¡Descarga COMERÇ INTERNACIONAL y más Apuntes en PDF de Economía solo en Docsity!
COMERÇ INTERNACIONAL-tema 12
1. EL COMERÇ INTERNACIONAL
Cap país disposa dins de les fronteres pròpies tots els béns i serveis que necessita. Els països comercien els uns amb els altres, per a obtenir aquells béns i serveis de què no disposen. La carència o escassetat té l'origen en els diversos costos de producció entre els països o en les preferències de consum (factors que expliquen el comerç internacional): FACTORS DIFERÈNCIES EXEMPLES Costos de producció Dotació de recursos Diferències climàtiques que condicionen la producció de béns i serveis. Cafè (Colombia), turisme (Espanya), soja (Brasil), cotó (Índia), blat (Xina) Diferències de matèries primeres que propicien especialització. Fusta (Canadà), petroli (Kuwait), diamants (Sud-Àfrica), gas (Rússia) Diferències en la dotació de capital o treball. Aeronàutica (EUA), roba (El Salvador), manufactures (Mèxic), robòtica (Japó) Tecnologia Diferències en mètodes de producció basats en la innovació o l’experiència Informàtica (EUA), automòbils (Corea del Sud), aerogeneradors (Dinamar.) Preferències dels consumidors Cada país, en funció de les peculiaritats socials i econòmiques que té, importa aquells béns que la producció nacional no satisfà adequadament, tant perquè no en disposa o perquè l’oferta resulta insuficient. El 90% de les pel.lícules exhibides als cinemas espanyols són dels Estats Units. En les operacions de comerç internacional es distingeix: → L’exportador (qui entrega B/S a un país estranger) → L’importador (qui rep) Si l’operació es realitza dins o fora dels mateix territori duaner, pot identificar-se entre: → Comerç exterior , es dona en el mateix territori duaner (lliure circulació de mercaderies, no ha de coincidir necessàriament amb les fronteres polítiques d’un país. UNIÓ EURO → Els països tendeixen a agrupar-se en blocs de comerç.
→ Comerç internacional , integrat pels B i S que intercanvia un territori duaner amb la resta del món.
1.1. La teoria de l’avantatge comparatiu
Tothom vol especialitzar-se en activitats que generen la major riquesa possible. A més cal especialitzar-se en allò que és valuós als mercats internacionals, si no ningú voldrà comerciar amb aquest país. SI un país o persona és bo en la producció de certs B, té avantatge. Si és el millor, te avantatge comparatiu. → Teoria de l’avantatge comparatiu , països s’especialitzen en B i S q produeixen millor q els altres.
- El països van descobrir fa diversos segles els avantatges que implicava especialitzar-se en produir aquells recursos en els quals superen els altres en l’obtenció dels quals són relativament més hàbils o competents.
1.2. El comerç internacional en l’actualitat
→ Model de HECKSCHER-OHLIN → té en compte dotacions de factors de producció dels països, i també el preu en els mercats internacionals. ● Diferències en els factors de producció: Gràcies els recursos tecnològics intensius en capital, els països rics tenen avantatge comparatiu amb productes amb el valor tecnològic, com maquinària i manufactures. En canvi, l’avantatge dels països pobres acostuma a descansar en el sector primari, de tal manera que generalment exporten matèries primeres o productes amb escàs valor afegit. ● Diferències de preu de la producció: En els mercats internacionals, el preu de les matèries primeres és, en general, significativament inferior al de la maquinària i les manufactures → Nova teoria del comerç → té en compte la competència imperfecta desigual, que es deriva del fet que per a les multinacionals dels països rics és més fàcil aconseguir les economies d’escala, i també eliminar els mercats internacionals a causa de posicions de privilegi. ● La competència imperfecta: Gràcies a la posició de privilegi que els atorga haver estat les primeres o a la mida que han acumulat, les multinacionals dels països rics dominant determinat sectors d’activitat imposen les condicions en els mercats internacionals. ● Les economies d’escala: Els processos de fabricació massiva de productes amb un elevat valor afegit atorguen avantatge a les multinacionals dels països rics, les quals produeixen a un cost inferior al de les noves empreses que tracten de competir amb elles.
2. EL LLIURE COMERÇ
Es concreta en l’absència de barreres comercials entre els països, la qual cosa permet portar a la pràctica la idea sobre la qual es fomenta la teoria de l’avantatge comparatiu: quan un país produeix B i S en els quals NO té avantatge comparatiu (està malbarant recursos), perq a un mercat internacional s'hagués pogut obtenir a un preu menor. Arguments a favor del lliure comerç: ➢ La millora del preu i la qualitat dels productes. L’entrada al mercat nacional de competidors estrangers, les empreses del país hauran de tornar-se més eficients si no volem perdre quota de mercat. Els preus baixaran, i augmentarà la qualitat de les prestacions dels productes. Això és el que va passar Espanya en pràcticament totes les àries de l’entrada a la Unió Europea. ➢ La major varietat i quantitat de B i S. Sense un comerç internacionals, determinats productes no existirien ho serien escassos. Un cas molt il·lustratiu és el petroli, el recurs energètic per excel·lència, però que falta a molts dels països més desenvolupats, Espanya inclosa.
PROTECCIONISME LLIURE COMERÇ
➢ Protecció d’indústries estratègiques, com la defensa nacional. ➢ Foment de la industrialització i de la creació d’ocupació. ➢ Desenvolupament d'indústries nacionals. ➢ Recaptació de diners. ➢ Major varietat i quantitat de B. ➢ Millora del preu i de la qualitat dels productes. ➢ Aconseguiment d’economies d’escala. ➢ Major eficiència dels factors de producció.
4. LA BALANÇA DE PAGAMENTS → document comptable que registra les transaccions
econòmiques portades a terme entre els residents d’un país i els de la resta del món durant un període de temps determinat, normalment 1 any. Compravendes de B i S tradicionals: cobrament de dividends d’accions d’empreses d’altres països, les remeses d’emigrants a l’Equador o les subvencions per a realitzar inversions procedents de l’Unió Europea.
4. 1. Estructura de la balança de pagaments
→ Saldo de la balança de pagament: CC + CK + CF + Errors i omissions = 0 cc=compte corrent // ck=compte de capital // cf=compte financer → Partida doble → sistema de registre que anota totes les transaccions dues vegades: per una banda, ele valor de la mercadería que es rep o s’entrega i , per una altra, els diners entregats o rebuts. 4.2. Saldos de la balança de pagaments 3 possibilitats: Superàvit (el saldo positiu) // Dèficit (el saldo és negatiu) // Equilibri (saldo = 0)
Superàvit al (CC + CK) El país ha acabat les operaicons exteriors amb saldo positiu de divises. Té capacitat per finançar altres països, és el que indica el Compte Financer (CF). La posició del país es creditora respecte als altres països. Superàvit al CF Indica la quantitat amb la qual la resta de països financien el país propi. Dèficit al (CC + CK) El país ha acabat les operaicons exteriors amb saldo negatiu de divises , necessita finançament d’altres països o utilitzar reserva de divises d’anys passats. La posició del país es deutora respecte als altres països. Dèficit al CF Indica la quantitat amb la qual un país finança els altres països.
5. EL MERCAT DE DIVISES
El comerç internacional es fa en divises. Qualsevol moneda no és la del país propi. EX: euro, divisa als EUA // dolar divisa a Espanya El tipus de canvi d’una divisa és el seu preu respecte una altra.
5.1. VARIACIONS DEL TIPUS DE CANVI
Tipus de canvi, el valor de les divises està subjecte a la llei de l’oferta i la demanda: a major demanda → major serà el preu (i viceversa) Oferta i demanda (si baixa s’aprecia, si puja es deprecia) Autoritat monetària ( si baixa es revalua, si puja es devalua) (FOTO)
5.2. TIPUS DE CANVI DEL MERCAT
Motius principals pels qual uns països demanden major o menor quantitat de divises: Les exportacions o importacions de B/S L’exportador fixa la moneda en la qual es realitza una transacció internacional, normalment la pròpia o el $ dels EUA. Els compradors demandaran la divisa acordada → augment en el seu tipus de canvi en relació amb altres divises. La taxa d’inflació Augmenta inflació en 1 país i els altres NO, augmenten els preus i les exportacions disminueixen. Ocasiona una menor demanda de la moneda del país en qüestió, i viceversa. Preu del $ Augmenta el tipus d’interès que els intermediaris financers paguen pels dipòsits en una determinada divisa, aquesta moneda serà + atractiva a ulls d’inversors estrangers (això augmentarà la demanda), augmentarà el seu valor i disminuirà el seu tipus de canvi. Les previsions d’apreciació o depreciació Expectatives de futur influeixen: 1a moneda tendeix a depreciar-se / perspectives econòmiques NO són bones, els agents econòmics voldràn canviar-la abans no es depreciar`s, oferint-la en el mercat a canvi d’altres monedes + fortes. L’actuació de les autoritats monetàries BC intervenne comprant o venent la moneda pròpia a canvi d'altres x aconseguir els altres objectius / evitar fluctuacions agudes.
6. SISTEMES MONETARIS INTERNACIONALS
