debats d'educació, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga debats d'educació y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

PAC 3: Debats d’educació

Assignatura: Teoria de l’educació

15/12/ Georgina Monteys Samon Xavier Ferré Trill

qwe

rtyu

Incertesa i creativitat: educar per a la societat del coneixement (Daniel Innerarity) A mesura que han anat passant els anys i el temps, el concepte de saber i d’estar format ha anat evolucionant i canviant contínuament. Des dels conceptes de ser capaç de reproduir els coneixements existents, de ser crític, fins a arribar al que ara se’ns planteja, la necessitat de ser creatiu. Per arribar a aquest concepte han hagut de passar uns quants anys. Tot i així, què significa ser creatiu? D’aquest concepte en parlaré una mica més endavant. Ara ens endinsem en el concepte d’estar format.

Segons Innerarity, el saber que avui dia s’entén com a concepte d’estar format, és aquell que es basa en la creació del coneixement i en la seva revisió crítica. Ha quedat antiquat el saber acumulatiu. El que ara compte és el saber que es genera en processos actius d’aprenentatge en el nostre dia a dia.

En l’actual societat , anomenada del coneixement , aquesta ocupa un lloc estel·lar en la discussió actual entre les ciències socials. Es tracta d’un concepte de saber acumulatiu, basat en l’aplicació del saber ja existent i de l’experiència dels altres, deixa de tenir sentit enfront de la necessitat de poder ser capaços de crear coneixement, com a resultat del mateix aprenentatge. Ha de ser més valorat saber generar expectatives de coneixement que aplicar prescripcions i normes, és a dir expectatives normatives. En aquesta societat per tant, hi ha una generalització del coneixement.

El saber més rellevant se centra en els processos actius d’aprenentatge i no en els resultats o sabers d’unes persones determinades, amb això vull dir que es més important aprendre que no el resultat que se’n deriva. L’important és que tota la societat, la col·lectivitat, sigui intel·ligent, i el gran enemic, la ignorància i la individualitat. En aquesta situació, doncs, el dilema que es planteja és decidir quantes ignoràncies ens podem permetre com a societat.

Segons Innerarity aquesta ignorància es deu a tres propietats que caracteritzen a la societat contemporània i són les següents:

Des del punt de vista de Daniel Innerarity, no hi ha informació sense interpretació, les dades estan però falta interpretació, i és ben cert, ja que ens poden donar una informació i a l’hora no entendre-la degut a que necessitem més informació d’aquest contingut. A més a més i personalment em sembla bastant trist, ja que sembla que anem endarrere en lloc d’endavant, els nostres avantpassats coneixien menys que nosaltres, però tenien accés a tot el que necessitaven saber. Contaven amb una experiència directe amb el món.

Des del meu punt de vista i segurament hi hauran moltes persones que no estaran d’acord, la societat d’avui en dia dona passes molt grans i crec que això és un error. Les passes s’haurien de donar a poc a poc, en ferm, contrastant, i d’aquesta manera segurament coneixeríem més del que sabem actualment.

Daniel Innerarity, considera que el coneixement és un instrument per conviure. La seva funció més important és convertir-se en el dispositiu més poderós a l’hora de configurar un espai democràtic de vida comú entre els essers humans.

Actualment, en la societat del coneixement, està format és ser creatiu. I què vol dir ser creatiu? Segons Daniel Innerarity ser creatiu vol dir moltes coses.

L’ aprenentatge creatiu amplia el repertori de possibilitat; és un aprenentatge reflexiu. No busca solucions sinó que intenta identificar els problemes. Aquest aprenentatge es produeix en un entorn inestable però a diferència en un entorn constant. A més a més ser creatiu inclou reduir la complexitat i saber qüestionar l’excés d’informació. És un aprenentatge que no s’acumula sinó que canvia.

Des del meu punt de vista i a favor de moltes coses que diu el professor Daniel Innerarity, estic a favor de l’aprenentatge creatiu i crec que aquest concepte serà essencial en el futur, degut a que aquest ens ajuda en diferents aspectes, com poden ser, entre d’altres, habilitat per planificar, intentar veure les coses de diferents maneres, identificar problemes i buscar possibles solucions...

No obstant, hi ha una gran varietat d’altres aprenentatges educatius, com ara l’aprenentatge emocional, artístic , tecnològic, entre d’altres, els quals també crec que són importants, sempre i quan en fem un ús adequat.

Segons François Dubet, sociòleg francès, en una tesi que presenta, explica quin és el problema que ell veu a l’escola francesa. Parla de declivi escolar i

planteja el fet de com pot ser que en una època en que tothom té accés a les escoles, aquestes no funcionin quan en realitat semblen tan potents. Ell mateix compara l’església amb una fàbrica de fer cristians, igualment les escoles són fabricants de nens i nenes iguals, trets d’un mateix patró. Una escola que defensa ser unitària , no pot funcionar quan justament convivim amb una població multicultural. Acaba dient que el que vol la societat és una escola que ho faci tot, transmetre cultura, eliminar desigualtats i alhora que faci bons ciutadans, quan potser el que caldria seria altres agents educadors fora de l’escola que ajudessin a canviar tot aquest sistema. Per tant, penso que segons Dubet, la societat no pot anar ben encaminada cap a un sistema igual, la homogeneïtat no pot fer avançar la societat, no pot crear persones iguals, sobretot de pensament, s’ha d’avançar cap a la heterogeneïtat. Crec que Dubet pensa que es creen figures especialistes abocades només a una disciplina i desinteressades a sabers aliens, creu que vivim en una societat poc crítica, sense ànim de mobilitzar-se ni ser constructiva.

D’altra banda també cal fer esment d’un altre sociòleg francès, Robert Castel. Parla de la crisi de la cohesió social, pensa que s’ha donat massa importància a l’individu enfront de la col·lectivitat. Individualització del treball malgrat no tenir les oportunitats per viure com un individu lliure. També parla de l’abandonament o fracàs escolar, en aquest cas posa en èmfasi que donar les mateixes oportunitats per aconseguir l’èxit no poden funcionar quan la situació social és precària. En aquest cas, la meva conclusió respecte al pensament d’aquest sociòleg és que hem de tenir en compte que perquè una societat tingui individus ben formats s’ha de valorar cada persona dins el context social que l’envolta. Per tant com diria Innerarity, no cal reaccionar modificant la realitat, perquè la realitat en cada cas és la que és, sinó intentar canviar les expectatives, tot identificant els problemes.

Des del meu punt de vista, un persona formada no és aquella que té més títols universitaris o que té molta formació acadèmica sigui del caire que sigui. Entenc que mai estarem prou formats, doncs la formació també forma part de l’experiència i aquesta s’aprèn al llarg de la vida. També crec que perquè la formació sigui eficient ha de comptar amb el sentit crític, hem de poder fer

·”Debats d’educació”. A: Declivi de la institució escolar i conflictes de principis. Accessible a: http://www.debats.cat/ca/debats/declivi-de-la-institucio-escolar-i- conflictes-de-principis [19 de gener del 2010]

·”Debats d’educació”. A: La crisi de la cohesió social: escola i treball en temps d’incerteses. Accessible a : http://www.debats.cat/ca/debats/la-crisi-de-la- cohesio-social-escola-i-treball-en-temps-dincerteses [15 de juliol del 2009]

·”El país”. A: El valor del Saber. Accessible a: http://cultura.elpais.com/ cultura/2014/09/04/babelia/1409839711_470047.html [ 6 de setembre del 2014]

·”Radicales”. A: La democràcia del conocimiento. Accessible a : http:// cultura.elpais.com/cultura/2014/09/04/babelia/1409839711_470047.html [ de maig del 2012]