Núria Catena Santafè
NIUB 20165596
Història de l’Òpera
MANON, el retrat d’una jove enamorada i ambiciosa
Manon, de Jules Massenet amb llibret d’Henri Meilhac i Philippe Gille, torna a
Barcelona aquest any, una gran avinentesa per poder parlar sobre l’anterior versió que va
acollir el Gran Teatre del Liceu l’any 2007. Víctor Pablo Pérez i David McVivar, com a director
musical i director d’escena respectivament, van donar vida a aquesta obra mestra del
compositor francès, en un cicle que el Liceu va dedicar a explicar la història de Manon Lescaut.
Basada en L’histoire du chevalier des Grieux et Manon Lescaut, escrita l’any 1731 per l’Abat
Prévost, Manon va ser una de les cinc obres que van formar part del cicle teatral del Liceu.
Altres obres representades van ser Manon Lescaut de Giovanni Puccini, les obres d’Auber i
Halévy en concert, Boulevard Solitude de Hans Werner Henze i, per últim, la menys coneguda
Le Portrait de Manon, també de Massenet.
Manon es desenvolupa en cinc actes. En el primer acte, Manon, a qui Natalie Dessay
dona vida, se’ns planteja com una adolescent de setze anys que, a causa de la seva vida de
llibertinatge, és acompanyada pel seu cosí Lescaut per ingressar a un convent. S’aturen en una
posada, on també han arribat Brétigny, un noble, i Guillot, un home d’entrada edat
acompanyat per tres joves actrius. Manon es mostra optimista malgrat la seva situació i és
capaç d’encisar a Guillot i a Des Grieux. Des Grieux, caracteritzat per Rolando Villazón, també
adolescent, s’enamora de la jove a primera vista, i acorden anar a viure junts a París. Des d’un
primer moment, es veu clarament la divergència de personalitat d’ambdós: mentre que des
Grieux vol un futur units, Manon se la veu només centrada a anar a la gran ciutat. En els
següents actes, es veuran més clarament les diferències entre els dos joves, que els portaran a
un final tràgic, poc característic de l’òpera còmica però adient pel públic de l’època. Així doncs,
Manon i des Grieux van a viure junts a París, on s’accentuen encara més les seves diferències,
quan Manon traeix al seu estimat convertint-se en protegida de Brétigny malgrat que sap que
el pare de des Grieux el vol segrestar. Manon estima a des Grieux però, jove i ambiciosa,
estima el luxe i l’estatus per sobre de tot. En una ària sensual i plena de dramatisme com és
Adieu, notre petite table, Manon reflexiona sobre el seu dilema i decideix marxar amb
Brétigny, i abandona el seu estimat després de la seva confessió amb En fermant les yeux.
En el tercer acte, Manon brilla entre luxes, mentre el comte des Grieux, pare del jove
cavaller i amant, parla de com el seu fill ha superat ja l’amor. L’exaltació del luxe i la festa
segueix amb un ballet, però Manon decideix marxar a buscar a des Grieux qui, inicialment, la
rebutja, però no dubta a acceptar-la ràpidament. El quart acte desencadena una sèrie d’actes
que seran fatals pels protagonistes: malgrat que Manon i des Grieux tenen bona sort en el joc,
des Grieux és acusat de fer trampes per Guillot. Manon, que està satisfeta per les riqueses, vol
fugir, però des Grieux vol lluitar pel seu honor i al final els dos enamorats tornen a ser separats
i detinguts. En l’últim acte es troba l’única diferència respecte a la novel·la original: des Grieux i
Lescaut, que encara vetlla per l’honor familiar, rescaten a Manon a Le Havre, en comptes de
rescatar-la a la Louisiana del relat original. Allà, Manon es troba molt afeblida i, gràcies als
suborns de Lescaut, pot abraçar per última vegada al seu enamorat abans de morir.
L’obra de Massenet parla de l’avarícia, la innocència, la vida terrenal i les passions
però, sobretot, parla de l’amor de dos joves que no saben navegar la seva situació vital.
