¡Descarga derecho Constitucional y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
APUNTS DRET CONSTITUCIONAL
MIRAR POWER EN EL AULA
TEMA 1- Teoria de l’Estat i Dret constitucional I
- El concepte d’Estat i el Dret constituciona
- Ús comú del terme “Estat” com a organització d’una comunitat política. El concepte d’Estat apareix quan hi ha una comunitat política. Es la forma d’organització d0una comunitat política. L’Estat antic és una formula pre-moderna. La Modernitat comença en el s. XV-XVI que és quan apareix l’Estat Modern.
- Dret constitucional en sentit ampli: Tot el Dret és Dret constitucional, lo que vol dir, que el Dret constitucional és la base del Dret. Dret constitucional en sentit estricte: Dret constitucional: Més allà de la pròpia constitució. En un estat democràtic tot el dret té que ser constitucional. El constitucionalisme pretén organitzar i reformar l’Estat, no suprimir-lo.
- Procés de conformació de l’Estat modern.
1.2 Condicions de l’aparició de l’Estat modern: l’Estat i els seus elements En la Baixa Edat Mitjana, el poder polític estava disgregat i no existeix cap organització política que sustituisca a l’Imperi Romà. Es produeix una dissolució del poder polític. En la Edat Mitjana existeixen dues autoritats supremes:
- Emperador: Personatje que vol mantindre la figura de l’Imperi Romà i recuperar-lo.
- Papa: Senyor espiritual i terrenal. A partir del s. XII s’escomença a donar una reestructuració del nucli del poder polític al voltant de la figura del rei, en un primer moment eren “primus inter pares” (primer entre iguals), no eren una institució poderosa, simplement era un noble amb capacitat de convocatòria d’excèrcits i poc a poc va anar acumulant poder polític. L’òrgan entorn al qual es crea l’Estat Modern és el rei. Un senyor feudal, el qual va agafant poder sobretot militar i per això és el que convoca als exercitis. A més el que soluciona conflictes és el rei, també dona justícia y seguretat. A partir del s. XIV i XV, els reis europeus comencen el procés de formació de l’Estat modern, al començar a concentrar i centralitzar el domini sobre les seues terres. Conforme els reis van conquistant territoris, passen de primus inter pares a Reis absoluts.
Per a que existeixca l’estat Modern té que existir un poder polític com a subjecció a una comunitat política. Els elements clàssics són: territori, població i poder centralitzat.
*Legitimitat del poder de l’Estat: La figura del rei acaba acaparant més poder en el marc de les monarquies absolutes quan més s’assenta la nova política. Tratat de Wesfalia (1648) Mediante la Paz de Westfalia finalizó la Guerra de los Treinta Años en Alemania y la Guerra de los ochenta años entre España y los Países Bajos. Este Tratado
propició la pérdida del poder del emperador del Sacro Imperio Romano Germánico y una mayor autonomía de los 350 estados resultantes.
Avanç de la creació de l’Estat modern no hi havia fronteres i amb la seua creació es fixen fronteres a Europa per a diferenciar lo nacional de lo estranger.
En el s.XIII tenim les monarquies absolutes que acabem nomenant despotisme il·lustrat. Monarquies senyorials, constitucionals, absolutes i parlamentàries. Cada monarquia requereix un exèrcit, una administració pública... tot muntat al voltant de la figura del rei i la seua capacitat de poder. No hi ha Estat modern sense la figura del rei, l’Estat modern té que tindre:
- Territori limitat per les fronteres.
- Població
- Poder de l’Estat que en el s. XVII és el poder del rei. Per què es dona aquest poder? La seua resposta està en què és la legitimitat? Perquè hi ha un poder de l’Estat i qui el crea? La legitimitat és la font justificadora del poder. (Max Weber ens explica tres coses importants en el s. XIX: - L’Estat és una força que ens obliga a complir les normes, és el monopoli de la violència legitima. Aquesta força necessita un aparell burocràtic. Tot Estat necessita una explicació de per què aquesta força s’aplica. [Relat o narrativa de legitimitat] - Cal diferenciar entre el poder de FET (Si jo no complisc l’ordenament jurídic, l’Estat em sanciona) i el poder de Dret = AUTORITZACIÓ (Dominació, autoritat) - Les categories de legitimitat: ■ La legitimitat tradicional , la més antiga, basada en el pes de la història. ■ La legitimitat carismàtica , basada en el lideratge de una persona, que el situa com líder d’un Estat. ■ La legitimitat legal/racional, basada en la llei, que es la que dota de legitimitat l’existència de les coses. Aquesta legitimitat és la pròpia de l’Estat modern.) Realment descobrim que la legitimitat no és objectiva, sinó que és subjectiva. El primer relat de legitimitat que existeix en l’Estat modern és el Relat de legitimitat divina que sol estar conjugada històricament amb la legitimitat genialògica. (Rober Filmer: el rei té el poder per què Déu vol, aquest poder és un poder natural.)
- Legitimitat divina: Una persona està en el poder per voluntat divina.
- Legitimitat genialògica: Els reis tenien fills, i aquests eren els que acabaven ocupant els lloc del pare.
*1.3 Maquiavel i l’inici de la teoria política Maquiavel és el gran teòric de la legitimitat. S’inicia la teoria política. Podem destacar tres coses d’ell:
- Moment en el que naix: Consolidació de l’Estat Modern. És una persona purament renaixentista.
- És un teòric i pràctic de la política, lo que era una mescla estranya en aquesta època.
poders que manen i poders que obeeixen. Açò l’anomena els poders intermedis.
- Sobirania: Poder absolut, suprem, irresistible de l’Estat. Poder contra el que no es pot enfrontar res, i el dirigent d’aquest poder és el rei, els aristòcrates són el govern. Característiques d’aquesta sobirania:
- Poder absolut: Poder que no té límits, per què ningú pot decidir per damunt del rei. Bodí matisa, que el límit de la sobirania és la llei divina, contra la llei natural. El problema és que no hi ha cap persona en la Terra que pugi jutgar al rei.
- Poder originari : Ja que no deriva de cap poder terrenal, d’un poder superior.
- Poder indelegable : No pot ser delegable. Si no està la persona en la que radica el poder no és pot prendre cap tipus de decisió.
- Poder indivisible: La sobirania no és pot dividir, la sobirania és única. És a dir, que no pot ser compartida.
La sobirania té les característiques contraries als poders intermedis. Encara que existeixquen poders intermitjos tindran tots que estar subordinats al poder del Rei.
La sobirania és la legitimitat del poder?
Tema 2 Teoria de l’Estat i Dret constitucional II
2.1 Les doctrines contractuals autoritàries. Hobbes l’Estat com a Leviatan (muy muy muy importante) El contractualisme és l’intent més exitós de crear una narrativa racional. Naix en les revolucions liberals. El contractualisme és basa en el contracte, i que la legitimació del poder de ‘l’Estat prové d’aquest contracte. Podem parlar de 2 tipus de contractualisme:
- Constitucionalista : Existeix un límit de poder. El contracte ens limita, el contracte és permanent. T. Hobbes (proper a l’absolutisme), J. Locke (pensament liberal constitucionalista) són autors del s. XVII
- (^) S. XVII Democràtic: El contracte no llimita. Rousseau i T. Paine.
Els contractualistes tenen en comú el paradigma contractualista. Estat civil i estat pre-Civil (Estat de Natura): comunitat de persones que viuen sense estat civil, sense poder polític, sense lleis civils; en tot cas hi hauran lleis naturals. El pas d’un estat a un altre és mitjançant un contracte, el contracte és la legitimació de l’Estat Civil, i per tant la legitimitat del contracte està dins del marc el qual prové de l’estat natural, s’anomena esquema contractualista.
T. Hobbes és el que inventa el contacte contractualista. Entén que l’estat natural té unes condicions : Hobbes és un pessimista antropològic, i té un pensament molt negatiu de les persones, entén que sense llei el mon és un caos, és una societat perillosa sense llei civil, un món caòtic i violent.
El seu plantejament és definir l’estat civil, com un estat de seguretat. Per això es fa un contracte, el contracte el fan tots els individus que formen part de la societat natural. Arriba un moment en que l’home necessita construir algo més que li dote de seguretat, per això renuncia a la seua llibertat natural transferint el seu poder al Rei. (Contracte firmat entre la societat política i el rei) El rei és una figura fonamental en el pensament de Hobbes, ja que és l’únic que podrà utilitzar la violència. El rei és un repressor, i té tota sèrie de mecanismes per a ser-ho (l’Estat), el rei és el legislador únic, és el que fa la llei (Legibus solutus). (legislador único) L’objecte del contracte és que el rei ens dote de seguretat per a posar pau en la societat.
El Leviatan existeix principalment per donar seguretat en un món insegur. El Leviatan és un mostre mitològic que no existeix, però que fa molta por, la comparació ve, que l’estat fa por, perquè és el que posa les sancions a les persones, aquesta por es la que fa que les persones no actuen en contra de la llei. El poder del rei està limitat pel contracte, perquè té l’obligació de dotar-nos de seguretat, mantindré la pau i el ordre i si no és capaç, el poble pot substituir al rei (dret de rebel·lió). El poder del poble limita al Rei. Per això en certa mesura Hobbes és un contractualista. El rei té els límits del contracte.
*Contractualisme constitucionalista
2.2. Les doctrines contractualistes liberals. Locke i el govern mixte. (muy muy muy importante) Locke és un iusnaturalista liberal, defensa que una persona quan naix ja te drets. El dret existeix prèviament a la creació de l’estat. Locke és un optimista antropològic, pensa que les persones són bones per naturalesa. En 1690 publica els dos assatjos sobre el dret civil, en el primer critica a la teoria de Filmar, i en el segon es dedica a explicar la teoria del contracte. Cada persona té tres drets que han de ser garantitis per l’estat civil.
- A la vida
- A la llibertat
- A la propietat I si a algú algun dia se li ocurreix fer alguna cosa mala, fa un contracte que és el que crea l’Estat civil. L’Estat de natura per a Locke és un estat pacífic i harmoniós amb drets naturals (propietat, llibertat, vida..) Drets bàsics del lliberalisme contra els que no podia anar l’estat civil ja que aquests drets són anteriors. En cas de conflicte cada u serà el seu propi jutge. Com que ningú garantitza que les situacions es mantinguen, pot haver algú que vullga imposar el seu dret, i passar al Estat Civil. Per això a través de la creació d’un contracte naix el poder polític, però al mateix temps es desconfia d’aquest i per això Locke planteja que el govern que planteja els drets ha d’estar dividit: Aquestes funcions son:
- Legislativa: crear lleis, la té el Parlament.
- Executiva: Aplicar les lleis i jutjar, la té el Rei.
Tenim que tindre en compte que el reconeixement de la propietat es realitza mitjançant un mecanisme que és la llei de la expressió de la voluntat general que es diferent a la voluntat de la majoria. Quan es crea la propietat apareixen unes normes que regulen la propietat, aquestes normes s’anomenen lleis civils, normes racionals, per què la propietat es civil i no natural. Aquestes lleis es construeixen de forma democràtica, Rousseau diu que qualsevol societat política que construïsca aquestes lleis democràtiques té que ser una sobirania democràtica. Rousseau utilitza el terme sobirania que havia construït Hobbes amb totes les seues característiques però canviant.li el subjecte, el poder absolut ja no el té el rei, sinó que el té el poble “Sobirania popular”. Rousseau pensa que només hi pot haver sobirania absoluta.
La llei és fruit de la sobirania popular. Aquesta llei acaba sent la llei que nosaltres vulguem que sigui, açò s’anomena “voluntat general” la qual podem dir que es transforma en la llei. Cal destacar que la voluntat general no es lo mateix que la voluntat de les majories (voluntat presa per la majoria presa sense preguntar a la resta de la gent, el podem anomenar tirania) i la voluntat general és fruit d’un debat social i cuida a tots els seus membres i la societat mai actua contra els seus membres. La voluntat general acaba sent la millor que hi ha.
La llei civil acaba sent el fonament de la llibertat civil. El compliment de la llei ens fa lliures, ja que estem capacitats d’anar construint-nos a nosaltres mateixos. Per primera volta som amos del nostre destí.
En l’Estat civil no tot són coses bones: egoisme, rancor, enveja.. , ja que la propietat porta una sèrie de vicis raere d’ella, vicis que no es coneixien en l’Estat natural, hi ha una manera de superar aquests vicis que és la virtut, que és la resistència a les temptacions de l’estat civil. La virtuositat significa poder resistir-nos a les temptacions i vicis de l’Estat civil.
La virtut és superior a la bondat i la llibertat civil és superior a la llibertat natural.
En Rousseau la política no naix del dret, i el contracte no limita, perquè en una societat absoluta res ens pot limitar. Diferència entre pacte : com nosaltres decidim i Contracte: és com formalitzem eixe pacte, el qual no limita, sinó que emancipa. El contracte no té importància per sí mateix, el contracte depèn del pacte.
Diferències entre el contractualisme democràtic i el constitucional
2.4. El constitucionalisme com límit al poder. Els antecedents del sorgiment del constitucionalisme. El constitucionalisme és la lluita contra un poder limitat, en el fons, el constitucionalisme és un invent angles que se desenvolupa en la lluita entre el rei i el parlament durant tot el s. XVII.
El constitucionalisme dura 89 anys.
Aparición de una corriente doctrinal que intenta limitar el poder del Estado constitucionalismo. Tiene su origen en Inglaterra en el s. XVI pero su desarrollo se producirá en el s. XVIII en Inglaterra y Francia.
*La revolució anglesa (muy muy muy importante) Va ser una revolució no democràtica. Conflicte entre Reis i Parlament. Va ser una lluita entre els Tudor i el Parlament, intensificada amb l’arribada dels Estuard (defensors del catolicisme) que va desembocar en una guerra civil.
Quan en 1603 mor Isabel I de Anglaterra sense descendència, Jacobo I es converteix en el primer rei Estuard d’Anglaterra, Escocia e Irlanda. La situació política canvià i la seua falta de tacte amb el Parlament, degut a la seua idea del dret diví dels reis va provocar tensions entre el rei i el parlament, el qual s’oposava a la idea del rei d’una sobirania absoluta.
La carta magna és un documents de drets per als nobles. El fill de Jacob I, Carles I va fer l’intent més gran per intentar una monarquia absoluta, ja que com son pare, Carles també creia en el dret diví dels reis i en l’autoritat de l’Església en Anglaterra. Per aquest motiu, Carles I va ser decapitat. Amb la seua decapitació, Oliver Cromwell, un representat del parlament va pujar al tro, i degut a que aquesta etapa va ser la més obscura per a Anglaterra, el parlament va preferir tindre rei antes que lo que havia passat. La mort de Cromwell en 1658 va suposar l’enfonament de la República, perquè el seu fill (Richard Cromwell) a qui va nomenar successor, va ser incapaç de mantindre el poder. Al morir, el Parlament reinstaura als Estuard amb Carles II i posteriorment amb Jacobo II.
Revolució gloriosa: La Revolució Gloriosa, també nomenada Revolució de 1688, va ser el derrocament de Jacobo II d’Anglaterra en 1688 per una unió de Parlamentaris i Guillermo de Orange. Guillermo de Orange va firmar en 1689 el primer document liberal d’Anglaterra, una declaració de drets. Firmat baix un clima de guerra de religions. A partir d’aquesta declaració ja tenim drets aplicables a totes o al menys a la majoria de les persones ja que serà quan els anglesos comencen a tindre constitució. Serà una constitució no escrita en un document únic, serà una recopilació de lleis i usos.
La constitució anglesa i la seua constitució ( muy muy muy muy importante) La “Constitució” anglesa: és una constitució “no escrita” de la que formen part tres elements:
- Dret estatutari (dret escrit): Lleis més importants
- Carta Magna 1215
- Petition of Rights 1628
- Habeas Corpus Admenment Act. 1679
- Bill of Rights 1689
- Act os Settlement...
La ‘revolució liberal’ és el nom amb el que se designa la revolució política incluida en el procés del canvi revolucionar en tots els àmbits amb el que es va tancar l’Edat Moderna i comença l’Edat Contemporània.
- Revolució Anglesa. Revolució Gloriosa 1688
- Revolució Nordamericana. Declaració de Independència 4 de juliol de 1776. Va ser una revolució que perseguia fins constitucionals democràtics. (Teoria del poder constituent)
A partir de 1776 els anglesos es declaren independents i creen 13 colònies, aquestes 13 colonies viuran una guerra contra l’Imperi Britànic. La Guerra de la Independència anirà de la mà de la Revolució Liberal: es va crear el concepte de constitució escrita, articulada, coherent (no com l’anglesa)
Les característiques comunes de les 13 colònies són:
- Homogeneitat: En quant a institucions públiques, aplicació del dret, llenguatge...
- Tolerància: La gent que arriba a Amèrica fuig d’una persecuxió religiosa i aprenen a respectar i a tolerar els pensaments dels altres. L’Estat no imposa cap religió.
- Igualtat: Certa igualtat econòmica, no hi ha un procés de diferenciació de classes.
- Democràcia: Les colònies d’establiment se creen mitjançant un projecte de gestió que se coneix com la “Meeting town”. La corona havia denegat la seua pròpia organització als colons (no purament democràtica). No participaven les dones ni els esclaus, únicament els pares de família. Aquestes “Meeting town” són l’origen de lo que seran les assemblees constituents.
Els anglesos van dotar de certa autonomia a les colònies però sempre respectant la sobirania de la Corona anglesa. Organització autònoma. Governador, representant de la Corona.
*Llegir article de GERARDO on explica com es conforma l’estrat nordamericà.
*Constitucions pre-federals: La revolució nord-americana la prodem partir en dos parts : 1º En un principi les colònies no volien independitzar-se, sinó que volien que se lis reconeguera com a ciutadans. 1776-1781 Amb el marc de l’Estat Liberal Revolucionari, el qual es basa en les 13 constitucions prefederals. Hi han dues postures:
- Postura rupturista: James Otis i Johon Adams, postura basada en que calia trencar en l’imperi britànic.
- Postura continuista: Patrick Henry, postura negociadora, on s’apel·lava al rei per a que el Parlament acabara cedint els mateixos drets que els ciutadans anglesos per a no ser discriminats.
El detonant del descontent dels colons va ser l’aprovació per part del Parlament del “Stamp Act” impost del paper segellat, va crear desigualtat. Era un impost
per a oficialitzar un document el qual sols s’havia legislat una tasa per als colons. La Guerra dels Set Anys va obligar al govern britànic a augmentar els impostos en les colònies nordamericanes. Els colons van considerar aquest impost com un atemptat, ja que no es podien implantar impostos sense representació. El congrés de NY en el 1765 va ser la primera volta on a través d’un acte jurídic es mostra el descontent de les colònies, i la seua repulsió al Stamp Act.
El parlament deroga la Stamp act i aprova una llei molt pitjor, la TEA ACT (llei del té) on les colònies estaven obligades a comprar mercaderies de l’Imperi, i eixa mesura era un impost sobre el té entre altres productes. Açò va desencadenar el descontent final de la població colona. Es produeix l’anul·lació del paper segellat però imposició sobre altres productes (Motí del te) en 1773-
En 1775 esclata la Guerra de la Independència. La guerra la van guanyar els colons perquè estaven millor armats que els anglesos i perquè van rebre l’ajuda de Luis XVI. El 4 de juliol de 1776 es va firmar l’Acta d’independència en el Segon Congrés Continental. Hi hauria una Constitució per a cada colònia, ja que eren uns estrats independents dins d’una confederació.
Naixement del constitucionalisme democràtic Cadascun dels estats se dota d’una Constitució i crea la seua pròpia organització estatal.
Dins del procediment d’emancipació naix el constitucionalisme democràtic. El procés per constitutir les constitucions són: -El poble escolleix una assemblea costituent, aquesta elabora un procés de constitució, i aquesta torna altra vegada al poble per votar el text de la constitució. Seran constitucions democràtiques (estrica, sistemàtica, codificada...) que continguen la part dogmàtica (drets) i la orgànica (organització de l’estat i aprovació de lleis) Es construeix l’Estat de Dret: organització de l’Estat i de la vida social sotmesa a la llei.
Constitució de 1787 *Autors importants en aquesta època: Montesquieu i Thomas Paine El problema de la constitució federal esclata en la guerra civil nord-americana i és una guerra respecte a la constitució federal. Es planteja un debat de federalistes contra els antifederalistes. Els federalistes volien trencar amb la sobirania de cada poble i crear una constitució per a tots els EEUU, es a dir, una constitució federal. Els antifederalistes plantejen una visió de mantindre i enfortir els elements democràtics en cada estat, i criticaven que no era possible crear una democràcia en el marc dels 13 estats. Aquest debat entra en el congrés de Philadelphia per a vore què passa en 1787, on van triomfar les tesis federalistes. El problema de la constitució del 77 són: No es una constitució democràtica
La revolució francesa és el segon moviment constituent desprès del nord- americà. França a finals del s. XVIII es troba baix una monarquia absoluta de Luis XVI. Se manté una societat estamental, on el poder el tenien els nobles i el clero. La classe burguesa estava esperant una oportunitat per a revelar-se contra el Rei, oportunitat que se li va donar quan Luis XVI va convocar els Estats Generals (Representació de la societat estamental en un Parlament, alt clero, nobles i tercer estat.) Els Estats Generals es convoquen en uns dels pitjors moments per a França: Males collites, augment del deute per haver col·laborat amb els revolucionaris, el gasto de mantindre a la noblesa... Luis XVI va convocar els Estatus Generals per a aprovar uns nous impostos per lo que el sector popular es va revelar contra ell. En cada sector de la societat hi havia el mateix nombre de components i alhora de les votacions sempre guanyava l’aliança entre l’alt clero i la noblesa. Clero 0,5% de la població. Noblesa 1,5% de la població. Tercer Estat 98% de la població. A partir de la convocatòria de la reunió dels Estats Generals, els estaments van començar a deliberar per separat. El Tercer Estat es declara com Assemblea Nacional, perquè entenen que són els principals representants del poble francès. El Rei davant la sublevació es va indignar i va expulsar del Palau de Versalles als representants dels estaments que era on tenia lloc els Estats Generals. Açò provoca una Revolució democràtica. Els expulsats (tercer estat) es van ficar en la primera sala que van trobar amb la capacitat suficient (sala del joc de pilota) i en aquesta mateixa sala el 20 de juny de 1789 van realitzar el seu jurament, el qual consistia en que no s’anaven a dissoldre’s com Assemblea Nacional fins que no hagueren dotat a França amb una Constitució. El 14 de juliol de 1789 es produeix la Toma de Bastilla. Un símbol de poder del monarca. Bastilla era una carcel on es torturava i s’executava a la gent.
Bases teòriques de la Revolució Francesa
En gener de 1789 se publica Sieyés Què és el Tercer Estat? Els elements d’anàlisi són:
- La monarquia i els nobles eren inútils, improductius i gasten molt de dines.
- El poder resideix en el poble i té la capacitat per a canviar-ho tot, tindrà el poder absolut, sobirà e il·limitat (poder constituent), i podrà canviar tot el poder constitutiu fins al moment: Rei, nobles...
- La Assemblea Constituent és el Tercer Estat Sieyés estava influït per Rousseau. El 26 d’agost de 1789 es publica el preàmbul de la Constitució, denominat Declaració dels Drets de l’home i del ciutadà. És el primer document de drets en 100 anys i lo més important és la seua capacitat de passar del antic règim al nou regim, a més és el primer document on apareix la definició de la constitució, acaba amb el poder dels privilegiats, amb el feudalisme... És un document jurídicament transformador per dos motius:
- L’article 1. Col·loca la llibertat i la igualtat al mateix nivell. Es tracta d’una igualtat formal davant la llei.
- L’article 16 ens dona una definició propera de lo que és la Constitució. Allí on no hi ha drets garantits i no hi ha separació de poders no hi ha constitució. (Part dogmàtica i part orgànica)
Dos anys desprès del jurament del joc de pilota, apareix la primera constitució revolucionària francesa. Desprès de la seua aprovació, l’Assemblea Nacional Constituent es dissoldrà. Per primera vegada, la monarquia està limitada e incorpora la declaració de drets de l’home i del ciutadà. És una constitució llarga perquè estableix de manera més clara la voluntat del poder constituent (Preàmbul + 208 arts.) Aquesta monarquia és democràtica i limitada. Democràtica a causa de la compatibilitat de l’existència del Rei amb la sobirania nacional: Titular del Poder executiu amb poders taxats. En quant a la forma de govern, la Constitució de 1791 va mantindre al Rei com a poder constituït però ja no seria el sobirà absolut. Es crea una assemblea unicameral, on el parlament serà qui cree les lleis. Separació de poders: es crea una assemblea nacional com poder constituït. *L’origen del poder constituent (poble) es crear poder constituït (constitució) Lluís XVI acaba acceptant la constitució encara que desprès acabarà revelant- se contra ella. Quan s’aprova la Constitució en 1791 el rei crida a la resta de monarques per a que li ajuden a acabar amb els revolucionaris i tornar a la monarquia absoluta, aquesta situació tensa la relació entre els liberals, i finalment es trenca (La guerra) entre el rei i els liberals. Els jacobins (l’ala més radical de l’assemblea nacional i la que en major mesura estava disposada a fer la guerra al rei), es fan amb el control i estableixen un nou procés constitucional: La constitució de 1793:
- Crea la primera república europea per acabar amb la monarquia com a forma d’Estat.
- Fan elements ultra democràtics com atorgar a tots els varons majors d’edat el dret al vot.
- El gran problema d’aquesta constitució del 93 és que mai es va aplicar en la seua totalitat. Aquesta constitució es va aprovar en referèndum popular i com que apenes va entrar en vigència aquesta constitució la van suspendre.
- Quan el comitè fa públic que no hi ha constitució, du part a uns dels moments més durs de la història de la modernitat, dos anys de l’extremització de la revolució, lo que va provocar una inseguretat, un odi i una temor permanent, aquest dos anys van ser nomenats com “el terror”
En el mes de Termidor va tindre lloc la contrarevolució ( Revolució termidorina ) protagonitzada per girondins i altres sectors moderats. Front al clima de violència i conflictivitat van protagonitzar la Reacció Termidoriana en 1795, de la que van eixir victoriosos els girondins i van crear una Estat Liberal Conservador. Els girondins creen una Constitució en 1795 que trenca amb els avanços anteriors.
- Part orgànica (organització de l’Estat i elaboració de lleis). Serà formal i material.
- Part dogmàtica (drets). Hi hauran drets però no s’aplicaran. Sols serà formal. És una constitució programàtica, ja que alguns drets s’aconsegueixen amb el temps i nominalista perquè sols hi haurà noms i coses que no s’aplicaran.
- Legitimitat de la Constitució. La burgesia conservadora s’inventa el concepte de poder constituent derivat per acabar amb la legitimitat de la Constitució
- Poder constituent (primari): Absolut, il·limitat, sobirà.
- Poder constituent derivar (secundari): El que volen els burgesos. Segons els burgesos, el poder originari crea la constitució i el poble delega al Parlament la seua modificació. El poder constituent derivat és una manifestació no democràtica. *Cal matissar que la delegació de la sobirania és impossible, ja que la sobirania és indelegable.
- Cosobirania: El Rei serà sobirà amb el poble. Se limita tant el poder del Rei com el poder del poble perquè tots dos són sobirans. El Rei crearà les “cartes atorgades”: que són constitucions que el rei dona al poble, discutides en el parlament, però sense participació del poble.
- Positivisme ideològic. Corrent doctrinal que justifica que el dret no necessita estar legitimat pel fet. Diferència en el una cosa és el dret (deu ser) i altra el fet (el ser).
- (^) L’Estat legal: lo que era bo per als conservadors
- L’Estat Real: lo que de veritat ocorria al carrer.
3.3. La recuperació de la legitimitat: l’Estat Democràtic de Dret
L’Estat Lliberal revolucionari es desenvolupa en alguns llocs a finals del s. XVIII i en altres a principis de s. XIX. L’Estat lliberal revolucionari es transforma en l’estat lliberal conservador, que te lloc a principis de s.XIX fins a la mitat del s. XIX. L’Estat Liberal crea desigualtats en l’àmbit de la revolució industrial (Burgesos vs. Classe treballadora) A mitjans de s. XIX l’Estat Liberal Conservador es veu amenaçat i la manera de evitar les ruptures que es presenten és a través de la reforma de l’Estat democràtic de dret que comença a perfilar-se en la segona mitat de s. XIX i té lloc fins a la segona meitat de s. XX. Aquest Estat te lloc per les transformacions de l’Estat lliberal les quals es junten:
- L’hegemonia.
- Es junta amb la segona revolució industrial, procés per el qual comencen a crear-se precisos industrials de construcció i apareix la classe treballadora més obrera que forma part del concepte de industria, aquets comencen a vendre la seua mà d’obra, a centrar-se en les ciutats, comença la seua explotació i hi ha una enorme diferenciació entre burgesos (que tenen el control) i els treballadors (que no tenen cap tipus de control). Aquesta situació de major desigualtat viscuda per la raça humana crea lo que s’anomena les ruptures en l’estat lliberal. Les ruptures són extremes:
- Per part de l’esquerra (ruptura socialista): (1917) Els obrers marxistes que profunditzen el deu sentiment en lo que anomenem socialisme
utòpic, però que a partir de Hengels i sobre tot de Marx, comença a anomenar-se socialisme científic. Són una alternativa en l’estat lliberal i crearen el seu propi estat que en un primer moment era socialista, després va passar a ser comunista i més tard es va produir una distinció entre aquests dos bàndols. En Rusia es consolida una primera teoria marxista. *Desembocarà en el comunisme.
- (^) Els feixistes (ruptura conservadora): (1920) també intenten trencar el plantejament de l’Estat lliberal plantejant un gir de l’estat conservador. Van tindre una profunditat filosòfica més xicoteta que els marxistes i comencen a desenvolupar-se a partir de la pujada de Mussolini. La pujada de Hitler com a cap de govern es va crear la “Llei del líder” *Desembocarà en el feixisme i nazisme. Què fa l’Estat lliberal conservador quan es troba aquestes amenaces? Pensa que si continuen les coses com fins ara acabarà perdent aquestes amenaces. Per això realitza una transformació des de finals de s- XIX i principis del s. XX que és lo que anomenem Estat democràtic de dret”: Apareixeran de nou les Assemblees Constituents i es recuperarà la normativitat a través del positivisme metodològic. Aquest Estat democràtic de dret tindrà 3 elements:
- Augmentar la legitimitat. L’Estat lliberal havia perdut la legitimitat i les amenaces estaven guanyant a eixa legitimitat, lo que es veia en les victòries dels feixistes en Itàlia. Aquest augment es planteja tres coses:
- Tornen les assemblees democràtiques. Si el problema del Estat lliberal era que faltava legitimitat, l’única forma de millorar era tornar a la les assemblees constituents (Única constitució democràtica que havia hagut en Alemanya, la constitució de Weimar. O per exemple, en Mèxic es creà la primera constitució democràtica llatinoamericana que és la de 1917. Austria 1920.) En definitiva, tornen les assemblees constituents en les que la gent ix al carrer per demanar una nova legitimitat per al seu Estat.
- Apareixen els drets polítics. En la Constitució de la 2ª República espanyola de 1931, es va instaurar el vot femení. Per tant els drets polítics incorporen per primera vegada el sufragi universal. A partir de l’Estat democràtic de dret apareixen els partits polítics, especialment els partits polític social-democràtics com per exemple el partit Laborista d’Anglaterra o el Partit Socialista Obrer Espanyol, que es va crear com un partit ultra-revolucionari per transformar l’Estat Liberal.
- Es recupera el formalisme de la Constitució: A partir de Kelsen les coses canvien. Antes de Kelsen havia una hegemonia de un tipus de positivisme ideològic , o el dret era la ideologia amb pensadors com Austin. A partir de Kelsen podem parlar de positivisme metodològic, una forma d’entendre la validesa de la norma jurídica que forma part de l’ordenament jurídic, segons Kelsen la validesa de qualsevol norma de l’ordenament jurídic el trobem per una única norma que és l’única norma suprema de l’ordenament jurídic que és lo que anomenem Constitució , és a dir, la Constitució passa a ser la Deu de l’ordenament jurídic. A partir de positivisme ideològic tenim la introducció de les diferents teories positivistes metodològiques on apareixen filòsofs com:
- Schimitt, és el primer en escriure una teoria de la constitució.
Per poder avançar cap a l’Estat Constitucional cal eliminar les ombres nominalistes i el poder constituent constituït i rescatar el poder constituent. Lo que suposaria una major democràcia i una major aplicació de la Constitució.
Tema 4 Teoria de l’Estat i Dret constitucional IV
4.1. Poder constituent i poder constituït.
PODER CONSTITUENT PODER CONSTITUÏT
- Sobirania del poble
- Ilimitat
- Originari
- Suprem
- Legitimat
- Crea el poder constituït
- Utilitza la Constitució per crear el poder constituït.
- Es un poder prejurídic; Pacte Roussenià.
- Es la democràcia en la seua expressió pura. - Poder creat, generat. - Govern, institucions... - Està legitimat perquè prové del poder constituent. - (^) Limitat per la Constitució. - Deriva del poder constituent.
L’objectiu del poder constituent és transformar l’Estat. Té el seu origen en l’Estat Modern e inici de l’Edat Contemporània com la missió de crear una Constitució amb les seues parts orgànica i dogmàtica. La Constitució és el fruit del poder constituent expressat en un text, norma suprema, i que organitza el poder constituït.
El poder constituent democràtic naix en la revolució liberal nortamericana. El subjecte del poder constituent democràtic és el poble, el qual és un colp de força social, el qual apareix en eixe moment. Per tant el poble és un concepte en moviment. La sobirania del poble és més democràtic. La sobirania de la nació és un concepte estructural i conservador. El poble és el subjecte del poder constituent, que és la capacitat que té el poble de fer una constitució democràtica. I lo que fa aquest poder es superar la confrontació entre constitucionalisme com límit del poder i la democràcia com el poder absolut, aquesta confrontació acaba convergent en aquest concepte superior, que nomenem poder constituent i poder constituït. Poder constituït del poder és un poder crear pels drets, és representatiu i no és sobirà, perquè depèn del poder constituent i al mateix temps és un poder limitat, per els límits que imposa la constitució o per els límits que imposen els drets. No deixa de constituir. És un poder creat, legitimat pel poder constituent. El seu origen democràtic ve del poder constituent. No pot deixar de ser creat per un poder constituent. El seu subjecte es lo que anomenem govern. És un poder jurídic. Poder jurídic on el seu màxim poder és la constitució, la norma suprema de l’ordenament jurídic. Poder constituent és un poder democràtic pur. Es fonamentalment sobirà, il·limitat. Es un poder legislatiu, creador de drets. Es suprem, no hi ha cap poder
superior a aquest. No pot deixar de constituir. El subjecte es lo que anomenem poble, és el que mana. L’objectiu: Transformar l’Estat cap un Estat Democràtic que ho fa a través de la Constitució. Aquest poder sempre és un poder prejuridic, un poder polític. Si el poder constituent estigués sotmès al contracte mai podríem avançar. És el pacte Roussenià, no està sotmès al contracte.
Aquests poders són mútuament necessaris, lo que anomenem dinàmica constituent. Com funciona? S'activa el poder constituent, ve el poder constituït, i a l'inrevés. Aquesta erosió del poder constituït és el que els teòrics anomenen procés destituent, és a dir, en cada un dels moments constituents sempre hi ha un moment destituent, i aquest moment, el podem veure en la història. Ex: En el cas francès pot ser la crisi econòmica de Lluís XVI o la convocatòria dels estats generals, en el cas espanyol pot ser en 1810 la invasió dels exèrcits napoleònics.
Moments destituents. L’unió dels diferent moments constituents és lo que nomenem dialèctica constituent que és la lluita contra els obstacles, superar-los, és la lluita entre contraris. Aquesta dialèctica fa que els dos poders se enfornten, fent que puguen avançar. Es la superació dels diferents moments constituïts. La natura del poder constituent és la naturalment una naturalesa de progrés, sempre que avancem democràticament cap a un poder constituent, la constitució que ve és millor que l’anterior. Per què és millor que l’anterior? Perquè ningun poble activa el seu poder constituent si no veu que lo que ve és millor. En la pràctica, una vegada es coneix com funciona l’estat civil, ja no vols tornar a l’estat de natura, en el marc de la dialèctica constituent passa igual, una vegada ja coneixem que són els drets, que són les llibertats, com avancem com a societat, ja no volem tornar la situacions anteriors. En el poder constituït passa igual, una vegada el coneixes, no vols tornar al poder constituent. Quan s’activa el poder constituent, el poder constituït no està viu, i al revés. Són com dos cares d’una mateixa moneda, no es pot viure sense aquests poders, però es veu un poder o un altre. La voluntat constituent sempre és una voluntat regeneradora, és a dir, sempre que s’activa un poder constituent s’espera canviar les coses. Però la voluntat del poder constituït és reproductiva, té la capacitat de reformar la Constitució. Quan no es el poble el que modifica la constitució els interessos que se incorporen no són democràtics, són interessos que determinaran què és lo que va en la Constitució i què és lo que no va. Aquest concepte de poder constituent constituït és legal però no és legítim, des de el punt de vista de la teoria de la Constitució democràtica, perquè el poble mana de manera directa però no a través dels seus representants. És a dir, modificar la constitució és legal però no és legítim. Teòricament aquests dos poders no poden viure l’ú sense l’altre, però en la pràctica això no es així exactament, perquè s’enfronten, perquè moltes vegades els dos poders volen ser l’altre.
