Derecho Constitucional | Apuntes de Derecho Constitucional

UNITAT TEMÀTICA 14:

L'ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL DE L'ESTAT (V)

El Govern. Composició i funcions.

1. El Govern: evolució històrica. El Govern en el sistema de govern parlamentari de la

Constitució de 1978

2. La composició del Govern i l'estatut dels seus membres.

3. Investidura del President del Govern i nomenament del Govern

4. El cessament del Govern i el Govern en funcions.

5. Les funcions del Govern: direcció política i funció executiva.

6. La potestat reglamentària.

1. EL GOVERN: L' EVOLUCIÓ HISTÒRICA. EL GOVERN EN EL SISTEMA DE GOVERN

PARLAMENTARI DE LA CONSTITUCIÓ DE 1978

El Govern/Executiu com a òrgan constitucional (col·legiat) que té atribuït el Poder

Executiu és una figura típica del sistema de govern que exigeix al Parlament expressar el

principi majoritari, és:

◦ Sistema parlamentari

◦ Semipresidencial

◦ No es dona en règims d'assemblea o directorials, no està en sistemes presidencials on el

Poder Executiu es troba al Cap d'Estat exclusivament (ex: EUA)

◦ En algunes constitucions llatinoamericanes s'ha inserit un Consell de Ministres dins dels

Governs presidencials, però no ha sigut una opció generalitzada.

Les característiques del Govern com a òrgan constitucional:

◦ La titularitat i l'exercici del Poder Executiu s'atribueixen a un òrgan col·legiat que delibera i

decideix en Consell de Ministres, i pel que fa al programa de govern.

◦ El Govern està integrat pels caps de diferents departaments ministerials i pel President del

Govern.

◦ El procediment del Govern és formal i està reglat en relació al seu funcionament i l'adopció

d'acords.

◦ Els membres del Govern gaudeixen d'un estatut jurídic propi establert per Llei 50/1997, del

Govern (LG); Llei 40/2015, de l'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.

◦ El Govern, com a òrgan col·legiat, i els seus membres a títol individual, estan subjectes a la

responsabilitat política.

CE. Títol II (La Corona) i Títol III (Corts Generals)

Títol IV CE. Del Govern i de l' Administració

Article 97 CE : El Govern dirigeix la política interior i l'exterior, l'Administració Civil i

militar i la defensa de l'Estat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d'

acord amb la Constitució i amb les lleis.

Concepte: Suprem òrgan de direcció de la política interior i exterior que té atribuïda la potestat

reglamentària i la funció executiva.

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Derecho Constitucional y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!

UNITAT TEMÀTICA 14:

L'ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL DE L'ESTAT (V)

El Govern. Composició i funcions.

El Govern: evolució històrica. El Govern en el sistema de govern parlamentari de la Constitució de 1978
La composició del Govern i l'estatut dels seus membres.
Investidura del President del Govern i nomenament del Govern
El cessament del Govern i el Govern en funcions.
Les funcions del Govern: direcció política i funció executiva.
La potestat reglamentària.
1. EL GOVERN: L' EVOLUCIÓ HISTÒRICA. EL GOVERN EN EL SISTEMA DE GOVERN PARLAMENTARI DE LA CONSTITUCIÓ DE 1978 El Govern/Executiu com a òrgan constitucional (col·legiat) que té atribuït el Poder Executiu és una figura típica del sistema de govern que exigeix al Parlament expressar el principi majoritari, és : ◦ Sistema parlamentari ◦ Semipresidencial ◦ No es dona en règims d'assemblea o directorials, no està en sistemes presidencials on el Poder Executiu es troba al Cap d'Estat exclusivament (ex: EUA) ◦ En algunes constitucions llatinoamericanes s'ha inserit un Consell de Ministres dins dels Governs presidencials, però no ha sigut una opció generalitzada. Les característiques del Govern com a òrgan constitucional: ◦ La titularitat i l'exercici del Poder Executiu s'atribueixen a un òrgan col·legiat que delibera i decideix en Consell de Ministres, i pel que fa al programa de govern. ◦ El Govern està integrat pels caps de diferents departaments ministerials i pel President del Govern. ◦ El procediment del Govern és formal i està reglat en relació al seu funcionament i l'adopció d'acords. ◦ Els membres del Govern gaudeixen d'un estatut jurídic propi establert per Llei 50/1997, del Govern (LG); Llei 40/2015, de l'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic. ◦ El Govern, com a òrgan col·legiat, i els seus membres a títol individual, estan subjectes a la responsabilitat política.  CE. Títol II (La Corona) i Títol III (Corts Generals)  Títol IV CE. Del Govern i de l' Administració  Article 97 CE : El Govern dirigeix la política interior i l'exterior, l'Administració Civil i militar i la defensa de l'Estat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d' acord amb la Constitució i amb les lleis. Concepte: Suprem òrgan de direcció de la política interior i exterior que té atribuïda la potestat reglamentària i la funció executiva.

Principis constitucionals:  Posició rellevant (art. 97)  Col·legialitat (art. 108)  Preeminència del President del Govern (art. 98.2)  Departamentalitzat: l'Administració, com a poder públic, s'incardina dins del Govern (art. 98.2)  Legalitat (art. 97)  Funcions del Govern: Direcció política, Direcció de l' Administració Civil i militar i defensa de l' Estat, Funció executiva i Potestat reglamentària Presidència del Govern. Posició constitucional -Dos models possibles a. President com a simple coordinador, primus inter pares, -Ministres amb plena responsabilitat b. Principi de Canceller, el President assumeix una posició clarament supra coordinadora (pràctica constitucional espanyola) -CE → reforça la seva preeminència en aspectes fonamentals: Nomenament: només es vota en seu parlamentària la investidura del President (art. 99 CE). El President dirigeix l'acció del Govern i coordina les funcions de la resta de membres (art. 98.2 CE). El Congrés vota el Programa del Govern (art. 99.2 CE). El Govern es forma per complir el Programa exposat pel President al Congrés. El nomenament i cessament dels Ministres es fa a proposta del President (art. 100 CE) És l'eix central del sistema polític i, a més, és el líder de la majoria parlamentària. Funcions del President del Govern (art. 98.2 CE) Funcions de direcció i coordinació de l' acció de Govern  Presidència del Consell de Ministres  Establir les directrius de l' acció del Govern  Proposar el programa legislatiu  Nomenaments d' alts càrrecs i establiment de normes de substitució dels membres del Govern.  Exercir la potestat reglamentària, quan li correspongui.  Sotmetre a la consideració del Consell de Ministres la dissolució de les Corts Generals o la presentació d' una qüestió de confiança.  Sotmetre a la consideració del Consell de Ministres qualsevol assumpte que consideri oportú, obtenir dels Ministres la informació que necessiti. Funcions en relació a altres òrgans constitucionals Corona:  Presentació de normes per a sanció i promulgació  Proposta de dissolució de les Corts  Proposta de nomenament i separació de membres del Govern Informació sobre els assumptes de Sido  Contramarcatge  Proposta de declaració de guerra i pau  Proposta de referèndum  Proposta de signatura de tractats internacionals

ÒRGANS UNIPERSONALS. Composició (1.2 LG) Membres necessaris:  President del Govern (art. 98.1 CE)  Direcció de l' acció de Govern i coordinació de les funcions de la resta de membres  Delegació de l'exercici de competències pròpies a favor dels vicepresidents (per ordre) i ministres (segons la precedència departamental) Ministres (arts. 98.3 i 100 CE)  Nomenats i separats pel Rei, a proposta del President del Govern.  Doble condició: membres del Govern i responsables d'una secció de l'Administració (Ministeri)  Ministres sense cartera → amb responsabilitat de determinades funcions governamentals, però sense tenir atribuïda una branca concreta del Govern.  Desenvolupament de l' acció del Govern en l' àmbit del corresponent Departament  Exercici de la potestat reglamentària segons les competències assignades al Departament corresponent.  Contra Assignatura dels actes del Rei en les seves competències.  Exercici de les competències atribuïdes per la Llei. Membres eventuals Vicepresidents (amb cartera o sense funcions executives, art. 3.1 LG)  No són càrrecs obligatoris.  Nomenats i separats pel Rei, a proposta del President del Govern.  Funcions → substitució del President en els casos d' absència, malaltia o impediment temporal.  Funcions que li encomani el President  Pot tenir la condició de ministre→ titularitat d' un Departament Ministerial «Altres membres» Secretaris d' estat  Òrgans superiors de l' Administració General de l' Estat.  No són membres del Govern stricto sensu (art. 1.2 LG),  Nomenament i separació per RD del Consell de Ministres.  Suport als ministres → responsables directes de l' execució de l' acció del Govern en un determinat àmbit material  Competències previstes a la LRJAP→ direcció d' estructures governamentals sota la seva dependència; competències administratives pròpies de la seva organització (art. 61 LRJSP)  Poden tenir, per delegació, la representació del ministre respectiu.  Actuen sota la direcció del President del Govern quan estan adscrits a la Presidència. Òrgans Directius  Sotssecretaris  Secretaris Generals  Secretaris Generals Tècnics  Directors Generals  Subdirectors Generals

Estructura i composició Òrgans col·legiats: Consell de Ministres  No s' identifica amb el Govern, excepte quan està reunit.  Format pel President, Vicepresident( s) i Ministres.  Convocatòria, Ordre del dia i presidència → President del Govern  Reunions → caràcter decisori i deliberant (possible assistència de Secretaris d'Estat quan estiguin convocats)  Forma de les seves decisions → Reials decrets legislatius i Reials decrets llei (potestat legislativa); Reials decrets, Acords del Consell de Ministres (potestat reglamentària). Altres decisions.  Control polític i jurisdiccional  Deliberacions secretes  Ordre del dia → índexs Comissió General de Secretaris d' Estat i Sotssecretaris  Funció → estudi i preparació dels assumptes sotmesos a deliberació del Consell de Ministres  Reunions → caràcter preparatori de les sessions del Consell de Ministres. No adopta decisions.  Composició → titulars de les Secretaries d' Estat i Sotssecretaris dels diferents departaments ministerials  President → un vicepresident del Govern o, si no n' hi ha, el ministre de la Presidència Comissions Delegades del Govern  Funcions: adopten decisions sobre assumptes que no corresponen a la competència del Consell de Ministres; examinen les qüestions que vinculen diversos Ministeris  Creació, modificació i supressió → acordada pel Consell de Ministres intermèdiant Reial decret, a proposta del President del Govern CARACTERÍSTIQUES DE L' ESTATUT JURÍDIC Responsabilitat col·legiada en tant que membres del Govern Responsabilitat personal en tant que responsables d' un departament ministerial Règim d'incompatibilitat específic (art.98.3 i art.14 Llei 50/1997) Impossibilitat d' exercir altres funcions representatives, llevat de parlamentari de les Corts Generals. Incompatibilitat amb altres funcions públiques. Incompatibilitat amb altres activitats professionals o mercantils (règim d'incompatibilitats d'alt càrrecs: Llei 5/2006, de regulació de conflictes d'interessos dels membres del Govern i dels Alts Càrrecs del *AGE → més exigències i prevencions). Acord del Consell de Ministres (18/2/2005), que va aprovar el Codi de Bon Govern dels membres del Govern i dels alts càrrecs de l'AGE. Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Responsabilitat penal.  Aforament mentre es té la condició de Ministre (art. 102 CE)  Sala de lo penal del TS  — 2 supòsits: Acusació per traïció o delicte contra la seguretat de l'Estat en l'exercici de les funcions→ iniciativa d'1⁄4 dels membres del Congrés + MI de la Cambra Resta de casos → no hi ha intervenció del Congrés  Aspectes processals (art. 412 LECrim)

 És un acte degut del Monarca Debat d'Investidura del President del Govern (arts. 99 CE i 170 a 172 RCD) o Una volta va rebre la proposta del candidat a la Presidència del Govern, signada pel Rei (art. 99.1 CE), el President del Congrés convocarà la sessió plenària (art. 170 RCD) o La sessió comença amb la lectura de la proposta. o Exposició del programa polític del candidat (art. 99.2 CE) i sol·licitud de la confiança –no hi ha límit de temps- (art. 171.2 RCD). Se suspèn la sessió. o Debat (no constitucionalitzat). Intervenció dels representants del Grups Parlamentaris. Resposta del candidat i rèpliques. El candidat pot intervenir sempre que ho demani. (art. 171.4 RCD). o Votació. Obtenció de la confiança parlamentària (arts. 99.3 CE i art. 171.5 RCD)  Primera votació → majoria absoluta dels membres del Congrés ( 176 vots)  Segona votació → 48 hores despres → majoria simple. o Atorgada la confiança al candidat, el President del Congrés dels Diputats ho comunicarà al Rei, per al nomenament. o Si efectuades les votacions no hi ha la majoria necessària, es tramitaran successives propostes –no diferents, necessàriament- (art. 99.4 CE). o Transcorreguts dos mesos des de la primera votació sense que cap candidat no aconsegueixi la confiança, el Rei dissoldrà ambdues Cambres i convocarà noves eleccions. (art. 99.5 CE i art. 172 RCD)

EL CESSAMENT DEL GOVERN I EL GOVERN EN FUNCIÓ CESSAMENT DEL GOVERN. Supòsits.  Celebració d' eleccions generals: el dia de la celebració de les eleccions.  Pèrdua de la confiança parlamentària: el dia que s'aprova la moció o es rebutja la qüestió de confiança  Traspàs o dimissió del President del Govern. EL GOVERN EN FUNCIONS (arts. 101 CE i 21 LG) «facilitarà el normal desenvolupament del procés de formació del nou Govern i traspàs de poders al mateix i limitarà la seva gestió en el despatx ordinari dels assumptes públics... » (art. 21.3 LG). Funcions prohibides: ◦ Proposar la dissolució de les càmeres. ◦ Proposar la convocatòria de referèndum. ◦ Plantejar qüestió de confiança. ◦ Aprovar Projecte de llei de Pressupostos. ◦ Presentar projectes de llei a les Corts Generals. ◦ Exercir la delegació legislativa.

5. LES FUNCIONS DEL GOVERN. DIRECCIÓ POLÍTICA I FUNCIÓ EXECUTIVA

FUNCIONS DEL GOVERN

Art. 97 CE → funcions generals → competències concretades en la Constitució i les lleis  Subjecció general a l' ordenament jurídic ◦ Excepció : actes polítics o discrecionals ◦ Concepte i control dels «actes polítics» (STC 45/1999: «Certes actuacions d'òrgans pertanyents al Poder Executiu, que, per emmarcar el nucli de les relacions entre òrgans de naturalesa política, no es pot entendre que siguin susceptibles de control jurisdiccional: el seu control ha de ser, contràriament, de caràcter polític».  Els actes del Govern poden ser controlats per (*STC 45/1990; 196/1990; 220/1991): ◦ Tribunal Constitucional ◦ Jurisdicció ordinària  Classificació de les funcions ◦ Funció governativa o de direcció política ◦ Funció de direcció de l'Administració ◦ Funció normativa Potestat reglamentària Potestat legislativa Funció governativa o de direcció política Característiques  Ampli marge de discrecionalitat.  Subjecció a la legalitat procedimental  Interdicció de l'arbitrarietat (art. 9.3 CE) Funcions Com a òrgan constitucional  Programació política: programa de govern exposat en la investidura (art. 99.2 CE)  Pressupostos (art. 134 CE) i planificació (art. 131 CE)  Iniciativa legislativa (arts. 87.1, 88 i 89 CE)  Potestat normativa legislativa pròpia (art. 86 CE) o delegada (arts. 82-85 CE)  Direcció de la defensa de l'Estat (LO 5/2005, de la Defensa Nacional)  Direcció de la política exterior: iniciativa per adoptar tractats internacionals (arts. 93 i 94 CE), relacions internacionals. En relació a altres òrgans constitucional ◦ Cap de l'Estat , intervenció en tota l'activitat constitucional del Monarca. ◦ Parlament  Funcionament de les Cambres → presència a la Junta de Portaveus (convocatòries...)  Potestat legislativa → iniciativa legislativa; aprovació de normes amb rang de llei (Decrets legislatius i Decrets lleis); activitat econòmica; Estats excepcionals (art. 116 CE); Tractats internacionals; reforma constitucional...  Sotmetiment al control polític → plantejament de la qüestió de confiança; moció de censura, etc... ◦ Poder Judicial → intervenció en el nomenament del Fiscal General de l'Estat (art. 124.4 CE); Administració de Justícia, etc. ◦ Tribunal Constitucional → proposta de nomenament de dos membres del Tribunal Constitucional (159.1 CE); Recursos inconstitucionalitat, etc. ◦ Comunitats Autònomes → intervenció en el control de la seva activitat (arts. 153 i 155 CE), etc.

El seu procediment apareix en l'article 26 de la Llei de Govern, comença amb el procés d'iniciació, on l'elaboració del projecte consisteix a realitzar una memòria d'anàlisi de l'impacte normatiu: Informes (d'impacte de gènere, de competències, d'afectació pressupostària...), Audiències Consultes i dictàmens (CES, CGPJ, Consell d'estat...) Aprovació pel Consell de Ministres i publicació. El Govern actua mitjançant els Secretaris Generals Tècnics i després de la fase de consultes i informació prèvia, escoltats als ciutadans i les associacions, l'aprovació del text passa primer per la Comissió General de Secretaris d'Estat i Sotssecretaris i, finalment, és aprovat pel Consell de Ministres (si escau). Les disposicions reglamentàries estan sotmeses al control jurisdiccional (art.106.1 CE i art. 11 i 12 de la Llei de la Jurisdicció contenciosa administrativa).

Derecho Constitucional, Apuntes de Derecho Constitucional

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Derecho Constitucional y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!

UNITAT TEMÀTICA 14:

L'ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL DE L'ESTAT (V)

5. LES FUNCIONS DEL GOVERN. DIRECCIÓ POLÍTICA I FUNCIÓ EXECUTIVA

FUNCIONS DEL GOVERN