



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
setembre 2018 a gener 2019 nota B
Tipo: Ejercicios
1 / 5
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Esteve Olivé Boix 1.a. Quintana (1994) proposa 2 accepcions que defineixen el concepte d’educació social a Espanya, per una banda fa incís en la concepció social de l’educació; i per l’altra, en una educació diferenciada de l’escolar que “promou” el Benestar Social. Destaca les funcions pedagògiques relacionades. En la mateixa línia d’educar en la societat, Caride (1998) posa accent en combatre l’opressió davant les dificultats de la tasca educativa en relació a processos socials. Ressalta la importància de la pedagogia, guiant les pràctiques d’educació social des de la ètica per aconseguir la igualtat d’oportunitats i en conseqüència un procés de transformació i de canvi social. És destacable la qualitat dels programes d’autorealització personal i col·lectiva. Des de l’educació social com a pràctica educativa, Núñez (1999) proposa la promoció cultural com a recurs per l’evolució de la persona. Destaca la importància de la transmissió del patrimoni contribuint a la “cohesió social” i l’intercanvi de bens culturals entre subjectes. Igual que Quintana(1994), Ortega (1999) accentua el component socialitzador en l’educació social, en aquest cas ho inclou tant en el marc teòric com en la praxis educativa. Ressalta el vincle amb la definició de Núñez (1999) en relació amb la cohesió i convivència entre les persones, en aquest cas, “a lo largo de la vida”. Petrus (1998) introdueix el caràcter reflexiu en la seva definició d’educació social, posant l’atenció en la configuració de la mateixa a partir de l’evolució de la realitat del teixit social existent en cada moment. Adjectius com dinàmic, dialèctic i oberts destaquen el caràcter de la pràctica en qüestió. Partint de l’educació social com a pràctica educativa, Sáez (1997) posa accent a la població a qui va dirigida l’acció i és en relació a la primera definició de Caride (1998) amb qui més encaixa en quant al component ètic amb i per la societat. Fa incís en l’ajuda que requereixen els “protagonistes” en aspectes bàsics per millorar la seva vida. La definició d’ASSEDES accentua, a diferència de la resta, el concepte de professió,
Esteve Olivé Boix destacant el seu component pedagògic i com a dret de la ciutadania, responsabilitzant a l’educador d’un conjunt de funcions acollidores. Per una banda fa incís en la promoció de la cultura com a motor per ampliar les perspectives dels subjectes i grups; i per l’altra, dóna importància al component social a través de la incorporació de la persona a les xarxes. b. A partir de la definició d’ASEDES inclosa en els documents professionalitzadors i en relació amb les altres concepcions proposades, hem pogut contemplar els següents punts en comú que encara hi són presents.
Esteve Olivé Boix passador és una persona que decideix fer una travessa, arriscant-se a l’acció, per intentar passar una frontera amb persones que estan a càrrec seu. Els protagonistes de l’acció, de la mà del guia, no saben què significarà creuar la frontera, ni tan sols el guia ho sap. Un cop passen la frontera, s’obre un món nou, on el passador ja ha complert la seva missió i ja no li toca acompanyar al grup. Em semblen ja exemples prou significatius d’intervenció educativa el control que exerceixen les lleis vigent, prenent la persona com a culpable si no és demostrat el contrari. Una persona en un aeroport és “sospitós de terrorisme”, en una autopista “sospitós d’alcolhemia”. Quan una persona/jove no troba feina o no s’adapta al mercat laboral és culpable de ser un aturat i no adaptar-se a les lleis del mercat. En el camp de l’educació social s’utilitza el terme d’intervenció en poblacions “especials” per definir a persones en “risc”, és a dir, “ineducables”, categoritzant-les en grups segons problemàtica i creant circuits on rarament podran sortir d’ells, segons una programació política establerta. I finalment a la universitat, el discurs de les competències, estableix uns patrons que condicionen a l’estudiant, “objecte de la intervenció”, a ser útil pel mercat, per sobre d’aprendre a pensar, a inventar-se i a construir la seva singularitat.
Esteve Olivé Boix cooperació i de construcció conjunta entre acadèmia i professionals, posant en interrogant els discursos empresarials, imposats per la política que posen en perill el sentit de les pràctiques educatives de la professió d’educació social? M’he adonat que no és l’educació social en sí, sinó la pedagogia social, la que ajuda a donar identitat a la professió, impedint la influència del discurs polític. Reformulació a partir de la presentació i fil argumental de l’assignatura. (web UOC) B) És la ruptura entre l’educació i l’aspecte social el que convida al descobriment continu de la professió a través del plantejament de preguntes per analitzar els sentits socials de l’educació en cada moment, com a processos de reproducció, els quals contribueixen a assignar nous destins als subjectes socials i a mantenir un perfil actual, modern i en continua reflexió? M’ha fet reflexionar l’impacte que tenen els sentits socials sobre l’acció educativa i m’ha semblat interesant com a aspecte de reflexió. Considero que plantejar-se preguntes ajuda a reflexionar i una reflexió sobre una pràctica obliga o condueix a un anàlisi per buscar noves formes d’atendre una realitat que atorguin una coherència amb l’acció. A i B sorgeixen de la reformulació a partir de reflexions sorgides de: Debates educativos desde la pedagogia social, Entrevista con Violeta Núñez (Gloria E. Hernández Flores). Bibliografia: Moyano, S. Educació Social. Acció educativa en el camp social. Mòdul 3. Capítol 1. L’Educació Social com a pràctica educativa. P.9 – 21. Documents professionalitzadors: Definició d’Educador social, Codi Deontològic de l’educador i de l’educadora social i Catàleg de funcions i competències de l’educadora i l’educador social. Elaborat per un procés participatiu per l’Associació Estatal d’Educació social ASEDES 2007. Gloria E. Hernández Flores. (2011). Debates educativos desde la pedagogía social. Entrevista con Violeta Núñez. Perfiles educativos, México, USUE-UNAM, vol.33 n.134. Recuperado de: http://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0185- 26982011000400012&lng=en&tlng=en