc espontanis i els hi costa establir relacions profundes. 3- estil cognitiu: estil constrenyit, tot el que els passa ho van processant sobre un programa fixa, són poc creatius , idees jerarquitzades, són persones dubitatives, i molt poc segures, els hi costa molt prendre decisions i en situacions noves no saben actuar. 4- expressió afectiva: són solemnes, els hi costa deixar-se anar i ho controlen tot, estan tensos. 5- autopercepció: es veuen que són molt eficients, meticulosos, escrupulosos i responsables. Personalitat Narcisista 1- aparença conductual:

Arrogant 2- conducta interpersonal Explotador 3- estil cognitiu Indisciplinat 4- expressió afectiva Impertorbable 5- autopercepció Seguretat Personalitat Histrionica Gregaria aparença conductual: Impulsius i teatrals conducta interpersonal: Coqueta estil cognitiu: Frívol expressió afectiva Inconstant autopercepció Sociables Personalitat Agressiva- Antisocial 1- aparença conductual: Temerari 2- conducta interpersonal Antagonistes 3- estil cognitiu Personalistes 4- expressió afectiva Malèvol-hostil 5- autopercepció Independent Personalitat Evitativa 1- aparença conductual: Cautelós 2- conducta interpersonal: Desconfiança 3- estil cognitiu: Distreta 4- expressió afectiva: Tensió i tristesa 5- autopercepció Alienada Personalitat Depenent-sumisa 1- aparença conductual: Incompetent 2- conducta interpersonal Passius 3- estil cognitiu Ingenus 4- expressió afectiva Pacífics 5- autopercepció

Quan hi ha un germà els gelos són inevitables, ja que hi haurà un competidor. L’apego apareix davant de situacions de dol. L’apego apareix quan es comença una relació de parella, al principi hi ha atracció i després disminueix i apareix l’apego. L’apego s’activa en situacions d’amanaça, en un lloc desconegut, en presència d’estranys, en moments de solitud. L’apego ofereix seguretat i protecció. Exploració i figures d’apego. El nen sense la figura d’apego a prop no explorarà el seu voltant. Separació de les figures d’apego. Els nens quan els hi desapareix l’apego parren per diferents fasses:

  1. Fase de protesta:
    • Lluita activa per recuperar les figures d’apego.
    • Ansietat.
    • Antietat als sorolls.
    • Conductes agressives.
    • Rebutjar tot el que sigui de l’exterior.
  2. Fase d’ambivalència:
  • La lluita cada vegada és més passiva, i sembla haver perdut tota esperança per recuperar les figures d’apego.
  • Conductes ambivalents davant de l’ajuda que se li ofereix.
  1. Fase d’adaptació:
  • Si la separació es prolonga, el nen s’acaba adaptant en aquesta nova situació. De mica en mica es va oblidant de les figures d’apego. Si el nen es adoptat per una nova família podrà establir nous llaços d’apego amb la nova família Objectes d’apego: Els objectes inanimats (xumets, mantes, coixins,..) donen familiarització i seguretat, són objectes de transició al veure que la figura de l’apego marxa una estona però torna. Conductes de la mare: Sensibilitat: ser capaç de percebre les demandes del nen, interpretar-les adequadament, seleccionar la resposta adequada i respondre de seguida. Això fera que el nen estigui més satisfet, més capacitat d’aprenentatge i més bona relació amb els altres nens.

PRIMERA I SEGONA INFANTESA

Freud : parla de les diferents etapes del nen.

  • (^) Oral-anal: Oral: va dels 0 als 18 mesos. El focus eròtic del recent nascut és la boca. La mare, el fet que frustri o gratifiqui amb accés, o bé faci un bon ús del xumet, biberó, pit,... farà que el nen evolucioni a una altra etapa o es quedi fixat en aquesta. Anal: dels 18 mesos als 2-3 anys. És quan hi ha el control d’esfínters, que es pot fer d’una manera molt laxa o d’una manera molt estricte.
  • Fàl.lica: és en els 5-6 anys d’edat. La gratificació de la líbido infantil es centra en la manipulació dels òrgans sexuals.
  • Latència: etapa que va dels 6 als 11 anys, és una etapa de latència ja que baixa el nivell d’hormones i es debilita la curiositat sexual.
  • (^) Fase genital: dels 12 als 17 anys. La líbidotorna a resurgir i la persona te interessos heterosexuals. Erikson
  • Confiança – desconfiança: dels 0 als 18 mesos. Són periodes de relacions psicològics que s’estableixen amb la mare, que dependrà que quan el nen segui adult tingui més confiança o desconfiança amb la mare i amb altres persones.
  • Autonomia – dubte: dels 18 mesos als 3 anys. El nen comença a moure’s a parlar, comença a agafar autonomia. A pren a fer les coses per si mateix, però un accés de confiança o no farà que el nen s’autocontroli reprimint les seves necessitats, i a partir d’aquí el nen aprendrà a ser autònom o insegur i conformista. Els pares han de donar un nivell de control adequat.
  • Iniciativa – culpa: dels 6 als 11anys les relacions interpersonals s’amplien. És una fase de productivitat i competició i cooperació. Els sentiments d’inferioritat es formen en aquesta edat.
  • Laboriositat - inferioritat
  • Identitat - confusió de rols: dels 12 als 17 anys. S’ha d’aconseguir una identitat pròpia i influeix el grup d’amics i el líder d’aquests,...tot això són models que s’elegeixen. En aquesta etapa és important tenir un cert grau d’aïllament per configurar la identitat.
  • Intimitat- aïllament: també es pot dir maduresa jove. Dels 20 als 45 anys. Les relacions socials passen a un nivell més diferenciat on l’amor, amistat, solidaritat donen generositat. La persona té pautes de més maduresa.
  • Generativitat – autoabsorció: dels 45 als 65 anys. La principal preocupació és la següent generació. El treball i la responsabilitat familiar es poden tornar actituds altruistes o egocèntriques.
  • Integritat – desesperació: es van esgotant les potencialitats vitals de la persona. La persona es troba en dos conflictes, el primer és ser a través del que vas ser i el segon és deixar de ser. Finalment tot això tanca el procés de desenvolupament psicosocial de l’home. Vallon: evolució gradual.
  • (^) 1º etapa- vida intrauterina: etapa de dependència biològica total de la mare.
  • 2º etapa: emocional, senso motora: el nen comença a aprendre de si mateix (la necessitat de l’O2). És un estadi d’impulsibitat motriu. La satisfacció de les seves necessitats depèn d’altres persones. Estadi emocional: entre la mare i el nen hi ha un sistema de comprensió motor. Etapa senso – motora: dels 1 al 2 anys, el nen volta cap a l’exterior i descobreix noves coses.
  • Ambivalència: fins als 3 anys, que és aquí quan hi ha una crisi (la crisi dels 3 anys), el nen es va afirmant a si mateix i per fer això el nen s’oposa als adults i es va diferenciant d’altres nens (és una petita adolescència).
  • (^) Personalisme: dels 3 als 5 anys, busquen la independència i l’enriquiment del JO. Crisis d’oposició: la dels 3 anys, oposició, negativisme, per protegir la seva independència. Narcisisme: el JO es vol fer valer. Sustitució i imitació: dels 3 als 5 anys. És important les relacions amb la família per la seva identitat, j que imita les persones estimades de la seva família.
  • Escolar: dels 6 als 11 anys. Es comparen amb els altres nens i així van formant una identitat. Hi ha un domini progressiu de l’espai i el temps.
  • Pubertat-adolescència: hi ha unes fases oposades però complementades. Torna la necessitat del JO. Els sentiment adquireixen molta importància. Són egoistes i amables a estones i adquireixen noves capacitats de raonament. Etapa cognoscitiva de PIAGET
  • Sensomotor de 0 a 2 anys

El més important és la invariació de l’objecte, entendre que l’objecte és el mateix encara que canviï de forma, tamany, color,... i de mica en mica el nen anirà estructurant la seva realitat que l’envolta en relació al temps, l’espai i la quantitat. B) funcions de la representació El nen representa mitjançant el dibuix, els símbols i la imitació. La necessitat del joc es manifesta a la primera infància. La imitació també és important ja que imita moviments i activitats mitjançant la mímica amb un model o no. El dibuix és la representació gràfica de la funció de representació (primer arriba el gargot i després el dibuix simbòlic). Als 8 anys el nen dibuixa la realitat tal com és, com ella considera i la veu, això és la imatge visual. C) funcions de l’afectivitat Aspecte de la socialització, quan el nen neix té una estructura cognitiva garantitzen que s’ajusti certs estímuls ambientals. Aquest estímuls són aspectes de l’entorn del nen que són essencials per la seva supervivència. Els estímuls més importants són les característiques dels pares, entre ells la cara de la mare. Els nens no són passius quan reben aquest estímuls i contesten els estímuls cridant, movent-se, pl orant, rient,... El somriure fa que el nen sigui més atractiu i també que la mare interactui més amb ell, el somriure és una resposta típicament social. Com més es vagi acostant als objectes coneixerà els seus trets més característics i universals, i quan vegi aquest aspectes estarà preparat per passar a la relació social primària que té dos fets concrets:

  • Concentra la resposta social positiva sobre un o dos individus determinants.
  • Implica l’aparició de respostes negatives a individus desconeguts. Segona infància a partir dels 5-6 anys. Implica un creixement psíquic i corporal bastant uniforme, i les noies es desenvolupen abans (fins els 10 ans). Un aspecte important és la conquista del món exterior. Principalment s’estructura tot amb grups de jocs. Als 8 anys i mig tenen l’ Edat de la xerrameca. I els 10 i 11 anys és la maduresa infantil. Els òrgans dels sentits i el rendiment de la percepció creix notablement en aquesta segona infància, comença a aparèixer:
  • Llenguatge (diuen que pensa en veu alta, i de mica en mica ho van interioritzant).
  • Progressos en el llenguatge escrit (per tant creix el rendiment intel·lectual)
  • Fantasia i pensament (diuen moltes mentides, creen fantasies amb parts de realitats, sobretot en situacions de perplexitat, i tenen capacitat d’imaginar molt i els hi encanten els contes)
  • (^) Joc (fan diferents tipus de jocs: els rituals, els espontanis, tècnics, col·leccions, joc social (pares i mares), els hi agrada amagar-se i perseguir-se)
  • Associació (els companys de joc solen ser en parelles i després s’associen amb altra gent (fins a grups de 7), sol ser parelles del mateix sexe i solen aparèixer en situacions casuals. Els hi agraden les categories (el líder i els guiats))
  • Consciència (comencen a prendre consciència del JO, un món intern propi diferent del cos)
  • Conducta (la conducta que tenen en relació a la societat, es que comença ha haver conflictes, ex: roben llaminadures, i comencen a dir mentides piadoses i a torturar animals. De cara a imposar càstigs els altres són molt estrictes, però si s’han de culpabilitzar ells mateixos no són tant durs, intervé molt l’exigència familiar que tingui) Si ha assolit un grau de desenvolupament en el seu ser, es realitza de la millor manera possible el seu estat, i té els requisits indispensables per arribar a la maduresa sexual.

Adolescència: Pubertat: començament de l’edat adulta.

  • Pre-adolescència: dels 11 als 14 anys.
  • Adolescència mitja: dels 15 als 18 anys
  • Adolescència tardana: dels 18 als 24 anys Pre-adolescència: Hi ha molt canvis anatomo – fisiològics , canvis del sistema reproductor i característiques sexuals secundàries, augment del tamany dels músculs i de la força, com del sistema cardiovascular i respiratori. En aquesta edat es fa estiregassada. Desenvolupament intel·lectual, pas de les operacions concretes a les operacions formals, comença ha haver pensament abstracte i capacitat de síntesi i anàlisi, i es comença a buscar les causes de tot, i es fan àmplies generalitzacions i es començarà a pensar més críticament, més per ell mateix té idees pròpies, té els seus judicis i porta a qüestionar moltes idees i afirmacions dels altres. Al qüestionar tant, el pot portar a errors per manca d’experiència. És molt important desenvolupar el pensament propi. I també és molt important ridiculitzar-lo, sinó guiar-lo perquè pugui ser objectiu. Aquí l’adolescent comença a planificar el futur i pensar que llenguatge i pensament van units. El llenguatge és vehicle i constructor del pensament, per tant ajudar a l’adolescent a aprendre llenguatge és important per expressar més correctament les seves idees, i també ajudarà a estructurar-les. L’afirmació del jo, el pre-adolescent està bastant lligat al seu ambient (família, amics,...) i el seu desig és trencar amb la infància, oposant-se a la família, vol construir un personatge que sigui ell mateix, la relació amb l’adult és molt complexe, no se li pot imposar res i s’ha d’intentar captar el seu entusiasme. Les dificultats són un cos nou en poc temps, i l’adolescent s’ha de reconèixer i es mira molt per adaptar-se. Hi ha un desafiament entre l’ideal i el real. Té una dificultat per conèixers, per elegir, no sap escollir allò que s’adapta els seus gustos. Buscarà suport amb els seus iguals, amics, l’adolescent posa especial entestament en vestir-se com ell vol i ordenar els assumptes com ell vol, i això l’ajudarà a afirmar-se en ell mateix. La influència de l’adult: vol aconseguir la independència dels pares. Estableix relacions amb el companys però sense deixar-se dominar, elegir una vocació, crear una filosofia de la vida que és un conjunt de normes i creences morals que l’ajudaran a prendre decisions. 1a fase: oposició – imitació L’adolescent imita l’adult per aconseguir que el reconegui com adult, i per tant a de tenir les característiques pròpies de l’adult, aquestes característiques són la independència i autonomia. En aquest moment té figures d’autoritat que són els pares i mestres, per aconseguir aquesta independència s’haurà d’oposar. És més fàcil oposar-se que imposar-se, i caurà en la “crisi de l’oposició”, és un fenomen de negació d’estructuració per aconseguir una nova estructuració, primer s’ha de despendre d’ell mateix (infant) i del seu mediambient per fer-se adult. Com més lligat ha estat a la infància a la figura d’apego més si oposarà ara. Hi pot haver fases de menyspreu, però no sempre hi haurà crisis violentes, tot depèn del caràcter de l’adolescent i de l’originalitat dels pares en tractar-lo. Amistats: són molt apassionades , i són predominants i exclusives (solen anar amb parelles del mateix sexe). Tenen la característica d’ exigència amb l’altre perquè també són exigents amb ells mateixos. Són molt nobles entre ells perquè necessiten algú amb qui confiar. És un moment d’ imitació mútua , ja que adapten gustos idèntics, opinions iguals,... hi ha un context d’igualtat i confiança.