TEMA 1: ELS DRETS FONAMENTALS
1. Evolució històrica, fonament i concepte dels drets fonamentals. La distinció entre Drets
humans i drets fonamentals
2. Problemàtica i característiques generals dels drets fonamentals en la Constitució Espanyola.
Els deures constitucionals.
3. La dimensió subjectiva i objectiva dels drets fonamentals com relacions jurídiques.
4. La classificació dels drets fonamentals. L'objecte dels drets fonamentals: drets de defensa i
drets de prestació.
EVOLUCIÓ HISTÒRICA, FONAMENTS I CONCEPTE DE DRETS
FONAMENTALS; DISTINCIÓ ENTRE DRETS HUMANS I DRETS
FONAMENTALS
Evolució històrica
La evolució històrica dels drets fonamentals gira al voltant de tres grans etapes: la fonamentació
historicista, el Iusracionalista o Iusnaturalisme i el Positivisme.
Estudiarem dos fonaments històrics i un actual:
■Fonamentació historicista
En aquest fonament destaquen autors com Montesquieu, Hume i Burke. Són autors que comencen
a entendre el canvi de la revolució liberal però intenten mantenir molts elements del passat.
Busquen acords entre el rei (antic poder) i els representants, que són els qui accediran al poder
amb la Revolució liberal. Això fa que aquests primers drets tinguin característiques molt especials:
•No són drets universals, sinó pactes entre dues parts.
•No eren generals. Són pactes que habitualment es feien només amb un grup de la societat
concret, és a dir, un estament
Pel que fa al contingut d’aquestes lleis i pactes cal destacar:
•Significaven un límit per al rei. Per exemple, els representants demanaven que aquests
drets servissin com a protecció de les persones.
•Habeas corpus
Com a garanties del compliment dels pactes i les lleis en qüestió, cal fer referencia a:
•“Iudex Medius”: institució que vetllava pel compliment dels pactes. No és una figura jurídica.
•Dret de resistència.
Eren mecanisme per garantir els pactes entre el rei i els seus representants molt precaris doncs no
sempre funcionaven com a tal.
■Fonament Iusnaturalista/Iusracionalista
Amb la raó van descobrir que hi havia un dret natural per sobre de les revolucions que feien els
estats, i aquest dret conté la llibertat de tots els humans. Dit d’una altra manera, els drets humans
són inherents a la persona. Així doncs, el Iusnaturalisme és una doctrina que defensa l'existència
de drets universals, anteriors, superiors i independents al dret positiu.
Els liberals van argumentar l’existència d’aquest drets a partir del pacte social. Afirmen que en un
primer moment, l’home es troba en l’Estat de la natura que es regeix per uns drets naturals i
universals però que l’exercici d’aquests drets no és segur i és necessari un pacte social i unes
limitacions per assegurar la protecció dels drets naturals en qüestió.
D’aquesta manera, la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà de 1789 no crea drets sinó que
els declara doncs aquests ja existeixen amb anterioritat. Per garantir les declaracions de drets
existeix la llei. Són tant importants aquests drets que s’aproven en textos aparts de les
constitucions.
Per tant, els iusnaturalistes creuen en l’existència d’un drets naturals que tenen tots els humans,
que són preexistents i que no es poden eliminar, únicament limitar.
DERECHO CONSTITUCIONAL II
Henar Rodríguez Losada
