TEMA 13: EL COMERÇ INTERNACIONAL
La raó que justifica la necessitat de comerciar és l’obtenció de béns i serveis
que no disposa el país propi i que té l’origen en els factors següents:
•Els costos de producció: depenen dels recursos productius i la
tecnologia utilitzada e influeixen directament sobre els preus de venda.
•La demanda: propicia el comerç internacional, perquè és molt difícil que
un sol país aconsegueixi produir tot el que cal per satisfer les
preferències o gustos dels seus habitants.
Aquests factor justifiquen les relacions econòmiques internacionals en
conjunt. Cal fer una distinció entre diferents unions duaneres, és a dir, entre
zones geogràfiques o països amb lliure circulació de mercaderies.
Un territori duaner és una zona geogràfica on i ha lliure circulació de
mercaderies i que no té per què coincidir necessàriament amb les fronteres
polítiques d’un país.
El comerç internacional: les relacions internacionals en conjunt entre diversos
territoris duaners.
El comerç exterior: les relacions internacionals dutes a terme dins un mateix
territori duaner. Només és exterior si són en el mateix territori duaner.
La gran virtut de l’intercanvi és permetre la divisió del treball i l’especialització
dels països en la producció d’uns quants béns i serveis específics, per tant més
eficiència.
No n’hi ha prou en especialitzar-se, sinó que cal fer-ho d’una manera
intel·ligent: perquè el comerç internacional proporcioni beneficis als països,
aquests només han de produir allò que els suposi un avantatge en comerciar
amb d’altres en termes de cost d’oportunitat.
La teoria de l’avantatge comparatiu il·lustra que els països intenten
especialitzar-se en la producció d’aquells béns i serveis que poden intercanviar
de manera més eficient en el mercat internacional.
El lliure comerç es concreta en l’absència de barreres comercials entre els
països, cosa que permet portar a la pràctica la idea sobre la qual es fonamenta
la teoria de l’avantatge comparatiu. Els arguments a favor del lliure comerç
són:
•Més eficiència dels recursos productius.
•Increment i foment de la competència.
•Més varietat i quantitat de béns i serveis.
•Èxit d’economies d’escala.
