¡Descarga Derecho Constitucional Tema1 y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
TEMA 1. TEORIA DE L’ESTAT
↗ Limita el poder (evita abús). Part orgànica Dret Constitucional → Organització del poder públic → Constitucionalisme ↓ ↘︎ Dret (més les garanties) → reconeguts a la Consti. Part dogmàtica
Per tant el Dret Constitucional és una disciplina que estudia i anatilitza el conjunt de drets fonamentals i dels seus instruments de protecció que apareixen recollits a la part dogmàtica i d’altra banda, és l’element configurador i vertebrador de l’Estat (part orgànica).
1. CONCEPTE D’ESTAT I DRET CONSTITUCIONAL
- El constitucionalisme pretén organitzar i reformar l’Estat, no suprimir-lo. Per a donar lloc a la creació de la Constitució necesitem una història → Estat Modern (s.XII-XIII→S.XX) ↳ Com les ciutat Estat de Grècia ↳ Procés polític Constitució: document, normalment escrit, on s’arrepleguen les normes que formen el Dret Constitucional. Naix a finals del s. XVIII, amb les Revolucions Francesa i Americana, es desenvolupa durant el s. XIX i culmina després de la 2ª Guerra Mundial. ↗ Declaració d’Independència de les colònies angleses 1776 Constitució democràtica s. XVIII ↘︎ Revolució Francesa 1789 Per constitució entenem una forma més d’ordenació jurídica del poder entre aquelles que la història en ofereïx. La característica principal es el principi d’igualtat. La constitució: - (^) Organitza i limita els poders - (^) Es una forma política al marc de l’Estat Modern
- (^) Reforça i manté l’ Estat (es posterior, per tant, a l’Estat)
- Ús comú del terme “ Estat ” com a organització d’una comuniat política. Aquest concepte apareix quan hi ha una comunitat política, relació política entre els ciutadans.
- Procés històric de delimitació dels moderns Estats nacionals en Europa (s. XV-XVI)
- (^) Maquiavel, “ El príncep” (1513)
Maquiavel va ser un filòsof italià dels segles XV i XVI. Aquets va separar la religió de l’Estat, va tindre relació amb l’esglèsia anglicana i va ser canciller dels Medici (Florència)
Constitucionalista / Absolutista
Precursor de la il·lustració. Considerava tres element importants: el poble, el Príncep i la secularització de la política. Els reis aprofitaren la debilitat dels centres de poder per crear els futus Estats Nació.
L’Estat Nació es crea, historicament mitjançant el tractat de Westfalia. Es dona pas a organitzacions territorials i poblacionals definides entorn a un govern que reconeis els seus limits espacials. Maquaivel ens parla de l’autonomia del poder polític. El poder polític té la seua propia moral. Autonomia moral política- religiosa. Home ser egoísta, ignorant…abocat a viure en desgràcia que busca per damunt de tot la seguritat i el plaer. La masa es anàrquica, ingobernable i abocada a la desgracia permanent, menys si existeix un Príncep → Persona predestinada a dirigir a la masa cap a la seua felicitat. Dret de rebelió. El Príncep representa una fita en el desenvolupament d'una concepció realista de la política. L'obra ha estat considerada com el punt de partida de la ciència política moderna atès que Maquiavel, fonamentant-se en el naturalisme renaixentista , trenca amb la dependència de la política a la moral, a la religió o a la idealització i realitza una anàlisi i descripció de la societat que es basa en la realitat efectiva , segons principis realistes i immanents. El Príncep havia de ser un ser diferent. Havia de ser:
- Fort i aparentar ser bo.
- Ser amat i temut pero mai odiat.
- Buscar el bé del poble mitjançant els mitjans que calga (la fí justifica els mitjans).
- Ha de vore la realitat com és, si no caurà.
El Príncep havia de poseir:
1. Poder: Capacitat econòmica, influència política, exèrcit…Una persona sense poder no pot dirigir a la multitud pel camí que ha de anar. 2. Sabiduria: S’adquereix en dos plans: ↳ És un home just que sap establir la solució justa, salomonica. És algo innat, és una virtut del príncep, capacitat que té per ser just. ↳ Coneixement. Estudi i observació per resoldre situacions adverses. Coneixement basat en coneixer la historia, no cometre errors. El mateix que han fet els grans gobernadors.
- Fortuna : Sort. Destí. Disposició de les coses que fa que algú esté en el moment i lloc oportú o per poder guiar al poble, no serà Dèu el qui decideixc que va a ser eixa persona l’elegida. El príncep és diferent a qualsevol home, ha d’entendre la natura i el comportament del poble. Objectiu: Aconseguir el benestar del poble.
Mesures per guiar a la massa ignorant. Dos principis: ↳ Simpatia: agradar al poble, caure be. No pot ser odiat, si cal, disfressara accions impopulars. ↳ Mentira o engany: el poble és com és, el Príncep haura d’utilitzar açò per dur al poble per bon camí. Maquiavel no s’enfronta a la religió però creu que les families poderoses i el Papa s’interposen en la creació de l’Estat Mordern. La religió es un element a favor del Príncep, perque serveix per apaciguar a la masa. Ha de promoure la religiositat del poble.
Raó d’Estat: pots fer una sèries de coses si mires pel bé de teu poble. Legitimitat: capacitat del príncep de coneixer el bé del poble. L’objectiu era conservar el poder i enfortir l’Estat, crear un Estat italià ( Estat Modern )
- (^) Perque existeixca un Estat Modern ha d’existir un poder polític coma subjecció a una comunitat política. Exerceix la seua potestat en un ámbit determinat sobre tots aquells que es situen en ell. - (^) Elements clàssics: territori, població i poder centralitzat.
- El poder polític Weber El poder polític es la capacitat d’aconseguir fins mitjançant l’ús de la força física, perque l’ordre polític siga durader, estable i evident per a tots. L’Estat deixa de costat els valors morals i s’enfoca en la relació entre homes que dominen a altres, relació sostinguda amb el monopoli de la força física legítima. La subsistència del poder polític i validesa dels seus ordenaments dins d’un territori donat amb determiants límits geogràfics són garantitzades de forma contínua mitjançant l’ús o amenaça d’una coerció física per part de l’aparell administratiu. La legitimitat es el que provoca que es compleixquen les normes de l’Estat perque funciones l’ordre social. Si la societat accepta que l’Estat és l’autoritat, l’obeiran. L’Estat té la legitimitat del poder i ha de sostindre’l, perque tranforma el poder de fet que es el poder físic, reial ( macht ) en un poder de dret (dominació, utoritat; Herrschaft) en el dret que tenen els gobernants per manar i de la obligació dels gobernats a obeir. Poder : imposar la voluntat propia dins d’una esfera social contra qualsevol posibilitat de resistència. Dominació : capacitat d’imposar un mandat, l’ejercici legítim del poder ja que es acceptat i mantés. No és una relació pel que necesita un quadre administratiu. 3 tipus: ↳ Tradicional: Se desenvolupa a les organitzacions premodernes irracionals, on el domini era exercit per un patriarca o rey, la dominació ea més estable perque es recolzava en allò cotidià i regles tradicionals. Quadre administratiu era ocupat per una cort o noblesa que s’ocupava de que el poble coneguera i acatara les normes. ↳ Carismàtic: El líder polític modern poseix una qualitat extraordinaria per la qual cosa, es inestable i intrasferible; ja que es es dona en una relació irracional pot estar lligada als sentiments del poble; al seu quadre adminsitratiu no hi ha jerarquia, són persones acostades que reolzen en tot al líder carismàtic. ↳ Racional: Estat és obeït pel poble perque la legitimitat està asentada a la llei. Es domini racinal perque en aquest sistema tot dret ha de ser respectat, ja que la persona que si be mana, al mateix temps ha de obeir les lleis establertes. Cuadre adminsitratiu d ela burocràcia, es maneja en a base a un reglament jerarquic. Divisió entre funcionaris i mitjans de producció els quals no pertanyen als primers, sino que reben un salari públic. Es fan un quadre legal pactat perque se li otorga el dret per a creac la llai i un quadre abstracte perque existeix una despersonalització del procés, pero un interés de que es complixca.
3. LA DOCTRINA DE LA SOBIRANIA I LES SEUES CARACTERÍSTIQUES: BODÍ ( Doctrines teocràtiques) Pensador francés del segle XVII
- Jean Bodí,^ Els sis llibres de la República (1575) En aquesta obra, Bodí, estudia la nova organització del poder que emergeix amb l’Estat absolut. L’ essència del poder sobirà està en la potestad absoluta de crear i derogar les lleis sense estar sotmés a cap instància. La sobirania és un poder absolut i perpetu. Intenció , no de justificar el poder despòtic del monarca sino la concentració del poder en una sola instància. Problema : no troba la forma de limitar el poder del monarca donat que aquest és qui crea les lleis, encara que han de establir-se conforme al dret diví. El sobirà no està sotmés a la llei humana, pero si al dret diví , natural i de gents. Per tant, la monarquia absoluta és la forma de govern capaç d’assegurar la pau civil front amenaces interior i exteriors.
- Poder de l’Estat com a poder sobirà. Hi ha poders subordinats (dependents, secundàris, delegables, limitats) a un poder superior ( independent, indelegable, originari, absolut ) que te la potestat suprema → “ super omnia ” sobre tots → sobirania → poder permanent i absolut de la República.
Malgrat ser la font única de la legalitat, el monarca es troba sotmès a les lleis divines i també al Dret Natural. Aquest Dret Natural protegeix a institucions com la família i la propietat privada. La subjecció del monarca al Dret Natural és la que distingeix la monarquia absoluta de la despòtica. Al estar sotmés al dret diví, el rei té un poder limitat i governa amb l’aristocracia. Encara que hi haja poders intermedis (aristocràcia) aquests estarán subordinats al poder del rei.
- Sobirania Rei com a sobirà i aristocrates com a govern. El poble no pot ser sobirà perque és una masa anàrquica. Aristocrates i rei han de governar junts perque Dèu ha volgut que els aristocrates tinguen la propietat. Si el rei anara en contra ningú el jutjaria, seria jutjat davant de Dèu. Poder del rei és diví.
- Bossuet i Filmer (s.XVI-XVII)
Robert Filmer Sobirania indivisible , pertany al rei, basant-se en una doctrina patriarcal i religiosa del poder. Dèu crea a l’home i li va donar poder sobre totes les coses de la Terra. Conseqüències: ↳ Poder és sagrat , perque va ser rebut de Dèu i no creat per l’home. ↳ Poder és absolut , perque no està sotmés a cap limitació humana. Segons filmer, Dèu va concedir el poder a Adán, al patriarca, perque governara sobre Eva i els seus fills, i sobre els fills dels seus fills. Per tant la famila és el germen de la societat civil i el patriarca el rei. El bon pare, el patriarca s’equivoca, pero igual que la família, els fills no poden elegir al pare.
Bossuet Parteix de la creencia agustiniana de que la historia és el resultat d’un pla providencial que pot ser descobert per l’inteligència humana el coneixement del qual és molt important per als governants. Principis de la política estàn continguts a les Sagrades Escriptures i que l’ origen del poder es diví. Al principi dels temps, Dèu va otorgar el poder al patriarca. Eixe poder va anar transmetent-se hereditariament. I de la unió voluntaria de grups patriarcals va sorgir la monarquía , la forma de govern més antiga i natural. Característiques de l’autoritat reial : ↳ Sagrada , rei es lloctinent de Dèu al seu regne. ↳ Paternal , inspirada en la bondat ↳ Absoluta , monarca no ha de donar explicacions a ningú. ↳ Racional , monarca ha d’actuar conforme a la raò. Deures del monarca : ↳ Administrar justícia ↳ Auxiliar a l’esglèsia catòlica ja que necessita recolzar-se en ella.
