¡Descarga Debats ddii y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Lliçó 2.- Anàlisi quantitatiu de les DD.II. D1. Es pot mesurar la ment? Sí, la ment es pot mesurar. Tot depèn de l’operativització del constructe. Per això es van desenvolupar els tests. Com estudiar científicament les DDII en la conducta?
1. Observar la conducta amb objectivitat i elaborar categories
2. Mesurar (tests)
3. Anàlisi de les dades (extreure factors)
4. Identificació de les dimensions (obtenció de dimensions o trets)
Pràcticament tot és mesurable, però és important OPERATIVITZAR. Exemples: l’optimisme és mesurable (Life Orientation Test), la satisfacció amb la vida és mesurable (Satisfaction With Life Scale). D2. Tots som iguals? Tots som diferents, però constituïts d’elements comuns (dimensions). Tots tenim un nas, una boca, dos ulls... (dimensions), però no n’hi ha dos d’exactament iguals (ddii). Ideogràfic vs nomotètic
Lliçó 3.- Intel·ligència: les capacitats, el QI i rendiment cognitiu. D3. Té límit la intel·ligència humana? La intel·ligència, com a capacitat que és, és limitada. El rendiment no és limitat, ja que hi participen altres factors, com la creativitat i el coneixement, entre d’altres, que no són limitats. D4. La nota de la selectivitat és qüestió de capacitat? No, la nota de la Selectivitat representa un combinat de notes (coneixements) i engloba:
• Capacitat
• Coneixements
• Motivació
Predictors del Rendiment Acadèmic:
• Intel·ligència
• Personalitat
• Auto-eficàcia (self-estimated ability)
• Curiositat
• Assistència a classe
Lliçó 4.- Models estructurals de la intel·ligència i QI. D5. Poden més les emocions que els coneixements?
L’emotivitat afecta a les operacions cognitives i per tat el rendiment. La clau resideix en aprendre a controlar la dinàmica emocional, no en suprimir les emocions. En el terreny acadèmic i laboral els components emocionals s’han considerat secundaris. La idea que una emotivitat intel·ligent (intel·ligència emocional) té un paper destacat en el món laboral és relativament nova. Una competència emocional desenvolupada contribueix a potenciar la intel·ligència (ús intel·ligent de les emocions: intel·ligència emocional). Lesions en àrees emocionals (sistema límbic) generen problemes d’adaptació tot i que es conservin les potencialitats intel·lectuals (connexions amb zones prefrontals). El desenvolupament d’una sensibilitat emocional refinada i la gestió adequada dels sentiments són factors adaptatius importants. El millor predictor de rendiment és el QI, no la IE. D6. Tenim més d’una intel·ligència? S’han proposat models de intel·ligències múltiples. “No condemnem les teories o proves d’intel·ligència convencionals, però la predicció del rendiment en el treball creiem que cal complementar-la amb una àmplia varietat d’habilitats” (Stenberg, 1993) Lliçó 5.- Estabilitat i desenvolupament de la Intel·ligència. D7. Nens llestos, adults exitosos? El QI és estable al llarg del temps. Correlaciona negativament amb els aspectes negatius de la vida quotidiana. Es relaciona positivament amb l’éxit. D8. Podem millorar la intel·ligència artificialment? Els increments del QI són temporals. L’estimulació precoç facilita estratègies cognitives que poden ser permanents. Lliçó 6.- Diferències de grup i les capacitats humanes D9. Els nens d’ara són més intel·ligents que els d’abans? Sí, així es demostra en l’anàlisi operacional i empíric (efecte Flynn). D10. Laura, tu a física, i Pol, tu a infermeria? Sí, existeixen diferències de sexe en rendiment cognitiu. Mitjançant estudis de meta-anàlisi s’ha verificat que:
• Les dones mostren major rendiment en capacitats verbals (fluïdesa verbal,
velocitat d’articulació, destresa gramatical), memòria associativa i precisió perceptiva.
• Els homes mostren millors resultats en tasques que posen en joc les capacitats
viso-espacial (rotacions mentals, laberints, lectura de mapes) o matemàtica (raonament numèric i geometria, no pas càlcul).
Possibles factors explicatius: influències genètiques, efectes hormonals, determinants neuroanatòmics o factors socioculturals. Cap d’ells s’ha mostrat concloent.
Lliçó 7.- Temperament i models biològic-factorials de la personalitat. D11. Jo mai decapitaria un conill? Encara que un individu presenti disposicions que no facilitin conductes agressives es poden arribar a produir a través del poder de la situació (experiment d’Stanford). Cal tenir en compte:
• Variabilitat interindividual
• Intensitat situacional
Aquests casos només es donen quan les exigències de l’entorn són molt extremes i l’individu no presenta trastorns o alteracions de conducta. D12. Els animals tenen temperament? En animals no-humans existeix individualitat en dimensions temperaments que conformen les seves ddii (por, ansietat, sociabilitat, inhibició, etc.). Les bases psicobiològiques del temperament no són noves des del punt de vista filogenètic. Els animals tenen temperament i aquest és més sòlid d’acord amb el nivell evolutiu de l’animal. Lliçó 8.- Models lexico-factorials de la personalitat. D13. Ser “neures” t’ajuda a la vida?
atesos pels seus pares tendeixen a tenir puntuacions altes en extraversió i cordialitat, i baixen en obertura a l’experiència. La relació entre l’ordre de naixement i intel·ligència estaria més relacionada amb el prestigi social dins la família que no pas amb l’ordre en si. D’altra banda, s’ha observat que en la mesura que la descendència s’amplia, les puntuacions de QI en la família són menors. Sembla que el segon promou el primer, i no a l’inrevés. Lliçó 12.- Aplicacions de les DD.II. D19. Anar a una “bona” escola assegura l’èxit a la vida? Primer cal operacionalitzar “bona escola”:
• Nivell homogeni dels alumnes
• Bon nivell educatiu: activitats extraescolars educatives
• Recursos educatius: nivells d’estudis dels progenitors elevat
No hi ha relació unívoca entre aprenentatge-educació i èxit. Influeixen més:
• Capacitats individuals
• Trets de personalitat
• Altres factors ambientals
D20. Donar una bona imatge en una entrevista assegura una bona feina? No, si el procés de selecció es fa tècnicament bé i d’acord amb els coneixements disponibles de la psicologia diferencial i de la personalitat. El psicòleg és el responsable de descobrir si es tracta de capacitat o simulació. El procés de selecció de personal no és espontani o intuïtiu, sinó que és premeditat basat en la predicció segons uns criteris determinats. Les dimensions del model dels cinc factors són un bon predictor del rendiment laboral.
DEBATS ADDICIONALS
D21. Déu (o els gens) els crien i ells s'ajunten? (Lliçó 10) Busquem activament persones amb una genètica similar a la nostra? Al contrari, busquem persones que ens puguin complementar i amb les que ens sentim còmodes. S’ha trobat similituds en el gen DRD2 entre persones que tenen relació d’amistat, que es troben còmodes entre ells. Pel que fa al gen responsable de l’extraversió i l’obertura a l’experiència, sembla ser que ens aparellem amb aquells diferents a nosaltres, ja que ens completen en aquestes dimensions. D22. Els fills estan condemnats a repetir els pecats dels pares? (Lliçó 10) Els gens es transmeten de pares a fills i la seva expressió és similar. Les persones triem activament més enllà de la determinació dels gens. En certa manera si que ens assemblem als nostres pares. Com podem escollir part de l’ambient, això ens obre un ventall de possibilitats per què el nostre fenotip final (a causa de les interaccions genotip-ambient) no sigui exactament igual al dels nostres pares. D23. Els francesos són uns arrogants i els japonesos molt tímids? (Lliçó 11)
• Existeixen estereotips amb fonamentació empírica?
És cert, les persones som reductors de complexitat per naturalesa i tendim a etiquetar el que ens envolta per poder fer la predicció del que pot succeir. Estereotip Reduir complexitat
d’experiències amb pocs atributs característiques d’una nació.
• Etiquetes amb base empírica?
Destaca com determinades característiques s’atribueixen més a uns pasis que en altres.
• Però... és cert aquest estereotip?
Dimensions de personalitat amb base biològica, que són universals.
Com les mesurem? Amb el Bi five.
Com influeix la cultura en expressar aquesta base genètica? Personalitat + ambient
Dimensions culturals 4 trets de personalitat:
1. distància de poder acceptació de les desigualtat
3. evitació de la incertesa tolerància a l’ambigüitat
4. individualisme o col·lectivisme grau d’integració en grups
5. masculinitat o feminitat distribució dels rols emocionals entre
ambdós sexes
Relació amb el Big five correlació elevada entre les 4 dimensions i els dimensions de personalitat d’un model lexicó factorial com el Big five.
• Hem mesurat per igual però cada país es diferent en l’expressió d’aquests trets
de personalitat?
Hi ha diferències, països més semblants entre ells que d’altres
Dimensions de personalitat comunes ne tots els països, l’únic que hi ha son diferències de grau.
• Els estereotips serveixen per conèixer als altres?
No serveixen per predir o identificar bé el comportament ni d’altres cultures ni de la pròpia.
Trets de personalitat comuns i universals. Els estereotips no es basts en proves empíriques sòlides, sinó que son construccions socials vinculats a prejudicis. No podem dir que les persones de diferents països son d’una manera o d’una altre, a no ser q ens referim als trets de personalitat. D24. Facebook i twitter milloren les nostres relacions socials? (Lliçons 11 i 12)
• Personalitat té relació amb l’ús de les xarxes socials?
És relativament nou però afecta a nivell de poc estudis relacionats amb el temps
Usos diferencials de les xarxes socials en base al sexe i hem de diferenciar en relacions on- line o relacions off-line (cara a cara) elements verbals i no verbals que són importants i es perden.
Presencialment tenim menys comunicació.
Usos diferents de les xarxes socials depenent de la personalitat:
Obertura experiència no és diferencial en l’ús d les xarxes socials.
• Que hi ha darrera de l’ús de les xarxes socials (motivació, intencionalitat...)?
