¡Descarga Tema 5 - Consti I y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
TEMA
L’ ORGANITZACIÓ DE L’ ESTAT
L’ Estat es vist de diferents concepcions :
• Àmplia : Grup social, jurídicament organitzat, format per una comunitat humana
i estable, assentada en un territori i dotada d’ un poder sobirà.
• Restringit : estat – aparell : conjunt d’ òrgans que constitueixen l’ aparell de
govern al qual està subjecte el conjunt social. No un sol òrgan. Dividit en diversos òrgans, basat en un principi de separació de poders de diferents òrgans.
Estat autonòmica : contraposar la idea d’ estat central amb Comunitats Autònomes i es parlava d’ Estat com el conjunt d’òrgans estatals, per diferenciar-lo de les Comunitats Autònomes.
Què és un òrgan? L’ Estat actua a través del Dret, que atribueix unes competències a uns òrgans integrats per funcionaris de l’ Estat. L’ Estat actua a través de les unitats d’ acció jurídicament estructurades amb unes atribucions a cada una d’ elles i amb unes relacions entre elles. Cada una d’ aquestes unitats d’ acció és el que anomenem òrgans de l’ Estat.
Hi ha un element subjectiu : un element funcional. Subjectiu format pel titular : persona física a la que l’ ordenament jurídic confereix l’ exercici d’ unes determinades funcions.
Element funcional : compleix funcions, tasques de caràcter públic, la realització de les quals s’ atribueixen a les persones funcionàries. L’ òrgan es crea per a realitzar unes concretes funcions, que són les que inspiren la seva denominació. Aquestes funcions : distingir aspecte material i formal.
Material : el que es confia a l’ òrgan és un grup d’ interessos públics unificats de forma sectorial (agricultura, ramaderia...). òrgan al servei d’ aquests interessos.
Formal : ventall de situacions jurídiques subjectives, principalment potestats, també drets, deures i càrregues. Instruments d’ acció per aconseguir els interessos públics.
Hi ha molts tipus d’ òrgans. També hi ha òrgans que n’ integren d’ altres. Tenen competències a complir, etc.
Òrgans constitucionals : Unitats d’ acció, organització i amb relacions entre elles : òrgan. Els òrgans constitucionals són òrgans molt singulars perquè estan entre el dret i la política. (Corona, Govern, Congrés, Senat)
Definició : 3 aspectes :
• Formal
• Material
• Relacional
Formal : és un òrgan regulat per la CE, no només previst en ella, també regulat. Aquesta regulació té diverses intensitats. 4 aspectes definidors de qualsevol òrgan :
• Composició
• Funcions
• Procediments
• Relacions amb altres òrgans
D’ altres òrgans, la CE només en regula alguns aspectes. La CE regula amb diferents intensitats tota una sèrie d’ òrgans.
Material : per a definir òrgan constitucional : criteri formal no és suficient. Òrgans
constitucionals ho serien els que compleixen les funcions més rellevants de l’ Estat. Funcions constitucionals. Històricament, les funcions de l’ Estat eren :
• Legislar
• Executar
• Judicial
Avui dia, no només té aquestes funcions, com tampoc s’ han d’ atribuir a un sol òrgan. Funció d’ executar : en aquesta funció, moltes capacitats. Funció de dirigir l’ Estat, no només govern, també la comparteix amb el Parlament. Funció de control : molt important. No només correspon als jutges, també al TC. Funció representativa : duta a terme pel cap de l’ Estat. Interrelacionar òrgans.
per la voluntat del constituent. Té una funció de dependència respecte a les Corts Generals. N’ és un òrgan auxiliar d’ aquestes. Art. 136.
Consell d’ Estat : No és un òrgan constitucional. Regulat per l’ art. 107 de la CE. Òrgan consultiu del govern. Aquests òrgans són centrals de l’ Estat. Òrgans autonòmics? Si, estan regulats a la CE. Art. 152 de la CE.
• President Comunitat Autònoma
• Consell de Govern
• Assemblea Legislativa
Aquests òrgans de les Comunitats Autònomes, no estan sotmesos a cap relació de jerarquia respecte a altres òrgans de l’ Estat, per exemple. Com s’ ha dit abans, cada òrgan té la seva competència. Tot allò previst a la Constitució, és un límit infranquejable pel legislador, ja que és la voluntat del constituent. Marc en que es mouen aquests òrgans.
La forma de govern : La monarquia parlamentària
Estat Social i Democràtic de Dret (a l’ Estat espanyol). Dins la forma d’ estat, hi ha la forma de govern. Dins de la opció democràtica, hi ha 4 formes de govern :
• Parlamentària
• Presidencial
• Semi – presidencial (França, Portugal...)
• Règim d’ assemblea o convencional (No es dóna enlloc)
Els dos primers són els més importants
Forma de govern : determinada per les relacions entre els diferents òrgans superiors de l’ aparell estatal. Bàsicament, relacions entre Parlament i Govern. Es basen en el principi de divisió de poders (les dues primeres) El sistema presidencial es basa en una interpretació d’ aquesta divisió : separació rígida de poders. Cada un d’ aquests òrgans, realitza la tasca que li encomana la Constitució sense necessitar la col.laboració dels altres poders.
El sistema parlamentari es basa en una divisió de poders, però en una concreció que és la flexibilització de poders, que comporta a dependre els uns dels altres per a poder complir les seves respectives funcions. El sistema presidencial és el que predomini al sistema nord – americà. A EEUU, per exemple. És també el predominant a Europa. Exemple paradigmàtic : Alemanya. Característiques del sistema presidencial : Sempre és una república.
- El poder executiu recau personalment en la figura del President de la República, i el legislatiu, al Parlament. No hi ha formalment Consell de Ministres, que tingui funcions constitucionalment establertes. Aquest president és al mateix temps cap de govern i cap de l’ estat.
- Hi ha eleccions separades per a elegir el President i per a elegir el Parlament. Tenen lloc en una periodicitat fixada i inalterable. No ho decideix el President. Cada 4 anys, eleccions. Hi ha una legitimitat dual perquè hi ha el mateix grau de vinculació amb el poble tant del President com del Parlament.
- El President no necessita la confiança del Parlament en sentit que el President no elegeix el Parlament, també en sentit que el Parlament no pot obligar a dimitir al President per motius polítics. No existeixen mecanismes formals d’ exigència de responsabilitat política. No hi ha moció de censura. El President, tampoc pot dissoldre anticipadament el Parlament. Elements clau :
• Legitimitat directa del president.
• Independència enfront del Parlament.
Aquest sistema no es basa en la confiança entre President i Parlament. El legislatiu, recau en el Parlament.
El sistema parlamentari :
- En el sistema parlamentari, el poder executiu recau en el conjunt del govern, no només en el govern. El sistema parlamentari pot ser :
• República
• Monarquia
Evolució d’ aquests dos sistemes : Ambdós han anat canviant. El Presidencial : nous controls importants en el Parlament de tot el que és la tasca del President. El President, per a elegir càrrecs de govern necessita passar per unes audiències que examinen aquest tipus de decisions, examinen a les persones, en qualsevol sentit, abans d’ ésser anomenat càrrec públic. No només en els càrrecs. Per exemple, el Parlament és qui ha d’ aprovar els pressupostos per a governar, i sense pressupost, un govern no pot tirar endavant la seva política. Si hi ha una majoria que rebutja els pressupostos del govern, aleshores s’ ha de negociar. Límits a l’ actuació del president. El President, també pot vetar les lleis que aproven el Parlament, i això és impensable en un sistema parlamentari. Són armes que té el President per a forçar aquesta negociació.
Sistema Parlamentari : ha evolucionat cap a un cert presidencialisme. Hi ha també una certa personificació de la política, és a dir, la imatge d’ una persona, un líder. Aquesta és una de les característiques del sistema presidencial on es vota a una persona, però en el parlamentari s’ha de triar un Parlament. El sistema parlamentari s’ ha personalitzat degut a la preeminència del President del Govern dins del seu govern. El President és qui decideix qui és escollit ministre i fins quan ho és.
Sistema semi-presidencial o mixt : Com el francès. Hi ha un President de la República elegit directament pels ciutadans, que té poders propis en algunes matèries. A part d’ aquest President, hi ha un govern, dirigit per un primer ministre, diferent del President de la República, i aquest govern, necessita una doble confiança. D’ una banda del President, i per altra banda, del Parlament. Les relacions entre el President i el Parlament són de confiança. Portugal, Àustria, Irlanda, Finlàndia i Rússia també tenen aquest sistema. Aquests sistemes permeten tenir un líder fort i també una relació forta. Aquest sistema també comporta però, una sèrie de problemes. A França, l’ elecció del President es fa cada 7 anys. Últims països declarats independents, han optat per aquest sistema.
Règim d’ assemblea :
- Avui dia ja no existeix enlloc. No hi ha cap d’ Estat, entès aquest com un òrgan col.legiat.
- El govern està absolutament supeditat al Parlament. El Govern no tindria autonomia plena a l’ hora de decidir.
Forma parlamentària de Govern : L’ espanyol : sistema parlamentari que té un Rei com a cap d’ Estat, de forma vitalícia, hereditària i no subjecte a responsabilitat. Un cap d’ Estat que no pren decisions polítiques, i per tant, no responsable en aquest àmbit. Simplement, solemnitza actes. Constitució : art. 1.3. No utilitza la forma de govern, parla de forma política de l’ Estat espanyol. Al parlar de forma política, perseguia el fet que el Rei pogués tenir algun poder més. Forma de govern és la monarquia parlamentària.
