Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Comentari de text sobre el determinisme, Ejercicios de Filosofía

Extens comentari sobre el determinisme

Tipo: Ejercicios

2018/2019

Subido el 08/11/2021

Lolitapowerflower
Lolitapowerflower 🇪🇸

4.8

(5)

40 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Qualificació:
Comentari de text sobre la llibertat
Durada:
Departament de filosofia Data: 30 de maig del 2021
Nom i cognoms: Curs / Grup: 1r BATX
COMENTARI DE TEXT SOBRE LA LLIBERTAT
TEXT 1: Fragment de Jean Paul Sartre, de l’obra L’existencialisme és un humanisme
Efectivament, tot és permès si Déu no existeix, i, en conseqüència, l'home queda deseixit, car no troba
ni en ell, ni fora d'ell cap possibilitat on aferrar-se. D’antuvi no troba cap excusa. Si, en efecte,
l’existència precedeix l'essència, mai no podrem explicar per referència a una naturalesa humana dada
i fixada; dit d’altra manera, no hi ha determinisme, l'home és lliure, l'home és llibertat. Si, a més, Déu
no existeix, no trobem davant nostre valors o ordres que legitimin la nostra conducta. Per tant, no
trobem ni darrera nostre, ni davant nostre, en el domini lluminós dels valors, justificacions o excuses.
Estem sols, sense excuses. És el que jo expresso dient que l'home està condemnat a ser lliure.
Condemnat perquè no s'ha creat a si mateix, i malgrat tot lliure, perquè una vegada llençat al món, és
responsable de tot el que fa. L’existencialista no creu en la potència de la passió. No pensarà mai que
una passió és un torrent devastador que condueix fatalment l'home a determinats actes, i que, en
conseqüència, és una excusa. Pensa que l'home és responsable de la seva passió. L'existencialista no
pensarà tampoc que l'home pot trobar un socors en un signe donat, en aquesta terra, que l’orientarà;
car pensa que l’home desxifra el signe com li ve de gust. Pensa que l'home sense cap suport i sense
cap socors, està condemnat a cada instant a inventar de nou l'home.
TEXT 2: Fragment de Noah Yuval Harari, de l’article “Los cerebros hackeados votan”,
aparegut (entre d’altres) al diari El país
El liberalismo defiende la libertad humana porque asume que las personas son entes únicos, distintos a
todos los demás animales. A diferencia de las ratas y los monos, el Homo sapiens, en teoría, tiene libre
albedrío. Eso es lo que hace que los sentimientos y las decisiones humanas constituyan la máxima
autoridad moral y política en el mundo. Por desgracia, el libre albedrío no es una realidad científica.
Es un mito que el liberalismo heredó de la teología cristiana. Los teólogos elaboraron la idea del libre
albedrío para explicar por qué Dios hace bien cuando castiga a los pecadores por sus malas decisiones
y recompensa a los santos por las decisiones acertadas.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Comentari de text sobre el determinisme y más Ejercicios en PDF de Filosofía solo en Docsity!

Qualificació:

Comentari de text sobre la llibertat

Durada: Departament de filosofia Data: 30 de maig del 2021 Nom i cognoms: Curs / Grup: 1r BATX COMENTARI DE TEXT SOBRE LA LLIBERTAT TEXT 1: Fragment de Jean Paul Sartre, de l’obra L’existencialisme és un humanisme Efectivament, tot és permès si Déu no existeix, i, en conseqüència, l'home queda deseixit, car no troba ni en ell, ni fora d'ell cap possibilitat on aferrar-se. D’antuvi no troba cap excusa. Si, en efecte, l’existència precedeix l'essència, mai no podrem explicar per referència a una naturalesa humana dada i fixada; dit d’altra manera, no hi ha determinisme, l'home és lliure, l'home és llibertat. Si, a més, Déu no existeix, no trobem davant nostre valors o ordres que legitimin la nostra conducta. Per tant, no trobem ni darrera nostre, ni davant nostre, en el domini lluminós dels valors, justificacions o excuses. Estem sols, sense excuses. És el que jo expresso dient que l'home està condemnat a ser lliure. Condemnat perquè no s'ha creat a si mateix, i malgrat tot lliure, perquè una vegada llençat al món, és responsable de tot el que fa. L’existencialista no creu en la potència de la passió. No pensarà mai que una passió és un torrent devastador que condueix fatalment l'home a determinats actes, i que, en conseqüència, és una excusa. Pensa que l'home és responsable de la seva passió. L'existencialista no pensarà tampoc que l'home pot trobar un socors en un signe donat, en aquesta terra, que l’orientarà; car pensa que l’home desxifra el signe com li ve de gust. Pensa que l'home sense cap suport i sense cap socors, està condemnat a cada instant a inventar de nou l'home. TEXT 2: Fragment de Noah Yuval Harari, de l’article “Los cerebros hackeados votan”, aparegut (entre d’altres) al diari El país El liberalismo defiende la libertad humana porque asume que las personas son entes únicos, distintos a todos los demás animales. A diferencia de las ratas y los monos, el Homo sapiens , en teoría, tiene libre albedrío. Eso es lo que hace que los sentimientos y las decisiones humanas constituyan la máxima autoridad moral y política en el mundo. Por desgracia, el libre albedrío no es una realidad científica. Es un mito que el liberalismo heredó de la teología cristiana. Los teólogos elaboraron la idea del libre albedrío para explicar por qué Dios hace bien cuando castiga a los pecadores por sus malas decisiones y recompensa a los santos por las decisiones acertadas.

Si no tomamos nuestras decisiones con libertad, ¿por qué va Dios a castigarnos o recompensarnos? Según los teólogos, es razonable que lo haga porque nuestras decisiones son el reflejo del libre albedrío de nuestras almas eternas, que son completamente independientes de cualquier limitación física y biológica. Este mito tiene poca relación con lo que la ciencia nos dice del Homo sapiens y otros animales. Los seres humanos, sin duda, tienen voluntad, pero no es libre. Yo no puedo decidir qué deseos tengo. No decido ser introvertido o extrovertido, tranquilo o inquieto, gay o heterosexual. Los seres humanos toman decisiones, pero nunca son decisiones independientes. Cada una de ellas depende de unas condiciones biológicas y sociales que escapan a mi control. Puedo decidir qué comer, con quién casarme y a quién votar, pero esas decisiones dependen de mis genes, mi bioquímica, mi sexo, mi origen familiar, mi cultura nacional, etcétera; todos ellos, elementos que yo no he elegido. Comentari de text És molt difícil posicionar-se en un tema com és la llibertat de l’ésser humà. Se n’ha parlat molt, molts punts de vista, moltes idees diferents... però ens centrarem en dues idees de dos filòsofs importants: primerament, Sartre, posicionat en el corrent de l’existencialisme, on reivindica i afirma la llibertat de l’ésser humà, de decidir i tenir capacitat d’elecció. Harari, en canvi, defensa el contrari, el que podem anomenar com a determinisme. Nega la llibertat de l’ésser humà, exposa que sempre estem determinats per alguna cosa que ens impulsa a actuar d’una certa manera. Encara que sabent tot això, res d’aquesta qüestió és senzill, per què, què entenem per llibertat? L’institut d’estudis catalans defineix llibertat com a estat o condició de qui és lliure, de qui no està subjecte a un poder estrany, a una autoritat arbitrària, de qui no està constret per una obligació, un deure, una disciplina, una condició onerosa, etc. Entrant en matèria, en el primer text, Sartre ens exposa l'existencialisme, definit com un corrent filosòfica que creu en la llibertat de l’ésser humà. Afirma que l'ésser humà primer existeix i després es defineix, és a dir no està determinat per una essència prèvia ni té una naturalesa definida sinó que, amb les decisions que pren, es va formant. A més a més també afirma que estem condemnats a ser lliures, ja que l’ésser no ha escollit néixer, però una vegada arriba al món és absolutament responsable dels seus actes. D’altre banda, l’existencialisme no creu que la passió sigui un impuls que et porti a actuar d’una determinada manera i que, com a conseqüència excusi els teus actes. En el segon text, Harari defensa el contrari, els éssers humans no són lliures. D’entrada, l’autor refuta la idea del lliure albir, justificant-ho dient que no és una realitat científica, sinó un mite de l’antiga teologia cristiana. Afirma que totes les decisions que l’ésser humà prèn estan condicionades per algun factor, ja sigui biològic o social. Analitzant el que s’ha exposat anteriorment, podem veure que entre aquests dos autors hi trobem moltes diferències. Per començar, Sartre entén i proposa l'existencialisme on hi trobem dos elements