¡Descarga constitucional I tema 2 y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
TEMA 3. TEORIA DE L’ESTAT (III)
Tensió entre democràcia i constitucionalisme ↓ ↓ Sobirania popular Límit al poder L’única forma de solucionar el problema seria ↓ ↓ unir-los i formar Il·limitat Drets ↓ Constitucionalisme democràtic
- (^) Poble i constitucion conviuen
- (^) El poble té el poder constituent → poder limitat ↓ Deu crear el poder constituit (delegable, secundàri, limitat)
1. LES REVOLUCIONS LIBERALS I EL NAIXEMENT DEL PODER CONSTITUENT
Les Revolucions Liberals són les guerres ideològiques que es produeixen contra el poder als segles XVII i XVIII, a Europa i Amèrica del nord. La Revolució Liberal és el nom amb que es designa la revolució política inclosa al procés de canvi revolucionari en tots els ámbits amb el que es tanca l’ Edat Moderna i comença l’ Edat Contemporànea. La primera va ser la Revolució Anglesa , “la Gloriosa” 1688. → revolució no democràtica Revolució Nord-americana. Declaració d’Independència 4 de juliol de 1776. ↘︎ Revolució Francesa. 14 de juliol de 1789 presa de la Bastilla. ➞ Perseguien fins constitucionals democràtics, teoria del poder cosntituent. Les tres revolucions trets comuns :
- (^) Hegemonia de les llibertats civils front els privilegis nobiliaris.
- (^) Busquen garanties per als drets dels ciutadans , basat en el control o límit de l’Estat.
- (^) Existència de democràcia representativa i divisió de poders. Les tres revolucions diferencies :
- (^) Nord-americana i francesa es basen en la sobirania popular (Rousseau). El poble té i exercix el poder constituent, té el poder limitat. Creuen també en el límit del poder, un poc contradictori amb la filosofia del filòsof francés.
- (^) Rev. anglesa no es basa en la sobirania del poble.
Poder constituent : El poble amb un poder ilimitat. Encara no existeix govern. Intenció de dotarse d’una constitució. Poder constituit : Supremacia de la constitució. Poder limitat del govern.
REVOLUCIÓ NORD-AMERICANA
- Independència de les 13 colònies angleses Colònies en guerra contra l’Imperi britànic. La Guerra de l’Independència anirà de la mà de la Revolució Liberal : es crea el concepte de Constitució escrita, articulada, coherent (a diferència dels anglesos) Trets comuns de les colònies:
- (^) Heterogeneitat. Diversitat de procedència ( holandesos que eren la colònia originaria, anglesos, francesos, irlandesos…)
- (^) Van a les colònies per les guerres de religiò europees, la fam i la desigualtat … Una volta establerts a les colònies s’estableix un clima de tolerància religiosa.
- (^) Homogeneitat lingüística (angles llengua principal) - Origen anglés però característicament americà No grups aristocràtics (aristocracia anglesa no vol anar a EEUU) Els anglesos dotaren de certa autonomia a les colònies, però sempre respetan la sobirania de la Corona anglesa. Homogeneitat de principis i institucions colonials i fonament en el common law → Meeting town: assemblea per resoldre qualsevol cosa de la colònia.
- Colònies d’establiment
- (^) Organització autònoma
- (^) Governador, representant de la Corona
- (^) Assemblea elegida pels colons (no purament democràtica). Des del principi utilitzaren la representació per a la vida política. En aquell moment, molt democràtic. En un principi, les colònies no volien independitzar-se, volien que se les reconeguera com a ciutadans anglesos.
- Luita intelectual per l’independència (1770-1781).
- (^) Patrick Henry : Colons amb iguals drets que els ciutadans britànics amb representació al Parlament, per no ser discriminats.
- (^) James Otis i John Adams : Posicions ius naturalistes. Drets naturals incorporats en el common law i a la Constitució britànica. Parlament anglés no pot anar en contra. (Locke)
- Congrés de NY, 1765. El detonant del descontent dels colons va ser l’aprovació per part del Parlament del “ Stamp act ”. Sols s’havia legislat una tasa en especial per als colons, era un impost per oficialitzar un document. Les despeses ocasionades per la Guerra dels Set Anys obligaren al govern britànic a augmentar els impostos en les colònies nord-americanes. Considerat com un atemptat als seus drets naturals. “ No els podien implantar un impost on ni tan sols hi havia representació”. Congrés de NY DE 1765. Primer acte jurídic de mostra de descontentament de les colònies. Repulsa al paper segellat o Stamp Act. Digueren “ o lleves l’impost o hem dones representació…” A Anglaterra reaccionaren mitjançant l’imposició del “ Tea Act ” →Les colonies estaven obligades a comprar mercaderia de l’Imperi, aquesta mesura era un impost sobre el té entre altres productes. Açò va desencadenar el descontentament final de la població colona. Inici de l’independència → Motí de Boston Llançament al mar d’un cargament de té. Acte de protesta dels colons americans i es considera un precedent de la Guerra de Independència dels Estats Units.
- Primer Congés Continental “Declaration and Resolves”
- Els colons s’en adonen de que sempre anaven a estar discriminats. Pas de Henry a Otis i Adams.
- S’intenta arreglar → Primer Congrés Continental 1774: Es crea una institució permanent de recolçament a les colònies. En aquest primer congrés es manté la lleialtat al Rei però aquest no va fer cas a ninguna de les revindicacions.→ Pèrdua de esperança de mantindre les relacions.
- Es va produir una guerra econòmica que va fer de detonant de la guerra.
1775 Guerra de l’independència. Els sublevats comptaren amb la tres gran figures: Benjamin Franklin, Thomas Jefferson ( ideòlegs del moviment ) i George Washington ( brillant militar i organitzador ). La guerra es va guanyar perque els colons estaven millor armats del que els anglesos creien, a més, tingueren facilitat per aconseguir ingressos, amb l’ajuda de Lluís XVI (rival de G.B) Segon Congrés Continental → Acta d’Independència, 4 de juliol de 1776 Independència de les 13 colònies que serien uns estats independents dins d’una confederació. Una Constitució per a cada colònia. NAIXEMENT DEL CONSTITUCIONALISME DEMOCRÀTIC Cada Estat té la seua organització estatal i la seua Cosntitució. Es busca la legitimitat del poder, no existeix Rei, per la qual cosa sols pot ser el poble (grup de presones que exerceix el poder constituent per crear el constituit). Triomf del projecte racional-normatiu de constitució. Assembles Constituents redacten un projecte de Constitució que cada família votarà.
Rei convoca Estats Generals per aprovar nous impostos. El braç popular es revoltara contra el rei. Corts estamentals dividides en tres estats: cler, noblesa i tercer estat. Es votava per estament, per tant guanyaven noblesa i clergat. Estaments començaren a deliberar per separat. Tercer Estat es declarà com Assemblea Nacional , perque entenen que són els principals representants del poble francés. Ruptura en els estaments superios , anant-se representants del baix cler i nobles liberals a l’Assemblea Nacional. Lluís XVI, indignat, expulsa de Versalles, on es fan els E. Generals = revolució democràtica. Els expulsats (3 Estat i adherits, es van a una sala, sala del joc de pilota) 20 de juny de 1789 Jurament de la Sala del Joc de Pilota : no se anaven a dissoldre com Assemblea Nacional fins fer una Constitució. 9 de juny de 17899 autoproclamació de dita assemblea com Assemblea Nacional Constituent. 14 juliol 1789 Presa de la Bastilla. Símbol del poder del monarca, era una càrcel on es torturaba i ejecutava gent.
BASES TEORIQUES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
Gener de 1789 es publica l’obra de Sieyès ¿Que és el Tercer Estat? Elements d’analisi:
- (^) Monarquia i noblesa inútils, improductius i gasten molts diners.
- (^) Poder resideix en el poble i té la capacitat per canviar-ho tot, tindrà el poder absolut, sobirà i ilimitat (poder constituent), podrà canviar tot el poder constituit fins el moment: Rei, nobles…
- (^) L’ Assemblea Constituent és el Tercer Estat.
- (^) Ja estava tot pensat mesos abans de la convocatoria dels Estats Generals.
Sieyès va ser influenciat per Rousseau, els dos deien que no existia constitució. Els francesos no començaren aprovant la Constitució sino aprovant l’ abolició del feudalisme el 6 d’agost de 1789 a través d’una llei. Però poc a poc s’aniràn decantant per un model de Constitució com el que nosaltres coneguem. En el preàmbul de la Constitució, denominat Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà, redactat el 26 d’agost de 1789, els delegats formularen els ideals de la Revolució, sintetitzats més tard en tres principis “ Liberté, Egalité, Fraternité ”. A l’article 16 definició propera del que és Constitució : Tota societat en la qual no estiga establerta la garantia dels drets, ni determinada la separació dels poders, careix de Constitució. Ha de contindre part dogmàtica i part orgànica. Constitució de 1791 , primera Constitució democràtica europea. Després de l’aprovació l’Assemblea Constituent es disoldrà. Es crearà una monarquia parlamentaria. ↳ Manteniment de la Corona ↳ Poder constituit ↳ Unicameral ↳Separació de poders ↳Rei poders taxats ↳Sufragi censitari
Quan arribà el moment de ddecidir la forma de govern, alta burgesia de costat dels girondins , que volien un acord amb la monarquia i instaurar monarquia constitucional. Jacobins , amb idees més revolucionaries i canvis radicals, tendència a l’instauració d’una república democràtica , amb drets a la participació política i amb l’aplicació de mesures equitatives per al repartiment de la riquessa i la lluita contra la fam popular. Es va amntenir al Rei però no coma sobirà absolut. Assemblea unicameral, parlament crea les lleis. Separació de poders i Assemblea Nacional com a poder constiutit. Els que havien participat en el poder constituent no participen al constituit.
- (^) L’origen del poder constituent (poble), és crear el constituit (constitució). Després de la Consti. Lluí XVI traiciona al poble i demana ajuda a tropes absolutistes estrangeres perque el torner a ficar com a monarca absolut.
- Jacobinistes
Robespierre. Sector radical. Gran violència per acabar amb les tropes estrangeres i Lluís XVI (1789), Maria Antonieta i nobles. 20 000 morts. Constrol de la Convenció des de 1792. La República jacobina en el pla exterior degué frenar l’avanç dels exèrcits estrangers, en el pla interior degué combatre l’aristocràcia i acabar amb la resistència dels girondins. Feren aliances ambs els sans-culottes (treballadors indepents, xicotets comerciants i artesans) i durant 1793, es creà una institució destinada a establir un rígid control dels opositors i castigar-los durament i aplicar la pena de mort a tots aquells que no recolçaven el sistema de govern republicà. Aquest instrument fou dirigit en persona de Robespierre. Es tractva de mantenir dominats els opositors, a través de la por: Règim del Terror. Comité de Salvació pública : principal òrgan de govern. Govern constituent crea Constitució de 1793 votada pel poble, però no es convertiren en poder constituit, es manteniren en estat d’excepció per la situació. Mai s’arribà a aplicar eixa Constitució jacobina per la lluita contra els antirevolucionaris. Les reformes de Robespierre concitaren molt prompte l’oposició de la major part de la burgesia, que veia en perill les seues propietats. D’altra banda, la seua forma de gobernar, dictatorial desagradava a molts perque qualsevol crítica es responia amb la detenció i la mort. Al mes de Termidor va tindre lloc la contrarrevolució, protagonitizada per giondins i altres sectors moderats. Davant el clima de violència i conflictivitat protagonitzaren la Reacció Termidoriana en 1795. Eixiren victoriosos de la revolució, pasaren a gent per la guillotina (Robespiere inclós) i es creà un Estat Liberal Conservador. Girondins creen una Contitució en 1795 que trenca amb els avanços anteriors i crea el directori : republica a l’estil romà perque no tenien rei. Napoleó abandona el seu exèrcit, torna a França per salvarla davant la crisi del Directori. Quan arribà, París es va unir a la conspiració contra el directori. Bonapare i companys es feren amb el poder durant un colp d’Estat del 9-10 de novembre de 1799 i establiren nou règim, el Consulat. Comencen les Constitucions Napoleòniques
2. Girondins Liberals conservadors
3. L’ESTAT LIBERAL CONSERVADOR (“moderat o doctrinari”) La Revolució Termidoriana = canvi en les preferències de la burgesia, davant la violència dels jacobins es volia instaurar un règim que les dotara de seguretat. Napoleó perd la guerra front les monarquies que volen seguir sent absolutes. La burgesia conservadora es dona compte de que el concepte de poder constituent és perillos per a ells: propietats, igualtat…No volien igualtat, desconfien. Burgesia fa aliança amb el rei , per acabar amb el poder constituent, basada en: ↳ Rei sap que no pot ser absolut (fracàs) De monarquia absoluta a constitucional. ↳Por del règim jacobí. Burgesia més conservadora.
L’aliança té les seguents característiques:
↳ Nou concepte de constitució Acabar amb la revolució del poder constituent acabant amb el concepte de Constitució, concepte massa afiançat per tant, es va amntnir però li va llevar la càrrega de poder constituent. Constitucions mortes, sense res darrere. Eliminen la normativitat de la Consti, que s’aplique materialment. Diferènciació de la Constitució formal (com a cosa) i al Constitució material (aplicació o no). No és el mateix, aixina que ocorreria el seguent:
- (^) Part orgànica (organització de l’Estat i elaboració de lleis). Serà formal i material
- (^) Part dogmàtica (drets). Hi haurà efectes però no s’aplicaràn. Serà sols formal. (Al constitucionalisme revolucionari si que seria el mateix)
prové de la democràcia Estat Democràtic de Dret → el dret que s’aplica és democràtic Estat Liberal Conservador → la burgesia domina → tensió permanent ↳ Hegemonia burgesa ↳ 2ª Revolució Industrial = clase burgesa amb interesos propis contra la burgesia ↳ Desigualtat (la major de la historia s.XIX)→ motor de les relacions constituents
A partir de 1848 → Revolucions democràtiques → Estat democràtic de dret ↓ Prové del liberalissme i es basa en la reforma dels Estats liberals per ampliar la seua base democràtica. Parteix del sufragi masculí al 1848 i acaba amb sufragi universal. Ruptures de l’Estat Liberal: ↳ Conservadora (Cartes otorgades-nominalisme) desembocarà en fascisme i nazisme ↳ Socialista (Hegel i Lasalle) desembocarà en comunisme Lasalle: Estat Liberal sols crea desigualtat.
ELD es reforma per evitar les ruptures → Estat Democràtic de Dret → Es recupera lalegitimitat del poder constituent provinent de la democràcia. Mitjançant EDD → Assemblees Constituents i es recupera la normativitat a través del positivisme metodològic.
Positivisme metodològic: ↳ Existeixen normes inferiors i superiors. La Constitució ha de ser normativa, es tenen que aplicar. ↳Control de la comunitat: sistema jurídic que garantitza l’aplicació de la Constitució
Principal autor Kelsen. ↳ Constitució exigència lògica de la unitat d el’ordenament jurídic. ↳ Sistema de control concentrat de la constitucionalitat.
- La recuperació de la legitimitat: de l’Estat de Dret a l’Estat Democrètic de Dret.
Altres positivistes, teories positivistes revisonistes (positivisme metodològic): Schmitt
- Planteja l’introducció de conceptes sociològics en la Constitució com elements fonamentals d’una societat.
- (^) Trenca amb el positivisme ideològic. Heller
- (^) Una cosa es la normativitat (eficacia en el camps del deu ser) i la normalitat (es té que aplicar de forma normal en la vida legal).
- (^) No és el mateix legalitat que legitimitat i el dret necessita legitimitat provinent de la democràcia. Estat liberal veu que necesita legitimitat i per ampliar aquesta base: sufragi universal masculí , democràcia directa , partits polítics.
- Principis constitucionals A l’Estat democràtic de dret hi ha una Constitució normativa que com és democràtica, ha de ser normativa, tota ella s’aplica. Com l’apliquem? Quina part?
↳ Quina part? 1.
- (^) Per a positivistes soles p si q
- (^) Principis no, ha d’estar regulat - (^) Forshthoff: Constitució no pot ser una vivència psicològica.
- (^) Principis si, cal trobar-lis algún tipus de vinculació jurídica. - (^) Acciologia dels valors - (^) Organització, ordre dels valors en els quals ens veiem tots reflexats en la cosntitució. - (^) Smend: Teoria d ela Integració (1928) i sistema material de valors. (positivista metodològic)
*** Principis** : ordre material de valors amb importància jurídica (actualment)
↳ Com aplicarla? Sistema de control de la constitucionalitat → mecanisme pel qual la cosntitució aacaba sent normativa. Cas europeu → Sistema concentrat Cas americà → Sistema difús (qualsevol jutje pot declara una norma inconstitucional)
Jutje ha de consultar a un organ concentrat i pot ser:
- **Constitucional
- Inconstitucional**
- Constitucional en la forma que jo dic que he d’interpretar ( sentències interpretatives )
*Clausules d’intangibilitat: Allò que fica a la Constitució que no es pot modificar d’ella.
Bachoff Dins d’una constitució poden haver normes. Quan una norma és contraria a un principi és inconstitucional. (No es pot aplicar al cas espanyol)
- Constitucionalisme social
Estat Democràtic de Dret → es basa en augmentar la legitimitat però fracasa perque no pot evitar les ruptures. → Finals de la segona Guerra Mundial → no es suficient amb el problema de la legitimitat ↓ ↓ Podem parlar d’ Estat social real Materialitat : acabar amb la desigualtat (element social) (50-70, Europa) Models d’ Estat social:
- (^) Model nord-europeu (escandinau) - (^) Model centre-europeu
Estat social :
- (^) Legitimitat i materilaitat
- (^) Estat social i democràtic de dret
- (^) Incorporació de programes socialdemocrates afegint materialitat.
- (^) Formulació de polítiques públiques ( Estat del Benesta r).
- (^) Drets socials son drets de prestacio, no poden ser protegits perque depenen del presupost de l’estat. Drets civils i politics son drets no prestacionals, no costen diners ( llibertat de residencia, de circulacio, llibertat d’expressio..) RAO ECONOMICA
Són falaces:
- Que siguen drets de segona generació no significa que siguen de segona categoría.
- Llibertat i igualtat están permanentment compenetrats, no es poden entendre de forma separada. Per a ser materialment lliure necesites un minim de igualtat, per una vida digna, quan més vida digna major és la nostra llibertat.
- Drets civils i politics costen molts diners. Mantindre una societat segura costa diners ( policies, guardies civils, guardies jurat…). Tots els drets són drets de prestació
Colorari : L’unica raó perque no son exigibles els drets socials és perque l’estat liberal no s’atrevit a constitucionalitzar-los.
L’ESTAT COSNTITUCIONAL (EN SENTIT MATERIAL) COM OBJECTIU
Anys 90, teorics italians, alguns españols, francesos… es preguntaren: que ve després de l’estat social?
Parlem d’una hipotesis , ha de pasar el contrari al que esta pasant ara:
- (^) Constitució normativa sense ombres nominalistes , la podrem aplicar directament.
- (^) La constitució ha d’estar legitimada democraticament , nomes pot ser aprovada i reformada pel poble. S’elimina el poder constituent constituit.
- (^) Drets socials tindrien la mateixa validesa que els drets politics i civils.
Superació de l’estat social democratic de dret : Major relació entre poder constituent i constituit, democracia participativa que complementa a la representativa: gent te veu per aprovar una llei, el govern esta per servir al poble…
Estat constitucional : Superacio de l’Estat social i democratic de dret
-Sentit historic: Estat que te constitucio racional-normativa ( naix de les rev. liberals)
