Dosier de comentari de text, Apuntes de Valenciano

¡Descarga Dosier de comentari de text y más Apuntes en PDF de Valenciano solo en Docsity!

DOSSIER COMENTARI DE

TEXT

(COMPRENSIÓ DEL TEXT)

2n Batxillerat

Valencià: Llengua i Literatura

Professora: Yasmina Ribera Gil

CURS: 2024-

Valencià: Llengua i Literatura -2n de Batxillerat - Model de prova PAU

La prova durarà una hora i mitja i tindrà dues opcions completes. L’examen constarà de tres parts:

1.Comprensió del text (3 p.)

Es demanarà a l’alumnat que responga quatre preguntes sobre un text de 25 a 30 línies de caràcter literari o

no literari. Generalment un dels textos girarà al voltant de la sociolingüística. Les preguntes seran del tipus

següent:

1.Descriure el tema i les parts bàsiques del text. (1 p.)

2.Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 6 -8 línies. (1 p.)

3.Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.

4.Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents

que apareixen al text.

5.Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole,tipus de

lletra, cometes, etc.

6.Identificar les veus del discurs.

7.Identificar i justificar les marques de modalització del text.

8.Identificar les marques impersonals del text.

Les dues primeres preguntes generalment es correspondran amb els enunciats 1. i 2., i les altres dues (0,

p. cadascuna) se seleccionaran a partir dels altres enunciats d’acord amb les possibilitats que oferirà cada

text.

2. Anàlisi lingüística del text (3 p.)

Avaluarà la competència lingüística i el coneixement reflexiu del model lingüístic de referència. Es

demanarà a l’alumnat que responga tres preguntes sobre qüestions de pronúncia, gramaticals, lèxiques i

fraseològiques relacionades amb el text, com ara les següents:

1. Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia: distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre

consonants sordes i sonores, enllaços fonètics (fonosintaxi: “les ales”, “una hora”). Quan la pregunta

s'acompanye de les opcions de resposta, cada error suposarà una penalització.

2. Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències temporals d’un fragment (ex.:

de present a passat, de passat a present).

3. Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: identificació de les funcions sintàctiques, tipus

d’oracions compostes, mecanismes gramaticals de referència (pronominalització –febles, relatius–, ús

de connectors i de la dixi).

4. Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia: definir o donar un sinònim, un antònim,

hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del text; explicar (per mitjà d’un sinònim o d’una

Criteris de valoració

Part 2: Si es desconeix la resposta d’un dels ítems sobre pronunciació, cal deixar-la en blanc, ja que, si la

resposta és incorrecta, descompta el valor corresponent.

Parts 1 i 3: La valoració atendrà aspectes com la precisió, la claredat i l'ordre les idees i els conceptes,

l'estructuració harmònica del text (paràgrafs, signes de puntuació, connectors discursius) i el domini de la

normativa gramatical i de l’expressió lèxica. En aquest aspecte, es descomptaran 0’05 punts per error

gramatical i d’expressió.

Comprensió del

text

PAUTES PER AL COMENTARI DE TEXT

a) Llegeix el text una primera vegada per comprendre el seu contingut.

b) Fixa’t en les dades generals del text: autor, lloc i data de publicació. Aquestes dades

solenaparéixer al final.

c) Si és necessari numera les línies de cinc en cinc per poder donar exemples del text.

d) Ara és el moment de llegir el text una segona vegada amb més atenció. No passes de

paràgraf si no l'has acabat de comprendre. Pots anar anotant les idees fonamentals que

et serviran per elaborar el resum i/o realitzar un esquema de les idees del text. Alhora

també pots anar destacant allò que consideres interessant i que estiga relacionat amb

l'estructura del text, la seua tipologia o altres aspectes que hauràs de comentar

posteriorment (variació dialectal, modalització, veus del discurs,...).

e) Després de tot aquest treball segur que ja sabràs la tipologia textual predominant (narratiu,

descriptiu, dialogat, expositiu, argumentatiu), l'àmbit (literari, humanístic, científic,

periodístic, etc.) i el registre lingüístic emprat.

LES TIPOLOGIES TEXTUALS

1. Què és un text narratiu? (Justificació de la tipologia)

El text narratiu serveix per explicar-nos unes accions o uns fets, que poden

ser reals o imaginaris, i que es desenvolupen en un temps i en un espai

determinats. Aquests fets estan relacionats entre si i constitueixen una història.

ESTRUCTURA D’UN TEXT NARRATIU

PLANTEJAMENT

Ens diu a quin lloc i a quina època se situen els personatges que surten a

la història. També ens introdueix la qüestió o el problema

que

desencadenarà la història.

NUS

La part més important d’una història és el nus, la part més extensa on

trobem el conflicte. D’entrada sol presentar-s’hi una complicació, que

obliga el protagonista (o protagonistes) a reaccionar i plantar cara a la

complicació realitzant les accions necessàries per resoldre-la.

DESENLLAÇ

El desenllaç és la part final de la història. Es tracta de l’acabament

de les accions en els fragments que treballarem. Tenim un final feliç si

s’arriba a una situació final en que tot està resolt i els protagonistes són

feliços. El final pot ser obert si no queda clar la solució al conflicte.

ASPECTES A TENIR EN COMPTE EN ELS TEXTOS NARRATIUS:

PERSONATGES

Els personatges són un dels elements bàsics del text narratiu. En un relat en poden

sortir molts o pocs. Normalment hi ha: Un personatge principal, o més d'un. Uns

personatges secundaris.

1. El personatge principal és el protagonista, condueix l'acció i apareix,

pràcticament, al llarg de tot el relat. És el personatge del qual

se'ns dóna més informació.

2. Els personatges secundaris Són la resta de personatges que apareixen a la

narració. Solen participar només en una part del relat. D'aquest

personatges no se'ns dóna tanta informació.

EL TEMPS

L'acció es desenvolupa en un temps determinat. Per això no poden aparèixer ni

situacions ni objectes ni personatges que no siguen propis del temps en què

transcorren els fets.

Expressions temporals: En un relat, les expressions temporals com ara ahir,

abans- d'ahir, l'endemà, ...faciliten l'organització de la història perquè situen els

fets uns al davant o darrere dels altres, i permeten als lectors i lectores reconstruir

l'ordre cronològic dels fets.

El temps verbal dominant és el passat , encara que també hi ha narracions en present i

en futur.

L’ESPAI

Els fets explicats sempre tenen lloc en un entorn físic. Aquest espai pot ser

anomenat, simplement, o bé pot ser descrit de manera acurada. La descripció d'un

lloc sol començar explicant com és o on està situat.

TIPUS DE NARRADORS/ES

1. Narrador intern (en 1a persona). El narrador és un dels personatges, utilitza

verbs, determinants possessius i pronoms personals en primera

persona.

a) Narrador/a protagonista: el personatge principal conta la seua pròpia

història.

b) Narrador/a testimoni: és un espectador de la història que pot

intervindre.

2. Narració extern (en 3a persona). El narrador explica la història des de

fora, utilitzant verbs, determinants possessius i pronoms personals

en tercera persona.

a) Narrador/a omniscient: sap tot el que passa en la història i el que

pensen els personatges.

b) Narrador/a objectiu: Només pot contar allò que veu externament.

No ho sap tot dels personatges.

LA DESCRIPCIÓ I EL DIÀLEG.

En el text narratiu són habituals les seqüències descriptives , és a dir, els

fragments que descriuen, sobretot, l’espai i els personatges.

ELS TEXTOS DESCRIPTIUS

Tenen com a finalitat DIR COM SÓN les coses, les persones, els llocs... detallar el seu

aspecte, les seues característiques. També es poden donar en qualsevol àmbit o situació

comunicativa en què hi haja aquesta finalitat.

Recursos: L’adjectivació, o estructures equivalents. Oracions atributives. El temps més

utilitzats són el present (si l'eix de l’acció està en present) i l’imperfet (si l'eix temporal és

passat). L'ús de recursos estilístics com la comparació, la metonímia i la metàfora.

Expressions de lloc (per situar allò que es descriu).

2. ELS TEXTOS EXPOSITIUS 1. L’àmbit acadèmic: ensenyar i aprendre

L’àmbit acadèmic està relacionat amb la transmissió de coneixements. Per tant, podem

dir que pertanyen a l’àmbit acadèmic textos produïts en qualsevol procés de formació o

aprenentatge a fi de transmetre uns continguts –sabers, coneixements- determinats.

Així, un llibre de text, una enciclopèdia, un diccionari o una monografia –o un fragment

d’aquests manuals- són textos acadèmics. Però també són textos acadèmics un examen,

un article de divulgació publicat en una revista o un periòdic, un reportatge científic, els

posts enganxats al bloc de l’assignatura... o els apunts que ara llegeixes.

2. CARACTERÍSTIQUES DELS TEXTOS EXPOSITIUS (JUSTIFICACIÓ)

En els textos expositius es vol mostrar continguts objectius : fer comprendre un fenomen,

un terme o un conjunt organitzat d’idees, o proposar la visió d’un problema i les

solucions possibles.

Les seus característiques principals són: ordre , claredat i objectivitat. La claredat s’obté

amb l’ús d’un llenguatge denotatiu –que no deixa peu a interpretacions o ambigüitats-,

amb una sintaxi controlada –s’eviten les construccions oracionals innecessàriament

llargues i complexes, i amb la utilització acurada dels mecanismes de cohesió,

especialment, els connectors i els signes de puntuació. Al seu torn, l’objectivitat

s’assoleix amb un discurs centrat en el contingut. On predomina l’enunciació i els verbs

en tercera persona.

2.1. Característiques i recursos

Els textos expositius tenen un caràcter formal definit per la relació jeràrquica entre els

participants. L’emissor apareix configurat com a expert , això és, com a persona que té

coneixements tècnics sobre el tema que tracta. A més, ha d’adaptar el seu discurs al nivell

de formació i a les capacitats de comprensió del receptor.

Els principals recursos lingüístics dels textos expositius són:

a) Pel que fa al lèxic:

 Ús d’un llenguatge clar, concís i denotatiu.

 Importància del lèxic específic, de la terminologia pròpia de la matèria

que es tracta.Presència d’una adjectivació neutra, necessària i que aporta

informació.

b) Pel que a la modalitat oracional

 Predominen les oracions enunciatives (tant afirmatives com negatives) ja que

centren l’interés en el contingut del missatge i tenen una intenció objectiva.

Se’n fa un ús majoritari dels verbs en tercera persona.

 Ús preferent del present d’indicatiu, sovint amb un valor atemporal.

 Presència de la IMPERSONALITZACIÓ , que serveix per a donar objectivitat i

validesa universal als enunciats. La impersonalització comporta l’absència de díctics

personals que impliquen la presència de l’emissor, l’ús de plurals de modèstia i la

presència d’oracions passives (i passives reflexes) i impersonals. La impersonalització

es mostra amb la utilització de verbs impersonals, sobretot haver-hi i caldre ; de

formes reflexives, “ es fa servir”, “ es tracta de...”; de verbs en veu passiva, de subjectes

genèrics o indeterminats i d’infinitius en funció de subjecte.

IMPERSONALITZACIÓ

La impersonalització del text és justament el contrari de la modalització. Hi ha textos

on apreciem l’absència de dixi personal referida a l’emissor. Això seria normal en textos

científics que, òbviament, han de ser objectius.

Però, que un text expositiu argumentatiu presente marques d’impersonalitat, respon,

evidentment, a la intenció de l’emissor de presentar uns continguts com si foren una

veritat objectiva i no una apreciació personal (i per tant, es tracta d’una estratègia

argumentativa: si es presenten els continguts com a objectius tenen més credibilitat).

NOTA per als textos ARGUMENTATIUS O EXPOSITIUS

▪ Els textos argumentatius o expositius podem parlar d’intertextualitat quan un

emissor incorpora textos que no són seus (refranys, modismes... o cita textos, paraules d’altres

autors) amb alguna finalitat (com a argument d’autoritat, d’analogia, etc). En aquest cas, les

cites poden ser en estil directe, indirecte o indirecte lliure.

• Impersonals amb haver-hi, caldre o soler.

No hi ha subjecte. EL VERB HAVER SEMPRE ESTÀ EN SINGULAR EVITEU la concordança

en nombre

amb l’objecte directe. Ex: ‘ hi ha cadires’ ‘* hi han cadires’

• ‘SE’ impersonal o el seu homòleg ‘hom’

Qualsevol verb en 3ª pers. Singular pot fer-se

impersonal Ex: ‘s’admira els herois’; ‘es paga els

creditors’.

• Construccions amb un subjecte indeterminat

(impersonal semàntica)

Amb mots genèrics (algú, tothom, la gent, les persones...)

Ex: ‘La gent creu que té dret de...’

• Construccions d’infinitiu com a subjecte Ex: ‘Dir que la llengua és...’
• Oracions de passiva reflexa.

Hi ha subjecte sintàctic però no hi ha un subjecte semàntic (qui realment fa l’acció no se sap o no

es vol dir)

Ex: ‘Es venen cotxes’.

• Ús de verbs en 3ª p. del plural amb valor impersonal

De vegades, la 3ª personal plural indica un subjecte

indeterminat Ex: ‘Diuen que...’ ‘Agafa el telèfon que

truquen‘

COMPTE: ÚS COL·LOQUIAL

• Aquesta construcció amb la 2ª persona és una

expressió col·loquial. (Es pot citar com a marca, si

apareix en un text, PERÒ NO L’USEU MAI)

Ex: Si et trobes en una situació compromesa,

normalment no et pares a pensar en les conseqüències

del que faries

(fixeu-vos que no és un “tu receptor”)

CORRECTE: Si un es troba en una situació compromesa,

normalment no es para a pensar en les conseqüències del que

faria.

FINALITAT ESTRUCTURA RECURSOS EXEMPLES

-La finalitat principal és la

transmissió d’informació. En

principi, es fa de manera

objectiva, però també es poden

comunicar opinions

subjectives (en aquestos casos

s’acompanya d’una

argumentació)

Solen ser textos de caràcter

divulgatiu o especialitzat.

Es pretén fer comprendre

idees, conceptes…

Es sol organitzar en:

• INTRODUCCIÓ
  • DESENVOLUPAMENT
  • CONCLUSIÓ

Els continguts d’aquestos textos

poden tractar els temes amb

plantejaments com:

· Problema-solució

· Causa-conseqüència

· Seqüenciació temporal

· Descripció

· Comparació

• Ús del mode indicatiu.

Freqüentment del present amb

valor atemporal.

-Modalitat enunciativa

-Connectors ordenadors dels

discurs.

-Connectors exemplificadors,

causals…

• Ús significatiu de recursos

tipogràfics per tal

d’organitzar, aclarir o jerarquitzar

els continguts: guions, cursiva,

negreta, parèntesi…

-De vegades, gràfics,

dibuixos…

• Articles de revistes

especialitzades, monografies,

assaigs acadèmics, llibres de text,

manuals….

3. EL TEXT ARGUMENTATIU

El text argumentatiu és un tipus de text en què s’expressen opinions sobre un

determinat tema. Les opinions s’argumenten, és a dir, s’aporten raons i exemples amb la

finalitat de CONVÈNCER algú.

El podem trobar en tots els àmbits de la vida: àmbit interpersonal (opinions i

discussions amb els amics, a casa); àmbit social (premsa: articles d’opinió, cartes al director;

ràdio i televisió: debats, col·loquis, taules rodones, publicitat); àmbit cientificotècnic i

literari: argumentació de teories, defensa o acusació en un jutjat); àmbit acadèmic (exàmens

i treballs).

ESTRUCTURA D’UN TEXT ARGUMENTATIU:

INTRODUCCIÓ

És la part que situa, enuncia un tema cercant l’interès del receptor.

No necessàriament apareix la tesi.

COS

ARGUMENTATIU

És on s’exposen els fets. Es presenten els arguments que

corroboren la tesi de qui argumenta i que han de servir per

convèncer l'interlocutor.

CONCLUSIÓ

És l’apartat on es recull i enuncia de manera sintètica/resumida i

clara la tesi/idea de l'autor. S’hi pot recordar breument la

problemàtica i els principals arguments per tal de refermar la tesi.

S’hi poden proposar solucions, incitar a l’acció, expressar un desig

per al futur; i sovint es tanca amb un joc de paraules, amb una

pregunta o amb una exclamació.

El text argumentatiu s’organitza al voltant de la TESI –la idea central que es defensa-

que pot aparéixer al principi o al final del text. Haurem de marcar la tesi en la divisió

en parts del text. Segons la posició de la tesi, l’estructura pot ser, majoritàriament:

1. Analitzant : S’ofereix la tesi al principi i tot seguit s’exposen una sèrie

d’arguments per demostrar-la.

2. Sintetitzant : Presenta la tesi com a conclusió lògica del que s’ha

anat argumentant.

3. Enquadrada : - La tesi es formula al principi i es va desenvolupant

al llarg del text, que es tanca amb la reafirmació, de nou, de la tesi.

Característiques lingüístiques de l’argumentació

En el text argumentatiu és important que el discurs siga coherent, que les idees

progressen d’una manera lògica i que no es caiga en contradiccions. En els textos

escrits, una correcta distribució en paràgrafs assegura l’ordre i facilita la comprensió

dels arguments.

Pel que fa a les característiques lingüístiques cal destacar les següents:

• Presència del subjuntiu i d’oracions desideratives, la funció expressiva.
• Ús d’oracions enunciatives quan es vol donar al text una aparença d’objectivitat.
  • En textos més subjectius –mes modalitzats, per tant- es recorre a oracions

exclamatives, interrogatives o dubitatives.

• Ús de lèxic valoratiu (adjectius, substantius, verbs...).
  • Presència d’oracions complexes (condicionals, comparatives, concessives,

finals, causals, subordinades) que marquen una relació lògica entre les

proposicions.

• Ús habitual de connectors (contrast, conseqüència, condició, addició, canvi de

punt de vista...) com a element de cohesió i d’ordenació del text i de les idees.

• Són habituals les figures literàries (ironia, pregunta retòrica, hipèrbola, antítesi,

paradoxa, metonímia, sinècdoque, comparació, metàfora o imatge,

paral·lelisme, anàfora).

Tipus d’arguments

1. L’argument de causa i conseqüència : estableix una relació lògica entre els fets.
2. L’argument d’ autoritat : cita una autoritat acceptada pel destinatari.
3. L’argument del model : invoca un tercer que es converteix en un exemple

a imitar.

4. L’argument del benefici : justifica una tesi a partir del guany que

proporciona una acció determinada.

5. L’argument que descansa en valors socials majoritàriament acceptats (allò que

la societat no veu negativament).

6. Els arguments construïts a partir de l’ exemple, de la comparació i de la

metàfora.

 Elements lèxics valoratius:

• Substantius: abús, error, meravella, crim, indecència...
• Adjectius: perfecte, fantàstic, interessant, lamentable...
• Verbs: meréixer, enganyar...
• Adverbis i locucions: per sort, dissortadament, indubtablement...; en

excés, massa, moltíssim...

 Verbs en 1a persona.

 Interjeccions i expressions: oh!, uf!, vigilem!, compte!, alerta!

 Perífrasis verbals que expressen obligació, probabilitat, dubte, certesa, etc.:

cal pensar, hem de suposar, haurem d’admetre, deuen ser, podríem

pensar, ...

 Figures retòriques: ironia, símil, metàfora, hipèrbole, interrogació retòrica...

 Refranys i frases fetes: no fer un brot, fer aigües, ser un cap de suro.

Lèxic valoratiu

Adjectius: sincer,magnífic, desafortunat

Substantius: desgràcia, fortuna, llàstima, lleialtat, tristesa

Verbs modals: verbs intel·lectius: creure, pensar, opinar... o verbs performatius (de sentiment):

lamentar, alegrar,entristir... verbs volitius: voler, estimar, desitjar, necessitar... o altres amb una

intensa significació: maltractar, arrasar…

Adverbis o locucions: meravellosament, potser, massa... (també els modalitzadors oracionals

com:

lamentablement, per desgràcia, sortosament,...

Perífrasis verbals - Per indicar probabilitat i obligació.

Interjeccions, invocacions i renecs Ex. Ah!, uf!, ai!, etc. / La Mare de Déu!Mare meua! / Compte!, alerta!,

Poden assenyalar subjectivitat de l’emissor o crida l’atenció del receptor.

Modalitat oracional Oracions desideratives, dubitatives, exclamatives, interrogatives...

Recursos retòrics que denoten

subjectivitat

• Interrogació retòrica, ironia, metàfores, comparacions, hipèrboles...

Derivacions Alguns afixos, prefixos, sufixos expressen apreciació subjectiva de l’emissor (afecte,

menyspreu...):

• diminutius, augmentatius, despectius, superlatius ( homenet, donota, veuarra, baratíssim...

Recursos prosòdics i

tipogràfics Signes de

puntuació

• Entonació especial per a fer valoracions positives o negatives.
• Pronunciació separada de les síl·labes d’una paraula… (Açò, de vegades apareix reflectit

en els

textos amb ajuda dels recursos tipogràfics) Ex. EN- TE- SOS?

• Parèntesi : per marcar una informació addicional , etc.
  • Cometes/ cursiva: per introduir paraules en llengua diferent, per citar paraules o pensaments

d’algú, , per emmarcar els mots emprats en sentit especial, etc.

• per indicar que es fa un ús col·loquial d’una paraula (canvi de registre)
• canvi d’idioma
  • Punts suspensius: per assenyalar una enumeració incompleta o que resta suspés el sentit de

la frase, etc.

• per marcar un canvi d’entonació en el llenguatge oral...

CAL COMPROVAR QUE IMPLIQUEN SUBJECTIVITAT (no sempre ho fan)

LES VEUS DEL DISCURS

1. Discurs directe. Diàlegs o citacions textuals marcades per mitjans gràfics i

sintàctics: verbs de dicció, guions, cometes o cursiva... (Li digué molt clarament: “No

vull eixir amb tu” )

2. Discurs indirecte. Verb de dicció + conjunció que / si (Li va dir molt clarament que

no volia eixir amb ell).

3. Discurs indirecte lliure. Es reprodueix un enunciat alié, normalment pensaments o

sentiments formulats per un personatge, sense verbs de dicció, ni cometes. (Ai! Se

n’havia anat l’únic encant de la seva vida, l’única esperança possible d’una felicitat!

Per què no l’havia retingut amb les dues mans, amb els dos genolls, quan ell volia

fugir?)

4. Monòleg interior. Procediment de la tècnica narrativa que consisteix a exposar

d’una forma directa allò que s’agita en el subconscient d’un personatge o allò que

sorgeix de la seua consciència.

*En les veus del discurs també cal fer referència al narrador/a (la informació també

està a l’apartat del text narratiu)

TIPUS DE NARRADOR/ES

ELEMENTS de COHESIÓ GRAMATICAL: Díctics, Temps Verbals i Connectors

ELEMENTS DÍCTICS

R

B

A

L

S

Respecte a un moment del passat (assenyalat pel Pret. Pert. Simple/Perif) , es pot indicar:

• simultaneïtat............Pret. Imperfet...........................Ex. Pep arribà mentre sopàvem. Portava una maleta roja i

estava molt

nerviós.

• anterioritat..............Pret. Plusquamperfet.................Ex. Havia viatjat moltes hores amb avió i arribà molt

esgotat.

• posterioritat.............Condicional..............................Ex. Quan comprà el llibre, em digué que el llegiria a

l’endemà.

Cal tindre en compte els valor que poden adquirir alguns temps verbals, com és el cas del Present d’indicatiu:

• Present atemporal : dóna validesa general a les afirmacions; ús en proverbis ( qui no plora no mama )
• Present històric : té el valor d’acostar un fet passat al present de l’enunciació: Jaume I conquista

València l’any 1238.

• Present amb valor de futur : un fet no realitzat es presenta com a gairebé fet: El pròxim dilluns actuem

al Principal.

Els temps del subjuntiu indiquen accions hipotètiques que no estan en el plànol de la realitat.

CONNECTORS

Els connectors són paraules o grups de paraules que, d'una banda, organitzen i

relacionen els paràgrafs i les oracions en l'interior del text i, de l'altra, mostren visualment

l'estructura de l'escrit. Són elements de cohesió textual que cal usar amb mesura i

propietat.

Fan de connectors unitats lingüístiques de categories molt diferents , com ara les

conjuncions i les locucions conjuntives (i, no, que , perquè...

1 ), les preposicions i les locucions

prepositives (a causa de, a favor de...), certs adverbis i locucions adverbials (a dins, a prop...),

sintagmes preposicionals, sintagmes nominals i sintagmes verbals.

Dividim els connectors en quatre grans grups:

També contribueix a la cohesió, la disposició textual i tipogràfica: recursos ortotipogràfics

(grandària, color o tipografia), índex gràfics (xifres, símbols, lletres, guions...), signes de

puntuació: punt i a part, punt i seguit, punt i coma, coma, dos punts, parèntesi..., col·locació

dins de la pàgina o dins d'un índex: com més a la dreta més secundària és la informació.

Estructurado

rs de la

informació

Comentadors doncs bé, bé, així les coses...

Ordenador

s

Per a introduir un tema ens adrecem a vosté per, l'objectiu principal de...

Per a començar primerament, per començar, d'entrada, el primer fet...

Per a continuar en segon lloc, tot seguit, a més, després, per altra banda...

Per a acabar finalment, per acabar, en definitiva, per fi, en darrer lloc...

Per a reprendre com estava dient, tornant al tema, tornant al que

Per a encetar un tema nou cal remarcar, passarem a explicar, un altre punt és, quant a...

Per a insistir cal no oblidar, recordem que, la idea central és, val la pena dir...

Per a fer digressió certament, ara que en parlem, a propòsit...

Per a distingir d'una banda/de l'altra, per un costat per, al contrari

Reformuladors

Explicatius (aclareixen i continuen)

és a dir, ço és, en altres paraules, en realitat, en efecte, dit siga de

passada, de totes maneres, o siga, en aquest aspecte...

De rectificació més^ ben^ dit,^ millor^ dit,^ més^ aviat,^ dit^ d'una^ altra^ manera.

De distanciament (per a excloure) en cap cas, de cap manera, al contrari, en lloc de, a part de...

Recapitulatius (conclouen o resumeixen)

així doncs, en definitiva, en resum, finalment, en conjunt, glo-

balment, recapitulant, en conclusió, en poques paraules...

Connectors

lògics

(estructuren

les idees)

Additius (^) i, també, a més...

Consecutius per tant, i doncs, en conseqüència, de manera que, per això...

De condició si, només que, posat que, en cas que, a condició que...

De causa (^) com que, perquè, ja que, considerant que, vist que, atés que...

De finalitat Perquè vb. subjuntiu), a F que/de, per tal que/de...

Per a fer concessions (^) potser...però, tanmateix, encara que, malgrat que, tot i que.„

Contraargumentatius

però, tanmateix, en canvi, per contra, no obstant això, ben lluny de...,

contràriament a..., al contrari de...

Ordenadors

Discursius

De reforç argumentatiu en realitat, de fet, clar, és clar, naturalment, per descomptat...

D'exemplificació (^) així, per exemple, com ara, n'és un exemple, com a mostra, concretament... bé, bo...

De formulació (^) bé, bo...

De control de contacte home/dona, mira, escolta, atén-me...

Per a indicar temps

abans, adés, anteriorment, poc abans, al mateix temps, després, més endavant,

més tard, llavors, aleshores, en el mateix moment, tot seguit...

Per a indicar espai

a dalt i a baix, més amunt i més avall, davant i darrere, damunt i davall, a sota, a la

dreta/esquerra, a prop i lluny, de cara i d'esquena, al centre, endinsi enfora