Defensa de les classes magistrals
En la reflexió la defensa de les classes magistrals, del pedagog Antoni Dalmases, publicada al
16 de desembre de 2016, l’autor ens exposa un cas vivencial en el que una alumne universitària
es mostra en desacord amb la metodologia d’ensenyament magistral del seu professor.
Ella al·lega, que les seves altres classes es caracteritzen per ser més experimentals i
dinamitzadores, en contraposició d’aquesta.
Aquesta critica, fa que l’autor d’aquesta reflexió es qüestioni si les generacions venidores estem
o no preparats per saber escoltar i poder aguantar classes d’una tipologia més tradicional.
És evident, que la tendència actual segueix una línea més utilitària i pragmàtica, fet que ha
provocat que els nostres coneixements siguin més dinàmics i concrets, per tan, l’educació és el
primer element socialitzador que s’ha d’adaptar a aquesta nova forma de fer educació.
Tot i que això no vol dir, que s’hagin de substituir les classes magistrals per activitats de caire
més experimental, ja que hi han crèdits que precisen de diferents tòniques, tant tradicionals com
dinàmiques.
No es qüestió de fer-nos escollir, sinó de saber que els docents tenim diferents metodologies per
realitzar la mateixa feina, la clau doncs, és conèixer quina és la forma millor per que es pugui
donar pas a educar i ensenyar allò que volem.
Pensament pedagògic social i contemporani Pedagogia