¡Descarga comunicació y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
COMUNICACIÓ INTERPERSONAL I
SOCIAL EN L’EXERCICI PROFESSIONAL
BLOC 1: ORGANITZACIONS I SERVEIS
DEFINICIÓ ORGANITZACIÓ: com un substantiu
Entén la organització con un verb, com una manera de organitzar-se. Aquesta serà la nostra definició.
Entenem que una organització té una entitat social, i ha persones dins de la organització que s’esforcen per arribar a l’objectiu. L’objectiu li donarà la raó de ser a la organització. Té una activitat deliberadament estructurada i no es il·limitada, ens permet centrar-nos en un servei determinat.
Les nostres limitacions ens marquen les nostres possibilitats.
Classificacions de les organitzacions:
- Amb o sense ànim de lucre: parlem d’empreses o d’un EGES.
- (^) La magnitud i el tamany: una empresa micro entre 1-10 persones, una empresa petita entre 10 i 50 treballadors, una mitjana entre 50 i 250 treballadors i una gran que tindrà més de 250 treballadors.
- Localització: si es local, nacional, multinacional, internacional.
- Estructura: vertical, horitzontal, circular, mixt, en xarxa.
- Propietat: empresa pública, privada o mixta.
- (^) Producció: el que es genera. Bens (coses tangibles) o Serveis (coses intangibles). Processos de suport. Processos estratègics (missió a mig o llarg termini. Cap a on vull arribar)
Governamental
No governamental
FALTEN COSES PERQUÈ ESTAVA MALALTA
BLOC 2: TEORIA DE LA COMUNICACIÓ.
La teoria de la comunicació és un camp de la teoria de la informació que estudia els processos de la informació i la comunicació humana.
DEFINICIÓ DE COMUNICACIÓ:
- Mecanicisme: és la transmissió mecànica d’un missatge d’un emissor a un receptor.
- Psicologia: és enviar un missatge a un perceptor (el perceptor és subjecte de la comunicació), influït per les sensacions i idees d’ambdues parts.
- Construccionisme social: és el producte de significats creatius i interrelacions compartides.
- Sistemàtica: és un missatge que passa per un llarg i complex procés d’interpretacions fins que arriba als perceptors.
Elements bàsics de la comunicació:
- Font: lloc on neix el contingut del missatge inicial.
- Codi: elements que es combinen segons unes regles (semàntica) per la seva interpretació (descodificació(. El més comú és el verbal. Ha de ser comú a emissor i receptor perquè puguin interpretar els missatges.
- Canal: medi físic a través del qual es transmet el missatge. Per una comunicació eficaç, tant emissor com receptor han de tenir accés al mateix canal.
Elements bàsics de la comunicació:
Altres funcions de la comunicació social:
- Reguladora: per regular la conducta dels receptors (normes socials determinades).
- Control: per controlar el comportament dels receptors (premis i sancions socials)
- Motivació: per motivar als receptors en la realització de determinats actes (publicitat, lideratge).
- Expressió emocional: per expressar idees i emocions (opinió dels empleats en una empresa)
- Cooperació: per ajudar en la solució de problemes.
La comunicació serveix per controlar el comportament dels membres d’un grup.
Canals de comunicació:
Canal: medi físic a través del qual es transmet el missatge. Depèn de l’aparell sensori- motor de l’emissor i el receptor per produït i rebre missatges pel mateix canal.
S’utilitzen normalment 3 canals: visual, auditiu i tàctil.
- Canals verticals descendents: dels que dirigeixen als que són dirigits (ordres).
- Canals verticals ascendents: cap als que dirigeixen per informar sobre els que són dirigits (informes, queixes, suggeriments, etc)
- Canals horitzontals o de coordinació: intercanvi d’informació en un mateix nivell jeràrquic.
Utilitzant un canal de comunicació, busquem produir en una altra persona un estat intern similar al nostre, per poder així transmetre-li els nostres pensaments i sentiments: busquem un estat de ressonància.
Comunicació cara a cara : emissor i receptor perceben comunicació no verbal que els ajuda a interpretar si el seu missatge és acceptat i quina és la reacció de l’altre. Reben retroalimentació.
Comunicació a distància:
Els mitjans de comunicació:
- L’època actual es defineix per la cultura de la imatge.
- El canal visual és el de referència per a connectar l’individu amb el context.
- Aquesta cultura ha tret a l’home contemporani el temps per dedicar-lo a activitat on ell és el protagonista del fet (lectura, ús del sentit crític, temps per aprofundir els llaços familiars i l’amistat).
- La imatge difumina la frontera de la realitat i crea una realitat virtual que preconitza el present.
- Seure i rebre imatges crea un món on el temps i l’espai adquireixen una altre dimensió.
- Ens arriben al moment fets succeïts en altres latituds com si no existissin les distàncies.
- L’espectador passa a ser el centre l’Univers i té la il·lusió de ser protagonista d’allò que desitja.
Televisió
- Es el mitjà de més penetració i influència, perquè combina en un llenguatge imatge i so.
- I perquè el seu missatge és unidireccional, l’espectador no pot respondre al missatge rebut.
- La televisió pot determinar les nostres exigència i gustos. Diríeu que també les nostres idees?
Publicitat
- Des de la infantesa, la pantalla ens va mostrant formes per manifestar els nostres desitjos.
- Les necessitats són creades hàbilment per la publicitat. Tot el que es mostra s’ofereix i es desitja.
Missatges instantanis
- La tecnologia del xat que data de 1988, permet, a diferència del telèfon, la comunicació de molts a molts.
- Però també hi ha missatgeria instantània en línia amb contactes seleccionats pel propi usuari.
- El contingut d’aquesta missatgeria pren la forma de les converses orals, amb una escriptura poc formal i sense normes.
- La missatgeria a través dels mòbils ens permet estar sempre en contacte, en qualsevol moment i espai. El seu ús ens fa dependents?
La comunicació avui
La nostra paraula és la nostra capacitat de comunicar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres.
A partir de la paraula compartim el que son, ens diem a nosaltres mateixos i construïm un pont amb els altres amb el que podran accedir a nosaltres, als nostres pensaments i sentiments.
Perquè avui molts adolescents tenen dificultat per expressar-se de forma oral i escrita?
- Valoren el llenguatge espontani, però sovint no saben com expressar el què pensen i el que senten.
- No es pot anomenar el que no ha passat per la imaginació i el pensament simbòlic, o bé s’anomena sense la intermediació del pensament.
- Conseqüències:
- No claredat en allò que s’expressa
- Expressió de conceptes poc elaborats
- Dificultat d’expressar conceptes emocionals que impliquen una elaboració cognitiva.
- S’empobreix el llenguatge. Si no sabem expressar el que sentim i pensem, les nostres paraules perden significat, només queda la comunicació no verbal, però aquesta es perd en la comunicació a distància,.
- Moltes joves no se senten preparats per parlar amb un adult perquè creuen no tenir el llenguatge formal adequat per fer-ho.
- No trobar espais socials d’expressió que no desqualifiquin la seva paraula fa que s’aïllin i busquin mitjans de comunicació que no requereixen de resposta o bé mitjans de comunicació immediata amb el seus iguals.
Escola europea – Marxista
- Els que tenen poder polític i econòmic manipulen la comunicació al seu servei
- Els mitjans massius són instruments dels poders que creen un món irreal, manipulat, sense autenticitat
Pensament de la cultura de masses
- (^) Desenvolupat per Marcuse i altres teòrics que van fugir als Estats Units durant la II Guerra Mundial.
- Defensa que el capitalisme va desenvolupar una poderosa maquinària de manipulació de la comunicació i la cultura per garantir el poder de la classe dominant a tot el món.
Escola Europea – Birmingham
- Stuart Hall defensa el pensament crític de l’ésser humà (humanisme) però pensa que cal conèixer l‘estructura de classes per comprendre la teoria de la comunicació.
- Hi ha diferents maneres de codificar un missatge, i per tant, de descodificar-lo, això ofereix una gran varietat de significats.
- Els productes mediàtics són concebuts com una àrea de lluita cultural on s’enfronten els creadors dels missatges i els receptors.
El significat que l’audiència atorga al missatge pot ser:
- Els mitjans de comunicació són portadors d’una nova cultura i d’una nova mentalitat, cal la participació i l’enfortiment del factor ètic.
Escola Nord-Americana
- Shannon era un enginyer en telecomunicacions que va formular la teoria matemàtica de la informació.
- Va estudiar els missatges, els mitjans de transmissió, les formes d’emmagatzematge i la possibilitat de crear de forma racional nous mitjans per a societats altament tecnificades.
- Va plantejar una teoria amb tres nivells.
a. Nivell físic (canal)
b. Nivell semàntic (codi verbal i no verbal)
c. Nivell sociocultural (context)
- Va néixer a la universitat de Chicago a principis del segle XX.
- (^) Teòrics com Cooley, Dewey i Mead, van ser els primers a plantejar l’estudi de la comunicació des d’una metodologia científica.
- La comunicació deixa de ser només mecànica emissor – canal – receptor i s’estudia com a fenomen cultural més ampli.
- Van crear conceptes com opinió pública, comunicació de masses o publicitat.
Escola Llatinoamericana
- Durant el segle XIX la comunicació Llatinoamerica depenia d’Europa.
- Però va començar a cercar una identitat nacional pròpia, sensible als processos socials.
- A Llatinoamèrica la comunicació va de mà del desenvolupament del periodisme i de la Teologia de l’Alliberament.
- Qüestiona els models de comunicació imposats i al servei del poder econòmic, i el domini de la informació nord americana i europea per part de les grans agències de noticies.
- S’interessa per la relació entre la vida quotidiana i la comunicació, i desenvolupa el concepte de comunicació alternativa i comunicació popular.
- Parla de comunicació per al desenvolupament: transmissió de coneixements i foment de la participació de la comunitat.
- Busca la capacitat per intervenir sobre el propi entorn i definir el desenvolupament social i econòmic més adequat a les nostres necessitats.
PAULO FREIRE i l’alfabetització crítica com a camí d’alliberament.
- Va proposar l’alfabetització alliberadora per alfabetitzar adults al Brasil a començaments dels anys 60.
- La lectura del món precedeix la lectura de la paraula.
- (^) L’educand s’ha de veure capaç i responsable i desmitificar la cultura lletrada. I la de desenvolupar una visió crítica per convertir-se en un agent de canvi i producció cultural.
- L’alfabetització és la conquesta que fa l’home de la seva paraula. Ha de ser conscient del seu dret de dir-la.
“Seria en veritat una actitud ingènua esperar que les classes dominants desenvolupessin una forma d’educació que permetés a les classes dominades percebre les injustícies socials en forma crítica” (Paulo Freire)
Lev vigotski – Comunicació, signes i cultura
- Psicòleg del desenvolupament nascut el 1896.
- El desenvolupament intel·lectual és el resultat del desenvolupmaent grupal de l’espécie i de la cultura de l’individu.
- És reaonament, llenguatge, interacció social i cultura. El nen realitza activitats socials i les interioritza convertint les en mentals.
- Les estructures d’acció comunicativa orientades a un acord es formen cada vegada més efectives en la reproducció cultural, en la interacció social i en la formació de la personalitat.
Per arribar a un concens comunicatiu el parlant ha de buscar:
- Intel·ligibilitat. La comuuj nicació ha de ser comprensible per als altres.
- Veritat. El contingut de la comunicació ha de ser cert.
- Rectitud en relació amb un context normatiu. El parlant s’até a un conjunt de normes acceptades per a tots.
- Veracitat. El que diu ha de ser el que creu o pensa, si menteix, la comunicació es trenca.
- Cal buscar un consens en una discussió que garanteix la simetria i la igualtat d’oportunitats dels parlants per expressar els seus arguments.
- L’ideal de la raó est`pa inscrit en la interacció lingüística, l’alternativa al diàleg no és altre que la desraó i la violència.
- Per a Habermas, la comunicació porta inscrita en la seva pell la promesa de resoldre amb raons les pertorbacions.
- El llenguatge ens dóna la possibilitat de consensuar normes de comportament i de propiciar, per tant, el progrés històric.
Niklas Luhmann
Sociòleg alemany que va tenir un intens debat teòric amb Habermas.
Concepte de comunicació:
- No enten la comunicació com una acció humana, ni un fenomen tecnològic, ni un intercanvi d’informació.
- Els homes no poden comunicar, només la comunicació comunica i origina els sistemes socials.
- Cada sistema té els seus mitjans de comunicació simbòlics.
“ els sistemes socials no estan conformats per homes ni per accions, sinó per comunicacions”
Teoria General dels Sistemes Socials:
- La societat funciona com un complex sistema de comunicacions.
- Els elements de la societat no són els individus, sinó les relacions o comunicacions entre ells.
- El sistema social és autopoiètic, ell mateix construeix els elements que el constitueixen, es construeix a sí mateix.
- És un sistema tancat perquè produeix comunicació a partir d’ell mateix. No hi ha comunicació fora del sistema.
- El sistema no pot operar fora dels seus límits, però pot sobrepassar-los per relacionar-se amb l’entorn.
Noam Chomsky
Va estudiar filosofia i lingüística.
Contribucions a la lingüística:
- S’aparta de la línia descriptiva de la lingüística tradicional i busca el rigor del mètode científic per trobar els principis explicatius de la llengua i comprendre la naturalesa humana.
- La lingüística passa de ser un estudi al servei d’altres disciplines a una ciència per dret propi.
- Centra la seva recerca en les similituds de les llengües, més que en les seves diferències, per explicar el funcionament efectiu de la llengua.
- Defensa que el cervell humà està biològicament programat, no només per als aspectes fisiològics de la parla, sinó també per a l’organització del llenguatge mateix. Així, considera que la capacitat per organitzar les paraules és inherent als éssers humans.
- El canvi d’entesa, de pensament o de valors és difícil perquè adquirim sempre aquestes pautes en un context i no un altre.
“Mentre estic viu i fins que mori, em trobo en interaccions amb el medi, sota condicions en què el medi i jo anem canviant de manera congruent durant tota la vida”
Escola de Palo Alto, Califòrnia
Neix als anys 60 com a resposta als problemes de la comunicació en un context concret:
- Moviment d’alliberament popular i revoltes civils
- Creixement a EUA de grans indústries d’informació, publicitat i comunicació de masses.
I com a oposició a la Teoria Matemàtica de la Comunicació de Shannon: enfoca la comunicació com un fenomen social de posada en comú i participació.
Defineix la comunicació des de l’interaccionisme simbòlic:
- És més una interacció social, que el seu contingut.
- La interacció entre individus depèn del seu context.
- Inclou tots els processos a través del quals la gent s’influeix mútuament.
Els seus principals representants són Paul Watzlawick, Erving Goffman i Gregory Bateson.
Paul Watzlawick
Va néixer a Àustria el 1921 i va estudiar Psicologia i Filologia.
- axiomes de la Teoria de la Comunicació Humana:
Són axiomes perquè el seu compliment és indefectible
Reflecteixen condicions de fet en la comunicació humana, que mai es troben absents
El seu compliment no pot, per lògica, no verificar-se,
- Axioma 1: és impossible no comunicar-se. Tot comportament és una forma de comunicació.
- Axioma 2: tota comunicació és metacomunicació. És contingut i relació i l’ultima determina el primer. Té el significat de les paraules, informació sobre com vol ser entès l’emissor, com entén el missatge el receptor.
- Axioma 3: la relació depèn de la gradació dels participants. Emissor i receptor interpreten el seu comportament segons el comportament de l’altre. Cadascú creu que la conducta de l’altre és la a causa de la seva però la comunicació és un procés ne l que tots contribueixen.
- Axioma 4: La comunicació humana implica dues modalitats La comunicació no implica només paraules (què es diu); també inclou comunicació no verbal i context (com i on es diu).
- (^) Axioma 5: – La comunicació pot ser simètrica o complementària. La relació entre persones es basa en intercanvis igualitaris (conducta recíproca) o additius (complementaris). La relació complementària és d'autoritat (pare-fill) i la simètrica presenta condicions iguals (germans, amics).
Erving Goffman
Va néixer a Canadà el 1922 i va estudiar Sociologia.
És considerat el pare de la microsociologia per estudiar les unitats mínimes d'interacció entre persones.
Va analitzar el funcionament de les institucions i el desenvolupament de la comunicació en elles.
Interacció conversacional
- Defensa una organització social centrada en la interacció.
Va néixer el 1904 al Regne Unit i va estudiar Biologia, Psiquiatria i Comunicació.
Va contribuir en el camp de la teràpia familiar i la programació neurolingüística (PNL).
Teoria del Doble Vincle
- Va comparar ment i cos amb programari i maquinari, analitzant processos i patologies mentals a partir de l'observació del cos.
- Si la comunicació fa possible les relacions humanes, els mitjans de comunicació són determinants en l'estructura social.
Teoria Sistèmica de la Comunicació
- Ment, esperit, pensament i comunicació, es conjuguen amb el cos per construir la realitat individual.
- Les persones, amb la seva facultat de llenguatge, creen realitats a partir de les seves interaccions, significats, conductes i creences, provocant en ells benestar o malestar.
BLOC 3: TEORIES I MODELS DE LA COMUNICACIÓ HUMANA
Condicionants de la comunicació: Cultura, Gènere, Poder i Educació
De les aportacions teòriques ens quedem amb:
- Interacció/relació de nosaltres i els altres
- Significat
- Llenguatge
- Interpretació
- Acció
- Context
- Marc de referència
Cultura
- Supòsits compartits, valors i creences d’un grup amb els que organitzem la seva vida en comú.
- Comportaments i patrons apresos característics dels membres d’una societat.
- Inclou tot el que un grup pensa, diu i fa, els seus costums, idiomes, materials, actituds i sentiments.
- La cultura s’aprèn i es transmet de generació en generació.
- La comprensió cultural es basa en generalitzacions (estereotips), útils però perilloses.
- Els estereotips s’utilitzen per assignar característiques positives o negatives a un grup de persones en relació amb la seva raça, nacionalitat, classe social,, orientació sexual....
Claus per entendre la cultura:
- És apresa.
- (^) Afecta al comportament i modifica les creences.
- És variable i està subjecta a influències.
- És compartida.
- És dinàmica i evoluciona.
- És inconscient.
Cultura i comunicació
Com es relacionen?
- En el canvi a una societat postindustrial, la cultura de la modernitat ha generat coneixements i tecnologies específiques de la comunicació que han realimentat aquest canvi.
- (^) La societat no està formada per homes, interaccions o productes, sinó per comunicació i intercanvi d’informació.
