Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Definicions d'Educació social, Ejercicios de Pedagogía

setembre 2018 a gener 2019 nota B

Tipo: Ejercicios

2018/2019

Subido el 10/03/2019

ESTEVE
ESTEVE 🇪🇸

4.2

(19)

10 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PAC 2 Pedagogia Social
Esteve Olivé Boix
1
1.a. Quintana (1994) proposa 2 accepcions que defineixen el concepte d’educació social a
Espanya, per una banda fa incís en la concepció social de l’educació; i per l’altra, en una
educació diferenciada de l’escolar que “promou” el Benestar Social. Destaca les funcions
pedagògiques relacionades.
En la mateixa línia d’educar en la societat, Caride (1998) posa accent en combatre l’opressió
davant les dificultats de la tasca educativa en relació a processos socials. Ressalta la
importància de la pedagogia, guiant les pràctiques d’educació social des de la ètica per
aconseguir la igualtat d’oportunitats i en conseqüència un procés de transformació i de
canvi social. És destacable la qualitat dels programes d’autorealització personal i col·lectiva.
Des de l’educació social com a pràctica educativa, Núñez (1999) proposa la promoció
cultural com a recurs per l’evolució de la persona. Destaca la importància de la transmissió
del patrimoni contribuint a la “cohesió social” i l’intercanvi de bens culturals entre
subjectes.
Igual que Quintana(1994), Ortega (1999) accentua el component socialitzador en l’educació
social, en aquest cas ho inclou tant en el marc teòric com en la praxis educativa. Ressalta el
vincle amb la definició de Núñez (1999) en relació amb la cohesió i convivència entre les
persones, en aquest cas, “a lo largo de la vida”.
Petrus (1998) introdueix el caràcter reflexiu en la seva definició d’educació social, posant
l’atenció en la configuració de la mateixa a partir de l’evolució de la realitat del teixit social
existent en cada moment. Adjectius com dinàmic, dialèctic i oberts destaquen el caràcter de
la pràctica en qüestió.
Partint de l’educació social com a pràctica educativa, ez (1997) posa accent a la població a
qui va dirigida l’acció i és en relació a la primera definició de Caride (1998) amb qui més
encaixa en quant al component ètic amb i per la societat. Fa incís en l’ajuda que requereixen
els “protagonistes” en aspectes bàsics per millorar la seva vida.
La definició d’ASSEDES accentua, a diferència de la resta, el concepte de professió,
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Definicions d'Educació social y más Ejercicios en PDF de Pedagogía solo en Docsity!

Esteve Olivé Boix 1.a. Quintana (1994) proposa 2 accepcions que defineixen el concepte d’educació social a Espanya, per una banda fa incís en la concepció social de l’educació; i per l’altra, en una educació diferenciada de l’escolar que “promou” el Benestar Social. Destaca les funcions pedagògiques relacionades. En la mateixa línia d’educar en la societat, Caride (1998) posa accent en combatre l’opressió davant les dificultats de la tasca educativa en relació a processos socials. Ressalta la importància de la pedagogia, guiant les pràctiques d’educació social des de la ètica per aconseguir la igualtat d’oportunitats i en conseqüència un procés de transformació i de canvi social. És destacable la qualitat dels programes d’autorealització personal i col·lectiva. Des de l’educació social com a pràctica educativa, Núñez (1999) proposa la promoció cultural com a recurs per l’evolució de la persona. Destaca la importància de la transmissió del patrimoni contribuint a la “cohesió social” i l’intercanvi de bens culturals entre subjectes. Igual que Quintana(1994), Ortega (1999) accentua el component socialitzador en l’educació social, en aquest cas ho inclou tant en el marc teòric com en la praxis educativa. Ressalta el vincle amb la definició de Núñez (1999) en relació amb la cohesió i convivència entre les persones, en aquest cas, “a lo largo de la vida”. Petrus (1998) introdueix el caràcter reflexiu en la seva definició d’educació social, posant l’atenció en la configuració de la mateixa a partir de l’evolució de la realitat del teixit social existent en cada moment. Adjectius com dinàmic, dialèctic i oberts destaquen el caràcter de la pràctica en qüestió. Partint de l’educació social com a pràctica educativa, Sáez (1997) posa accent a la població a qui va dirigida l’acció i és en relació a la primera definició de Caride (1998) amb qui més encaixa en quant al component ètic amb i per la societat. Fa incís en l’ajuda que requereixen els “protagonistes” en aspectes bàsics per millorar la seva vida. La definició d’ASSEDES accentua, a diferència de la resta, el concepte de professió,

Esteve Olivé Boix destacant el seu component pedagògic i com a dret de la ciutadania, responsabilitzant a l’educador d’un conjunt de funcions acollidores. Per una banda fa incís en la promoció de la cultura com a motor per ampliar les perspectives dels subjectes i grups; i per l’altra, dóna importància al component social a través de la incorporació de la persona a les xarxes. b. A partir de la definició d’ASEDES inclosa en els documents professionalitzadors i en relació amb les altres concepcions proposades, hem pogut contemplar els següents punts en comú que encara hi són presents.

  • Les accepcions de Quintana (1994) es relacionen amb els components següents:
    • El socialitzador “adaptación a la vida social”, “participación en la vida comunitaria”.
    • Les pràctiques educatives “Se practica fuera de la escuela, tiene que ver con la promoción del Bienestar Social”.
  • Els aspectes relacionats amb la definició de Caride (1998) són:
    • La responsabilitat de l’Educació Social “la Educación Social tiene la obligación”.
    • La importància de ser un dret fonamental / decisiu de la ciutadania per aconseguir la igualtat d’oportunitats “un factor decisivo para el logro de la igualdad de oportunidades“.
    • La projecció de nous models d’educar en la societat “extender procesos educativos” referenciat en la definició d’ASEDES “La promoció cultural i social (...) que ampliïn les perspectives educatives” i “generadora de contextos educatius”.
  • Amb la definició de Violeta (1999) es comparteix:
  • La pràctica educativa orientada a la promoció cultural amb efectes socials.
  • La promoció com a dret de la ciutadania “tiene que ver con la posición de éstos como sujetos de derechos y deberes”.
  • L’element en comú amb la definició d’Ortega (1999) és el següent:
  • El component socialitzador “desenvolvimiento personal y convivencial de los individuos. Aprender a ser y a vivir juntos en comunidad”. Relacionat amb la

Esteve Olivé Boix passador és una persona que decideix fer una travessa, arriscant-se a l’acció, per intentar passar una frontera amb persones que estan a càrrec seu. Els protagonistes de l’acció, de la mà del guia, no saben què significarà creuar la frontera, ni tan sols el guia ho sap. Un cop passen la frontera, s’obre un món nou, on el passador ja ha complert la seva missió i ja no li toca acompanyar al grup. Em semblen ja exemples prou significatius d’intervenció educativa el control que exerceixen les lleis vigent, prenent la persona com a culpable si no és demostrat el contrari. Una persona en un aeroport és “sospitós de terrorisme”, en una autopista “sospitós d’alcolhemia”. Quan una persona/jove no troba feina o no s’adapta al mercat laboral és culpable de ser un aturat i no adaptar-se a les lleis del mercat. En el camp de l’educació social s’utilitza el terme d’intervenció en poblacions “especials” per definir a persones en “risc”, és a dir, “ineducables”, categoritzant-les en grups segons problemàtica i creant circuits on rarament podran sortir d’ells, segons una programació política establerta. I finalment a la universitat, el discurs de les competències, estableix uns patrons que condicionen a l’estudiant, “objecte de la intervenció”, a ser útil pel mercat, per sobre d’aprendre a pensar, a inventar-se i a construir la seva singularitat.

  1. És potser la seva triple dimensió: titulació, professió i pràctica educativa, el que fa de l’educació social una professionalització reflexiva? A) O és la formació de l’Educació Social construïda a partir de la integració conjunta de diverses disciplines treballant cap una mateixa fi, el fet que genera, per una banda la tensió entre la seguretat de l’àmbit i per altra la inseguretat de la professió? B) O precisament el continu plantejament de noves preguntes i reptes, és el que fa que la professió contínuament s’estigui adaptant a les necessitats del moment i fa que sigui un perfil actual i modern en contínua reflexió? És necessària certa incertesa, que impulsi al debat, perquè realment una iniciativa/professió pugui adaptar-se a les necessitats del moment d’acord amb el seu sentit i la seva missió? Riberas, G., Vilar, J. (2014). La praxis reflexiva: un reto para la educación social. Revista Edetania, 11, p.131. A) És la pedagogia social, entesa com un procés circular de reflexió i acció entre agents en situació d’igualtat, la que orienta l’àmbit de l’educació social mitjançant un treball de

Esteve Olivé Boix cooperació i de construcció conjunta entre acadèmia i professionals, posant en interrogant els discursos empresarials, imposats per la política que posen en perill el sentit de les pràctiques educatives de la professió d’educació social? M’he adonat que no és l’educació social en sí, sinó la pedagogia social, la que ajuda a donar identitat a la professió, impedint la influència del discurs polític. Reformulació a partir de la presentació i fil argumental de l’assignatura. (web UOC) B) És la ruptura entre l’educació i l’aspecte social el que convida al descobriment continu de la professió a través del plantejament de preguntes per analitzar els sentits socials de l’educació en cada moment, com a processos de reproducció, els quals contribueixen a assignar nous destins als subjectes socials i a mantenir un perfil actual, modern i en continua reflexió? M’ha fet reflexionar l’impacte que tenen els sentits socials sobre l’acció educativa i m’ha semblat interesant com a aspecte de reflexió. Considero que plantejar-se preguntes ajuda a reflexionar i una reflexió sobre una pràctica obliga o condueix a un anàlisi per buscar noves formes d’atendre una realitat que atorguin una coherència amb l’acció. A i B sorgeixen de la reformulació a partir de reflexions sorgides de: Debates educativos desde la pedagogia social, Entrevista con Violeta Núñez (Gloria E. Hernández Flores). Bibliografia: Moyano, S. Educació Social. Acció educativa en el camp social. Mòdul 3. Capítol 1. L’Educació Social com a pràctica educativa. P.9 – 21. Documents professionalitzadors: Definició d’Educador social, Codi Deontològic de l’educador i de l’educadora social i Catàleg de funcions i competències de l’educadora i l’educador social. Elaborat per un procés participatiu per l’Associació Estatal d’Educació social ASEDES 2007. Gloria E. Hernández Flores. (2011). Debates educativos desde la pedagogía social. Entrevista con Violeta Núñez. Perfiles educativos, México, USUE-UNAM, vol.33 n.134. Recuperado de: http://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0185- 26982011000400012&lng=en&tlng=en