Vista previa parcial del texto
¡Descarga CUADRO CONSTITUCIONES y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
LES CONSTITUCIONS ESPANYOLES | | | | | | . Ñ Context historic Principis polítics Cap Westat 1 | Poder legislatin Poder judicial | Relació Església- Estat . IN 1812 Guerra del Francés | - Liberal progresista. - Rei (té dret a vetar una | Una sola cambra. - Administració | - Confessionalital (1808-1814) - Sobirania nacional. lei durant dos anys) » Sufragi universal masculí i indirecte de justicia católica. « Divisió de poders. * (són elegibles els qui posseeixen competencia determinada renda procedent dels seus — | exclusiva dels béns) tribunals 1837 - Regencia Ma - Liberal progressista, » Rei (té dret de vet + Dues cambres: Congrés escollit per - Administració | - Confessionalital Cristina, - Sobirania nacional absolut) sufragi masculí directe i censatari (són — | de justicia católica i - la Guerra carlina | (acceptant el paper - Designa els senadors, | electors els qui paguen uns determinats — | competéncia manteniment (1333-1840) moderador del rei) - Iniciativa legislativa, — | impostos directes i elegibles els qui exclusiva dels | económic del culte - Desamortització | - Separació de poders posseeixen una determinada renda). tribunals católic de Mendizábal. incompleta, Voten el 4,3% de la pobl. Llibertat de culte Senat escollit pel rei entre els grans propietaris triats pels electors, 1845 - Regnat Isabel II | - Liberalisme moderat. - Rei (mateixes - Dues Cambres: Congrés escollit per - Se suprimeix | - Confessionalital (Década Moderada | - Sobirania compartida. — | prerrogatives que la del sufragi masculí més restringit i censatari | l'expressió católica ¡ 1844-1834) - Separació de poders 1837) que l'anterior en augmentar el mínim “poder judicial” | manteniment incompleta. d'impostos exigibles (només vota el 08 | ¡es limita econiómic del culte de la pobl.) i Senat vitalici designat pel | autonomia católic Tei entre Paristocrácia. dels tribunals, — | - Restricció d'altres | do cultes a Pámbit ; privat. I 4 — 1856 Bienni - Liberalisme - Rei (pot exercir el dret |- Semblant a la del 1837, encara que - Administració | - Aconfessionalitar | «Nonnata» | Progressista progressista, de vet 1 cop per hauria augmentat el nombre d'electors, | de justicia ambigua, L'estat (1854-1856) - Sobiranta nacional. legislatura) en rebaixar-se la quota censatária. competéncia manté No va arribar a ser | - Separació de poders. - Limitació del seu + Els senadors seran escollits igual que — | exclusiva dels económicament el promulgada: fi del poder polític. els diputats, encara que les condicions tribunals culte católic Bienni. d'elegibilitat són més restrictives. 1869 Sexenni - Liberalisme democrátic. | -Rei (no té iniciativa - Dues cambres: Congrés escollit per - Administració | - Separació Democrátic + Sobirania nacional. legislativa) sufragi universal masculi i directe ¡ de justícia Església- Esta! (1868-1874) - Separació de poders Senat per sufragi masculí universal competéncia incompleta. L'Estat - Constitució completa. indirecte (per ser elegible s'ha de tenir — | exclusiva dels — | manté el cule els | democrática. Preveia descentralització prestigi públic, titulacions superiors o un | tribunals. clergues de la administrativa cert nivell de riquesa) confessió católica, perú reconeix Ja libestat religiosa 1873, la República - Liberalisme democrátic. | - President (nomena el | Dues cambres: Congrés elegit per sufragi | - Poder judicial | Estat aconfessional Projecte de | (febrer 1873- - Sobirania nacional. govern peró ell no universal entre tots els espanyols, i cada independent de | (es nega la Constitució | gener 1874) - Separació de poders. governa) estat federal tenia dret a tenir quatre Vexecutin. subvenció pública a Federal de - Divisió territorial del senadors al Senat qualsevol confessió ha la país acord amb el religiosa) República federalisme (també Cuba , Espanyola i Pto. Rico) 1876 - Restauració: - Liberalisme - Rei (pot convocar i Dues cambres: Congrés escollit per - Poder judicial | Confessionalitat Alfons XI conservador. dissoldre les Corts a sufragi masculí censatari (només vota el independent de | católica (es - Artifex - Sobirania compartida. — | voluntat) 2,1 de la pobl.) i Senat vitalici escollit la | l'executin. permeten altres Restauració: - Ambigltitat conscient + Dret de vet durant una | meitat pel monarca d'entre V'aristocrácia cultes en privat) Cánovas del del text constitucional. legislatura, i da resta pels principals contribuents, Castillo. - Nomena i revoca els h ministres, 1931 Tía República - Liberalisme democrátic. | - President escollit pels | - Una sola carabra, Congrés, escollit per | - Poder judicial | - Estar (1931-1939) - Sobirania popular, diputats i sufragi universal i directe (igualtat independent de |aconfessional o - Reconeixement deles |compromissaris (el política entre homes i dones) Vexecutin, laic sutonomies regionals. president pot ésser - El Congrés té iniciativa legislativa i el - Prohibició de destitult pel Congrés) control del govern, Pensenyament - Mandat presidencial: 7 religiós anys. trol a] | -El E oa el da * Cap de govern, el oler, préviament ha de gaudir Edna de la j rl » a del Companyia de . Jesús. 1978 Transició - Liberalisme democrátic. | - Rei . -Dues cambres. Congrés i Senat - Poder judicial | -Estat aconfessiona) | espanyola - Sobirania popular. - El rei nomena el escollides per sufragi universal iguali — | independeni de (Cooperació posterior a l'época | - Estat de les Autonomies. president del govern directe, Pexecutin económica amb franquista - Arbigtitat conscient — | previa proposta del - Capacitat d'interpelació, moció de PEsglésia Católica) Ñ del text constitucional. Congrés. . Censura i qúestió de confianga. 
