¡Descarga Apunts Examen Final y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
Programa examen final, també entra la primera part:
Mòdul F
F1. Descobrint les províncies Romanes: Gàl·lia, Àfrica i Orient.
L’administració provincial romana.
A la mort de Marc Aureli, les fronteres romanes han arribat al seu màxim històric, serà a partir d’aquest moment quan començarà la davallada romana. L’entramat provincial era molt ampli en aquest final de l’època Antonina. Avui tractarem obres de la Narbonensis, Lugdunensis, Syria, Aegyptus, Africa.
Arte sub-antica
Quan parlem de l’art de les províncies, podem utilitzar el terme creat per Ernst Kitzinger, l’Arte sub-antica , que serà un art mes lliure que l’art romà de la capital. Les normes de representació i estilístiques eren molt dures a Roma, mentre que a les províncies eren mes lleugeres.
Aquest art provincial era mes eclèctic , degut a que es basarà i utilitzarà la tradició cultural del lloc de creació , per exemple en el Sarcòfag Artemidorus , on veiem un sarcòfag momiformic i que no s’adiu a una representació idialista romana de la cara del difunt, aquesta cara està desfigurada per tal de mostrar l’expressió , l’important és el significat no la presentació.
Gàl·lia: Narbonensis.
Arc d’Orange situat en la Via Agrippa en nom dels soldats de la II legió gallica , aquest és un arc erigit o en les darreries del Govern d’August o , segons unes restes
trobades d’unes inscripcions de les quals queda un perfil en l’arc on es veu una d’homenatge a Tiberi, en el 26-27. Veiem que té una triple obertura , on la del centre es major que les altres. És curiós que té un doble àtic i és en el segon on veiem els relleus mes importants , on hi ha forats es on es subjectaven inscripcions.
Si ens fixem en aquests relleus, veiem que no importa la representació , degut a que no es podia mirar de a prop , en els relleus es representa, de forma molt desordenada batalles en front dels Gals. En els arcs laterals també hi ha uns panells que recreen trofeus, armes, escuts i estàndards robats als derrotats. En els relleus del primer àtic , veiem elements decoratius nàutics , com els esperons o vaixells.
Pont du Gard, és un aqüeducte d’època tardana dels Juli-Claudis amb Claudi o principis dels Flàvis amb Vespassia. Aquest aqüeducte que unia Usès-Nemausus i que recorria 50 km , amb l’objectiu de salvar uns espais complicats i per tant havien de utilitzar les caigudes i pujades per aconseguir que arribi a Nimes. En el Pont du Gard, el pendent de 34 cm per kilòmetre de pendent. És un aqüeducte de tres pisos, recolzats en uns pilars triangulars anomenats Tallamar que tallen l’aigua i protegia el pilar dels impactes. En el darrer pis , veiem molts arcs que subjectaven el Ductus o Specus , que anava cobert i havia de protegir l’aigua de les impureses. A Hispania trobem el de Tarraco , on hi havia el Pont de les Ferreres o del Diable, i el de Segòvia.
Arena de Nîmes, aquesta era una ciutat molt important en el govern provincial i fou una ciutat rica que volia repetir les mateixes construccions que hi havia a Roma [ Aquest procés el seguiran totes les grans ciutats, intentaran copiar a la capital per ennoblir la seva ciutat ] i un exemple és l’Amphiteatre de Nîmes, que hauria estat contemporani al procés de construcció del Colisseu i és molt similar. És mes petit i mes baix, tenint tan sols dos pisos. Des de fa molts anys és una plaça de toros. En el Musée Archéologique d’Arles , resta una maqueta de l’arena on es mostra el sistema constructiu i el sistema d‘estaques que subjectaven el Velarium.
Un dels fets mes importants de l’art provincial és l’Art pictòric de Narbonne , on en el museu arqueològic resten fragments de pintures de la noblessa Narnonense.
Horreum, aquest monument és un gran passadís on es guardava el gra , acostumaven a ser grans túnels subterranis , que mantenien una temperatura mes constant que a l’aire lliure. L’Horreum de Tarragona és molt mes gran.
La Maison Carré, juntament amb el Panteó , aquest és el temple mes ben conservat de tota l’antiguitat romana. La seva conservació va ser donada a que es va convertir en la seu del municipi de Nîmes , posteriorment un arxiu i es van celebrar rituals religiosos. És un temple Hexàstil , pseudoperípter i amb dos columnes de retorn ,
Àfrica: Numidia.
Colonia Marciana Traiana Thamugadi, l’actual Timgad a Algèria. Aquest és un jaciment d’una ciutat pensada per ser colonitzada per soldats veterans , com Barcino. Com era una zona planimetricament amable , veiem un ciutat planificada de forma perfecta , per tant aquesta representa un Castrum militar amb un pla Hipodàmic. Son illes de cases de la mateixa mida, anomenades Insulae. On es creuen el Cardus i el Decumanus , una mica desplaçada, veiem el Fòrum de la ciutat acompanyat d’un teatre. La ciutat es va quedar petita i es va haver de crear un raval fora de les muralles i que es va situar a banda i banda d’una gran via , en el raval les obres i el urbanisme seran anàrquiques.
Dintre dels elements que resten dempeus veiem l’Arc honorífic de Trajà de Timgat , veiem que és un cas d’art molt diferent al Italià , degut a que té columnes exemptes. El Teatre de Timgad, en aquest cas utilitzarà l’estil grec adossant-se a un turó.
Leptis Magna, és una ciutat fundada per la dinastia Severa , que pujarà al carrec imperial en el 193 dC i que fou la ciutat de naixement dels emperadors de la dinastia Severa, Septimi Sever i Caracalla. Les grans infraestructures de Leptis Magna son d’aquesta època Severa. Aquest arc de Septimi Sever , que és un arc de quatre cares , per tant és cubic i que ens recordarà al de la Via Flaminia de Roma que no es va conservar. Tornem a veure que es va conservar la idea de la utilització de columnes exemptes. S’han conservat columnes del Mercat. El Fòrum de Leptis Magna estarà inspirat en el Fòrum de Traja , on hi ha una gran plaça porticada rematada amb una gran basílica , que ens recordarà a la Basílica Ulpia del Fòrum de Trajà. Per tant, podem dir que el model és Roma i les altres ciutats busquen emmirallar-se a la ciutat.
Palmira, veiem una imatge de Google Earth en el 2010, on veiem el gran jaciment romà, on es conservava el gran temple de Bel, però que l’any passat fou enderrocat per l’Estat Islàmic.
F2. DESCOBRINT LES PROVÍNCIES: POMPEIA
Pompeia és una ciutat propera a Nàpols. És una ciutat marcada per la presencia del Vesuvi. Les restes arqueològiques mes antigues que es van trobar son del segle IX abans de Crist. Era una ciutat costanera (ara no) i tenia una gran col·locació geogràfica. En el segle VIII aC , es colonitzen ciutats properes per Grècia, passant a formar part de la Magna Grècia. En el segle VII serà dominada pels etruscs. En el
310 , és una ciutat dependent de Roma i en el 80 passarà a ser una colònia. En les darreries de la seva història hi hauran uns disturbis a l’amfiteatre en el 59 dC, en el 63 hi haurà un terratrèmol narrat per Tàcit i finalment en el 24 d’Agost del 79 dC es va produir l’Erupció del Vesuvi que la va descriure Plini el Vell , que va morir en l’erupció.
La explosió del Vesuvi , s’ha de plantejar amb dues perspectives , va llençar milers de tones de cendra , que eren rocs incandescents que queien , fou això el que va sacsejar a Pompeia , en canvi a Herculà si que va caure la lava i la ciutat va quedar sepultada per lava. La descoberta del jaciment , profesionalment , té lloc en el segle XVIII gràcies a, entre d’altres, Carles III que va promoure les excavacions del jaciment, fet que era pèssim pel jaciment degut a que es feia d’una forma abrassiva i sense sentit , buscant tresors. L’altre moment clau vindrà a partir del treball de Winckelman en el seu estudi. Serà a finals del Segle XIX , quan es començaran a plantejar uns mètodes respectuosos i mes moderns , amb la recerca d’informació. Aquest impuls tècnic l’aportarà el tècnic Giuseppe Fiorelli , que crearà la tècnica Fiorellli , on fa un forat en la roca i l’omple de calç fosa i al assecar-se queda el motllo del cos en la forma en que va restar mort.
El jaciment arqueològic de Pompeia.
Hi ha molta part excavada , però en cap cas s’apropa al 100% del jaciment antic de Pompeia. Actualment el treball cerca la consolidació d’allò excavat, abans que obrir mes espai. Veiem en la planta que hi havia una planimetria de caràcter Hipodàmic , però amb algunes irregularitats. Cap a les afores de la Ciutat , trobem l’anfiteatre , també hi havia diverses places públiques. Els vestigis arqueològics mes antics son a l’anomenada zona Osca , desprès hi haurà una primera expansió on hi ha un pla Hipodàmic amb els carrers esbiaixats , degut el terreny. La segona expansió presenta una forma Hipodàmic un altre cop. Finalment hi haurà una nova expansió.
Fòrum de Pompeia.
En una de les vies mes grans , veiem que té un recorregut lineal , degut a que marca el traçat de la primera muralla de la ciutat de Pompeia. Veiem el pla de la primera Pompeia, dividida en el Cardo i el Decumanus. Del Fòrum de Pompeia , veiem una plaça triporticada a dos nivells , hi ha molta reconstrucció , hi havia unes galeries. Al fons del Fòrum hi havia un temple dedicat a Júpiter ( hexàsil , columna de tambors , amb dos arcs que feien funció d’entrada a les galeries del Fòrum ). L’altar estava situat al centre de la plaça. Al costat , veiem un altre plaça porticada amb un Temple d’Apol·lo. Al costat veiem el Mercat.
A la ciutat de Pompeia, podem veure moltes pintures o mosaics , on a les portes de les cases és el Cave Canem (compte amb el gos) o el Have.
La casa del Faune és famosa per què es va trobar el Mosaic d’Alexandre Magne , que és la reproducció d’una pintura grega. Protagonitzada per Alexandre Magne i el Rei Persa Dario.
Arrels gregues per a una pintura romana.
Les cases mes importants de Pompeia normalment estan tancades i per tant no podem veure les seves pintures. Se’ns ha conservat molt poques pintures i gairebé totes son murals , mentre que era habitual la realització de Pinakes , que és el terme que donarà lloc a les Pinacoteques , que eren quadres de fusta. Molts de les pintures murals de Roma son copies dels Pinakes grecs , un dels exemples és Teseu alliberador , on veiem el
Minotaure mort , si veiem el cos de Teseu , veiem que es igual al canon grec de bellesa , com veiem en la comparació amb el Apoxyomenos. A Pompeia, veiem un altre
mural de Teseu Alliberador , que parteix d’un mateix model , però el de la Casa de Gavius Rufus , que representa l’espai , els nens i la multitud, el cos ha estat deformat i no segueix el cànon grec i el seu concepte de bellesa. També veiem el cap del minotaure mort.
El Sacrifici d’Ifigènia , que era la filla d’Agamennon i que havia de ser sacrificada per tal d’arribar a Troia, però finalment fou salvada per la deessa Artemis. Veiem a Clitmenestra plorant , però que es tapa la cara i no la veiem. D’aquesta pintura també té mes copies, per tant devia ser la còpia d’un model.
Teoria dels anomenats estils pompeians.
Per estudiar la pintura romana, podem veure que Vitrubi ens parla de les tècniques i per tant les parts mes tècniques de la pintura. L’altra idea és la d’August Mau, alemany , que situa quatre estils :
- Primer estil o estructural (s. II- inicis I aC)
Segon estil o perspectiva (100-20)
El primer estil , imitarà estructures, un dels exemples és la Casa de Sal·lusti i copia les textures del marbre per decorar.
El segon estil destacarà els elements arquitectònics i la perspectiva , un exemple és la Vil·la de Fanius Sinistor. Utilitza el Trompe l’Oeil. Si fem un exercici de buscar les línies paral·leles entre si, per tant utilitzen la perspectiva cavallera.
Vil·la dei Misteri, és una casa extra urbana. El mes interessant d’aquesta Vil·la és el Triclinum , que seran les pintures mes notables de la ciutat , en aquestes pintures es mostren els rituals que havia de fer la dona per tal de casar-se i així acontentar el seu home, alguns dels rituals seran la fustigació. Veiem molt vinculat a aquestes pintures al déu Bacus , en el darrer veiem a la dona mirant-se en un mirall i és una
apareix anomenat Kesse , Kissa o Cissis. De vegades també al·ludeix al nom de Tarrakon. A partir d’aquí, a les acaballes del s. III aC , en el context de les guerres púniques, més concretament la segona , els romans decideixen establir un campament fixe i estable on en un futur estarà Tarragona. Aquest primer establiment estrictament militar va ser impulsat pels generals Gneu i Publi Corneli Escipió. Això dóna peu a la frase del títol. Així doncs, en aquesta època hi havia el nucli al costat del port i el praesidium a la part superior , un campament militar que tenia intenció de donar serveis perquè els exèrcits es poguessin quedar en èpoques hivernals. Es tractava d’una mínima estructura de muralla amb un perfil triangular. També feia la funció de psó però, alhora, podien haver-hi unes infraestructures mínimes. A partir de la seva instal·lació es crea una Dipolis (dues ciutats). Finalment, el s. II aC es produeix una expansió de l’ocupació romana. És llavors quan s’uneixen els dos nuclis autònoms en una gran ciutat. Paral·lelament , es consolida un gran port marítim i, a l’entorn, es crea una cannaba (barri portuari).
1.3. Tarraco Scipionum opus... urbs opulentíssima est
La ciutat esdevé una de les bases portuàries importants per diferents motius. És un espai intermig que permet el comerç amb Emporion però també des d’allà es podia arribar en vaixell a Pollentia o Palmariu , és a dir, les illes , però també els grans centres del sud així com també per l’Ebre , endinsant-se a la península. Per tant, és un espai de comerç domèstic i mediterrani. És en aquest moment on es documenta la primera seca : una fàbrica de moneda. Antigament, es necessitava riquesa per fer la moneda. Això mostra que tenia una capacitat de generar recursos i riquesa. En paral·lel , es creen les primeres grans muralles de la ciutat.
Entre el s. I aC i el I dC , Tàrraco esdevé colònia. Fins llavors era una ciutat provincial , sent la més important d’ Hispania Citerior (l’altra era la Hispania Ulterior ). Aqueste s regions funcionaven amb governadors i el punt d’inflexió es produeix el 45 aC ja que, per impuls de Cèsar, li és atorgada la categoria de colònia passant a dir- se Colonia Iulia Urbs Tarraco. Això volia dir que era una ciutat autònoma però que depenia de la llei de Roma. Més tard , s’acostuma a destacar el 27-25 aC amb August , doncs per una malaltia ell es va quedar dos anys residint allà. A principis del s. I dC es crea una nova seca, la Seca Augustea. Fins i tot , a meitat de l’època Juli-Clàudia , el poeta Pomponius Mela afirma que la ciutat de Tàrraco és , entre les ciutats marítimes , la més opulenta.
(Si mirem uns exemples de monedes , es troba l’abreviatura CVTT : Colonia Urbs Triumphalis Tarraco****. La paraula Iulia es deixa de banda.)
1.4. Les muralles de Tàrraco
La ciutat es divideix en la part alta i la part baixa. El s. II, l’alta és un espai molt diàfan mentre que a la baixa hi ha la zona residencial. De les muralles només s’ha preservat una part i cal fer referència a dues fases en parlar d’elles (la de la maqueta és la segona).
Primera fase
És el moment del primer campament militar. Tenia un perfil triangular i el seu recorregut es sap per petites constàncies arqueològiques. Es conserven quatre torres i, en la de la Minerva, la muralla feia un gir molt marcat. Aquesta primera fase estava configurada de la següent manera: la part inferior de la muralla era una muralla de caràcter ciclòpia/megalítica (de pedres molt grosses). Durant molts anys es va dir que era una muralla ibera, però a partir dels anys 40 l’historiador i arqueòleg Josep Serra i Ràfols va demostrar que tota la muralla era romana. Eren carreus irregulars i, a partir d’una determinada alçada, s’utilitzen carreus regulars i, als merlets, només una filada.
Segona fase
A partir de 150 aC hi ha les guerres celtibèriques. Coincideixen amb l’expansió de la ciutat i la creació d’una muralla que s’interpreta en el context bèl·lic i de la qual es conserva una petita part. En aquesta segona fase es continuen utilitzant els blocs megalítics però només amb dos o tres línies , duplicant després l’alçada de la primera amb carreus regular, ampliant-la també. S’ha demostrat que si en la primera fase es disposaven torres a una distància equidistant , en aquesta pràcticament no hi ha torres. Cal dir que una torre és un element fonamental quan la ciutat té perill d’atac, el fet que aquesta no en tingui significa que estaven segurs que Tàrraco no seria assetjada. Per tant, les característiques de la muralla es deuen, més enllà de la seva funcionalitat, aun rol simbòlic : com més gran la muralla, més fortalesa transmet. És un element de prestigi. Mirant la seva composició, es pot observar que la part interior de la muralla està farcida de sorra i pedres trencades.
En aquest sentit cal fer un esment a la pedrera del Mèdol i el treball dels picapedrers, doncs avui dia, hi ha un monòlit que mostra l’alçada original del material. En les parets laterals es troben les empremtes dels carreus i es pot observar com es tallaven.
1.5. Tàrraco imperial
Fins ara, tot feia referència a la Tàrraco republicana. Una vegada August té el poder , reforma administrativament Hispània. Ara queda dividia en tres províncies: la Hispania Citadior passa a dir-se Tarraconensis al·ludint a la seva capital i la Hispània Ulterior es divideix en Lusitania (capital: Emèrita Augusta ) i Baetica (capital: Corduba ). Sigui com sigui, segueix contribuint a la consolidació de Tàrraco com a gran urbs.
Arribat aquest punt , la ciutat ha passat per tres punts importants: el primer establiment, la primera expansió, la colònia i, el quart gran punt d’inflexió, té lloc
Insistint en el culte d’August , cal dir que no podia presentar-se com a déu a Roma , però a les províncies es podia fer, per això es sap que hi havia un altar dedicat ell i Quintilià diu que la llegenda explica que damunt de l’altar creix una palmera. Això és el que ve mostrat a la moneda. Quan se li explica a August, aquest diu que no és un miracle, sinó que no el fan servir. Sigui veritat o no, aquest altar és un exemple de l’ambigüitat del culte als emperadors quan són vius. Fins i tot es troben les monedes que mostren el temple d’August abans de ser construït , per la qual cosa sabem que es plantejava octàstil.
Concilium Provinciae
Sota d’aquesta plaça superior, es troba l’altra plaça anomenada del Concilium Provinciae , on es celebrava el concili. Es feia per escollir un flamen: el sacerdot amb barret punxegut que presidia i marcava les directrius religioses de la ciutat. No era una plaça pavimentada simplement, sinó que tenia una zona d’arbres i uns euripos com el Templum Pacis. Després del fòrum imperial, és la plaça més gran construïda a l’Imperi. És de primer nivell representacional. Els pòrtics laterals estaven configurats en diferents nivells amb un criptó-pòrtic per mantenir el nivell. El segon pòrtic estava al nivell del terra i després hi ha un tercer nivell. De la plaça queda poca cosa.
Per passar d’aquesta plaça al circ, es podia fer o bé a través d’uns carrers o a través de caixes d’escala, situades als extrems de la plaça. És el que anomenem avui dia la Torre del Pretori/Pilats , el Castell del Rei. En un origen, era un edifici quadrat segurament amb una coberta a dues aigües amb una funció de dues escales per tal de poder canviar de nivell.
Circ
Es conserva parcialment. Està resolt mitjançant una spina , les carceres i la tribuna que rep el nom de Pulvinar. El circ servia de separació entre la zona de representació de la ciutat, un urbanisme teatral, i la zona urbana residencial del poble, tenint cabuda per tota la població de Tàrraco. Més enllà del que és el circ, passava la via Augusta. El valor simbòlic del circ de prestigi no és exclusiu de Tàrraco, sinó que es veu a Constantinoble i a Roma.
G1. El món de l’Antiguitat Tardana. Introducció.
A partir d’ara, haurem de canviar el chip i la nostra percepció sobre allò que ens trobarem ara en l’art romà. L’Antiguitat Tardana ( Spätantike/ Age of Spirituality ), la situarem dintre del període Romà , però que serà diferent a l’art romà i la societat romana anterior i també serà diferent a l’Edat Mitjana. Hi haurà esdeveniments històrics concrets acompanyades del declivi romà imperial, portaran a l’Edat Mitjana.
El terme Spätantike és un terme creat per Alois Riegl , que va donar pes a l’art i a l’època Tardo Antiga , que fins aleshores havia estat considerat un art decadent i menor que l’anterior, però ell intentarà demostrar la importància d’aquesta època com transició cap a la societat medieval. En aquesta època veiem com decau la
potencia de Roma en el imperi, perdrà població, mentre que d’altres ciutats començaran a créixer i a rivalitzar la capitalitat a Roma , principalment a Milà, que serà capital a mitjans del segle II dC. També veurem com és la decaiguda de la religió pagana i el enaltiment del Cristianisme. Veurem la contraposició de termes com el Clàssic-Anticlàssic, Pagà-Cristià ...
Per tal de situar un inici d’aquesta Antiguitat tardana , tindrà aquest naixement desprès de la crisi de la Dinastia Severa (Septimi Sever, Caracalla), quan morí Caracalla l’autoritat imperial comença a estar en entredit i és en aquest moment quan es fixa l’inici de l’Antiguitat Tardana (216 dC). Es un època on hi ha molts esdeveniments que podrien marcar el seu final com son el Naixement de Constantí (306 DC), Edicte de Milà (313), Mor Constantí (337), Els bàrbars saquegen Roma (410), Caiguda de Roma (476). Aquesta seria la cronologia de Elsner, mentre que André Grabar i Peter Brown allargarien aquesta època fins al sorgiment i victòria de l’Islam (711).
De la unió de les migracions i les transformacions artístiques del mon tardoantic, el que veurem serà el naixement de l’Art Medieval.
Per entendre aquest camí cap a l’”Abstracció” o simbolisme medieval, hem de conèixer la figura de Plotí (203-270), qui va viure aquesta realitat. Si fins ara hem vist que primava l’ideal aristotèlic, Plotí exemplifica el rebrot de la filosofia de Plató. Ja que a partir d’ara, les coses no son com les veiem si no com les percebem. Plotí és l’autor de les Eneades, on dona molta importància a la Llum com a símbol diví, i l’Anima, dient que el que s’ha de representar és la essència, per tant no es busca representar la matèria si no l’anima. A partir d’ara, no hi ha una diferencia entre Romans i Cristians, ara son Romans Pagans, Romans Cristians, i mes religions o filosofies.
Realisme i Idealisme.
En una obra tardorrepuiblicana com el General de Tívoli , on veiem idealisme en el cos i el realisme en el retrat del bust. Si el comparem amb el Soldat Romà de Botero, veiem una visió deformada, però també idealitzada, hi ha molta diferencia, però també hi ha diferència entre el General de Tivoli o l’August de Prima Porta amb el Grup dels Tetrarques, que es regeix per l’esquematisme.
L’estil.
Podem veure el canón i l’escultura togata en l’Augustus Pontifex Maximus, on hi veiem el contraposto, els plecs de la roba, classicisme. Si fem un salt al Segle III i mirem el Sarcòfag d’Acilia, on també hi ha dues figures togades, però aquesta ha simplificat el volum de plecs, molt menor i fets en negatiu i no en positiu com ho veiem en l’Augustus Pontifex Maximus. Un altre exemple serà l’Altar de Ratchis (737-744), on podem veure el plec en negatiu, molt mes esquemàtic i geomètrica, buscant la simplicitat, deformant-ho tot, per tant ha canviat la representació de la matèria per l’essència.
En retrats de Geta i Caracalla, veiem que es remarquen els trets durs de la figura de Caracalla. Això es diu que podrien ser la destacació dels gestos dels magrebins. La barba de Caracalla, està menys marcada que en el seu pare. Geta té una expressió menys aspera i sense barba.
Arc dels Argentari, és una obra cabdal del període Sever. En realitat no és un arc, en realitat és una porta que donava accés al carrer que vorajava el Capitoli i era un carrer molt selecte degut a que es situaven els principals comerços per gent rica, per això està dedicat als Argenters (els que tenen diners). Aquest carrer donava a un Fòrum anomenat Boarium, degut a que era on es comerciava amb animals. La inscripció posava: “Argentarii et negotiantes Boari huius loci a Septimi Sever, Caracalla, Geta, Iulia Domna i Fulvia Plautilla.”. Aquesta porta toca amb l’església romana de San Giorgio in Velabro, per tant era per on pasaava el Velabrum. La cornisa de la porta és molt acurada i decorada amb obes, fulles d’acant, daus, etc. Està parcialment tallat, però en una de les puntes veiem una representació d’Heracles. A l’intradós també hi ha relleus on també veiem que s’ha produït la Damnatio Memoriae. En un dels relleus veiem a Septimi Sever i Iulia Domna, on al costat hi ha un espai buit que desequilibra el relleu. En un altre veiem a Caracalla vessant els olis del sacrifici i torna a faltar una part on anirien Plautila i al seu sogre Plaute, eliminant-la de totes les obres publiques.
En aquesta mateixa linea, tornem a la plaça del Fòrum Romanum, a tocar de la Rostra, es va erigir l’arx de Septimi Sever, és un arc honorífic de triple obertura, amb quatre columnes exemptes, que donen una aparença arquitectònica mes rica i profunda. A l’àtic veiem que hi hauria una escultura de bronze que no s’ha conservat, en l’inscripció veiem paraules completes i d’altre que estan abrujades. Si destaquem la frase: “(P(atri) P(Atriae) OPTIMIS FORSTISSIMISQUE PINCIPIBUS)”, quan en realitat posava “ET P(ublio) SEPTIMIO L(uci) FIL(io) GETAE”. En la decoració veiem que està molt treballat i l’intrados està cober amb cassetons. Els relleus mes importants son els que es situen en l’espai entre les columnes i que cobreixen les portes mes petites. D’aquests hi haurà quatre. Si ens hi fixem en els dos relleus que miren cap al Capitoli. En el relleu que representa l’”Atac a Ctesifont”, podem veure que la lectura és al inrevés que la nostra, degut a que comença de baix cap a dalt. Mirant el relleu, és molt dificil discernir quina és la temàtica, però sabem que representa la guerra en front els Parts, que eren els enemics endemics dels Romans, per exemple ja en l’August de Prima Porta veiem que es representa lluites en contra d’aquests enemics. Es diu que durant la guerra Septimi Sever rebia dibuixos on s’explicava que passava durant la guerra, per això aquests relleus tindrien aquest caràcter decoratiu on s’intenta narrar moltes coses en un petit espai, aquesta representació seria una idea similar als comics. A la part duperior veiem a Ctesifont ja com ciutat romana. En l’altre rellei d’auqesta banda, veiem la “Presa de Seleukia”, on veiem que els Parts fugen i se’ls menysté amb una Clementia i una entrada Triomfal de Septimi Sever. Aquests relleus s’han de destacar per la seva voluntat dibuixística.
Si ens hi fixem en l’anomenada Forma Urbis Romae o Marmorea, ubicada en un Aula del Templum Pacis. Aquesta Forma era una peça de marbre on estava representada una gran planta de roma de 18m x 13m, d’aquesta es conserven mes de 1000 peces i que tan
sols representen el 14% del total de la Forma. Aquesta s’ha convertit en una de les principals fonts dels arqueòlegs per plantejar la planta romana. Un dels exemples ha estat el descobriment del Portic Liviae. L’escala, passada al sistema mètric, era de 1:240. El que no està clar és quina era la funció de la Forma, tradicionalment s’ha dit que era un mapa cadastral, que utilitzaria la prefectura de seguretat, però que serviria per saber quant havia de pagar cada persona d’impostos. Actualment s’està pensant en que era una forma de dividir el govern de la ciutat.
Septimi Sever, morí en el 211 i el substitueixen els seus fills Caracalla i Geta, del regnat de Caracalla el mes destacable serà la realització de les Termes de Caracalla. D’aquestes hem de destacar son el frigidarium i la seva monumentalitat. També foren un gran espai de col·lecció, actualment diverses formen part de la col·lecció de la familia Farnese, un dels exemples, que ha acabat a Nàpols, és el Heracles Farnese (una copia de marbre d’una escultura de Lícit), o l’Apol·loni de Tral·les i Taurisc o Brau Farnese. A partir de la mort de Caracalla, la dinastia no caurà, però anirà decaient. Aquesta dinastia acabarà amb Heliogabal i Alexandre Sever finalment.
El llarg i convuls segle III.
Amb la mort d’Alexandre Sever, la jerarquia imperial està profundament en entredit i Roma va perdent força. Fins ara, la guerra significava tresors i diners, per això cada conquesta portava una gran construcció (Templum Pacis, Foro Traiano), per tant si des de Marc Aureli ja no es conquereix i hi ha una gran despesa per tal de mantindre les fronteres i no s’ingressà res hi haurà grans debilitats. EN aquest moment veurem governs de molt curt recorregut com el de Gordià I i II, que van durar 20 dies. Els unics emperadors que van mantenir-se mes temps en aquest període son Gordià III (6 anys, 238-244) i Decius (5 anys, 244-249). EN els retrats d’aquests personatges veurem grans diferencia destacant molt els ulls, les celles, o la vellesa i la psicologia.
Decius va tindre un fill, Hostilià, que serà representat com general en el Sarcòfag Ludovisi, que demostrà com era el moment en que es va realitzar, les escaramusses, les guerrilles i traïcions. En aquest sarcòfag, veiem que encara es manté un classicisme, però distorsionat per la conceptualització.
En aquest segle III, no veurem ja grans construccions a Roma i veurem com va creixent la emigració. Per tant la producció mes important serà la producció privada. Un dels exemples és el Sarcòfag de les estacions on es representa a les quatre estacions de forma com al·legories idealitzades. Veiem, doncs com els cossos s’afeminen i son una mica mes propers a l’adolescencia, canviant l’estetica de la bellesa clàssica.
En el sarcòfag d’Acillia, situat al Museo Nazionale de Massimo alle Terme, que manté el Tipus Lenós, que tindrà forma ovoïdal i que és similar a la tina de vi. Es conserv parcialment, era un tipus molt habitual en la classe patrícia consolar. Podia ser un regal matrimonial, per tant la decoració iconogràfica representava el casament amb la presencia de Set savis assessorant a l’home i les nou musses aconsellant a la dona. La zona millor conservada és la part masculina. Veiem als savis togats, que eren el
es va traslladar tota la cort a Milà, que conservarà la capitalitat fins al 402 quan la succeirà Ravena.
També hi haurà un gran canvi de nomenclatura, degut a que en el 284, es perdrà el terme que el Senat va donar a August (Princeps), degut a que en aquest moment amb Diocletianus parlarem del Dominatus. I ja no hauriem de parlar del Dominat de Roma i no de l’Imperi. Dominatus Natus serà l’arrel. El nom de Dominus, significa senyor i era com els esclaus tractaven al seu propietari i Diocletianus promourà aquest canvi.
Durant aquesta època de la tetrarquia veurem que hi ha una recuperació econòmica, militar i una gran restructuració política en les provincies on s’augmentaran molt. De les tres provincies que tenia Hispania fins aleshores ara tindrà 5. Les provincies, cada cop mes patetites, s’unien en una Diòcesis.
Per reflectir aquest moviment i aquests canvis, hem de mirar aquesta obra Thoracata, anomenat el grup dels Tetrarques. Aquest és un grup escultòric fonamental i que es va realitzar a Constantinopla, però en el 1204 la Croada a Istanbul van portar molts tresors i un d’aquests és aquest grup escultòric. Originariament, una parella estava enfront de l’altre, per tant no estaven unides com les veiem actualment i les veiem a la base de dues grans columnes de pòrfir. Segurament precedien un gran edifici de la ciutat. En el 1204 s’espolien, fa uns anys a Istanbul veiem que s’ha trobat un fragment que encaixa a Istanbul així que ratifica l’origen del grup. Aquesta obra exemplifica la Tetrarquia, degut a que es representa als tetrarques i queha de ser posterior al 293, que és quan s’instaura el sistema de govern. El porfir és un material molt dur i això permet entendre una mia la simplicitat de l’escultura, però que també està inferida en la idea de que l’important és el que simbolitza, molt per devant de la materialització de la figura. Encara té un caràcter detallista, degut a que podem veure les espases on hi ha un cap d’àliga, el Paludamentum, el cinturo gemmat i els Pteryges que son les faldilles curtes pròpies dels generals. Veiem que els cosos (braços), estan molt distorsionats per tal de marcar punts concrets. SI ens hi fixem en els retrat, aplanats, empetitits on es destaquen petites coses, com els dos Augusti Seniores tenen barba i els Cesares no la porten, per tant son retrats isomòrfics on tan sols la barba els diferencia.
Aquest tipus d’escultura, es repeteix, per tant no és unic el que acabem de veure però si que és el mes reconegut. Si mirem aquests retrats de la Tetrarquia, veiem que estan distorsionats per tal de remarcar aspectes cocrets del Domine. També veiem dues mensules que estan al Vaticà, on es representen als Tetrarques abraçats per parelles, amb un braç desproporcionat. També veiem una Pilastra de Gambzingrad, on a la pilastra hi ha una sèrie de medallosn on es representen als tetrarques. Aquesta és una pilastra de pedra, fet que ens demostra que la idea representativa es fonamenta en aquesta estètica abstracte on el nucli és l’important de l’obra. Sigui com sigui, aquest estil també el podem veure al Fòrum Romanum, on al marge de la Via Sacra es conserven la base de 2 columnes, eren 5 en origen, aquestes 5 columnes eren comemoratives que celebraven les anomenades Decennalia de la Tetrarquia, per tant cada dos anys de la tetrarquia es celebrava el govern de la tetrarquia. Actualment tan sols es conserva un dels relleus de la celebració de la Decennallia. SI veiem els relleus de pedra calcaria amb un treball sumari com hem vist anteriorment, amb la
utilització del plec en negatiu, gairebé com a unica forma de representació en el relleu. Les altres cares d’aquesta base remarquen el mateix motiu amb la representació de la comitiva senatorial (perd poder amb el nou Dominat), una Suovetaurilia.
Com ja haviem explicat, en l’època de la Tetrarquia es va refer l’edifici de la Curia Iulia, l’edifici va quedar completament arrasat en el segle III i amb DIoclecià es va reconstruir, respectant els eixos arquitectònics del primer edifici. Tindrà doncs una planta quadrada, quatre contraforts, finestres i fet integrament amb Opus Testaceum. De la Curia, també és interessant saber que les grans portes de bronze, que son repliques de les quehi havia i que actualment estan a San Giovanni Laterano. Dintre de la Curia, hi ha un extraordinari paviment fet amb mossaic amb Opus Sectile (blocs grans). També hi ha alguna escultura de pòrfir feta a la clàssica, per tant no va desapareixer la tendencia classicista.
Altres fets, son les construccions, que estaven realitzades normalment pels quatre. Per tant, un exemple son les Termes de Dioclecià, sent a Roma, que encara que no era la Capital era Roma, van ser començades per Maximianus, però Diocletianus les va impulsar i per això reben el seu nom. Eren les termes mes grans que s’havien fet fins aleshores. Actualment veiem que es conserven característiques inserides en la planificació de la ciutat, degut a que per exemple la exedra manté la forma de la Piazza della Repubblica. Un dels espais principals, el frigidarium, actualment funciona com església, per tant estaven estructurades com les tradicionals amb un Caldarium, el Tepidarium (vestibul de l’església) i el Frigidarium (església de Santa Maria degli Angeli). La façana de l’església serà la forma corbada del primitiu Caldarium. Aquesta església la va dissenyar Miquel Ángel, qui havia de restaurar, reformar i adaptar les termes per ser una església. Així veiem una església Reanixentista, baroquitzada, però que manté la forma i la idea del Frigidarium. Les voltes d’aresta son de Miquel Àngel, però que imiten les anteriors. Les columnes, moltes son de marbre, que seran les romanes i les altres son de guix pintat que semblen de marbre. A partir d’aquesta obra de Miquel Àngel podem pensar com seria la versió original.
Si avancem una mica, cap a l’any 305, quan ja portem uns anys de Tetrarquia. Veiem que en aquest any Diocletianus i Maximianus abdiquen. EN primer lloc Diocletianus va renunciar al seu títol, Maximianus volia quedar-se al poder però Diocletianus l’obliga, fet que provoca la possada en dubte de la igualtat dels tetrarques, veient que Diocletianus era l’home fort del Dominatus Romà. Aquesta abdicació, va portar a l’ascens de Galerius i Constantius Chlorus. Com aquest sistema estava ven considerat, van nomenar Caesares a Maximinua (Galerius) i Severus (COnstantius Chlorus), per tant preten reflectar la imatge de la unitat, però en realitat Galerius era l’home fort d’aquesta segona Tetrarquia. Amb aquesta abdicació, segurament encara eren importants, però Diocletianus va retirar-se a la Dalmacia, concretament a la ciutat d’Split on es farà un palau. Veiem que tindria una planta quadrangular amb un repartiment vertical i un horitzontal. Aquest palau tocava amb el mar, a partir de l’arqueologia veiem que es mantenen certes coses. Tenia un format monumental amb quatre grans portes, la Aurea, la Ferrea, la Argentea i la Bronzea, totes revestides pel metall que la nomena. A partir d’aquests eixos es plantejaven les estances, per una
