Comerç epopeia de gilgamesh, Ejercicios de Historia antigua

¡Descarga Comerç epopeia de gilgamesh y más Ejercicios en PDF de Historia antigua solo en Docsity!

COMERÇ I

GEOGRAFIA A

L’EPOPEIA DE

GILGAMESH

TREBALL FINAL D’ASSIGNATURA

Ismael Rius Sánchez

HISTÒRIA ANTIGA UNIVERSAL I | 2n HISTÒRIA. GRUP A. 2019/

1. INTRODUCCIÓ

El poema de Gilgamesh es considerada per molts l’obra literària més antiga de la història del pròxim orient. Es una obra amb diferents llengües com podem veure en les seues versions (la hurrita, hitita, ninívita; aquesta ultima la versió més completa en quant a fragments que s’han trobat). Aquest Poema de Gilgamesh és de composició oral fins que van començar a reproduir-se mitjançant tabletes de argila, les quals s’han anat trobant moltes per diferents llocs del pròxim orient, ja siga a Anatòlia o l’actual Iraq, i que ara estan a diferents ciutats en els museus com es el cas de Filadèlfia, Berlín, Londres i inclús en la Universitat de Yale, aquesta ultima una continuació de la de Filadèlfia. El poema, que com hem dit es transmetia oralment, està ambientat en la època del Protodinàstic II, en concret a la ciutat de Uruk, d’on Gilgamesh fou el rei segons consta en la Llista Reial Sumèria allà pel 2700 aC. Al principi es creia que degut al caràcter mític del poema fora també un heroi de la mitologia sumèria, però s’ha demostrat mitjançant unes tauletes que es molt possible que Gilgamesh fora el governant com hem dit en aquest període. 1.1.Context històric Com s’ha explicat estem en el període Protodinàstic, en concret al Protodinàstic II, el període de la Cultura del Obeid ha estat succeïda per la cultura Uruk, el sorgiment d’aquesta ciutat-estat com la potència d’aquesta zona per damunt d’altres ciutats com Ur, Lagash, Umma, Nippur entre altres més. Aquestes ciutats-estats situades molt a prop entre elles es déu a la cultura hidrogràfica de la zona caracteritzat per els rius Tigris i Èufrates, donant el nom a la zona com el conegut Creixent Fèrtil, aleshores es necessari entendre el funcionament de aquestes ciutats mitjançant la dominació de l’aigua per produir els aliments necessaris per a la seua subsistència. Les ciutats-estat comencen a adquirir un alt grau de capacitat per a la organització social, econòmica, religiosa i cultural, destacant també elements que després veurem com l’establiment i control de rutes comercials tant cap a la península anatòlica com a l’interior de Iran. La proliferació d’objectes com segells o cilindres representaven sovint les relacions humanes i divines per explicar i

recopilades pels diferents escribes de les diferents zones de la regió del Creixent Fèrtil gràcies a la transmissió cultural entre les diferents societats gràcies a les relacions comercials. Aquesta obra literària té la importància d’haver-se trobat arreu de tota la cultura mesopotàmica en diferents versions de diversos temps, és a dir, tenim versions antigues que comprendrien durant l’època d’esplendor de Ur III però també en zones com el Imperi Hitita es van trobar fragments d’aquest poema, així com la versió més completa en la biblioteca de Assurbanipal a Nínive, la famosa versió ninívita. Cal comprendre la magnitud de la figura de Gilgamesh en la cultura sumèria, però no sols en aquesta sinó com va traspassar les fronteres tant en el espai i el temps, ja què com més endavant comentaré, va estar molt lligat a la cultura assíria (Fernández Palacios, 2008, 187). Però un aspecte que destaca en la composició de aquesta obra literària es que Bottéro indica que el que avui es l’Epopeia haguera sigut abans una sèrie de episodis en el que es conta les diferents gestes i llegendes del rei de Uruk, com diu ell “una prehistòria del Poema” (Bottéro, 2007, 29). Una de les versions més conegudes és la versió antiga, la que trobem en fragments com els de Filadèlfia, Yale, Chicago, Bagdad, Londres i Berlín. Els diferents fragments que tenen aquest nom és per el lloc en el qual es troben aquestes tauletes, que van ser encontrades en la zona de influència, però altres tauletes de poquets versos van ser encontrades en zones del estranger o què podem pensar que quedarien fora de la zona de influència de Babilònia, com és el cas de les encontrades en Megiddo, Emar i Sultantepe. Algunes de aquestes tauletes, de la versió antiga va ser encontrades en el que havia sigut el Imperi Hitita (versió hitita), així com una altra versió que és l’anomenada versió hurrita. Aquestes versions antigues estan datades de al voltant de la primera meitat del segon mil·lenni abans de crist, aleshores vol dir que el que era la llegenda de Gilgamesh, el poema passa de ser una composició oral cap a una composició escrita en les diferents llengües amb el sistema d’escriptura cuneïforme. Les dues primeres tauletes es van encontrar en una localització propera a la ciutat de Sippar, al costat de Babilònia, en unes excavacions il·legals, en les que referent al poema es l’establiment de l’amistat entre Enkidu i Gilgamesh i on sorgeix per primera vegada de fer l’expedició cap al Bosc dels Cedres. Les tauletes de Chicago i Bagdad són de contingut similar a les dues anteriors

però les de Londres i Berlín ja tenen un contingut diferent on apareix ja la intenció de Gilgamesh de buscar al heroi del Diluvi. La versió més posterior del poema és la versió ninivita, escrita per Sin-Liqi-Unninni, un sacerdot exorcista. Va ser trobada en la seua majoria com he esmentat abans en la biblioteca del palau del rei Assurbanipal a Nínive, a més de altres llocs ja coneguts de la zona. Segons Bottéro aquesta versió tenia que haver comprés entre dos mil cinc-cents i tres mil versos que van ser distribuïts entre onze tauletes d’uns dos-cents o tres-cents versos cadascuna en un període de la primera meitat del primer mil·lenni abans de crist. En aquesta versió més posterior es veu les diferents evolucions literàries com la evolució de la composició en si amb les modificacions e la disposició dels versos a més d’altres elements. A aquesta versió hi hauria que afegir una tauleta numero dotze, la qual explica té un valor literari pobre però ens mostra una manera diferent sobre la mort d’Enkidu, aquesta tauleta va ser incorporada posteriorment al que considerem la versió tancada. 1.3. Protagonistes La primera obra literària de la història de la humanitat conté diversos tipus de personatges, des de personatges amb caràcter diví, com animals i éssers mitològics però sobretot personatges mortals i es que l’Epopeia de Gilgamesh no és altra que el camí del rei de Uruk per tal de ser immortal amb l’ajuda del seu amic salvatge Enkidu. Gilgamesh, el rei de Uruk, és un personatge que no es sap a ciència certa si va existir o no, però hi han indicis de la seua existència com la construcció de les muralles de Uruk, que com he esmentat abans se li atribueixen a ell. El seu nom segons Bottéro prové del sumeri Bilga.mes i que com a rei de aquesta ciutat-estat tenia un major culte cap a un déu determinat. La ciutat de Uruk tenia major devoció cap al déu An i la deessa Ishtar, la qual es protagonista també en un dels episodis de la epopeia amb el bou celestial, i es que en una de les excavacions es va encontrar el temple dedicat al déu An, l’anomenat Temple del Cel ó, E.anna. Altres referències que tenim sobre Gilgamesh es la Llista Reial Sumèria, en la que hauria sigut el quint rei de Uruk després del famós Diluvi (Bottéro, 2007, 25). El caràcter llegendari i diví en els reis de aquestes cultures com en moltes altres s’adquireix quan el heroi mor, aleshores es produeix una sèrie de mites i llegendes al voltant de Gilgamesh vinculats a algun moment significatiu del seu regnat.

Sargón II en Khorsabad, que segons Palacios, en la societat assíria estaria assentat la simbologia de dos herois amb lleons vinculada la figura de Gilgamesh com salvador de la quasi destrucció de la civilització per part del Bou Celestial.

2. GEOGRAFIA I COMERÇ 2.1.Relacions comercials El model de comerç de aquesta zona es va basar en les relacions i trajectes comercials a llarga distància cap a zones molt llunyanes de aquestes ciutats-estat degut a la falta de recursos com metalls i matèries primeres ja que estem en una zona àrida on sols hi ha productes agrícoles com cereals i manufactures. Alguns dels llocs que van ser els punts principals de aquestes relacions comercials van ser els ports fluvials, aprofitant el medi natural gràcies als rius Èufrates i Tigris, encara que van haver altres rutes comercials com ara veurem. En els estadis inicials del comerç d’aquesta zona el temple s’erigeix com màxim exponent del control de la importació i exportació de tots els materials, ja que amb el seu sistema de contractació mercaders professionals anomenats “damgar” s’asseguraven de que els recursos que s’intercanviaven arribarien amb la protecció necessària per a dur a terme l’empresa. Aquest intercanvi que es fa entre metalls, matèries primeres i pedres precioses a canvi de cereals i les manufactures són uns intercanvis desiguals però que eren els intercanvis més normals en aquest període. A part d’aquestes rutes fluvials que hi havia establertes al Tigris i l’Èufrates, es gastaven rutes terrestres i marítimes com la de Dilmún, situat molt a prop del Golf Pèrsic, les quals anaven cap a zones llunyanes i de diferents cultures com Anatòlia, Síria i Iran. Aquesta composició de rutes fluvials, terrestres i marítimes va propiciar l’aparició d’assentaments i pobles en zones perifèriques i de llarga distància del que seria la zona de Sumer, com Mari i Ebla, en les que en un moment més avançat serien centre logístics de suma importància per el control que tenen sobre les rutes, així com els pagaments en forma de tribut. Aquest serà un dels elements que provoquen els diversos conflictes bèl·lics entre les ciutats que principalment el que volen es el control absolut de les diferents rutes comercials per aixina tindre poder sobre les altres ciutats i aquestes dependre d’ella (Wagner, 1999, 75-76). El sistema de numeració que va predominar en la cultura sumèria va ser el sistema sexagesimal, basat en la divisió de les falanges dels dits amb la suma dels dits de la mà

esquerra es va establir el 60 com nombre redó. Aquest sistema va ser el que es va establir en un dels aspectes fonamentals del comerç com es el pes i les mesures. En el primer tipus de mesura tenim el pes el qual es el talent , que equival a seixanta mines i aquesta a 60 sicles , uns 8 grams. La següent mesura es la del volum, anomenada gur , que equivalia a uns 300 siles , uns 0’84 litres. Com a ultima mesura principal tenien el bur , que es la mesura de la superfície, la qual equivalia a unes sis hectàrees, i un bur a divuit ikus. El que ens queda corresponent a aquestes equivalències: Un sicle de plata = un gur de ordi = sis mines de llana = dotze siles d’oli. 2.2. La geografia en la Epopeia de Gilgamesh El lloc més destacat que podríem pensar en la Epopeia de Gilgamesh es a la regió on viatja el rei de Uruk amb el seu amic salvatge Enkidu, al Bosc dels Cedres, els dos representant a dues concepcions del espai en aquesta cultura, lo civilitzat representat per Gilgamesh i lo salvatge representat per Enkidu. En aquest viatge cap al Bosc dels cedres van haver diverses interpretacions sobre on es situava aquest lloc, ja que en un primer moment es va donar com ubicació els monts Zagros, cap a l’est del Tigris en l’actual Iran. Però diverses investigacions han determinat que el que en el Poema apareix com el bosc, és una regió que hi ha en la zona del Líban. El perquè es pensava que podria haver estat ubicat en els Zagros es déu a què anteriorment ho havia una reserva per ací però segons explica Bottéro, la emigració de poblacions amorites va fer que aquesta reserva s’esgotés i per tant es van tindre que fer noves incursions i rutes comercials per tal d'obtindre un material com el cedre, que necessita un determinat tipus de transport com mà d’obra. Nimush és el lloc on encalla el vaixell de Utnapishtim, aquesta muntanya es troba en l’actual zona dels Monts Zagros, a prop del Mar Caspi, on es fa els diversos sacrificis per part de Utnapishtim, que ofereix materials com el cedre, mirtal i canya. Altres llocs geogràfics són les ciutats de Larsa, Sippar, Shurupak (ciutat que esmenta Utnapishtim en la que residien gran quantitat de déus i que s’ha descobert arqueològicament que va tindre una gran inundació fluvial) i Nippur en la què ocorre alguns esdeveniments com el regal d’Enkidu al Temple de Ekur, però que ja en el moment de la seua mort també carrega malediccions cap a aquest temple. Per últim tindríem la gran ciutat de Uruk, avui en dia Warka, com a ciutat dominant sobre la resta i en la que també s’esmenten conflictes contra Kish.

Pel que respecta en el final de aquest treball, personalment es un treball que he pogut veure diferents cultures i la influència sobre aquestes en la producció artística com es el cas de algun palau, de com tracta concepcions úniques d’eixa època que nosaltres ara mateixa no podríem concebre. Es veu com elements de la religió, comerç, societat estan totes interconnectades. Aquest ha sigut un treball que podríem pensar que abarca un període en concret però es un treball que abarca tots els períodes de l’Orient Pròxim de com el mite es va apoderar en alguns moments i un model a seguir per a determinades cultures. Ha sigut un treball doncs que m’ha proporcionat un major coneixement, en aquest cas sobre el comerç i la geografia, de com s’aprofitava les relacions comercials com a transmissor cultural més important i sobretot de com aquestes relacions comercials també influïen a un nivell estratègic sobre qui tenia un major control de les rutes i per tant sobre la resta de ciutats, imperis, etc. Es l’element del comerç el que moltes vegades determina un fet. Una de les coses inconvenients que li he trobat ha sigut no la falta de temps en si en el treball si no en el pla d’estudis, de com un món per descobrir per a alumnes que escoltem de vegada en quan en la ESO sobre aquesta zona però no s’aprofundeix com es deuria per entendre ara bé i de manera fluida un temari que al mateix temps està el màxim comprimit ja que soles el donem la meitat de una assignatura quan perfectament podria ser una assignatura soles sobre aquesta civilització. És ací quan es veu el problema del pla d’estudis actual que prioritza l’estudi de les societats europees i americanes (del nord) en detriment de societats que generalment al llarg de la història han estat subjugades a les primeres. En conclusió, m’ha paregut una activitat en la que he explorat un contingut que en primer lloc no sabia el seu caràcter històric, al ser la primera obra literària, i en segon lloc el seu caràcter social, el poder veure la diferent evolució del poema, el pas de la composició oral a la composició escrita en les seues diferents variants al llarg dels períodes es una cosa que especialment m’ha agradat, i espere que algun dia els que venim per darrere estiguem a la altura com la gent que ha estat per tal de que avui en dia puguem conèixer una civilització a la que li devem tant.

4. BIBLIOGRAFIA

• Bottéro, J. (Ed.). (200 7 ). La epopeya de Gilgamesh: el gran hombre que no quería morir (Vol. 1). Ediciones Akal.

• Largacha, A. P. (2012). LA PALETA DE NARMER Y EL VASO URUK. EJEMPLOS DE LA MEMORIA CULTURAL EN LOS PROCESOS FORMATIVOS DEL ESTADO EN EGIPTO Y URUK. Boletín de la Asociación Española de Egiptología , (21), 53-68.
• Palacios, F. F. (2008). Gilgamesh y Asiria. Boletín de la Asociación Española de Orientalistas , 44 , 185-199.
• Wagner, C. G. (1999). Historia del cercano Oriente (Vol. 3). Universidad de Salamanca.
• Cerro Linares, C. D. (1998). Dilmun y Magan, intermediarios del comercio sumerio hacia el este (2900-2300 AC).
• Cerro, C. D. (2011). " Azul para los dioses". De Oriente a Occidente: La búsqueda del lapislázuli durante el III milenio a. C. ISIMU: Revista sobre Oriente Próximo y Egipto en la antigüedad.
• González-López, H., & Marquina-Sánchez, I. (2018). El héroe y la historia degradada. Cinzontle , 10 (21).
• Peinado, F. L. (1998). " Nada sabe de comer el pan": el trasfondo no urbano en el poema de Gilgamesh. ISIMU , 1.