


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Psicologia Evolutiva II, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UAB
Tipo: Apuntes
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



A l’any 2004, la María, que tenia 20 anys, coneix al Carles, de 22, en la festa d’un amic. Els pares de la Maria, José (63) es dedica a la construcció i Andrea (61), “ama de casa” tenen quatre fills:
Les relacions entre els germans són força bones, mantenen molta confiança entre ells i es veuen força sovint, ja que la majoria viuen en un mateix barri de Barcelona, excepte el Gerard que viu en un barri de “classe social més alta”. El pare sempre ha treballat a la construcció i de fet des de fa una dècada va muntar una petita empresa. La mare, l’Andrea, no treballa fora, sempre ha estat amb els nens i la casa; excepte els últims anys que, de tant en tant, ajuda al seu home a l’empresa en qüestions administratives. La Maria és la única que encara viu amb ells i porten una relació de molta confiança.
El Carles és fill únic de l’Antoni (50) i la Clara (45). El pare té una empresa de productes farmacèutics i va conèixer a la Clara quan treballava per a ell com a secretaria (encara hi continua). Els pares sempre han treballat molt fora de casa per això el Carles ha estat sempre amb la Remedios que l’ha cuidat des de que va nàixer. Viuen en un barri de classe social elevada. La relació entre els pares i el fill és cordial però el Gerard té molta més confiança amb la Remedios.
Quan es coneixen, la Maria estava estudiant periodisme i el Gerard arquitectura. Al moment, s’adonen que s’agraden i començant a sortir junts. La primera en assabentar-se de la relació i de conèixer a la Maria va ser la Remedios que li semblava una noia guapísima i encantadora. Poc desprès la Maria ho explica als seus pares i coneixen al Carles del que tenen molt bona impressió. Finalment, es presenten a la família del Carles, la Maria no els acaba d’agradar perquè ells confiaven en que el seu fill es cases amb una noia d’una família molt propera i del mateix status socio-econòmic, però finalment l’accepten.
Continua la relació i quan acaben les respectives carreres es casen. És una boda amb molts convidats per part de la família paterna i moltes despeses, cosa que no agrada tant a la família de la María que volien una boda més discreta, però és la seva filla petita i ho accepten. La parella es va a viure a un pis que tenien els pares del Carles, molt a prop
d’on viuen ells, cosa que tampoc agrada massa a la família materna. A més l’Antoni li aconsegueix un treball en un diari a la Maria i ella està molt contenta. Graciés també als contactes del pare, el Carles comença a treballar en un estudi d’arquitectura internacional molt important. A més, la Remedios va una estona cada dia a ajudar-les en les qüestions domèstiques: la neteja, la compra... Ambdós estan molt contents en els respectives feines i porten una “bona vida”: surten amb els amics, fan viatges.... Però els pares de la Maria cada vegada la senten “més lluny” encara que reconeixen que ha de fer la seva vida.
Al cap d’un any, es plantegen tenir fills. Al principi estan emocionats però va passant el temps i l’embaràs no arriba, comencen a visitar diferents ginecòlegs, fer-se proves... i tots acaben dient lo mateix: no troben una raó clara perquè no es quedi embarassada, els hi proposen la fecundació in vitro i que vagin pensant en el tema de l’adopció. Ho parlen amb els pares respectius i mentre els d’ella li intenten calmar dient que no passa res, que vaguin provant, els pares d’ell, tenen un discurs totalment diferent, sobretot la mare, que ja ho deia que no li semblava una bona noia i que s’havia d’haver casat amb la Glòria que ara mateix ja te un fill i espera un altre. La tensió en la parella comença. La Maria esta molt amoïnada i comença a consultar pàgines web sobre infertilitat i s’afegeix a un parell de grups de dones amb la mateixa problemàtica. El Carles s’enfada perquè diu que passa masses hores davant de l’ordinador i que si segueix així és tornarà boixa, que l’han de donar temps al temps.
Al diari on treballa la Maria se’n adonen que alguna cosa esta passant, així que un dia el seu cap parla amb ella i aquesta li explica tot. Ell li suggereix que hi ha una noticia important a cobrir a Alemanya i que si vol es pot anar amb una companya, durant quinze dies i així desconnecta una mica. Accepta i quan arriba a casa li diu al Carles, ell s’enfada molt perquè ha pres la decisió sense consultar-li abans. Tot enfadat es va a sopar a casa dels pares. Ella tornarà a connectar amb els seu grup d’amigues on tothom li anima, li duien que li anirà molt bé sortir una mica. Mentrestant la seva sogra li truca per telèfon dient-li que esta molt enfadada amb ella i la Maria li respon que només són quinze dies i penja.
Es va a Alemanya amb la seva companya del diari i estant les dos cobreixen molt bé la noticia, inclòs donen una primícia i el seu cap les felicita. Al tornar a casa es troba que el Carles no hi és, li truca a la feina i li duien que ha sortit a dinar, finalment arriba poc abans de sopar. La Maria està enfadada i es troba que el Carles pràcticament ni parla i no li pregunta res sobre el viatge. Passant els dies, la situació es torna cada vegada més tensa. Un cap de setmana van a una festa d’aniversari d’un amic del Carles i sembla que es reconcilien. Tornen a estar contents. La sogra no para de trucar preguntant si ja s’han fet totes les proves i que els hi ha dit. Ells comencen a relaxar-se, inclús el Carles fa bromes sobre lo “pesada” que és la seva mare.
Finalment en un dels controls els duien que esta embarassada, tots dos estan molt contents, però els metges els duien que millor encara no diguin res. La Maria ja sospitava que estava embarassada perquè feia dies que es trobava malament al matí, amb vòmits i malestar. Passen els dies i ella continua trobant-se malament, així que finalment li donen la baixa per un mes, a veure que tal va perquè el ginecòleg els hi diu que es un embaràs de risc. En aquesta situació, la seva mare comença a estar pràcticament cada dia amb ella i la seva sogra també, entre elles la relació no es massa fluida i ella comença a estar “farta” de la seva sogra que “no la deixa ni respirar”. Quan