apunts de stuart mill | Apuntes de Historia de la Filosofía



Stuart Mill 

● BIOGRAFIA

○ Neix a Anglaterra(1806- 1873)

○ El menor d’una família de 9 germans

○ El seu pare és el precursor de l’utilitarisme (economista, filòsof, deixeble de Benham)→

creu que tot allò que pot arribar a ser una persona es deu a l’educació i ho demostra amb

el seu fill imposant-li una disciplina molt dura

○ Mill és sotmès a un rígid programa d’estudi sota la supervisió estricte del seu pare

○ A partir dels 8 anys també ha d’ensenyar als seus germans

○ Es dedica a llegir els clàssics i estudiar el govern romà

○ Als catorze anys es enviat a l’estranger durant 2 anys, i en tornar comença els seus

estudis superiors científics a França i jurídics a Anglaterra

○ Demostra l’èxit del programa educatiu del seu pare, ha desenvolupat una gran

intel·ligència, però ha crescut amb el menyspreu de les emocions

○ Juntament amb un gran cansament intel·lectual porten a Stuart Mill a una crisi

○ La depressió li obre els ulls a una comprensió més qualitativa de la realitat→ comprèn el

valor del sentiment, s’amplia el seu utilitarisme més que el de Bentham (és quantitatiu)

○ La reacció a la rigidesa de la seva formació el duen a reformular els principis de

l’utilitarisme→ manté la consideració de la democràcia, respecte i igualtat i introdueix la

consideració de la diversitat, l’esponteneïtat, imaginació i singularitat humana

○ Denúncia l’opressió a les minories, l’autoritat, els costums i convencionalismes

○ Defensa el dret a la crítica lliure

○ Treballa com a directiu a l’East India Company i acaba amb una comfortable pensió

vitalícia. Va a viure a prop d’Avignon i s’enamora de Harriet Taylor, amb qui es casa

després de la mort del seu marit i que l’inspira, sobretot sorgeix d’ella la reflexió socialista

○ És membre de la cambra dels Comuns d’Anglaterra un temps→ una de les propostes fou

el sufragi femení

● OBRES

○ escriu llibres científics,filosòfics i d’economia decisius en l’evolució d’aquestes disciplines

○ Teoría èica: Sistema de la Llògica demostrativa e inductiva

○ S’apropa al socialisme utòpic degut a la misèria obrera: Principis d’economia-política

○ Tesi central de la seva filosofia política: Sobre la Llibertat

○ principis ètics de la seva filosofia utilitarista: L’utilitarisme

● INFLUÈNCIES

○ Considerat el representant filosòfic-polític de l’empirisme anglès i liberalisme polític

○ S’oposa a les concepcions ascètiques del puritanisme anglès i l’acceptació resignada i

pessimisme de les condicions socials del proletariat durant la revolució industrial

■ L’empirisme d’Hume i l'associacionisme psicològic del seu pare

■ L’utilitarisme del seu pare i Bentham

30 llibre dedicat a la filosofia de la ciència

31 però supera la concepció del liberalisme-mercantilista i s’orienta cap a un liberalisme-emancipatori

proper al socialisme (cada vegada s’apropa més al socialisme utòpic)

Vista previa parcial del texto

¡Descarga apunts de stuart mill y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

Stuart Mill

● BIOGRAFIA

○ Neix a Anglaterra(1806- 1873) ○ El menor d’una família de 9 germans ○ El seu pare és el precursor de l’utilitarisme (economista, filòsof, deixeble de Benham)→ creu que tot allò que pot arribar a ser una persona es deu a l’educació i ho demostra amb el seu fill imposant-li una disciplina molt dura ○ Mill és sotmès a un rígid programa d’estudi sota la supervisió estricte del seu pare ○ A partir dels 8 anys també ha d’ensenyar als seus germans ○ Es dedica a llegir els clàssics i estudiar el govern romà ○ Als catorze anys es enviat a l’estranger durant 2 anys, i en tornar comença els seus estudis superiors científics a França i jurídics a Anglaterra ○ Demostra l’èxit del programa educatiu del seu pare, ha desenvolupat una gran intel·ligència, però ha crescut amb el menyspreu de les emocions ○ Juntament amb un gran cansament intel·lectual porten a Stuart Mill a una crisi ○ La depressió li obre els ulls a una comprensió més qualitativa de la realitat→ comprèn el valor del sentiment, s’amplia el seu utilitarisme més que el de Bentham (és quantitatiu) ○ La reacció a la rigidesa de la seva formació el duen a reformular els principis de l’utilitarisme→ manté la consideració de la democràcia, respecte i igualtat i introdueix la consideració de la diversitat, l’esponteneïtat, imaginació i singularitat humana ○ Denúncia l’opressió a les minories, l’autoritat, els costums i convencionalismes ○ Defensa el dret a la crítica lliure ○ Treballa com a directiu a l’East India Company i acaba amb una comfortable pensió vitalícia. Va a viure a prop d’Avignon i s’enamora de Harriet Taylor, amb qui es casa després de la mort del seu marit i que l’inspira, sobretot sorgeix d’ella la reflexió socialista ○ És membre de la cambra dels Comuns d’Anglaterra un temps→ una de les propostes fou el sufragi femení ● OBRES ○ escriu llibres científics,filosòfics i d’economia decisius en l’evolució d’aquestes disciplines ○ Teoría èica: Sistema de la Llògica demostrativa e inductiva^30 ○ S’apropa al socialisme utòpic degut a la misèria obrera: Principis d’economia-política ○ Tesi central de la seva filosofia política: Sobre la Llibertat ○ principis ètics de la seva filosofia utilitarista: L’utilitarisme ● INFLUÈNCIES ○ Considerat el representant filosòfic-polític de l’empirisme anglès i liberalisme polític ○ S’oposa a les concepcions ascètiques del puritanisme anglès i l’acceptació resignada i pessimisme de les condicions socials del proletariat durant la revolució industrial ■ L’empirisme d’Hume i l'associacionisme psicològic del seu pare ■ L’utilitarisme del seu pare i Bentham^31

(^30) llibre dedicat a la filosofia de la ciència (^31) però supera la concepció del liberalisme-mercantilista i s’orienta cap a un liberalisme-emancipatori proper al socialisme (cada vegada s’apropa més al socialisme utòpic)

■ Teoria de la societat industrial de Saint-Simon ■ Positivisme d'Auguste Comte→línia progressista de reformar el món i millorar la humanitat ■ Alexis de Tocqueville→ idea d‘una irresistible marxa de la història cap a la democràcia i el risc de la tirania ● L’ÈTICA: EUDEIMONISME SOCIAL ○ UTILITARISMO CUALITATIVO VERSUS UTILITARISMO CUANTITATIVO ■ Definició d’utilitarisme: ● Segons la seva obra L’Utilitarisme es podria pensar que la seva teoria no s’allunya massa de Bentham→ qui accepta com a fonament la moral de la utilitat o principi de major felicitat, manté que les accions son correctes en mesura que tendeixen a promoure la felicitat i incorrectes si produeixen infelicitat^32 ● Com Bentham converteix la utilitat en l’únic criteri de felicitat ■ La major felicitat per al major número ● Importància del bé comú^33 ● Es basa en orientar l’acció per assolir la major felicitat en el major número: ○ Betham: la felicitat està vinculada a la quantitat de plaer→ concepció aritmètica, agregativa ○ Mill: s’allunya de Betham i diu que el més important és la qualitat dels plaers, els plaers de l’esperit són més importants que els del cos ■ Fonament antropològic de la jerarquia de plaers: ● Intenta conservar l’ètica hedonista de Bentham però traient-li el punt en el qual difereixen (moral de porcs ho diu) → respón amb la distinció de plaers ● Els éssers humans tenen unes facultats inferiors però també superiors específiques→ la felicitat humana és inseparable de les facultats superiors^34 ● Aquestes facultats superiors ens aporten un plaer diferent i superior de les inferiors→ uns plaers són més valuosos i desitjables que d’altres: ● S’estableix una jerarquia de plaers:

satisfaccions intel·lectuals, altruisme i plaers emocionals
plaers del cos (més vulgars) ● Sobretot parlem de qualitat dels plaers no quantitat ● Es diferencia entre simple satisfacció i felicitat ● Els malentesos de l’utilitarisme estan lligats als plaers baixos ● Més val ser un home insatisfet que un ximple satisfet ● De la mateixa forma que un savi no vol tornar-se un ignorant, un home no vol rebaixar-se a la categoria d’animal ■ Felicitat i satisfacció ● Felicitat→ no és mera satisfacció ni un estat d’eufòria i èxtasi constant ● Felicitat→ suposa un goig solidari: només pots ser plenament feliç si la gent al teu voltant també ho és ● Satisfacció→ goig purament personal, no es moral, consisteix tan sols en estar bé, pertany a individus que encara no han arribat a l’autonomia moral. ● Els elements principals d’una vida feliç són la tranquilitat i l’emoció quan es complementen equilibradament

(^32) per felicitat s’entén el plaer i absència de dolor, infelicitat dolor i manca de plaer (^33) obtenció efectiva de la suma més alta possible de felicitat i satisfacció per al major nombre de persones (^34) la inteligencia, la sensibilidad moral y la sensibilidad estética

■ buscar l’hedonisme universal és el millor que pot fer si volem una felicitat profunda i duradora més enllà de la satisfacció momentània→ s'aconsegueix la felicitat amb un món on ho sigui la majoria ○ Universalisme ■ Per a valorar un criteri o regla com a efectivament moral ha de ser universal→ ha de valorar-se imparcialment els seus interessos afectats per un determinant criteri i les conseqüències derivades de la seva aplicació han d’incrementar la felicitat general ■ La felicitat i la utilitat no es troben a la consecució de qualsevol tipus de felicitat o plaer, sinó del que major universalitat pugui tenir ■ El criteri de cerca del màxim benestar del major nombre d’individus és el criteri i el fi de moralitat ○ Pragmatisme: l’utilitat d’una cos ve donada del que se’n faci d’ella ■ Pràctic→ valorar les coses de manera diferent segons l’ús que se’n faci ■ Allò dolent és inútil per aconseguir la felicitat i allò bo és útil per aconseguir-la^36 ■ Es reserven el qualificatiu d’útil per a allò que usat d’una determinada manera proporciona benestar al major número ■ les coses depenen de l’utilització que se’n faci d’elles→ beneficioses/bones o dolente/perjudicials. Algunes coses seran bones i dolentes simultàniament ja que depenen de l’utilització^37 ● LA INDIVIDUALITAT COM UN DELS ELEMENTS DEL BENESTAR ○ Utilitarisme i dignitat humana ■ La fonamentació de l’utilitarisme és la dignitat humana ■ La felicitat implica com a primera condició la dignitat. ■ És imprescindible que hi hagi autodesenvolupament 38 i individualitat^39 ■ Aquests dos elements formen la dignitat humana ○ La Individualitat com un dels elements del benestar ■ Una individualitat vigorosa i inconformista moguda per la imparcialitat en els seus judicis i per la racionalitat lògica en el pensament, és més útil a la societat que una personalitat submisa. ■ Un món d'éssers passius i satisfets en la seva obediència no pot ser un món feliç, perquè la felicitat és una funció de la diversitat→ fins i tot quan algú oprimeix un altre ● LÍMITS DE L’AUTORITAT DE LA SOCIETAT SOBRE L’INDIVIDU ■ En una democràcia pot la majoria exercir una tirania sobre les minories, de manera que la qüestió de la llibertat individual és fonamental. ■ Concepció de llibertat que li fa entendre que no pot exigir que els altres deixin d'expressar el seu disgust davant determinades conductes sempre que no imposin la seva opinió per la força. ■ Els dos principis de la llibertat→ pretén delimitar un domini en què els individus puguin "fer el que vulguin", on la societat no empri la coacció, ni a través de lleis, ni de forma més subtil a través de l'opinió pública.

(^36) exemple: un ganivet en sí no és ni bo ni dolent, és bo si s’utilitza per tallar el pa i dolent per matar (^37) l'energia atòmica és bona (útil, benèfica) en la mesura que proporciona il·luminació a les grans ciutats i dolenta (perjudicial) en la mesura que permet fabricar bombes atòmiques o abocar residus radioactius al mar. (^38) capacitat de créixer ", capacitat de conèixer i, per tant, de modificar les nostres opinions (^39) Si la pressió de la societat sobre els individus és molt forta, ens trobarem davant una coacció i, per tant, no pot haver llibertat.

■ La qüestió de la llibertat tracta de trobar la millor línia de demarcació per promoure la felicitat de tots. Per establir a aquesta frontera recorre a dos principis: principi de les circumstàncies específiques de cada cas i Principi de llibertat individual ● Principi de llibertat individual: Identifica un àmbit extens d'accions en què l'individu pot fer el que vol^40 ○ Concepció de llibertat d’Stuart Mill→ la part de la nostra existència que no afecta negativament sobre els altres. En aquestes accions la llibertat ha de ser absoluta. ○ Sobre la llibertat afirma: la independencia de l’ésser humà és absoluta, la llibertat humana és integral i incondicional i no pot ser limitat per l’estat, ni l’opinió pública, ni la majoria ○ No vol dir que la llibertat no tingui límits, sinó que l’Estat no n’ha de fer res mentre no afecti la vida dels ciutadans ○ La llibertat es converteix en l‘espai de la pròpia individualitat ○ Àmbits on la llibertat individual és fonamental: el domini intern de la consciència, la llibertat d'expressar i publicar les opinions, la llibertat dels nostres gustos i la determinació dels nostres propis fins a la llibertat d'associació entre individus. ○ Límits al principi de la llibertat individual: Mill analitza amb molt de compte les legítimes formes de pressió social sobre els individus: ■ Principi de dany: ● la societat només pot limitar la llibertat d'una persona si aquesta amenaça de fer mal a una altra. ● L'única raó legítima que pot tenir una comunitat per usar la força contra algun dels seus membres és impedir que faci mal a tercers. ● L’individu no ha de donar compte a la societat dels seus actes si només l’afecten a sí mateix→ és difícil trobar un acte on les conseqüències només m’afectin a mi mateix ● s'aplica perquè resulta útil quan es produeix efectivament algun mal "als interessos d'una altra persona" ● Ningú ha de ser defensat contra si mateix→ coaccionar un individu pel seu propi bé, físic o moral, no constitueix una justificació suficient, hi poden haver raons per fer-li retrets, raonar-hi, persuadir o suplicar-, però no per coaccionar, ni per fer-li mal. ■ la societat no pot legislar sobre la vida privada→ la llibertat és el dret a la no-interferència de l'Estat) i la societat ■ El principi de llibertat individual només és vàlid per a les societats (civilitzades) que prenen la lliure discussió com a mitjà de millora ■ No tots els individus poden gaudir de total llibertat^41 ○ Avantatges→ la llibertat individual permet augmentar la felicitat dels individus, protegeix la diversitat contra tota opressió en evitar que interfereixin a la vida privada dels individus l'Estat o l'opinió pública que pretengui imposar les seves creences o costums vulgars.

(^40) per exemple, la societat no tindria dret a prohibir el consum d'alcohol per a ús privat. (^41) els nens no han de ser lliures, per exemple, per decidir si volen, o no, aprendre a llegir i el

mateix podria dir-se d'algunes deficiències psíquiques

apunts de stuart mill, Apuntes de Historia de la Filosofía

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga apunts de stuart mill y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

Stuart Mill

● BIOGRAFIA