¡Descarga Tema 13 - Consti I y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
TEMA 13
LA CONSTITUCIÓ COM A NORMA JURÍDICA
1. La Constitució com a norma suprema
Significa que és la norma jeràrquicament superior en tot l’ordenament jurídic. És la norma fonamental fonamentadora de l’ordenament jurídic. Supremacia formal de la Constitució. No es pot desvincular del seu contingut polític. És el conjunt de regles que fonamenten l’ordre estatal. TC : La Constitució és la norma qualitativament diferent de les altres normes, no només perquè és jeràrquicament superior i perquè atorga validesa, sinó també perquè la seva missió és garantir la vida en llibertat i l’expressió del pluralisme dels ciutadans. Constitució : norma fonamental que conté un marc fonamental bàsic de principis i valors, que serveixen de fonament a tot l’ordenament jurídic – polític. La Constitució no és una norma neutra. No només estableix òrgans i procediments per a prendre decisions, sinó que també fixa límits materials a l’actuació dels poders públics. Supremacia doncs, formal i material. La validesa de les normes i l’actuació dels poders públics depèn de la seva compatibilitat amb el contingut de la Constitució. El seu caràcter suprem es troba jurídicament fonamentat a l’article 9.1 de la CE. Es pot deduir de dos mecanismes que asseguren la supremacia normativa de la CE :
• El Tribunal Constitucional
• La rigidesa constitucional
La Constitució és la norma que obra la cadena de validesa. És la norma de la qual deriva la validesa de les altres normes de l’ordenament jurídic espanyol.
La Constitució ordena la producció normativa i l’aplicació administrativa i judicial del Dret. Regula també qui pot dictar normes, de quina manera, amb quins límits i el contingut. Això no vol dir que la Constitució només tingui aquesta funció (ordenació de la producció normativa) i, tampoc vol dir que contingui tot el model de producció de les altres normes. Simplement pren grans decisions en relació a això.
2. Caràcter normatiu i eficàcia jurídica de la CE
Tres concrecions d’aquest caràcter normatiu :
1- La vinculació dels poders públics i dels ciutadans : Art. 9.1 CE. Aquesta vinculació no és igual per a tots. Els ciutadans estan obligats a no vulnerar la CE. La vinculació respecte als poders públics és més forta. Els poders públics han de garantir el compliment de la CE. L’incompliment és sancionat per aquesta. Per a garantir la normativitat de la CE hi ha procediments en mans de diversos òrgans jurisdiccionals. Per exemple, si és el legislador qui incompleix la CE i s’ha manifestat en una llei, el TC ha de contemplar aquest incompliment. Si la vulneració ve del poder executiu : jurisdicció contenciosa – administrativa. Si ve del poder judicial : recursos dins del poder judicial i, en última instància, el TC mitjançant recurs d’emparament.
2- Disposició derogatòria que conté : aquesta normativitat també es manifesta en disposicions derogatòries. La CE deroga altres normes. Conté tres disposicions derogatòries : expresses i tàcita. La CE conté una clàusula de derogació expressa i determinada en la derogació primera i segona de la CE. La tercera és tàcita i de caràcter genèric.
Llei preconstitucional--------------------------CE--------------------Llei postconstitucional Jutges i tribunala TC declara la Inapliquen inconstitucionalitat
Reglament preconstitucional-----------------CE------------------Regl. Postconstitucional Jutges i tribunals inapliquen Jutges i Tribunals inapliquen
La vigència està controlada pels jutges ordinaris. En el cas de la constitucionalitat de les lleis, mirar quadre superior.
3- Interpretació conforme a la CE : si la rigidesa garanteix la supremacia formal de la CE, la interpretació de tot l’ordenament jurídic conforme a la CE afavoreix la supremacia material d’aquesta, juntament amb el control de constitucionalitat de les lleis. Art. 5 LOPJ : els jutges han d’interpretar les normes d’acord amb la CE.
La Constitució deixa tancat tot el que serien les regles del joc (separació de poders, drets i llibertats, participació, procediments per a decidir) i, a partir d’aquí, hi ha una certa graduació fins a arribar als drets socials (art.53.3 CE). Aquestes normes més flexibles permeten adaptar als nous temps les diferents opcions polítiques sense haver de modificar la Constitució. Si els canvis que demanen els ciutadans no caben ni forçant parts flexibles de la Constitució aleshores, és necessari modificar el text constitucional. La Constitució preveu el seu mecanisme de reforma.
3. La reforma de la Constitució
La CE disposa de procediments per a reformar-la que estan contemplats en el seu títol X. Aquests dos procediments són diferents del procediment legislatiu ordinari. La CE és una constitució rígida. La CE no conté cap clàusula d’intangibilitat. Aquestes clàusules estableixen matèries que no poden modificar-se mai. Per tant i, teòricament, es pot modificar tot. L’únic que preveu la CE és un límit temporal (art. 169 CE). Prohibeix que s’iniciï la reforma en temps de guerra i vigència d’estats excepcionals. La CE pot ser modificada tota sempre que es segueixin els procediments que ella mateixa preveu. Procediments : art. 166 a 169 CE. Estan en alguns aspectes desenvolupats en reglaments parlamentaris. En alguns aspectes tenir en compte la LO 2/1980 (llei sobre el referèndum). La CE preveu dos procediments de reforma :
• Ordinari (art.167)
• Especial o agreujat (art.168)
Caldrà seguir un procediment o un altre segons la matèria que es vulgui reformar. Hi ha 4 blocs de matèries que cal seguir el procediment especial : a) Tota la CE vol ser reformada Si la reforma és parcial però afecta a : b) al títol preliminar (art.1-9 CE) c) secció primera del capítol segon del títol primer (art.15 – 29). d) títol segon (corona)
El que no sigui la modificació d’aquestes matèries : procediment ordinari.
Iniciativa :
• El govern de l’estat
• Congrés de diputats : Només la poden exercir dos grups de parlamentaris o 1/
part dels diputats.
• Senat: mínim de 50 senadors que no formin part del mateix grup parlamentari.
• Parlaments autonòmics (assemblees legislatives).
S’exclou de la iniciativa als ciutadans. En fase d’iniciativa : les cambres tenen un protagonisme important ja que la decisió política de començar o no una reforma, sempre està en mans de les Corts Generals.
Procediment ordinari (art. 167 CE)
Exigeix : El projecte de reforma ha de ser aprovat per una majoria de 3/5 parts de cada cambra. De no haver-hi acord entre les dues cambres es pot constituir una comissió mixta paritària de diputats i senadors. Aquesta comissió s’ha de reunir i presentar un text acordat que haurà de ser aprovat pel Congrés i Senat per la mateixa majoria. La CE preveu que si no s’aconsegueixen aquestes 3/5 parts però s’hagués obtingut el vot favorable amb majoria absoluta al Senat, es pot aprovar sempre que el Congrés ho aprovi per majoria de 2/3 parts. Si s’aprova aquesta reforma a les Corts Generals no cal referèndum dels ciutadans a no ser que ho demani una desena part dels membres de qualsevol de les dues cambres. Això s’ha de demanar dins el termini de 15 dies de l’aprovació parlamentària. Aquí, el referèndum és facultatiu, no preceptiu.
Procediment especial (art.168 CE)
És més difícil procedimentalment que l’anterior. En aquí, el referèndum és preceptiu. Aquest procediment té 5 fases :
