¡Descarga Tema 15 - Consti I y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
TEMA 15
LA LLEI
Concepte i característiques :
La llei és obra d’un poder constituït per a aquesta finalitat. Aquest poder és aquell que expressa la voluntat general que condensa la representació popular : la institució parlamentària. A l’Estat espanyol no és només obra de les Corts Generals. A partir de 1978, la llei ve marcada per tres característiques :
- És un acte o bé de les Corts Generals o bé de les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes (fan lleis en el marc de les seves competències).
- La llei s’adopta mitjançant una forma determinada, que deriva d’un procediment legislatiu regulat en part a la CE i, en part, en els Reglaments Parlamentaris, que conclou amb l’aprovació de l’òrgan parlamentari. La llei sempre ha de ser aprovada pel Parlament.
- La llei és un acte que es dicta sobre qualsevol matèria que no hagi estat reservada per la CE a una altra font del dret.
La CE adopta un concepte formal de llei. Aquest concepte és el que fa referència a la CE quan reserva una matèria a regulació legal.
Llei : acte de manifestació de la voluntat popular.
• CE : poble.
• Llei : Parlament
• Reglament : Govern
Aquest és l’ordre de prioritat de legitimació.
Hi ha algunes matèries que han de ser regulades per llei : reserva de llei : aquesta estableix un límit negatiu a l’actuació del govern. Al mateix temps però, també pot ser un límit positiu pel legislador perquè quan hi ha reserva de llei significa que en aquelles matèries no hi pot haver una delegació legislativa.
La CE no només reserva a llei determinades matèries, sinó que en determinats casos reserva a determinats tipus de llei. Per exemple, la reserva de llei orgànica (art. 81. CE).
Posició de la llei : Font primària de la democràcia. És una norma regulada a la CE i, per tant, subordinada a ella, però superior a qualsevol altra norma dictada per qualsevol altre òrgan.
El que és característic de la llei, i que per això té aquest rang jeràrquic just després de la CE, és el debat : : debat com a requisit essencial per a dictar una llei. Debat obligatori i públic. Es tracta d’una garantia de l’expressió del pluralisme polític.
La llei no és només la voluntat de la majoria, hi ha d’haver un debat obligatori i públic. És en aquí on hi intervé doncs, també, la majoria. La llei, pel fet de ser obra de les Corts, és una norma per sota la CE i, té força activa i passiva enfront altres normes.
Els reglaments estan subordinats a la llei i, els jutges poden inaplicar-los si contradiuen la CE. Els integrants del Poder Judicial no poden deixar d’aplicar una llei, poden plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat.
Les lleis tenen rang, força i valor de llei. El rang de llei fa referència a la posició de les normes dins l’ordenament jurídic. La força de llei es refereix a la relació de la llei a altres normes de l’ordenament jurídic. El valor de llei fa referència al tractament d l’acte normatiu per part de l’ordenament jurídic. És a dir, a qui correspon el control d’aquestes normes. El TC és qui exerceix el control dels actes que tenen valor de llei.
De rang de llei només n’hi ha un, subordinat al rang constitucional i, superior al reglamentari. La CE preveu aquest tipus de rang a diferents tipus de normes. Una d’aquestes és la llei, però també tenen rang de llei el decret legislatiu i el decret – llei. La llei és, per tant, vinculant respecte a l’actuació del govern, també a l’administració i al poder judicial.
Les autonomies, si tenen competència, també poden legislar en matèria de drets fonamentals.
- Les que aprovin els Estatuts d’Autonomia : Els estatuts d’autonomia són, formalment, lleis orgàniques, però especials. Són especials tan pel seu procediment d’elaboració com pel procediment de reforma. En els dos procediments previstos per a accedir a l’Estatut hi ha un element important de pacte. En el procediment d’elaboració intervenen representants que pacten amb les Corts Generals. També pacte en el procediment de reforma. Per a poder reforma l’Estatut de Catalunya fan falta dues voluntats :
• Parlament de Catalunya : majoria de 2/3 parts.
• Corts Generals : majoria absoluta.
Sense les dues voluntats, no hi ha reforma.
- Les que aprovin el règim electoral general : Les normes essencials de tots els processos electorals és el que es reserva a LO. És a dir, en tot tipus d’eleccions. Tot el que no sigui nucli essencial es pot desenvolupar per llei ordinària estatal o autonòmica. Totes les autonomies excepte una (Catalunya) tenen la seva pròpia regulació electoral.
- Totes les altres previstes com a tals a la CE : La CE diu que s’ha de regular per LO :
- Suspensió dels drets fonamentals, tan per persones individuals, relacionades amb bandes armades (art. 55.2) com una suspensió general per Estat d’alarma, excepció i setge (art. 116 CE).
- Tot allò referent al referèndum.
- Els òrgans : - TC
- Poder Judicial
- Defensor del Poble
- Consell d’Estat
- Tribunal de Comptes
- Forces Armades
- Principis bàsics de les Forces i Cossos de Seguretat No és regulable per LO ni el Govern ni les Cambres de les Corts Generals. També s’han d’aprovar per LO les lleis de transferència o delegació. Art. 150.2 CE.
Element formal de la Llei Orgànica :
Aquestes matèries s’han d’aprovar mitjançant una forma especial. La LO és una llei i, en la seva mesura, ha de ser adoptada pel Congrés i el Senat mitjançant el procediment legislatiu previst i amb l’aprovació inicial de les majories pròpies de qualsevol llei. Exigeix, a part de l’aprovació de les dues cambres, que sigui aprovada pel Congrés per majoria absoluta en una votació final sobre el seu text.
Relacions entre Llei Orgànica i Llei ordinària : Degut a la reserva de determinades matèries a llei orgànica, aquestes no poden ser regulades per llei ordinària, ja que seria un motiu d’inconstitucionalitat. En canvi, una llei orgànica si que pot incloure matèries no estrictament orgàniques, sempre i quan hi hagi una connexió temàtica. Això ho ha establert el TC. Això es pot fer però cal que la llei especifiqui quines parts són orgàniques i quines són ordinàries. Si la llei no ho preveu o ho fa incorrectament, hi ha el control del TC.
El procediment legislatiu :
- Ordinari o comú : (Reglament del Congrés de diputats : art. 108 a 129, Reglament del Senat : art. 104 a 128).
- Especialitats del procediment legislatiu : a ) Lleis de Comissió (art. 75.2 CE)
- s’aproven definitivament en el sí d’una comunitat legislativa Permanent, suprimint la fase de coneixement del Ple
- alguns àmbits queden exclosos d’aquest procediment (art. 75. 3 CE)
- és la via ordinària al Congrés de diputats, cal acord exprés al Senat.
b) Procediment de lectura : única en el Ple de la Cambra.
- suprimeix les fases anteriors (debat de totalitat que exclou les esmenes a l’articulat i única votació sobre el contingut del text)
- cal que la naturalesa del projecte o proposició de llei ho aconselli o que la simplicitat de la seva formulació ho permeti (destinat a textos que no presenten dificultats especials o sobre els quals ja hi ha gran consens)
c) Procediment d’urgència
