¡Descarga Comnetari text Oswald Kulpe y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
Biografia Oswald Külpe
Oswald Kulpe va néixer en 1862 en el si d'una família alemanya que vivia a la província bàltica de Letònia. Després de graduar-se Kulpe ingressa a la Universitat de Leipzig en 1881. S'especialitza en història, però s'interessa per la psicologia després d'assistir a les càtedres de Wundt.
Passa dos semestres en Leipzig i després per recomanació de Wundt, parteix a la Universitat de Gotinga per estar sota la direcció de Georg Elias Muller(1850-1934), qui havia succeït a Lotze( mestre de Stumpf) en Gotinga i ocupà la càtedra de psicologia a la universitat durant prop de 40 anys.
Després de titular-se en Gotinga , retorna per poc temps a Rússia on considera la possibilitat de tornar-se mestre d'escola. Torna finalment a alemanya a estudiar sota la direcció de Wundt, amb qui obte el seu doctorat en 1887, James Mckeen Cattel acabava d'abandonar Leipzig per anar-se a Cambridge, de manera que Wundt posa a kulpe en el seu lloc i assegura el nomenament d'aquest com a tutor privat de Leipzig.
Està com assitent de Wundt durant 8 anys, dedicant-li el seu llibre “Compedio de psicologia (1893-1919).
kulpe va ser ascendit al rang de professor extraordinari en 1894. En 1897 es trasllada a Wurzburg on durant els següents 15 anys realitza el seu treball mes infloent en la psicologia.
Allà Kulpe i els seus alumnes van realitzar experiments que van posar en dubte les premisses fonamentals que sostenia Wundt. Malgrat aquesta aparent rivalitat Kulpe va mantenir el mes càlid dels afectes cap a Wunft, considerant-lo sempre com el seu principal mestre i es va mostrar actiu en les publicacions de la FESTSCHIRFT(Antologia Honoraria) de Wundt.
Atès que el personal docent necessitava un text per a les classes de psicologia cada vegada mes populars que impartien en el departament de psicologia de Leipzig, Wundt va convèncer a Kulpe que escrivís un llibre mes clar i senzill que la seva pròpia Phisiologyshe Psycologie.. El text de Wundt estava en la seva quarta edició però era massa llarg, difícil i tècnic
per als estudiants. en resposta a la sol·licitud de Wundt, Kulpe publica en 1893 una de les seves principals obres Grundriss der PSYCOLOGIE.
Va destacar pels seus treballs de psicologia experimental. En filosofia, va considerar el coneixement com a conjunció entre pensaments i experiència.
Partidari de l'estudi experimental del pensament, va introduir el concepte de preparació genètica a la tasca, que suposava una preselecció de respostes i un rebuig de l'associacionisme. L'objecte de la psicologia científica serien no sol fenòmens de consciència i no solament l'anàlisi del seu contingut, rebutjant la introspecció analítica com a mètode poc fiable, és a dir, no científic.
Contextualització historica
En primer lloc cal tenir en compte que al segle XIX va tenir lloc la revolució industrial que malgrat tenir la seva creu en la creació d'una pobresa urbana, va portar amb si un progrés material sense precedents i per tant com sempre en la història que hi ha hagut èpoques de bonança econòmica, va portar amb ella un gran interès per les ciències i les humanitats. Això va portar amb si un conflicte entre els antics postulats (religió i ciència obsoleta) amb les noves idees i les millores científiques de les que disposaven les ciències. Per això no resulta difícil veure la relació entre les idees de Külpe expressades en el text: ús i millora del mètode experimental en la psicologia, crítica a unes altres idees predecessores però falta prospecció segons ell , i la demostració (sempre segons les seves suposicions) del pensament sense imatges, extrem aquest últim que podríem veure com una exaltamient tant de la ciència com de l'ésser humà intrínsec fora d'una percepció religiosa i del dogma religiós imperant anys enrere.
Principals aportacions d'Oscar Külpe
1- Existeix el pensament sense imatges. Enfrontant-se així a les teories de Wundt
2- Existència de la disposició mental:
tendeixen a aparèixer unes paraules i no unes altres. Aquestes idees s'han desenvolupat en el context de l'estudi actual sobre la intel·ligència artificial i la “memòria semàntica”. Un altre concepte que defensaria aquesta escola és el de disposició, que enllaçava a la psicologia del pensament més amb la “funció” que sobre el “contingut”.
Resum del text
El següent comentari, parteix d’un text d’Oswald Kulpe pertanyent al seu Estudi experimental del pensament, realitzat a l’Escola de Wurzburgo, 1912.
El tema del text tracta sobre l’existencia del pensament sense imatges i la demostració de com i per que d’aquesta afirmacio.
Defensa l’autor que alguns continguts de la consciencia no poden vincular- se a sensacions o sentiments i encara que no fa referencia expressa a la seva altre tesis en la que rebateix l’associacionisme si ho fa implicitament al afirmar que les persones que han sigut entrenades en el seu metode experimental percebeixen pensaments mes enlla d’aquesta experiencia dels sentits.
El text fa un repàs de l'estudi del pensament en la psicologia, com tot allò que no era fàcilment observable escapava a la visió del científic. Per poder descobrir com la ment desxifra el significat de les paraules es va recórrer al mètode experimental de l'acte-observació i en ell es va descobrir que existeixen pensaments sense imatges, sobretot en les frases difícils. Per interpretar el llenguatge no ens limitem a una representació amb imatges.
El text representa una de les idees basiques de l’escola de Würzburgo: l’existencia del pensament sense imatges i tambè denota la seva influencia positivista al basar les seves afirmacions en un metode cientific.
Kulpe veu la necessitat de trascendir els limits de l’introspeccio (autoobservacio) classica de Wundt extenent d’un metode d’autoobservacio de les simples sensacions, impressions, funcions, sabors, olors, sons i colors, seguit de les sevs imatges i dels plaers i dolors allo`palpable a ulls de l’observadior entrenat al pensament ampli.
Les idees del text coincideixen i es veuen influenciades pel realisme de Brentano almenys en la part que refereix a l'estudi del pensament com un
acte, no com un contingut i en aplicar la fenomenologia a l'estudi del pensament. Encara que algunes de les idees del text com la utilització d'un mètode introspectiu per a l'estudi de la psicologia coincideixin amb l'estructuralisme de Titchener, són diferents i fins i tot oposades ja que aquest li dóna un enfocament asociacionista a la psicologia afirmant que la ment es compon en exclusiva de sensacions o imatges de sensacions i gens més.
Relació amb altres autors
Ebbinghaus, Brentano, Stumpf, Husserl, Külpe i Vaihinger varen oferir perpectives alternatives al voluntarisme i a l’estructuralisme, aquest ultim associat a la teoria d'Oswald Külpe.
Amb la finalitat d'estudiar el pensament a través del mètode d'auto- observació experimental (a diferència de la introspecció) van topar amb un estat que no constava en les classes de processos coneguts fins al moment, Marbe ho va anomenar estats de consciència, un concepte procedent de la filosofia alemanya. A través els experiments que van realitzar van descobrir que aquests estats de consciència eren un tipus de pensament difús i abstracte, no lligat a cap imatge, ni a cap sensació; pensament sense imatges. La importància d'aquesta troballa resideix en el fet que contradiu una teoria molt antiga (des d'Aristòtil) que suposa que el pensament humà està constituït per imatges.
Kulpe discrepava de la consideració de Wundt sobre que els processos mentals superiors (com el pensament) no es podien estudiar experimentalment i ho va explicar utilitzant el que ell va denominar Introspecció sistemica experimental.
Amb aquesta idea va contraposar-se a les idea de Wundt sobre que les imatges mentals son la base de l’experiencia. Külpe va mostrar que també l'activitat mental superior es podia estudiar amb el mètode experimental.
Així deixebles seus van treballar en aquest sentit reconceptualizant els estats de consciència. Ach (1871-1946) va reemplaçar el terme estats de consciència pel de acte de consciència, referint-se a la “aparició d'un coneixement sense imatges en la consciència”. Watt (1879-1925) reconeix la importància que té la tasca i arriba a la conclusió que la tasca que es
conceptuals que es distancien de la psicologia experimental wundtiana i s'apropen a la psicologia empírica de Bretano.
El plantejament del pensament sense imatges, va ser durament criticat tant per Wundt com per Tichener, que van acusar als components de l'escola de Wuzburgo de falta de rigor experimental. Tampoc es va acceptar la hipòtesi del pensament inconscient, si bé la conseqüència més clara d'aquesta polèmica va ser que l'objecte d'estudi de la Psicologia va canviar dels continguts a les funcions mentals, a l'una que es desacreditava la introspecció com a mètode científic.
Aquestes justificades objeccions d' Oswald Külpe contra el introspeccionisme i en contra de la validesa del mètode introspectiu per a l'estudi del pensament, van portar a la caiguda d'aquest tipus particular de psicologia. L'atmosfera positivista reclamava mètodes més confiables, capaços de garantir observacions directes i replicabilitat experimental, condicions que el introspeccionisme no podia satisfer. Es va imposar així la necessitat de reformular la ciència psicològica. Va sorgir, llavors, el Conductisme, entès com a psicologia del comportament dels organismes. Aquest nou enfocament va procurar allunyar-se de la introspecció per ocupar-se exclusivament del comportament observable, no només dels éssers humans, sinó també dels animals. La seva proposta es basava en els mètodes de l'anàlisi i la modificació del comportament. Les aportacions d'aquest corrent, molt propers a la biologia, constitueixen una de les majors contribucions de la psicologia al coneixement científic en general. El conductisme és l'antecedent històric immediat de bona part del que avui se sap sobre el comportament dels éssers humans i de la psicobiología de molts fenòmens psicològics.
Conclusions
A principis del segle XX la naixent psicologia travessava una època de crisi per les insuficiències teòriques dels models predominants. Lo artificial de les estructures proposades per explicar els fenòmens humans i la posició reduccionista en centrar tota recerca psicològica en els aspectes observables de la conducta deixaven fora molts aspectes, i cada vegada es
feia mes palès la necessitat d'examinar la vida psíquica en la seva integritat.
Les tesis centrals de l'associacionisme eren que la percepció és una reproducció dels objectes en forma d'imatge mental, i que el pensament consisteix en una combinació mecànica de tals imatges.
James Mill, un dels seus principals exponents, afirmava "Les nostres idees es produeixen o existeixen en l'ordre en què existeixen les sensacions de les quals són reproduccions", representant una concepció mecanicista de la psicologia. A aquest paradigma s'unien Wundt, Titchener, Ebbinghaus, Thorndike, Watson i Pavlov, fent modificacions per conformar les seves teories particulars.
D'altra banda Binet, el creador dels tests d'intel·ligència, va provar a través dels seus estudis que el pensament no podia constituir merament una suma successiva d'elements perceptius, i va atacar a fons el concepte d'imatges mentals.
En aquesta època a Alemanya, G. I. Müller comprovava empíricament que els subjectes dels seus experiments reorganitzaven el material percebut. Les seves idees van ser emprades per Oswald Külpe, que va introduir la variable motivació en el rendiment dels subjectes en proves de laboratori. Els seus subjectes podien atendre a una figura discriminant-la de la resta del camp visual. Molts altres investigadors com a Watt i Bühler van exposar conclusions experimentals que van fer caure en crisis a l'associacionisme i van preparar el camí per a un nou paradigma més ajustat a la veritable naturalesa dels processos psíquics.
A manera d'opinió personal i breu resum, és palpable una evolució de l'objecte d'estudi de la psicologia en general a arrel (conseqüència) dels esdeveniments socials mundials. A Alemanya, la psicologia de Wundt i els seus deixebles desenvoluparen l'anomenada Psicologia de la consciència. Van investigar en el més profund de l'ésser humà, com podía alguna cosa material ser conscient de si mateix? com sorgeix la consciència? com funciona i està estructurada? No obstant això, per les característiques intrínseques de la societat alemanya, el funcionament de les universitats, el tema en si, que és de gran complexitat i està inextricablemente lligat a la
