


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Resumen bases comerç internacional
Tipo: Resúmenes
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



**1. Objectiu
Comerç internacional:** intercanvi de béns i serveis a través de les fronteres o territoris internacionals. Va començar a ser significatiu al s.XIX. Un dels pilars fonamentals per a la formació de les economies i les societats actuals han estat: la industrialització, els nous mitjans de transport, el naixement de grans empreses transnacionals i la globalització. industrialització: va ser el procés durant la revolució industrial que va comportar canvis econòmics i socials. > nous mitjans de transport: durant la segona revolució industrial van sorgir nous invents com ara el motor dièsel i aquest va ajudar a la creació de nous vehicles com ara l’automòbil. També es van integrar a la navegació el motor dièsel, ajudant així a escurçar els viatges transoceànics. Així va créixer potencialment el comerç marítim. > globalització: també coneguda com mundialització és el procés d’integració a una xarxa mundial de comunicacions, transport i comerç de les economies regionals, societats i cultures. És a dir el què es globalitza és el sector industrial, comercial i serveis, no el país. Les característiques econòmiques són: - Disminució dels costos i l’increment de la participació en el mercat. - Augment de la competència. - Diversificació de nous productes i serveis. - Millora continua de preus. - Internacionalització de la producció. - Les empreses són més internacionals, ja que estan presents a més països. - La producció es divideix en diferents tasques que es realitzen en diferents llocs del món.
liberalisme:** promou la llibertat econòmica i està en contra de la intervenció del Estat en aquest àmbit. Fou creat durant la Il·lustració (s. XVIII) i un dels principals ideològics d’aquest moviment fou Adam Smith. 3. Les bases teòriques del comerç internacional El comerç internacional ha estat estudiat teòricament des de finals del s.XVIII. Alguns dels models més coneguts són: - (^) Model de “l’aventatge absolut” d’Adam Smith: La teoria clàssica del comerç internacional sorgeix de l’obra “La Riquesa de les Nacions” de l’escocès Adam Smith (1723-1790).
Smith creia que les mercaderies s’havien de produir en el país on. el cost de producció fos més baix i d’allí exportar-les a la resta de països. La seva defensa fou un comerç lliure ( model de mercat ideal en què el comerç de béns i serveis entre països flueix interrompudament, sense barreres, ni impostos especials, normes, controls sanitaris… ) per tal d’assolir els estadis més avançats de creixement. El comerç es basava en l’avantatge absolut. Així els països que són capaços de produir un bé amb la menor utilització de factors gaudeixen d’una posició superior als altres, ja que competeixen en condicions més avantatjoses donat el seu cos de producció més baix. Creia que els països més dinàmics eren també aquells que estaven en condicions de mobilitzar i/o exportar els factors productius. - (^) Model de “l’avantatge comparatiu” de Ricardo: Ricardo va proposar un altre model, el de l’avantatge comparatiu , qué és un dels fonaments teòrics clau del comerç internacional. Parteix del concepte del cost d’oportunitat ( és el cost d’inversió dels recursos disponibles a costa de la millor inversió alternativa disponible, o el valor de la millor opció no realitzada ) i afirma que els països sempre tenen avantatges comparatius, és a dir, són més eficients per produir determinats productes i s’han d’ especialitzar per tenir més presència als mercats. Considera que el comerç internacional neix d’una necessitat de ser més eficient i d’explotar el cost d’oportunitat, en comparació amb altres països. L’avantatge comparatiu permet abastir-se dels productes on s’és menys eficaç a nivell productiu, i en canvi exportat tots aquells que disposen de clars avantatges comparatius.
>Barreres comercials: els estats tendeixen a aplicar mecanismes tendents a protegir i explotar els seus avantatges. Amb la finalitat de imposar mesures limitatives. Una de les formules clàssiques és la imposició d’ aranzels o de restriccions tècniques. > Aranzel: és bàsicament una t axa que els estat imposen als productes importats , d’acord amb els criteris de protecció del mercat interior. N’hi ha de quatre tipus: · AD-ALOREM: Aplicar un determinat recàrrec (en %) sobre el cost d’importació CIF de les mercaderies. · ESPECÍFIC: Taxa imposada per unitat o volum de mercaderia importada. · MIXTE: Sistema que combina un aranzel ad-valorem amb un d’específic. · COMBINAT: Fórmula integrada d’acord amb el nou sistema integrat (TARIC) 1) Llicències d’importació: països imposen que l’importador tramiti una autorització administrativa per a la importació d’un determinat producte. Aquesta pot limitar el volum o unitats d’acord amb uns contingents establerts des dels organismes estatals. 2) Obligacions sanitàries o fito-sanitàries: organismes responables de les restriccions i limitacions específiques a la importació de certs productes que no superin els controls o no s’ajustin a les regulacions del país receptor. 3) Barreres tècniques: estats disposen amb voluntat proteccionista, que determinats productes hauran d’incorporar solucions o components fabricats al país d’importació o que no es podran importar equips o maquinària amb tecnologies no autroitzades o subjectes a limitacions específiques. 4) Limitacions o prohibicions per a certs productes 5) No es protegeix la propietat intel·lecual: el país importador no garanteix legalment els drets associats al disseny, concepte, o solució tècnica d’un determinat producte o servei. La des-protecció genera un important efecte dissuasiu. 6) Mesures anti-dumping: restriccions a la comercialització de determinats productes a partir dels preus d’importació declarats. Els estats apliquen severes mesures de control per tal d’evitar desequilibris i erusió dels productors locals. Hi ha altres barreres basades en l’etiquetatge, productes subvencionats, tracte animal…