¡Descarga OCE - Tema 2 y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
TEMA 2: Constitucionalisme i
Constitució
1. Orígens y evolució del constitucionalisme:
- De l’Estatat liberal a l’Estat Democràtic i social
- Anglaterra
- (^) “King in Parlament”: “Rei al Parlament”, era una tècnica de col·laboració del Govern.
- Parlamentarisme: consistia en què el poder legislatiu estava compartit amb el Rei (poder de vetar les lleis) i els representants dels liberals (executiu en mans del rei i el judicial pertany al poder legislatiu amb la cambra forma per els “Lords”, és el millor lloc per fer estudis sobre temes que encara no han entrar al Parlament, tenen temps de pensar a llarg termini). El Rei havia de firmar les lleis en “sure quancen”.
- “Parlament Democràtic”: el Rei no té dret a vetar i ha perdut el poder executiu. El Parlament escull els ministres i el primer ministre és qui representa el país.
A Anglaterra no modifiquen els textos constitucionals, però tot s’ha aconseguit amb els canvis, s’ha fet amb convencions. No han fet canvis constitucionals. El Parlament és qui defensa els drets, per tant no hi ha garanties però desde la signatura dels Drets Jumans els jutges són qui garanteixen els drets de les lleis seguin constitucionals.
Reben l’herència de la cultura anglesa però formen una societat nova, ja que trenquen amb la metropoli i es plantegen una societat nova. Per tant, el model americà incorpora moltes novetats (innovador).
- Checks and balances (control d’equilibri). És un model en què cada model fa d’equilibri a un altra model. Si un
poder té prou força per imposar-se a un altra, cada un és capaç de contrarrestar-se a un altre.
Baró de Montesquieu: ofereix un model de separació de poders en el qual ell diu que el poder ha d’estar distribuït entre els burgesos, el Govern (Rei) i el poder judicial, se’l queda la noblesa. (40 anys abans de la Revolució a Francesa)
Els EUA veneren a Montesquieu ja que influirà en els americans. Els americans ho concreten amb un legislador que és escollit pels ciutadans. L’executiu americà contrarresta al legislador, que és un president escollit pels americans, que té legitimació democràtica directa.
Els poders estàn separats radicalment, per definició han d’estar separats, no hi ha noció de censura. Als anys ’70, el van fer que dimitís perquè es va descobrir que posava micròfon a l’edifici dels demòcrates.
Ni el legislador pot fer caure a l’executiu, ni l’executiu pot fer caure al legislador. El President americà té temps per susprendre temporalment una llei que no li agradi, al final està obligat a signar (inicialment, però la suspèn perquè el legislador la faci diferent).
El poder jucidial, té checks and balance. Els tribunals inferiors els escullen els ciutadans (s’escullen als jutges). La soritda de grans escoles que duran un temps volen dedicar-se a ser jutges, sinó per acomular experiència i després saltar a un despatx privat. El judicial contrarresta als altres poders ja que aplica la constitució.
Marboury vs. Madison (1804),^ per^ primera^ vegada^ el legislador havia de complir el Dret. A Anglaterra.
El pes que té el legislador és tant gran que no s’atrevien a fer constitucionals algunes lleis.
- Federalisme
Per als francesos, el jutge és normés qui aplica el Dret, no crea Dret. Un jutge americà, té en compte els precedents, com s’han resolt casos iguals o semblants. El jutge és creatiu, les lleis serveixen com a regla general, el Dret es crea a partir dels casos.
Les sentència americanes busquen l’element de fet, amb una diferència i fa que canviï de jurisprudència. Les sentències americanes són sobre fets, les sentències europees són sobre lleis i reglaments.
Model en el qual el legislador està per sobre dels jutges i, per tant, la garantia dels drets és només el legislador, és l’únic que pot produir la llei. El legislador protegirà els drets fent les lleis.
Quan els socialdemòcrates arriben al poder, creen el control de constitucionalitat. El legislador, abans, buscava l’interès general, amb la llei dóna els drets i era impensable pensar que un legislador anava contra la llei. La llei lalvors, es torna l’única garantia de drets. França ho interpreta situant el parlament per sobre de tots els altres poders, després l’Administració i per últim el poder judicial.
A nivell de garantia de drets, el legislador és qui també ha de garantir els drets. Quan un estat és constitucional, no és el mateix amb un estats que en uns altres.
No hi ha una única tècnica de garantia de drets, mentre una tècnica sigui efectiva, serà efectiva per tots els estats.
La Unió Europea falla me´s en la separació de poders que no en la garantia de Drets.
2. Concepte i Tipologia de de Constitució
- Conceptes de Constitució
- Concepte Històric de Constitució: (1815)
Restauració, retorn a la Monarquia, que no pot tornar a ser monarquia absoluta. Ha de ser una versió modernitzada.
La Constitució és la forma d’organitzar-se dels francesos, abans era la Monarquia i ara ho és la Constitució. Tindrien una Constitució Històrica i no Revolucionaria, per tant, la Constitució és la Monarquia, com a poder dels ciutadans francesos, fent que es legitimés amb la Monarquia.
El Rei s’autolimita amb la Constitució, segueix sent sobirà però reconeix als ciutadans una Constitució. Fossilitza la Monarquia, intentant garantint la seva pròpia sobirania.
- Concepte Sociològia de Constitució (finals del s. XIX)
És constitució les relacions de força reals a nivell social i polític en una societat (Sindicats i Partits Polítics). La Salle creu que la Constitució Històrica és arcaica, ja que no deixa crear partits polítics ni sindicats. No vol cap grup que defensi els interessos particulars, per això a Europa, no estàn admesos els partits ni els sindicats.
- Concepte Normatiu de Constitució El jutge ha d’aplicar la Constitució directament, es trenca amb el món del s. XIX, que passen a sernormes jurídiques. La Constitució és la norma suprema de l’ordenament, per tant, per la reforma, ha de seguir un procediment especial:
Per a aquest procediment es necessita una majoria reforçada (qualificada), la majoria absoluta i normalement intervenen òrgans no parlamentaris (referèndum), participació dels ciutadans.
- Classificació de possibles Constitucions
- Constitucions Codificades o no codificades
- Constitucions codificades:
La majoria d’Estats tenim una Constitució codificada en
un codi.
- Constitucions no codificades (Anglaterra)
És el poder de fer la Constitució, és qui pot fer la Constitució i el
distingeixen dels poders constituïts, que són els que la Constitució preveu. El poder de reforma és el poder constituït (ja que és dins de la Constitució) i constituent (reforma la Constitució).
Reformar una Constitució, nosaltres no tenim cap límit jurídic, no s’ha de seguir cap procediment. Per tant, quan es planteja fer la Constitució, els únics límits només són històrics, polítics, culturals, però no jurídics. La Constitució no ha de respectar res ja que no ha de reformar res, és el priemr acte. En una reforma si que hi ha límits jurídics que és el límit de seguir el procediment jurídic de reforma.
- Originari
- Prejurídic (abans de la Constitució): no està previst en cap lloc i no segueix unes normes (o segueix les de l’ordenament anterior).
- Sobirà: por decidir sense haver de reconèixer cap poder superior, per tant, no ha de reconèixer poders exteriors ni interiors.
- Il·limitat: a la pràctica no es dóna, però tot i així, segueix tenint un poder il·limitat, però tot depènde la cultura.
- Titular
El Rei quan retorne, ho fa amb cartes atorgades (permet el Parlament i altres). Després es comparteix el poder del Rei amb el Parlament (sobirania dual/mixta), amb el procés històric acaba vencent el Parlament. De vegades no es dóna, i es torna en una sobirania nacional (sobirania del Parlament), per diferenciar-la de la popular (democràtica), ja que en el nacional era una sufragi censatari (sufragi universal molt registringit).
És uns quants que es reuneixen per fer la Constitució, no és del tot negatiu si la Constitució ha de ser democràtica.
