Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


OCE - Tema 5, Apuntes de Derecho Constitucional

Asignatura: organitzacio constitucional de l'estat, Profesor: Antoni Roig, Carrera: Dret, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 08/11/2013

jacquelinne-zq
jacquelinne-zq 🇪🇸

3.9

(21)

6 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 5: La Corona
1. La Monarquia Parlamentària com a forma de
govern
La monarquia absoluta establia la sobirania del Rei, si el rei és subirà la
monarquia és molt més que una forma de govern ja que determina qui té el
poder, el Rei és el subirà, és una forma d’estat. Els reis accepten algunes
constitucions (Carta atorgada) en la qual el rei s’autolimita, però la subirania
segueix sent del rei. Per tant, la monarquia segueix sent forma d’Estat.
La monarquia és Constitucional quan la sobirania és compartida entre el Rei
i les Corts (Parlament) i la mornaquia ja és normés forma de govern, el Rei
conserva la meitat del legislatiu (dret a vet) i conserva l’executiu ja que és
el cap de govern, no és forma d’estat perquè ell ja no és el subirà.
La monarquia parlamentària és un invent dels anglesos per fer compatible
la monarquia i la democràcia. El rei no poder polític. La monarquia
parlamentària és un rei que regna però no governa, és un símbol de l’Estat i
l’unica. El Rei jurídicament no respon, té un estatut jurídic especial, no són
democràtics. El rei és l’unic que no respon políticament ni jurídicament.
S’evita un rei violador o assassí, si és dolent es juguenla monarquia. Han de
complir les lleis, sempre que hi ha un acte de l’Estat hi ha una
responsabilitata, però el rei no pot respondreper ell mateix. L’Estatut jurídic
sempre és diferent a la resta de l’estatut de qualsevol altre espanyol.
2. Legitimitat democràtica de la Corona
El Rei actual és anterior a la constitució espanyola, la Constitució no
instaura la monarquia sinó que la recull. El rei no havia de ser el successor
legítim del a monarquia borbònica, havia de ser el seu pare. El seu pare no
accepta ser el successor de Franco, s’exilia a Lisboa (Portugal). Formen amb
els principis del franquisme. No és ni legitimació dinàstica ni legitimació
democràtica. Juan de Borbó renuncia i reconeix el parper que podria tenir el
seu ll.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga OCE - Tema 5 y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!

TEMA 5: La Corona

1. La Monarquia Parlamentària com a forma de

govern

La monarquia absoluta establia la sobirania del Rei, si el rei és subirà la monarquia és molt més que una forma de govern ja que determina qui té el poder, el Rei és el subirà, és una forma d’estat. Els reis accepten algunes constitucions (Carta atorgada) en la qual el rei s’autolimita, però la subirania segueix sent del rei. Per tant, la monarquia segueix sent forma d’Estat.

La monarquia és Constitucional quan la sobirania és compartida entre el Rei i les Corts (Parlament) i la mornaquia ja és normés forma de govern, el Rei conserva la meitat del legislatiu (dret a vet) i conserva l’executiu ja que és el cap de govern, no és forma d’estat perquè ell ja no és el subirà.

La monarquia parlamentària és un invent dels anglesos per fer compatible la monarquia i la democràcia. El rei no té poder polític. La monarquia parlamentària és un rei que regna però no governa, és un símbol de l’Estat i l’unifica. El Rei jurídicament no respon, té un estatut jurídic especial, no són democràtics. El rei és l’unic que no respon políticament ni jurídicament. S’evita un rei violador o assassí, si és dolent es juguenla monarquia. Han de complir les lleis, sempre que hi ha un acte de l’Estat hi ha una responsabilitata, però el rei no pot respondreper ell mateix. L’Estatut jurídic sempre és diferent a la resta de l’estatut de qualsevol altre espanyol.

2. Legitimitat democràtica de la Corona

El Rei actual és anterior a la constitució espanyola, la Constitució no instaura la monarquia sinó que la recull. El rei no havia de ser el successor legítim del a monarquia borbònica, havia de ser el seu pare. El seu pare no accepta ser el successor de Franco, s’exilia a Lisboa (Portugal). Formen amb els principis del franquisme. No és ni legitimació dinàstica ni legitimació democràtica. Juan de Borbó renuncia i reconeix el parper que podria tenir el seu fill.

El rei Juan Carles llavors té legitimació dinàstica. Els ciutadans voten en referèndum la constitució espanyola, s’accepta, llavors li atorguen els ciutadans la legitimació democràtica que li faltava. L’únic que defensa la república és el PSOE. Tothom recolça la monarquia en aquell moment, fins i tot el PCE.

En l’article 1.3. de la C.E. la forma política del Rei és que té poder polítics reals, la constitució espanyola regula els poderls del rei, és un monarca parlamentari. És el paradigme de la monarquia parlamentària, no hi ha cap constitució que regula amb tant detall el paper de la Corona a l’Estat espanyol. Obliga a interpretar-ho com a forma de govern, no té poders polítics, amb un marge d’actuació notable.

3. L’Estatut jurídic de la corona

King can do no wrong El Rei no pot fer cap error, el Rei és irresponsable. Quan la monarquia es vincula a l’Estat Constitucional algunes característiques del priceps legibus solutus est encara està lligat a un monarca amb la monarquia absoluta, una part de les funcions han estat fixades constitucionalment, no pot fer res que no estigui posat a la constitució. El Rei s’ha de mantenir jurídicament. El Rei no respon ni civil ni penalment, si té deutes no els poden reclamar si comet un delicte penal no se’l pot empresonar. El Rei tampoc respon políticament, no és possible destituir-lo amb una mossió de censura. Aquesta posició és d’absoluta irresponsabilitat, no pot respondre ni civil, ni penal ni políticament.

Els anglesos ho han sol·lucionat de manera que civilment, la Casa Reia és una administració que gestiona les competències que se li atribueixen al Rei, tenen un cap que s’escarrega dels deutes que pogués contraure el Rei. Per fer compatible la irresponsabilitat del Rei, es busquen persones responsables del que faci el Rei. Penalment no es pot respondre sino es personalment, la persona que comet el delicte. El propi autocontrol del Rei és el que respon penalment ja que si comet cun delicte penal s’està jugant la institució monàrquica.

King cannot act alone

  • El regent: Un civil és cridat a ser Rei (pot ser dicat per testament), té els poders del Rei fins a la majoria d’edat al que és príncep.
  • Tutor: Vetlla per l’educació del príncep mentre el rei és menor, figura paternar elducativa. No té poders.

4. Les funcions del Rei

Tenim una monarquia parlamentària, amb un Rei que té un estatu jurídic diferent a qualsevol altre ciutadà espanyol. Les principals funcions que tenen relació a la CCGG.

  • Sanció i promulgació de les lleis
    • La sanció és un residu històric de l’antiga capacitat de vet que tenien els monarques constitucionals.
    • La promulgació és transformar una norma que és norma de les Corts Generals en norma de l’Estat, dóna caràcter general a una norma d’un sol òrgan de l’Estat, no només les Corts estàn obligades a complir aquesta llei sinó tots els altres òrgans de l’Estat i als ciutadans perquè és norma de l’Estat.
      • La publicació *: és competència del govern i s’el permet que la llei sigui coneguda i iniciï la vifència de la llei que dependrà de la disposicó final.
  • “Discrecionalitat”/Desició: Candidat del President del Govern Quan tria al president del Govern, un resultat igualat dóna discrecionalitat al Rei i presentarà com a candidat. No sempre el partit més votat serà el que serà triat. El pot haver de decidir quin dels dos té més possibilitats i això és un marge de desició antagònic cap al rei té totes les seves funcions preestrablertes, mai el Rei pot imposar al seu candidat, sempre les Corts escullen els que tenen la majoria.
  • El rei nomena als ministres (acte formal)
  • Signa els Reial Decrets (acte degut): el Rei està obligat firmar-lo, és una norma.
  • El Rei pot presidir el Consell de Ministres El rei no pot presidir a projectes de llei polèmics (Abortaments, pressupostos, etc.), on no hi hagi un element polític de discusió, ha de ser sobre un tema que no generi oposició.
  • La justícia s’imparteix en nom del rei: figura que a totes les

sentències es dicten en nom del Rei. Però ell no té poder a decidir ni a amnistiar no està a les seves mans, només es manté formalment.

  • Cap de les forces armades: La seva funció és simbòlica, no té cap poder de desició, no decideix les estratègies ni aliances (política) ni té funcions tècniques (dissenyar una operació d’atac o defensa).
  • Rebre als embaixadors: cada cop que hi ha una visita d’un embaixador, representar a l’Estat en les relacions internacionals i acredita a l’embaixador d’Espanya. Quan ell va en representació d’Espanya ell està obligat a fer el que li diuen des del Govern, té un marge de maniobra, no té capacitat de desició.