Comerç Online TDR(Batx), Apuntes de Economía de la Empresa

¡Descarga Comerç Online TDR(Batx) y más Apuntes en PDF de Economía de la Empresa solo en Docsity!

E-COMMERCE,EL FUTUR DEL

COMERÇ

JORDI REINA GARCIA

TDR

Índex del treball

1.Introducció ............................................................................................................. 1

2. Hipòtesi ................................................................................................................. 1
3. Objectius ............................................................................................................... 2
4. Metodologia .......................................................................................................... 3 5.Aspectes Teòrics: el comerç electrònic ................................................................. 4 - 5.1 Etapes evolutives del comerç online ....................................................... 4 - 5.2 Models de comerç electrònic .................................................................... 5 - 5.3 Models de comerç electrònic segons els agents que intervenen .............. 7 - 5.4 El comerç electrònic a Espanya i a Xina .................................................. 9 5.4.1 – Espanya ......................................................................................... 9 5.4.2 – Xina ............................................................................................... 13
   • 5.5 Amazon .................................................................................................... 14 6- Enquesta als ciutadans sobre el comerç online .................................................. 16
   • 6.1 Resultats enquestes ................................................................................ 16
   • 6. 2 Conclusions enquestes ........................................................................... 20 7- Entrevistes als experts ....................................................................................... 21 8-Conclusó final del treball .................................................................................... 23

controla el mercat online a Espanya; Amazon. Per la part pràctica, elaboraré una enquesta per saber quin punt de vista té la societat espanyola sobre el comerç online. En segon lloc, faré una sèrie d'entrevistes amb persones relacionades amb aquest món. Amb tota aquesta informació intentaré establir una hipòtesis de com serà en un futur el comerç online.

2- HIPÒTESI

La meva hipòtesis és que amb els resultats obtinguts mitjançant la recerca de com va aparèixer el comerç online, com ha evolucionat, com ha reaccionat la població a l'hora de comprar i que en pensen els experts en qüestió, em permetran establir una previsió de com serà el comerç en un futur a Espanya.

3- OBJECTIUS

1. En primer lloc, poder conèixer exhaustivament el comerç electrònic , com va aparèixer, el motiu de perquè està pujant tant i quines són les grans empreses que encapçalant aquesta nova manera de comprar.
2. En segon lloc, conèixer com afecta el comerç electrònic a les petites i mitjanes empreses (PIME) i com s'han adaptat al mercat per així intentar lluitar amb gegants com Amazon.
3. En tercer lloc, localitzar quin sector de la població és la que s'aprofita més d'aquest nou comerç. A partir de diverses enquestes, poder observar quina franja d'edat és la més comuna en aquesta nova compra i quins són els objectes més demandats entre els consumidors.
4. En quart lloc, observar quins treballs s'han vist afectats i quins treballs han aparegut a partir d'aquesta nova forma de comprar.
5. En cinquè lloc, comparar el comerç entre Espanya i la Xina per així poder aconseguir veure les diferències entre cada territori.
6. Finalment, elaborar una hipòtesi sobre en quina direcció va el comerç, quin futur ens espera i com serà la forma de comprar en un futur.

4- METODOLOGIA

Tal i com ja s’ha comentat anteriorment, en primer lloc, duré a terme una recerca que em permeti adquirir tots els coneixements teòrics necessaris per continuar la meva investigació i finalment poder elaborar una conclusió en el meu treball. Per entendre la importància del màrqueting digital al comerç, la seva influència i com intenten formar a professionals perquè en un futur actuïn en el mercat, es realitzarà una entrevista a Raquel Requelons , directora del Màster en Màrqueting digital de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Per saber com s'incorpora la realitat virtual al comerç, es portarà a terme una entrevista amb Eva Pastor, professional que ha incorporat la realitat virtual als seus projectes en diverses campanyes de màrqueting. Per tenir informació de nous models de negoci que pretenen unir totes les empreses a una mateixa targeta bancària universal, s’efectuarà una entrevista amb Adam Martín , treballador de l'empresa MyWorld que pretén unir a totes les empreses importants del mercat a una mateixa targeta que et permetrà aconseguir descomptes en una espècie de xarxa. Una vegada es tinguin les diverses fonts d'informació de diferents sectors del comerç, es farà ús de les entrevistes per esbrinar què en pensa la població espanyola sobre tots aquests aspectes, per així poder elaborar la meva hipòtesi final.

La venda per catàleg va ser l'activitat precursora del comerç electrònic, podem confirmar que va aparèixer a l'any 1920 als Estats Units. Per primera vegada es podia comprar un producte sense necessitat de veure-ho abans, va ser una revolució per a l'època pel gran avantatge que aquest nou sistema oferia, facilitant l'accés a certes zones rurals. 2ª Etapa: És important assenyalar l'aparició de l'ordinador com un dels esdeveniments més important en la història de l'e-commerce. L'any 1960 es va enviar per primera vegada informació d'un ordinador a un altre sense necessitat d'utilitzar el correu electrònic. Aquest fet es va produir als Estats Units amb la creació de l'EDI (l'intercanvi de dades electròniques sota el nom de l'empresa Electronic Data Interchange ) que permetia a les empreses realitzar transaccions electròniques i intercanviar informació comercial. 3ª Etapa: Les televendes. Aquesta eina comercial sorgeix en 1980 amb la modernització del comerç per catàleg fent servir com a mitjà la televisió. El mitjà televisiu oferia nombrosos avantatges, com un major realisme pel que fa a les propietats gràfiques i permetia ressaltar els atributs i característiques més importants del producte. 4ª Etapa: L'any 1989 es va produir una de les majors revolucions tecnològiques. Tim Berner, conegut com el pare de la web, va fer la primera comunicació entre un client i un servidor, un nou mètode

per transmetre informació, un protocol diferent instaurat fins llavors: la WWW o World Wide Web. 5ª Etapa: Actualment el comerç electrònic es troba en creixement. Les principals raons d'aquest succés són Internet i la web ja que permeten reduir els costos amb la premissa de necessitar a una única persona encarregada del seu ús i manteniment, això fa que les possibilitats de rendibilitat siguin precises per a l'empresa. Fins fa poc els alts costos de comunicació i de la tecnologia impedien la implantació del comerç electrònic a gran escala. L'evolució ha fet un gran pas endavant gràcies al desenvolupament d'una xarxa pública de baix cost amb cobertura mundial com és internet, a més d'altres importants avenços en les tecnologies de la informació.

5.2 MODELS DE COMERÇ ELECTRÒNIC A LA XARXA

Un model de negoci " és un mètode de fer un negoci pel qual una empresa pot generar ingressos ” (Del Águila, 2000:41). No hi ha una única classificació possible sobre la forma de fer negocis a Internet. Dins dels models d'e-commerce , segons el tipus de negoci hi trobem: la venda de productes i serveis, subhastes, publicitat i altres. A continuació s’explicaran cadascuna d’elles: Model basat en venda de productes Aquest model consisteix en l'oferta de productes i serveis per a ser venuts a través de la xarxa Internet. Posseeix diverses modalitats:

- E-pures: Empreses que només operen a Internet. En el cas dels viatges trobem molts exemples com: Edreams, Rumbo.es, Viajar.com... - Clic i maó : Empreses tradicionals que han incorporat una botiga virtual amb l'objectiu d ' obrir nous canals de venda i millorar els serveis oferts als clients. En el món dels viatges hi ha casos d'èxit com: Iberia, Renfe o la cadena hotelera Sol Meliá...

• Empreses de venda per catàleg que han reciclat els seus sistemes i ofereixen els seus productes a través d'Internet.
• Companyies que comercialitzen serveis a través d'Internet com assessorament legal, traducció de textos, impressió digital, etc.
• Venda directa del fabricant : Empreses fabricants que han apostat per Internet com a únic canal de venda.

Existeixen moltes variants, des de l'intercanvi de banners fins als pagaments per clic en publicitat. L'avantatge principal és la difusió sense gran desemborsament econòmic en centenars de webs, sense necessitat de fer un gran portal i pagant comissions sobre vendes fetes. Un altre punt en el qual l'usuari té un paper clau és el model de comunitat. Els usuaris inverteixen temps en la creació, muntatge i "alimentació" d’un lloc. A aquest tipus d'internautes se li ofereix després publicitat o subscripcions prèvies.

5.3 MODELS DE COMERÇ ELECTRÒNIC SEGONS ELS AGENTS QUE

INTERVENEN

A continuació passarem a parlar dels models de comerç electrònic segons els agents que intervenen, dins dels quals hi trobem el model B2C, el model B2B, el model C2C, el model C2B, el model A2B, el model B2A i finalment el model A2C. Comerç electrònic entre empreses i consumidor (B2C) El Business to Consumer és defineix com un tipus de comerç electrònic que tan empreses tradicionals (productores, distribuïdores, majoristes o minoristes) com empreses nascudes per a la xarxa, es dirigeixen cap a un consumidor final a través d'Internet. El model de venda minorista per Internet té una sèrie de característiques que s'observen en el món físic. Entre elles es pot destacar: el preu es fixa segons el nombre de compradors i venedors, el major poder dels consumidors és que poden utilitzar cercadors enllaçats per trobar el producte que millor s'adapti a les seves necessitats. Els principals avantatges que el comerç a la xarxa (B2C) dóna a les empreses són: simplificar els processos, augmentar les vendes per entrar en un mercat global, la disminució d'intermediaris en la cadena de distribució i la velocitat de la informació. Comerç electrònic entre empreses (B2B) El comerç entre empreses (B2B) és aquell tipus de comerç electrònic en el qual una empresa intercanvia béns o serveis amb una altra empresa. Aquestes transaccions són les que fan les companyies quan realitzen comandes o reben

factures. En definitiva, les que es relacionen amb els seus proveïdors o clients a través d'Internet. Aspectes principals d'aquest model de negoci:

- Tecnologia : Es tracta de mercats amb un major grau d'integració tecnològica, de fet, la principal aspiració de les empreses que l'impulsen és que es produeixi una relació directa entre oferent i demandant. - Presència regional : La possibilitat de crear economies d´escala. - Contingut: La qualitat del continguts és important a l'hora de fomentar la fidelització dels usuaris. - Sistemes de pagament : És fonamental comptar no només amb una sòlida plataforma de pagaments, sinó també amb un conjunt de serveis financers com assegurances, alternatives de finançament, assegurances de canvis, etc. - Logística : La construcció d'una plataforma logística és força complexa, algunes companyies aposten per crear plataformes pròpies. - Accés a Internet : Les empreses B2B han de tenir accessos a Internet molt estables i segurs a nivell de servidor.

• Atenció al client : Els centres d'atenció al client han de ser molt eficients i han d'estar capacitats per respondre a tota mena de dubtes. Comerç electrònic entre consumidors (C2C) Com el seu propi nom indica, el C2C és la compravenda de productes entre usuaris o consumidors finals. En aquest tipus de comerç electrònic destaquen per volum de negoci les subhastes línia, on eBay ocupa un lloc privilegiat des de fa més d'una dècada. Comerç electrònic entre consumidor i negocis(C2B) Comerç electrònic entre consumidor i empreses, en què el consumidor utilitza Internet per aconseguir productes a millors preus i amb millors condicions. La forma usual de funcionament és una espècie de oferiment en el qual els usuaris fan una petició i les empreses fan altres. Comerç electrònic entre l'administració i les empreses (A2B) Tracta de la prestació de serveis de l'administració a les empreses, com auditories, certificacions de qualitat, promoció exterior, etc.

Tercer trimestre 2017( CNMC)

Impost sobre els serveis digitals a Espanya

Adigital (Asosiación Española de Economia Digital) informava que el 4 de desembre del 2018 la Comissió Europea va elaborar una proposta sobre una sèrie d'impostos a tots els serveis digitals dins la Unió Europea. La proposta és a causa de la gran influència dels serveis digitals dins de l'economia dels països de la Unió Europea. La digitalització de l'economia requereix canvis fiscals per així garantir una distribució justa de recursos d'un individu respecte els altres. Abans les empreses digitals pagaven uns impostos molt poc rellevants per la seva gran facturació, per tant els seus beneficis eren molt grans i posava en risc l'equitat. Si s'aprova aquesta proposta, les empreses digitals passaran a pagar més impostos amb relació a la seva facturació.

Font: El Periódico Digital A partir d'aquesta proposta, el 25 de gener del 2019 el govern espanyol va proposar un projecte de llei al Congrés dels Diputats de Madrid. Aquesta proposta presentava algunes diferències amb la de la Comissió Europea. En la següent imatge podem observar els aspectes més significatius d'aquest avantprojecte, on podem destacar què es considerarà subjectes passius i què ingressos imposables. En la

• Major oferta : de productes iguals, similars o substitutius de diferents proveïdors en la mateixa plataforma.
• Menor preu : major transparència i volum d'oferta es tradueix finalment en una major competència i un menor preu de venda. ● 5.4.2 - DESENVOLUPAMENT DEL COMERÇ ELECTRÒNIC A XINA Actualment, el 69% dels usuaris xinesos realitza compres online, és a dir, 533 milions de consumidors, el que situa el país asiàtic com a primer mercat mundial de comerç electrònic, amb unes vendes anuals de 672.000 milions de dòlars, més que el segon i tercer classificats junts: Estats Units i el Regne Unit. El més impressionant és que aquesta xifra es multiplicarà en els pròxims anys, ja que encara el 42,3% de la població xinesa no té accés a Internet, mentre que als països més avançats digitalment aquest percentatge es redueix al 10% o menys. En aquest sentit, la política del govern xinès ha estat determinant. En 2013 es va decidir transformar l’existent model de creixement econòmic, que estava basat en la inversió i les exportacions, per enfocar-se al consum intern. Aquesta estratègia ha provocat una gran millora a l'economia en els últims cinc anys: el PIB per càpita^1 ha crescut a una taxa interanual del 7,1%, més de 68 milions d'habitants en zones rurals han sortit de la pobresa i la classe mitjana no para de créixer. Una classe mitjana que, a mesura que augmenta el seu poder adquisitiu, demanda béns de més qualitat. Aquesta tendència és sostinguda pel Govern que aposta per una mesura de potenciació del comerç electrònic transfronterer (CET). Aquest canal està afavorint la importació de productes estrangers que el consumidor xinès associa amb qualitat i disseny.

Plataformes

Una cosa que molta gent desconeix és que les grans companyies d'Internet dominants a tot el món (Amazon, Google, Facebook ...) pinten molt poc a la Xina. Aquest país ha desenvolupat les seves pròpies empreses i xarxes socials per al comerç o la comunicació online que acaparen el mercat. (^1) El PIB per càpita és un indicador econòmic que mesura la relació existent entre el nivell de renda d'un país i la seva població.

El comerç electrònic domèstic està dominat en més d'un 80% per les plataformes del grup Alibaba (Taobao, Tmall) Kaola i JD.com. Aquestes plataformes són de naturalesa diferent: unes responen al model B2B2C (per exemple, Kaola, que adquireix els productes al fabricant i després els posa a disposició dels seus usuaris); altres responen al model B2C (com Tmall, on el fabricant obre una botiga per així vendre el seu producte directament als consumidors) i altres responen a una fórmula híbrida (com JD, que pot comprar al fabricant -B2B- o pot facilitar que aquest obri una botiga -B2C-).

5.5 AMAZON, EL GEGANT DEL COMERÇ ELECTRÒNIC

Per entendre el fenomen d'Amazon primer hem de saber com es va formar i quins van ser els seus inicis, quan parlem d'Amazon parlem de Jeff Bezos , el seu fundador. Després de graduar-se a Princeton com a enginyer, va passar per diversos llocs de treball a Wall Street i com ell mateix explica al seu llibre, “La tienda de los sueños. Jeff Bezos y la era de Amazon” mentre treballava al seu despatx va consultar un lloc web que assegurava que internet estava creixent un 2.300% anual i es va adonar que el futur del comerç estava a internet. Des de llavors va començar a estudiar el mercat amb profunditat i finalment va arribar a la conclusió que la seva nova empresa estaria enfocada a la venta de llibres. Bezos va deixar el seu treball i va començar a trucar a familiars per aconseguir els diners necessaris per començar el projecte. El seu padrastre i la seva parella li van donar 300.000 dòlars que guardaven per a la seva jubilació, no entenien ni el seu projecte ni el fenomen d'internet però confiaven en Jeff. El pont del 4 de juliol de 1994 va viatjar a Seattle, on va obrir l'empresa en un garatge. Va batejar l'empresa amb el nom de Cadabra , que més endavant canviaria perquè s'assemblava massa a "cadàver". Va escollir el nou nom amb un diccionari a la mà: començava per la lletra "a", el que li col·locaria entre les primeres posicions dels llistats alfabètics, i l'Amazones era el riu més gran del món, igual que Amazon.com , que havia de ser la botiga de llibres més gran del món. Oferia al consumidor una varietat de catàlegs de llibres de diferents editorials, ordenats alfabèticament.

L'any 2015 l'Institut Nacional d'Estadística va realitzar un estudi on extreia com a conclusió que el 50% de la població espanyola no havia realitzat cap comprar per internet, els enquestats declaraven que tenien por a comprar per internet i decidien comprar físicament. Quatre anys més tard, analitzant els resultats de la meva enquesta, podem veure que aquest paradigma de pensament ha canviat totalment a la nostra societat. En el 2019, el 98% dels enquestats asseguren que alguna vegada ha comprat per internet. A més, un 74,7% mostren una total confiança a les compres per internet.

Segons l'observatori Cetelem, que estudia les tendències de consum a Espanya, l'any 2015 en una de les seves investigacions va determinar que el principal problema de la compra per internet era la por dels consumidors a registrar les seves dades bancàries a la pàgina web on volien comprar; 4 anys més tard , podem observar que actualment el 68,9% té un alt grau de confiança en realitzar les seves compres amb targeta bancària. En relació a la pregunta que valorava les motivacions del consumidor per la compra en xarxa, s'han obtingut dos aspectes clau: una és la comoditat que suposa el fet de fer-ho des de qualsevol lloc (71.1%) i la segona és la possibilitat de trobar un millor preu pel mateix producte (55%). Tal com es pot observar, només un 3,1% ha comprat per internet per viure l'experiència, el qual ens mostra que no entra dins de les principals motivacions dels consumidors.