Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Comentari crític òpera de Manon, Ejercicios de Música

Comentari crític sobre l'òpera Manon de Massenet de l'assignatura Història de l'Òpera amb Jaume Radigales

Tipo: Ejercicios

2022/2023

Subido el 21/05/2023

nuriacatens
nuriacatens 🇪🇸

5

(6)

14 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Núria Catena Santafè
NIUB 20165596
Història de l’Òpera
MANON, el retrat d’una jove enamorada i ambiciosa
Manon, de Jules Massenet amb llibret d’Henri Meilhac i Philippe Gille, torna a
Barcelona aquest any, una gran avinentesa per poder parlar sobre l’anterior versió que va
acollir el Gran Teatre del Liceu l’any 2007. Víctor Pablo Pérez i David McVivar, com a director
musical i director d’escena respectivament, van donar vida a aquesta obra mestra del
compositor francès, en un cicle que el Liceu va dedicar a explicar la història de Manon Lescaut.
Basada en L’histoire du chevalier des Grieux et Manon Lescaut, escrita l’any 1731 per l’Abat
Prévost, Manon va ser una de les cinc obres que van formar part del cicle teatral del Liceu.
Altres obres representades van ser Manon Lescaut de Giovanni Puccini, les obres d’Auber i
Halévy en concert, Boulevard Solitude de Hans Werner Henze i, per últim, la menys coneguda
Le Portrait de Manon, també de Massenet.
Manon es desenvolupa en cinc actes. En el primer acte, Manon, a qui Natalie Dessay
dona vida, se’ns planteja com una adolescent de setze anys que, a causa de la seva vida de
llibertinatge, és acompanyada pel seu cosí Lescaut per ingressar a un convent. S’aturen en una
posada, on també han arribat Brétigny, un noble, i Guillot, un home d’entrada edat
acompanyat per tres joves actrius. Manon es mostra optimista malgrat la seva situació i és
capaç d’encisar a Guillot i a Des Grieux. Des Grieux, caracteritzat per Rolando Villazón, també
adolescent, s’enamora de la jove a primera vista, i acorden anar a viure junts a París. Des d’un
primer moment, es veu clarament la divergència de personalitat d’ambdós: mentre que des
Grieux vol un futur units, Manon se la veu només centrada a anar a la gran ciutat. En els
següents actes, es veuran més clarament les diferències entre els dos joves, que els portaran a
un final tràgic, poc característic de l’òpera còmica però adient pel públic de l’època. Així doncs,
Manon i des Grieux van a viure junts a París, on s’accentuen encara més les seves diferències,
quan Manon traeix al seu estimat convertint-se en protegida de Brétigny malgrat que sap que
el pare de des Grieux el vol segrestar. Manon estima a des Grieux però, jove i ambiciosa,
estima el luxe i l’estatus per sobre de tot. En una ària sensual i plena de dramatisme com és
Adieu, notre petite table, Manon reflexiona sobre el seu dilema i decideix marxar amb
Brétigny, i abandona el seu estimat després de la seva confessió amb En fermant les yeux.
En el tercer acte, Manon brilla entre luxes, mentre el comte des Grieux, pare del jove
cavaller i amant, parla de com el seu fill ha superat ja l’amor. L’exaltació del luxe i la festa
segueix amb un ballet, però Manon decideix marxar a buscar a des Grieux qui, inicialment, la
rebutja, però no dubta a acceptar-la ràpidament. El quart acte desencadena una sèrie d’actes
que seran fatals pels protagonistes: malgrat que Manon i des Grieux tenen bona sort en el joc,
des Grieux és acusat de fer trampes per Guillot. Manon, que està satisfeta per les riqueses, vol
fugir, però des Grieux vol lluitar pel seu honor i al final els dos enamorats tornen a ser separats
i detinguts. En l’últim acte es troba l’única diferència respecte a la novel·la original: des Grieux i
Lescaut, que encara vetlla per l’honor familiar, rescaten a Manon a Le Havre, en comptes de
rescatar-la a la Louisiana del relat original. Allà, Manon es troba molt afeblida i, gràcies als
suborns de Lescaut, pot abraçar per última vegada al seu enamorat abans de morir.
L’obra de Massenet parla de l’avarícia, la innocència, la vida terrenal i les passions
però, sobretot, parla de l’amor de dos joves que no saben navegar la seva situació vital.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Comentari crític òpera de Manon y más Ejercicios en PDF de Música solo en Docsity!

NIUB 20165596

Història de l’Òpera MANON, el retrat d’una jove enamorada i ambiciosa Manon , de Jules Massenet amb llibret d’Henri Meilhac i Philippe Gille, torna a Barcelona aquest any, una gran avinentesa per poder parlar sobre l’anterior versió que va acollir el Gran Teatre del Liceu l’any 2007. Víctor Pablo Pérez i David McVivar, com a director musical i director d’escena respectivament, van donar vida a aquesta obra mestra del compositor francès, en un cicle que el Liceu va dedicar a explicar la història de Manon Lescaut. Basada en L’histoire du chevalier des Grieux et Manon Lescaut , escrita l’any 1731 per l’Abat Prévost, Manon va ser una de les cinc obres que van formar part del cicle teatral del Liceu. Altres obres representades van ser Manon Lescaut de Giovanni Puccini, les obres d’Auber i Halévy en concert, Boulevard Solitude de Hans Werner Henze i, per últim, la menys coneguda Le Portrait de Manon , també de Massenet. Manon es desenvolupa en cinc actes. En el primer acte, Manon, a qui Natalie Dessay dona vida, se’ns planteja com una adolescent de setze anys que, a causa de la seva vida de llibertinatge, és acompanyada pel seu cosí Lescaut per ingressar a un convent. S’aturen en una posada, on també han arribat Brétigny, un noble, i Guillot, un home d’entrada edat acompanyat per tres joves actrius. Manon es mostra optimista malgrat la seva situació i és capaç d’encisar a Guillot i a Des Grieux. Des Grieux, caracteritzat per Rolando Villazón, també adolescent, s’enamora de la jove a primera vista, i acorden anar a viure junts a París. Des d’un primer moment, es veu clarament la divergència de personalitat d’ambdós: mentre que des Grieux vol un futur units, Manon se la veu només centrada a anar a la gran ciutat. En els següents actes, es veuran més clarament les diferències entre els dos joves, que els portaran a un final tràgic, poc característic de l’òpera còmica però adient pel públic de l’època. Així doncs, Manon i des Grieux van a viure junts a París, on s’accentuen encara més les seves diferències, quan Manon traeix al seu estimat convertint-se en protegida de Brétigny malgrat que sap que el pare de des Grieux el vol segrestar. Manon estima a des Grieux però, jove i ambiciosa, estima el luxe i l’estatus per sobre de tot. En una ària sensual i plena de dramatisme com és Adieu, notre petite table , Manon reflexiona sobre el seu dilema i decideix marxar amb Brétigny, i abandona el seu estimat després de la seva confessió amb En fermant les yeux. En el tercer acte, Manon brilla entre luxes, mentre el comte des Grieux, pare del jove cavaller i amant, parla de com el seu fill ha superat ja l’amor. L’exaltació del luxe i la festa segueix amb un ballet, però Manon decideix marxar a buscar a des Grieux qui, inicialment, la rebutja, però no dubta a acceptar-la ràpidament. El quart acte desencadena una sèrie d’actes que seran fatals pels protagonistes: malgrat que Manon i des Grieux tenen bona sort en el joc, des Grieux és acusat de fer trampes per Guillot. Manon, que està satisfeta per les riqueses, vol fugir, però des Grieux vol lluitar pel seu honor i al final els dos enamorats tornen a ser separats i detinguts. En l’últim acte es troba l’única diferència respecte a la novel·la original: des Grieux i Lescaut, que encara vetlla per l’honor familiar, rescaten a Manon a Le Havre, en comptes de rescatar-la a la Louisiana del relat original. Allà, Manon es troba molt afeblida i, gràcies als suborns de Lescaut, pot abraçar per última vegada al seu enamorat abans de morir. L’obra de Massenet parla de l’avarícia, la innocència, la vida terrenal i les passions però, sobretot, parla de l’amor de dos joves que no saben navegar la seva situació vital.

NIUB 20165596

Història de l’Òpera Massenet busca adaptar una història del rococó als gustos de final del segle XIX, i ho fa amb mestria. El gust per tot allò recargolat havia estat abandonat durant l’auge del neoclassicisme, però Massenet aconsegueix, amb l’auge del Romanticisme, fer una de les adaptacions més fidels i més punyents que s’han pogut fer sobre la història. És, de fet, durant el Romanticisme i el Realisme que la figura de Manon es converteix en un dels grans models narratius, com veiem en La Dama de les Camèlies de Dumas o en Madame Bovary de Flaubert. Tal com es menciona en el programa de mà del Liceu: “[Massenet] És capaç d'explotar el gust modern per l'art Rococó per produir una obra d'art que oculta la seva modernitat darrere un vel de nostàlgia ”.^1 En la Manon de Massenet, no solament es busca fer el retrat d’una noia llibertina que s’aprofita del pobre ingenu Des Grieux, sinó que es busca crear un personatge tridimensional que pugui emocionar al públic que l’observa. Malgrat que Manon és un personatge immadur, que traeix al seu amant i que li importa més el que és material que l’estima del cavaller, el públic s’involucra en la seva història i la fa redimible. El públic no és capaç d’oblidar que Manon no és més que una adolescent. Una adolescent ambiciosa, que s’arrossega a si mateixa a la perdició, però una adolescent més. “ La Manon de Massenet és més propera a Ies idees de Prévost: amb Manon traslladada al centre de I'escenari, la seva tragèdia és la contradicció d'una estimació desinteressada enfrontada a una ànsia narcisista d’admiració ”^2. Cal no oblidar que, malgrat que, com a públic, sentim rancúnia per la traïció de Manon a des Grieux, Dessay és molt hàbil en la seva caracterització de la protagonista, i les seves accions sempre tenen una corporalitat amb un cert component infantil. Dessay és molt hàbil a l’hora de mostrar la personalitat de Manon a l’escenari, i la seva expressivitat eclipsa, a estones, a Villazón, sobretot en moments quan, durant l’acte segon, Manon es presenta frenètica davant el seu dilema moral. La situació de Manon i de des Grieux es veu perfectament reflectida per altres aspectes de la representació, com ara el vestuari o l’escenografia. Durant l’acte quart, per exemple, Manon ocupa una posició privilegiada en l’escenari, a més de ressaltar per la seva vestimenta. En l’Hôtel de Transylvanie, on hi ha les acompanyants actrius de Guillot, qui capta la mirada del públic és Manon i el seu vestit vermell. Tanya McCallin, a càrrec del vestuari i de l’escenografia, juga hàbilment amb la paleta de colors. Mentre que el cor va vestit amb tonalitats ocres i verdoses, Manon i el seu seguici ressalten sens cap mena de dubte. A més, el color vermell no és casual: Manon, apassionada, dona llibertina i enamorada, no podia portar altre color que no fos aquest. A part, i durant tota l’obra, l’acció transcorre davant d’un sistema de grades a l’escenari. Això es deu, en part, al fet que Manon és una òpera mundana. És una òpera còmica que no es limita a seguir l’esquema com a tal: hi ha diàlegs, però no massa; parla sobre la vida quotidiana amb estereotips, però té molta cura en plasmar la psique dels protagonismes; és còmica, però amb final tràgic. Tal com es menciona en el programa de mà: “ La gran grada és l'element definitiu per marcar amb claredat la dramatúrgia de la posada en escena. A partir de l’ambigüitat d'una societat en un moment històric (^1) Godino, X. M. (s. f.). Pg. 68 [consulta: abril de 2023) Liceu - Document PDF. https://annals.liceubarcelona.cat/llocca/FPDFesp (^2) Ibid, pg 56