¡Descarga Catalanisme cultural y más Resúmenes en PDF de Historia de España solo en Docsity!
CATALANISME CULTURAL
Renaixença. Des del Decret de Nova Planta 1716, es van enfortir els intents de centralització politicocultural. El català va quedar apartat de l’ús administratiu i cultural, afavorint la reducció de tots els aspectes de la cultura catalana a l’àmbit popular. Com a conseqüència de de l’auge socioeconòmic de Catalunya, a finals del segle XVIII, es van començar a buscar signes distintius enfront la resta de l’Estat. Provocant que es busquessin les arrels catalanes en l’època medieval. Aquest intent de recuperar la identitat nacional es feia en castellà, no hi havia cap model cultural i lingüístic apropiat per iniciar la recuperació del català com a llengua literària. En primer moment la difusió del català va anar lligada a la poesia, utilitzant el model medieval (llengua arcaica), el moviment que impulsà el renaixement de la cultura catalana s’anomena Renaixença. La renaixença va ser un moviment cultural lligat al Romanticisme, es va desenvolupar a Catalunya entre els anys trenta i vuitanta. Reivindicava el renaixement del català com a llengua literària i de prestigi, aportava també els elements per crear un sentiment d’identitat col·lectiva a partir de la recuperació de de la pròpia història i de la identificació de Catalunya amb una realitat socioeconòmica concreta, lligada a la Revolució Industrial. No pretenia reivindicacions nacionalistes de caire polític. *Nacionalisme: Corrent ideològic que defensa el dret a construir Estats que s’identifiquin amb nacions, prèviament les col·lectivitats havien de prendre consciència de formar un grup humà diferenciat amb elements comuns com la llengua, la cultura, la història... La Renaixença s’entén en un context sociocultural influenciat pel Romanticisme.
Les bases ideològiques que van incidir profundament en els representants de la Renaixença van ser: la valoració de l’individualisme, l’exaltació de la llibertat política i nacionalitat dels pobles, valoració del patrimoni popular i folklòric, la llengua com element diferència i la història, és a dir, la recerca en el passat de les arrels nacionals.
- ELITS Oda a la Pàtria, Pròleg Manifest, Jocs florals, Verdaguer, Guimerà. L’Oda a la Pàtria va ser el primer poema a identificar pàtria i llengua, seguint l’ideal romàntic i creant una identitat col·lectiva diferenciada. No va ser fins els anys 40 que es va manifestar la voluntat de recuperar el català com a llengua literària i amb prestigi social al Pròleg de Joaquim Rubió del seu llibre de poemes. El 1859 es van restaurar els Jocs Florals. Una festa de caràcter trobadoresc que premiava textos poètics amb diverses flors. S’hi utilitzava un català arcaic i temàtiques pròpies del romanticisme, allunyant-los de la realitat popular. Les critiques a la Renaixença es van iniciar als anys 6o i 70 lligades a importants canvis polítics i socioeconòmics a Catalunya. Es recriminava al moviment renaixentista de limitar les reivindicacions a l’ús literari, bàsicament poètic del català i l’ús romàntic de temes i mites històrics. A més la burgesia industrial catalana l’utilitzava per dotar-se d’uns símbols distintius per tal de defensar millor els seus interessos polítics que no podia controlar políticament. A partir d’aquest moment una nova generació d’intel·lectuals va intentar que la cultura de la Renaixença assimilés la tradició popular. - POPULARS Cant Coral, Centre excursionista, Teatre (Federic Soler), Premsa (Campana de Gràcia, Esquella de la Torratxa, Un Tros de Paper). La Renaixença va fer possibles també que es mantingués la vitalitat de la cultura popular al llarg dels segles de decadència de llengua i cultura catalanes. Van ser les capes populars de la població las que van continuar utilitzant el català a nivell quotidià com en algunes publicacions, obres de teatre i propaganda política. Les classes altes es van castellanitzar.
- Teatre El teatre popular va ser l’únic art de masses, des de finals del segle XVIII s’havia desenvolupat una certa activitat teatral al voltant de salons particulars, sessions de sala i alcova, o societats recreatives. A partir de mitjans del segle XIX es van formar agrupacions a Barcelona, els anomenats tallers, allà s’organitzaven representacions teatrals, reunions polítiques o activitats de lleure lligades a la cultura popular. Un dels tallers més coneguts va ser format al voltant de la figura de Frederic Soler. Les seves obres estaven escrites en un català popular, és a dir volien distanciar-se del català arcaic i temes romàntics. - Premsa L’edició d’obres al camp català es va desenvolupar de manera important a partir de la premsa. La més estesa va ser la satírica i humorista. Publicacions anomenades, Un Tos de Paper, La Campana de Gràcia i L’Esquella de Torratxa. Al 1879 Valentí Almirall va impulsar la primera publicació del Diari Català, (marcant així l’inici de la premsa diària catalana). Escriptors com Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, en aquest context van enllaçar el llenguatge popular amb la cultura literària, van ser els creadors del català literari modern. El teatre i la premsa reflectien la realitat popular i expressaven els problemes que preocupaven la major part de la població i transmetien elements de cultura, a finals del segle XIX va donar pas al catalanisme polític i al Modernisme.
RENOVACIÓ
El modernisme va ser un moviment literari i artístic que es va desenvolupar entre la fi del segle XIX, quan la Renaixença va perdre força i primera dècada del segle XIX quan el Noucentisme s’imposà com un nou corrent cultural.
- Modernisme Identitat, Joan Maragall, Rusiñol, Gramàtica (Pompeu Fabra). Va ser un moviment amb voluntat renovadora i d’obertura envers les innovacions, tot el que arribés del nord, d’Europa. Pretenia modernitzar la cultura catalana en front de la Renaixença, que exalçava les tradicions i en front de l’endarreriment industrial espanyol. Autors com Joan Maragall i Santiago Rusiñol. Amb la intenció de normalitzar i renovar el català es va concretar la intenció de crear una normativa lingüística, l’impulsor d’aquesta tasca va ser Pompeu Fabra, tot i que els criteris no van ser sancionats per l’Institut d’Estudis catalans fins l’any 1913. El modernisme va generar un nacionalisme cultural, és a dir, reivindicava la cultura catalana com una cultura autònoma i diferenciada de la cultura d ela resta de la Península, afirmant així la pluralitat cultural de l’Estat Espanyol. A l’àmbit polític va ser utilitzat per reivindicar Catalunya com a nació. Aquesta concepció anava lligada al federalisme i catalanisme de la fi del segle XIX i començament del segle XIX
