¡Descarga La Contribución de Oswald Külpe a la Psicología Experimental: El Estudio del Pensamiento - y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
INTRO
Oswald Külpe (1862-1915) va neixer a Kandau, imperi rus. Va ser pioner en l'estudi experimental sobre el pensament i instructor de Max Wertheimer, fundador de l'escola de la Gestal. En la primera dècada del present segle, va estar més interessat en la filosofía i en l'estètica que en la psicologia. Pàg 423 paragràf 1 Külpe es va formar com a investigador a la universistat de Leipzig i fundà un laboratori de psicologia a la universitat de Würzburg. “ A Leipzig va relacionar-se amb Wundt, qui va dirigir els seus interesos en aquella época cap a la filosofia i cap a la psicologia experimental que encara era una ciència recién nascuda i que el laboratori de Leipzig portava només dos anys d'existència. (Pàg 418 paràgraf 5) Külpe va publicar el seu Grundriss der Psychologie el 1893, dedicant-li a Wündt. En allà definí la psicologia com la ciència dels fets de l'experiència, fent referència a que es caracteritza per la dependència dels fets de l'experiència, fent referència a que es caracteritza per la dependència dels fets amb relació als individus que l'experimenten. Afirmava que la física podia estudiar la experiència independentment dels individus que l'experimentaven. Però l'experiència mediata, que Wundt assignava a la física, per Wundt no era experiència en absolut. Pàg 421 paragràf 2 Poc després de la publicació del Grundriss, Külpe va ser director de l'escola de Würzburg. Pàg 422 paragràf 1
RESUM
Els primers psicòlegs experimentals que realitzaven experiments sobre el sentit de les paraules, només parlaven d'aquestes quan aquestes eren representades a la ment amb imatges.
Però l'estudi del pensament amb imatges, comença quan hi ha un canvi en el mètode: Es comença ha fer preguntes als subjectes entre experiments, sense esperar a que acabes tota una sèrie d'experiments. Anteriorment, al no utilitzar aquest mètode, els subjectes al final de tants experiments, només recordaven algunes coses. Això feia que només allò més rellevant quedes reflectit (Els sentiments, les sensacions, les imatges...) Aquests impedien conceptuar allò que no era ni sensació, ni sentiment, ni imatge. Amb el nou mètode, els subjectes van començar a pensar, jutjar i entendre conceptes sense pensar en imatges. Un exemple és el següent: “Entén vostè la frase: pensar és tant extraordinàriament difícil que molts prefereixen opinar?” Els subjectes van repetir la frase en la seva ment per entendre-la però a part de les paraules de la frase, no hi havia imatges en la seva consciència. Els subjectes van afirmar que en la seva vida quotidiana passava el mateix que quan utilitzaven la comprensió, no hi havia imatges en el seu pensament. Per tant, l'experiment es pot generalitzar en la vida dels individus.
CONFRONTACIÓ
Wundt (1832-1920) és el psicòleg més important en la història de la psicologia. És el primer que podem anomenar propiament psicòleg, abans d'ell es va fer molt psicologia, però no hi ha psicòlegs. “ Paragràf 1 pàg 338 L'anomenen fundador de la psicologia experimental perquè va ser el que va promoure la idea de la psicologia experimental, va promoure la idea de la psicologia com a ciència independent, distanciant-se de la psicologia filosòfica. paragràf 1 pàg 338 La nova psicologia treballabava des del laboratori, on s'obtenien mesures experimentals. La psicologia estava en Rol-hybridization: disciplina poc valorada que és acollida en el prestigi científic d'una altra i té possibilita de desenvolupar-se. Wundt va rebre influències del racionalisme, de la concepció positivista de la ciència, de la fisiologia de Müller, de l'escola de Hemholz i la psicofísica de Fechner. Wundt plantejà un objecte d'estudi, indicà la metodologia a emprar, indicà els objectius, el 1879 fundà el primer laboratori d'experimental, dotat d'instruments similars als que es feien servir en els laboratoris fisiològics. En aquest laboratori es va formar una primera generació de persones interessades en la psicologia, provinents sobretot d'Alemanya, Anglaterra i Estats Units. Aquesta primera comunitat de Psicòlegs va anar expandint i desenvolupant aquesta disciplina per tot el món, principalment a les universitats, fundant nous laboratoris i desenvolupant diverses formes de Psicologia. A més creà un dels òrgans de difusió especialitzats en psicologia, que va permetre la divulgació de treballs científics en psicologia i va fer propaganda de la “nova psicologia”. Els objectius de la psicologia son descobrir els elements bàsics del pensament i descobrir les lleis per les quals els elements mentals es combinen en experiències mentals més complexes.
Va promulgar la seva teoria tridimensional en la que afirmava que els sentiments no només varien respecte a la dimensió agradable-desagradable, sinó també amb altres dues dimensions: tensió- relaxació i excitació-calma. Això va produïr agregar caracteristiques als elements ja conegusts. Hi havia molts més sentiments i havia la possibilitat d'ajuntar-los per formar sentiments encara més complicats. Per Wundt el sensacionisme i l'associacionisme no podíen explicar la ment per si sols, hi havia quelcom més. Wundt no va voler com Külpe, que els sentiments fossin procesos del pensament. Per Wundt els procsesos mentals podient ser superiors (pensament, memòria i llenguatge) o procesos inferiors (que provenient de l'experiència immediata). Els sentiments es tractaven de procesos inferiors, per això no formaven part del pensament. Wundt volia donar als sentiments una base experimental. En canvi, creia que els procesos superiors no es podien abordar experimentalment. Pàg 351 paràgraf 2 i 3. Per ell l'objecte d'estudi de la psicologia havia de ser l'experiència immediata. En el període final del sistema de Wundt els sentiments i l'apercepció estàn relacionats, el sentiment és la marca de la reacció de l'apercepció sobre el contingut sensorial. El problema de l'apercepció era que no era observable. Pàg 352 paragràf 2.
Külpe va començar la seva vida professional com un psicòleg experimental del contingut, era més exigent que Wundt al ser un positivista de l'escola de Mach. Pensava que tot allò que no pot ser observat no existeix a la ciència, però va canviar.
d'acord amb Wundt en eliminar-lo del treball del laboratori, però no podia citar cap demostració experimental, ja que no hi havia experiments. Això li va demostrar que la observació no sempre és tant fàcil de definir com els agradaria als positivistes, que els pensaments, no són immediatament observables. Però com hem pogut veure al text, Külpe es va determinar a remediar aquesta deficiència. “El pensament era una forma d'associació , llavors el mètode instrospectiu permetrià fer una descripció del pensament. La ciència és empírica; el seu mètode és l'observació. Si algú vol saber alguna cosa sobre el pensament, ha de posar a la gent a pensar i descriure i així poder descriure el seu pensament.” Com a positivista, Külpe creia en aquesta afirmació. Pàg 423 paragràfs 3 i 4.
● Divideix la psicologia en:
- Psicologia experimental : estudi de processos bàsics (amb mètodes de fisiologia) que arriben per percepció sensorial. - Völkerpsychologie o psicologia col·lectiva : estudia processos superiors (de forma no experimental).
● Utilitza la introspecció o auto-observació com a mètode per estudiar processos mentals bàsics implicats en l’experiència immediata: utilització d’instruments o aparells que regulen la presentació d’estímuls (de forma totalment controlada: metrònoms, timbres elèctrics, etc.) en un laboratori. Exemples: reconeixement de colors, números o lletres, sentiments simples de dolor/plaer que provoquen, etc. Aquest mètode produeix deficiències en l’objectivitat, però les “contrarresta” amb la sistematització, la repetició d’experiències i l’entrenament previ de subjectes experimentals
