¡Descarga Derecho constitucional y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
UNITAT TEMÀTICA 11:
L' ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL DE L' ESTAT
Divisió de poders i Corts Generals
- Parlaments i representació: Evolució històrica del Parlament.
- Les Corts Generals: naturalesa, característiques i composició.
- Sistema electoral: Corts Generals. Referèndum i iniciativa popular.
- L' estatut dels membres de les Corts Generals.
- PARLAMENTS I REPRESENTACIÓ: EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL PARLAMENT Com a reflexió inicial, el Parlament és l'òrgan central a l'Estat Constitucional. El Parlament és fruit de la Revolució Francesa i de la Revolució Nord-americana. A més, el Parlament posseirà la concepció de la sobirania parlamentària, aquest és un concepte que vol dir que sota la sobirania parlamentària, el poder legislatiu té absoluta sobirania, és a dir, que és suprem sobre totes les altres institucions governamentals. En el sentit etimològic de la paraula, el Parlament representa l' acció de parlar, per tant, de conversar i dialogar. Tanmateix, en sentit polític, el Parlament són les Assemblees formades per representants dels ciutadans. A l'Edat Mitjana, el Rei legisla amb les Corts sota un caràcter estamental. No obstant això, a partir del Renaixement, hi ha una evolució diversa entre el sistema parlamentari anglès i el continental. El sistema anglès, canvia en respecte a la seva evolució. Fins a la revolució de 1689, existia una confrontació entre la Corona i el Parlament. Però, a partir de la revolució, el Parlament es consagra com a centre polític. A les colònies nord-americanes, es van començar a crear els primers parlaments generals, no estamentals. A Regne Unit, des del 1832, hi ha reformes electorals que reforcen el Parlament, considerant que el Rei en forma part. Al segle XX es confirma la supremacia de la Cambra dels Comuns. Finalment, des de la II Guerra Mundial, el Parlament perd protagonisme a favor del Gabinet i del Primer Ministre. Pel que fa al sistema continental, a l'Edat Moderna hi havia una generalització de les monarquies absolutes el que crearia una gradual desaparició de les Assemblees, a més d'una concentració del poder al Rei. Tot això, canvia a l'Edat Contemporània, ja que amb la Revolució Francesa reapareixen els Parlaments, però amb diferent configuració, ja que posseirà Sobirania Nacional i un sistema representatiu. Al segle XIX, sorgirà una confrontació entre l'executiu i el parlament. Finalment, al segle XX sorgiran les transformacions del parlament: més representativitat, un sistema partidari, relacions entre l'executiu i el Parlament i la debilitació de les funcions tradicionals del Parlament. Al nostre país, l' evolució històrica té gran importància de les assemblees medievals i una absència d' una classe burgesa significativa. Durant la Guerra d'Independència es
produeix la recuperació del parlamentarisme, i serà a la Constitució de 1812 quan s'inicia el parlamentarisme amb un bicameralisme/unicameralisme, un sufragi gestari i rols diversos. Finalment, hi haurà una absència de la revolució industrial.
- LES TALLS GENERALS: NATURALESA, CARACTERÍSTIQUES I COMPOSICIÓ. Les fonts del parlament són la Constitució, les lleis, els reglaments, les normes i els usos, costums, precedents i jurisprudència. Els reglaments parlamentaris són les "Normes o conjunts de normes que regulen l'organització interna de les Assemblees, així com l'exercici de les potestats que constitucionalment són competència del Parlament. Norma de dret objectiu. «Llei material» (Martínez Sospedra)", a més són susceptibles de recurs d'inconstitucionalitat (art. 27.1 LOTC), reserva constitucional (art. 72.1 CE) i disposicions amb força de llei (art. 27 LOTC). Existeixen a més Estatuts de Govern interior i personal. A més de Control del Dret Parlamentari amb Actes amb força de llei: TC (27.1.d) LOTC), actes d'administració i organització: tribunals ordinaris (art. 1.3.a) LRJCA) i actes d'interna corpòis: exempts de control, llevat que vulnerin drets fonamentals o tinguin projecció exterior ( ATC 292/1987; STC 118/1988). Les Corts Generals estan formades pel Congrés dels Diputats i el Senat. Posseeix una sèrie de fets característics: la bicameralitat, té òrgans representatius, a més d'un mandat representatiu (art. 67.2 CE, STC 10/1983). Conté també un òrgan central del sistema constitucional (art. 66.1 i 1.1 CE), estan sotmesos a la Constitució i a la resta de l'Ordenament (art. 9.1 CE). És una institució democràtica per excel·lència i pren els acords segons el principi majoritari, pel que fa a les minories. Per tant, és un òrgan inviolable (art. 66.3 CE) i amb autonomia. La seva regulació es troba en el títol III de la Constitució Espanyola (arts. 66 a 96 CE i també 23.1, 54, 61, 99 o 134 CE). Cal destacar que la sobirania resideix al poble, no a les Corts, que són les representants. Les Corts Generals tenen una regulació a la Constitució: un preàmbul amb la proclamació de la sobirania popular; un títol preliminar: règim parlamentari, pluralisme polític (arts.1 i 6); el títol I: dret de participació (art.23); el títol III: de les Corts Generals (arts.66-96); títol IV: de les relacions entre les Corts Generals i el Govern (arts.108-116) i altres: art.152... També té una regulació específica: Reglament del Congrés dels Diputats, de 10 de febrer de 1982, el reglament del Senat, de 3 de maig de 1994 i el reglament de les Corts Generals (art. 72.2 CE). Les funcions de les Corts Generals estan regulades en l' article 66.2 de la Constitució Espanyola, en les quals trobem les funcions: legislativa, de control, d' impuls, pressupostària, electiva i altres com els tractats, la corona, etc. Respecte a la composició, les Corts Generals estan formades pel Congrés dels Diputats i el Senat. Al Congrés es fa una previsió constitucional que hi ha entre 300 i 400 diputats, segons l'article 68. Actualment es troben 350 diputats, regulats a l'article 162 de LOREG. Al Senat, hi ha 208 senadors per elecció directa, elegits segons l'article 69 i 58 per designació autonòmica, donant així un total de 265.
del règim electoral general (LOREG); Llei orgànica 6/2002, de 27 de juny, de Partits Polítics; Llei orgànica 8/2007, de 4 de juliol, sobre finançament dels partits polítics i Legislació autonòmica: Llei 1/1987, de 31 de març, electoral valenciana. Respecte al dret de sufragi actiu i passiu, el sufragi actiu està regulat als articles 68.1 i 5, 69.2 CE. El sufragi actiu és: universal (art. 2.1 i 3 LOREG), lliure (art.5 LOREG), igual (art. 4.2 LOREG), directe (art. 4.1 LOREG) i secret (art. 5 LOREG). El sufragi passiu es troba regulat als articles 68.5 i 70 de la CE. En el sufragi passiu el pressupost general és ser elector i té com a exclusions la inelegibilitats, regulades a l'article 6 de la LOREG, trobem: família Reial (a), membres de certs òrgans constitucionals (b, c, d, e), responsables polítics de l'Administració (f, k, l, m, n, ñ, o, p), certs funcionaris (g, h, i), membres de l'Administració Electoral (j), condemnats (arts. 6.2. b LOREG), inelegibilitats de base territorial (art. 63 LOREG) i altres (154 LOREG). També hi pot haver exclusions per incompatibilitats (art. 155 LOREG), les causes d'inelegibilitat de senadors i diputats també ho són d'incompatibilitat. A més hi ha altres incompatibilitats (arts. 155.2,a, b, c, d, e i f i apartats 3 i 4). Les administracions electorals presenten una sèrie de característiques: una estructura jeràrquica, són semipermanent, es judicialitza amb matisos i té com a finalitat garantir la transparència i objectivitat del procés electoral i el principi d' igualtat. L'administració electoral també té una sèrie d'òrgans: Junta Electoral Central, aquesta és permanent (13 membres: 8 magistrats i 5 catedràtics); les Juntes Electorals Provincials, aquestes no són permanent (5 membres: 3 magistrats i 2 juristes); les Juntes Electorals de Zona que tampoc són permanents (5 membres: 3 magistrats i 2 juristes); les seccions i Meses Electorals en les quals per cada procés hi ha 1 President i 2 vocals. Finalment hi ha una oficina del Cens Electoral. (INE) que controla les modificacions censals. El procediment electoral, presenta una compareixença electoral, on es poden presentar els partits polítics, les federacions, les coalicions electorals i les agrupacions d' electors. La campanya electoral són 15 dies exclusivament o 8 si la dissolució és automàtica. A més, immediatament abans de les votacions hi ha d'haver un dia de reflexió. Pel que fa al sufragi, hi ha paperetes i sobres electorals segons el model oficial, també hi ha d'haver un horari d'emissió del sufragi, tant a mesa com a la Junta Electoral. En les garanties electorals hi ha els interventors i apoderats, els representants, les garanties jurídiques, és a dir, observacions, recursos administratius, contenciosos-electoral, etc... I proclamació d'electes. Hi ha diferents sistemes electorals. Hi ha eleccions a Corts Generals, al Congrés dels Diputats i el Senat; eleccions municipals, que és idèntica a les Corts, llevat del llindar electoral del 5 %; eleccions a diputats provincials on els electors són regidors per zones electorals i es realitza a través d'un procediment indirecte; també trobem eleccions al parlament Europeu amb una circumscripció única; eleccions autonòmiques que és idèntic a Les Corts, llevat del llindar electoral del 5 % (CV) sobre els vots emesos i per últim el consell obert, regulat a l'article 140 CE i 179.2 LOREG. En el sistema electoral del Congrés dels Diputats el formen 350 diputats, posseeix un sufragi universal. La circumscripció provincial té una magnitud variable segons la població i hi ha d'haver un mínim 2 diputats per circumscripció a excepció de Ceuta i Melilla. La proporcionalitat és a través de la Llei d'Hondt.
El sistema electoral del Senat és un doble sistema amb elecció directa o indirecta. Amb elecció directa n'hi ha 208 i es realitza a través del sufragi universal, el sistema majoritari corregit i una circumscripció provincial amb igual magnitud: 4 senadors per província a excepció de 3 senadors a Gran Canària, Tenerife i Mallorca; 2 senadors a Ceuta i Melilla i 1 senador a Eivissa i Formentera, Menorca, Fuerteventura, La Gomera, Hierro, Lanzarote i La Palma. Amb elecció indirecta, n'hi ha actualment 57 i es realitza a través d'elecció pels parlaments autonòmics i amb circumscripció única autonòmica on hi ha 1 senador per cada Comunitat Autonòmica i 1 addicional per cada milió d'habitants. L' elecció es fa al principi de cada legislatura autonòmica o una elecció proporcional a la composició de l' assemblea autonòmica. Pel que fa al referèndum, la democràcia pot ser directa o semidirecta, a la Constitució es troba regulada als articles 9.2 i 23.1. Els instruments que s'utilitzen són la iniciativa legislativa popular-ILP-(art.87.3CE) ; el Consell Obert (art.140 CE); el Referèndum (art.92 i Estatuts d'Autonomia) i la Sentència 103/2008, d'11 de setembre. El referèndum es troba regulat a l'article 92 de la Constitució Espanyola. L' objecte són totes les decisions polítiques d' especial transcendència. El seu principal objectiu és consulta a la ciutadania i el sotmetiment a les garanties del procés electoral convocat pel Rei, sobre el President del Govern i prèvia autorització del Congrés dels Diputats. La regulació d'aquesta està en la Llei Orgànica 2/1980, de 18 de gener. Les modalitats de referèndum són tant consultiu; vinculants,aquest es pot realitzar amb la reforma constitucional tant facultativa (167.3 CE) i obligatòria (168.3 CE); també pot ser una ratificació d'iniciativa autonòmica (151.1 CE); una aprovació d'Estatuts d'Autonomia (151.2 CE) i el referèndum de Navarra (DT 4 CE). La iniciativa popular es troba regulada en la Llei Orgànica 3/1984, de 26 de març (modificada per L.O.4/2006, de 26 de maig). Els requisits formals que posseeix són: la formulació de la iniciativa, aquesta és una presentació de la iniciativa davant la Secretaria General del Congrés dels Diputats, aquesta inclourà el text articulat precedit d' exposició de motius i la relació de membres de la comissió promotora. Un altre requisit és l' admissió per la Mesa del Congrés dels Diputats, les causes d' inadmissió són totes les matèries excloses: les pròpies de Llei orgànica, la naturalesa tributària, internacional, la prerrogativa de gràcia i els articles 131 i 134.1 CE. A més hi ha d' haver també una absència dels requisits formals, tenir ambigüitat del text, diversitat material, l' existència de projectes o proposicions de llei en tramitació sobre el mateix objecte i la reproducció d' una iniciativa popular substancialment equivalent. El procediment que ha de fer la iniciativa popular és realitzar un període de recollida de signatures que durarà 9 mesos +3 mesos, s'ha de recollir 500.000 signatures, després d'això fer un debat de presa en consideració. Finalment cal fer una retirada de la iniciativa i una compensació econòmica.
- L'ESTATUT DELS PARLAMENTARIS (I) L' autonomia parlamentària es troba regulada a l' article 72 de la Constitució Espanyola, aquesta ha de ser pressupostària, reglamentària, policia, organitzativa i personal. A més, el Règim jurídic dels parlamentaris (Estatut dels parlamentaris), aquest és un conjunt de requisits, drets i facultats constitucionals i reglamentàries relatives a l'adquisició i pèrdua
opinions en exercici de les funcions parlamentàries, la limitació per la disciplina parlamentària i que s' inclou en els Estatuts d' Autonomia. La immunitat protegeix la llibertat personal dels representants davant detencions i processos judicials i pretén evitar «manipulacions polítiques» que impedeixin al parlamentari exercir les seves funcions amb l'alteració de la composició de la cambra (STC 90/1985). El concepte segons la STC 234/1988 és la «protecció de la llibertat personal dels representants populars contra les detencions i processos judicials que puguin desembocar en privació de llibertat, evitant que, per manifestacions polítiques, s'impedeixi als parlamentaris l'assistència a les reunions de les Cambres i, en conseqüència, s'altera indegudament la seva composició i funcionament. El contingut que presenta és una doble garantia amb la prohibició de posada en custòdia del parlamentari i la necessitat d'autorització parlamentària per processar i/o continuar el procés iniciat El seu abast són les detencions que impliquen privació de llibertat, els procediments judicials que impliquen privació de llibertat i la limitació temporal, el mandat. Amb excepció en la detenció en cas de delicte flagrant i el processament si la càmera l'autoritza (suplicatori). Per tant, la inviolabilitat té irresponsabilitat jurídica i vinculació amb l' activitat parlamentària mentre que la immunitat té una protecció formal i es manté la responsabilitat i és independent a l' activitat parlamentària. El suplicatori és la petició formal d'un tribunal per processar o inculpar un membre de les Corts Generals. El seu procediment comença en la petició formal de la Sala II del TS, després d'això es realitza un estudi per la Comissió competent i audiència de l'interessat i finalment la votació pel Ple del dictamen de la Comissió [sessió secreta] (STC 206/1992). Les característiques que posseeix són: la Cambra no jutja el fons, sinó l'eventual intencionalitat política de la causa (STC 90/1985), el valor negatiu del silenci i que només afecta matèria penal i no opera en cas de «flagrant delicte». El fur especial i jutge natural és la responsabilitat penal dels membres de les Corts Generals només podrà substanciar-se a la Sala II del Tribunal Suprem. Com a fonament té garantia de la independència institucional de les Corts (STC 22/1997). Com a característiques té una naturalesa subjectiva, un caràcter absolut, una Vís atractiva respecte a altres persones en el mateix procediment i l'absència de segona instància (STC 51/1985)
UNITAT TEMÀTICA 12:
L'ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL DE L'ESTAT (III)
ORGANITZACIÓ DE LES CORTS GENERALS
- Estructura i organització de les Corts Generals: actors i òrgans
- Partits polítics i grups parlamentaris
- Estructura i organització de les Corts Generals: els Reglaments parlamentaris
12.2. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ DE LES CORTS GENERALS: ACTORS I
ÒRGANS
ESTRUCTURA INTERNA I FUNCIONAMENT (I)
Parlem d'estructura orgànica o interna quan ens referim a òrgans diferents i amb funcions diferents. Cada òrgan té funcions i composició diferents, per tant trobem:
- Òrgans de govern intern o rectors, poden ser de tres tipus, presidència (unipersonal), Mesa (col·legiada) i Junta de Portaveus (col·legiada).
- Òrgans de producció parlamentària, de treball o de funcionament: Ple, Diputació Permanent, Comissions (Subcomissions) i ponències. Legislatiu, permanent No legislatiu, permanent Estudi, no permanent Investigació, no permanents
- Òrgans intermedis i de connexió: Grups parlamentaris
- Altres òrgans: Diputació Permanent.
- Òrgans d' actuació administrativa: Secretaria General No Permanents 12.2. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ DE LES CORTS GENERALS: ACTORS I ÒRGANS ESTRUCTURA INTERNA I FUNCIONAMENT (II) A. ÒRGANS DE GOVERN INTERN, DIRECCIÓ I RECTORS Començarem a explicar les presidències , (congrés dels diputats i senat elecció) en la sessió constitutiva, a primers de la legislatura amb una majoria absoluta en primera votació. Més vots en segona votació, entre les dues candidatures més votades. Les funcions que realitzen són representatives, direcció i coordinació, convoquen i presideixen les reunions de la cambra, duen a terme la direcció dels treballs, tenen el control de la direcció administrativa i econòmica, aplicació i interpretació reglamentària, les resolucions interpretatives del Reglament (cal acord de la Mesa i de la Junta de Portaveus), facultats de policia interior de la cambra, fixació de l'ordre del dia d'acord amb la Junta de Portaveus i Direcció dels debats 12.2. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ DE LES CORTS GENERALS: ACTORS I ÒRGANS ESTRUCTURA INTERNA I FUNCIONAMENT (III)
ESTRUCTURA INTERNA I FUNCIONAMENT (VI)
Les Comissions Funcions: Legislativa i de control Composició: proporcionalment als GP, organització
- Taula
- Subcomissió
- Ponències
- Clases: legislatiu permanent, permanent no legislatiu, no permanent
- d' estudi
- de recerca La Comissió General de les Comunitats Autònomes al Senat (art. 56 *RS) Subcomissions: només existeixen al Congrés, a proposta de la comissió i aprovades pel Ple. Ponències: grups reduïts de diputats o senadors en representació dels GP que preparen els treballs de les Comissions. 12.2. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ DE LES CORTS GENERALS: ACTORS I ÒRGANS ESTRUCTURA INTERNA I FUNCIONAMENT (VII) Comissions Permanents Legislatives (CD) XIV Legislatura Constitucional
