¡Descarga com fer un comentari crític y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Catalán solo en Docsity!
Comentari crític
Big data, big brother TV
Per començar, el documental Big Data, big brother es va publicar el 9 d'abril de 2019, a la TV3, com un nou capítol de la sèrie de Jordi Basté, "No pot ser!". Aquest capítol parla de la privacitat de les persones en un món connectat a internet i a les xarxes socials i del vulnerable que és la nostra privacitat a causa de la quantitat de dades personals que compartim. En aquest documental apareix l'actriu Aina Clotet a la qual li expliquen amb l'ajuda de l'expert en seguretat informàtica, com les aplicacions posen en perill la nostra privacitat i poden tenir accés a totes les teves dades (la vostra ubicació, les teves cerques, els teus contactes...) amb només descarregar-les. Apareix també l'actriu Anna Bertran a la qual una experta en cultura hacker, Mercè Molist, li ensenya fins a quin punt Google coneix els detalls de la teva vida privada i tots els teus moviments exactes fins des de fa 6 anys o des que vas començar a utilitzar Google. Marta Peirano, experta en privacitat i seguretat d'Internet, ens explica que la gran majoria d'empreses es dediquen a recollir i vendre dades personals. David Tomàs, fundador d'una empresa que es dedica a això, Cyberlink, ens explica que darrere de la publicitat personalitzada hi ha una gran base de dades amb la qual poden fer estadístiques i saber exactament que anunciar i a qui segons les seves característiques. A Silicon Valley, Califòrnia, on viu el fundador de Facebook també viu el català que va dir que no a Mark Zuckerberg. Jordi Basté visita a l'enginyer català Elies Campo, qui va desenvolupar la plataforma de missatgeria Telegram. Va treballar en WhatsApp fins que el fundador de Facebook la va comprar. Va dimitir perquè no li agradava el seu model de negoci i el seu pla per a la companyia. En el vídeo parlaran també de per què els grans del sector tecnològic no deixen servir el smartphone o l'ipad als seus fills, de com les aplicacions utilitzen tècniques addictives com les màquines recreatives... Finalment acabaran parlant del reconeixement facial, una nova tecnologia que nosaltres mateixos alimentem i de com a la Xina l'estan utilitzant.
Aquest documental ve d'un programa de TV3 que es diu “No pot ser” i que està dedicat a la tecnologia. Aquest capítol anomenat "Big data, big brother" estava dedicat a la seguretat a la xarxa i a parlar de si ens espien. És un vídeo periodístic, amb arguments i informació, on l'autor manifesta la seva opinió i explica l’impactat que està pel que estan fent les grans empreses amb la nostra privacitat i les conseqüències greus que té en la societat. En aquest documental també exposen dades impactants com que es van filtrar dades de 87 milions d'usuaris de Facebook. També t’expliquen fets en relació amb el tema, com per exemple, que la Comissió Nacional d’informàtica i llibertats francesa sanciona Google amb una multa de 50 mil euros, perquè l'app no és transparent ni informa bé als seus usuaris del que farà amb les seves dades Tracten de la tecnologia i de totes les nostres dades personals que nosaltres mateixos regalem a les grans empreses i amb el que sense adonar-nos ens manipulen. La idea central que ens volen fer entendre és que hem de tenir més compte amb el que instal·lem, a qui donem permís d'accedir a les nostres dades i de com ens deixem portar per una idea de negoci que només busca guanyar diners i no li importa la nostra salut mental. La intenció de l'autor és informar del que realment està passant, suggerir usar més conscientment totes aquestes apps i criticar el control que els mitjans i les grans empreses exerceixen sobre nosaltres. L'autor està espantat davant tot el que està descobrint i utilitza un to de sorpresa, d'indignació i també crític, ja que la seva reacció davant d'aquest assumpte és d'impotència i de sorpresa
pel fet que se sent espiat i sota vigilància constant. La intenció comunicativa és d'explicar el que són capaços de fer les companyies, sent nosaltres el producte sense ser-ne conscients. Tracta un tema que ens afecta a tots en l'actualitat i és d'interès social, ja que hem de poder triar si vendre les nostres dades o no, hem de poder triar tenir privacitat o no. Això és precisament molt greu per a la nova generació d'adolescents addictes al mòbil que no saben que tot el que diuen, busquen o descarreguen té repercussions i això ajuda a les grans empreses per poder manipular les seves idees i accions. L'estructura del documental és bàsica, comença introduint el perill de les aplicacions amb una demostració i durant tot el vídeo mostra més i més raons i arguments per pensar el pitjor d'aquestes grans companyies que s'apropien de les nostres dades. Per acabar concloent que això pot arribar molt més enllà, ja que amb una simple selfie les companyies han aconseguit desenvolupar un sistema de reconeixement facial, i com està passant a la Xina això pot arribar a ser un control absolut dels ciutadans, com una d'aquestes sèries futuristes i conspiradores en què les persones no tenen cap llibertat i tots estem sota el control del govern.
Les dades són el més important actualment en el segle XXI i el periodista Jordi Basté ens parla d'això. El telèfon mostra molt de nosaltres i regalem les nostres dades de manera inconscient. Les apps gratis se sostenen pel comerç de dades. Tenen un negoci, que és instal·lar-se en el teu mòbil per fer un estudi de mercat. Fins demostren com un joc per a nens fa això, ja que hi ha una app que intercepta la informació que surt i entra al mòbil amb la instal·lació d'una app de nens. El joc es connecta als teus servidors i intercepta les teves informacions, tenen totes les apps del teu mòbil, temps d'ús, que t'agrada i no, les teves coordenades exactes… El periodista opina que encara que els nens sàpiguen més que els adults, en realitat són uns inadaptats tecnològics i no saben els riscos d’això. Les apps que tenen accés a la càmera tenen la possibilitat de fer fotos quan aquesta aplicació estigui encesa, però a més si obres l'aplicació de la càmera, les aplicacions que tenen accés a aquesta, tenen la possibilitat de fer-te una foto o espiar-te. Les apps gratis com WhatsApp, s'han de sostenir d'alguna manera i aquesta manera és venent la teva informació personal a les empreses. Per exemple una empresa d’Aseguranza vol saber si la persona fa esport, si porta una vida sana o amb riscos per a pujar-te’n la quota mensual. Això pot arribar a ser greu, ja que Google a retirats 29 apps que treien les dades bancàries. Els Data brokers són les companyies que es dediquen a recopilar i vendre dades a terceres empreses amb fins lucratius. Mitjançant el Big Data analitzen les tendències dels usuaris en tota mena d'àrees, com els interessos polítics, l'economia, el temps que dedica a l'oci, tendències religioses ... Els arguments, les dades i exemples que presenta l'autor ens convenç més i més de la manipulació i engany en què estem vivint. Coincideixo amb la idea que som uns inconscients i que no sabem el que estem regalant per poder utilitzar aquests serveis a costa de la nostra privacitat. Hi ha moltes incoherències i contradiccions per part de les empreses, com ara d'Apple, ja que ens venen el missatge que es preocupen per nosaltres, per la nostra seguretat i privacitat quan això és l'últim punt de la seva llista d'objectiu, ja que l'únic que els importa és guanyar diners amb les nostres dades. És veritat que en el documental s'eviten arguments a favor de les empreses i no parlen de res positiu que aquestes facin per nosaltres, però potser perquè no ho fan. Hi ha diversos punts de vista però la majoria és d'un mateix patró de gent, experts en seguretat i privacitat. Encara que també agafen el punt de vista d'un treballador d'una companyia de publicitat personalitzada d’empreses, i aquest ens explica de manera més
Crec que la gravetat de l'assumpte va més enllà de perdre el fil de comunicació en una conversa per estar utilitzant el mòbil, el problema arriba quan aquesta addicció genera depressió, soledat, fracàs escolar, agressivitat, aïllament, insomni ... Aquestes tecnologies fan que la nova generació tingui problemes en incorporar-se a les relacions humanes i als treballs. A més d'explotar als usuaris, fan que tots pensem igual i com més saben de nosaltres més rendibles són aquestes empreses i em preocupa també que Google sàpiga més de tu que tu mateix. D'altra banda, hi ha empreses que també tenen la teva empremta digital i si la hackean o la venen ja no podràs fer res, ja que és una dada biomètrica que no pots canviar, com la teva cara o la teva veu que permeten que siguis reconeixible sense fer res. Després d'haver vist el documental crec que la situació a la Xina és aterridora, ja que amb les càmeres el govern xinès té localitzat a tots els seus ciutadans en tot moment. Aquest país està construint el reconeixement facial més gran de món i fins la policia té ulleres que fan reconeixement facial per identificar sospitosos. Cal remarcar, que hi ha 85 grups de drets humans que demanen a les GAFAM d'aturar de vendre el reconeixement facial. Al final del vídeo ens expliquen maneres d'utilitzar aquesta tecnologia que crec que són bastant efectives, com els sistemes de reconeixement en els aeroports per passar la seguretat i no haver de fer cua o en estacions d'autobusos per evitar lladres. Per exemple a l'estació sud de Madrid, utilitzen un sistema de reconeixement, que és el millor a escala mundial, ja que fa 50 milions de comparacions per segon. Hi ha 70 mil persones que passen al dia per allà i aquest sistema reconeix les cares i les compara amb la seva base de dades on només estan guardades les cares de gent buscada. D'aquesta manera poden evitar atemptats, robatoris i moltes més coses. És a dir quan arriba algú, li capten la cara i la comparen amb les cares registrades de la gent buscada amb aquest sistema ràpid i efectiu. I al meu entendre el millor d'això és que han reduït la delinqüència en un 95%, és a dir que aquestes noves tecnologies poden ser perilloses però sempre depèn de com les facis servir, ja que les pots fer servir amb un bon ús, com per trobar a un nen perdut.
Aquesta idea es pot relacionar a un capítol de la sèrie de Black Mirror on la societat funciona per likes. Com més li agrades a la gent més coses pots fer, com per exemple comprar-te una casa. Això sembla una utopia però la realitat no s'allunya tant de la ficció i ho podem demostrar amb el projecte de govern Xinès, que vol una societat perfecta, i segons el teu comportament, ja pot ser a la feina, a la teva vida privada, a l’escola o fins en un joc, el teu crèdit pujarà o baixarà. L'estat sap tot sobre els ciutadans, castiga aquells que no obeeixen i premia els que segueixen la línia. Això és un sistema controlador i totalitari. El pitjor és que aquest sistema s'està expandint a la resta del món per culpa de Google i Facebook, encara que aquests no ens volen fer pensar d'una manera concreta, volen les nostres dades per treure profit. Personalment, crec tot el que han dit en el capítol "Big data, big brother" perquè jo mateixa he experimentat el fet de parlar o buscar alguna cosa i que al cap de pocs minuts em surtin mil anuncis a Google o Instagram. En el documental parlen amb un treballador de Cyberclick, una agència de màrqueting digital a Barcelona i allà t'expliquen que els anuncis que reps és d'alguna cosa que has vist, parlat… Les grans empreses com les GAFAM, volen que vegis un anunci personalitzat, ja que saben el que t'interessa i saben el que has visitat. Actualment, les dades estan en borsa, els anunciants volen tenir públic, per això estan disposats a pagar, sobretot quan s'acosten les eleccions o el Black Friday. Els anunciants o companyies de publicitat tenen un sistema amb dades suficients de tot el món, amb estadístiques, que els permet dirigir-se específicament al grup de persones que volen dirigir l'anunci. Posen el lloc i l'edat i els surt a qui li podria interessar, és a dir a persones amb aquest target i aquestes característiques. Crec que personalitzar els anuncis per arribar a cada persona el màxim possible és perillós, ja que les empreses poden manipular encara més el que
tu veus i reps. Amb la qual cosa, això té una greu conseqüència i és que no veus més enllà del que t'estan ensenyant i no ets lliure, ja que t’encasellen en unes idees i no vius en un món objectiu.
Finalment, arribem a la conclusió que som ignorants pel que fa a la nostra privacitat i seguretat. Segons l'autor hem venut la nostra ànima per utilitzar eines i tecnologies que fa un temps no necessitàvem. En aquest món que està tan controlat per les grans empreses ens vigilen i ens han convertit en addictes a internet, al mòbil i les xarxes socials. L'autor opina que els mètodes que s'utilitzen per recopilar tot el que fem i aconseguir els seus objectius són moralment incorrectes i que això pot tenir conseqüències socials catastròfiques per aquest model de negoci. També hem de ser conscients del que fan amb les nostres dades les empreses i del que acceptem, perquè si una aplicació és gratis, és perquè tu ets el producte i les teves dades són el que comercien i amb el que guanyen diners. Els adolescents, és a dir la generació digital, poden acabar vivint un futur sota el control d'aquestes grans companyies que s'estan forrant venent les nostres dades. Això arriba molt més lluny amb els sistemes de reconeixement facial que nosaltres mateixos ajudem a entrenar, fent-nos selfies amb apps de filtres o d'envelliment facial. Això pot arribar a ser aterridor com el que està passant a la Xina, on exerceixen el control i vigilància total a la població, ja que tenen càmeres pels carrers amb reconeixement facial. Ningú vol viure en un món on els humans estem controlats per les grans empreses i el govern, però per evitar-ho caldria un miracle o més aviat una força de voluntat enorme per part de tot el món per canviar completament la nostra manera de viure, prescindint d’estar connectats les 24 h a les xarxes i a internet. Sí que hi ha alguna cosa que podem fer perquè ens deixin de controlar, i és deixar d'usar el mòbil, però actualment seria impossible que la gent prescindís d'això que considerem com vital, o sigui que per aturar-ho i evitar que ens controlin el primer és conscienciar la gent d'aquest problema i començar a utilitzar apps que no venguin les nostres dades, com és el cas de Telegram. I potser d'aquesta manera les grans empreses canviarien el seu model de negoci. Però com es pot convèncer adolescents que han nascut amb aquestes tecnologies, que aquestes són perilloses, ja que exerceixen control sobre nosaltres, alteren la nostra ment, ens tornen addictes i ens impedeixen ser lliures, si res d'això ho han viscut?
