Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Derecho constitucional, Apuntes de Derecho Constitucional

Sencillos y perfectos para el estudio.

Tipo: Apuntes

2023/2024

Subido el 14/11/2024

aitana-ramos-1
aitana-ramos-1 🇪🇸

9 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
UNITAT TEMÀTICA 9:
DIVISIÓ DE PODERS I FORMES DE GOVERN
1. L' aplicació pràctica del principi de divisió de poders: les formes de Govern.
2. Caràcters del presidencialisme i del parlamentarisme.
1. La divisió de poders i formes de govern (i)
En la doctrina clàssica de la divisió de poders, trobem tres autors: Hobbes, Locke,
Rousseau i Montesquieu.
La idea de divisió de poders és substancialment deutora, sense perjudici de diversos i
menys sabuts precedents (vegeu Lucas Verdú i Solozábal), de les elaboracions
efectuades, a finals del segle XVII i primera meitat del segle XVIII, per Locke,
Montesquieu i Hume, en aquest ordre cronològic.
En tots ells la seva posició sobre la separació de poders té a veure amb la realitat social
en la qual escriuen.
I, en tots ells, la llibertat política només queda garantida mitjançant un govern moderat i
representatiu, ja que la governació requereix del consentiment i la confiança dels
governats.
Diferents poders realitzen funcions diferents i és impensable governar sense lleis fixes o
que una persona tingui a les seves mans tots els poders. Els poders es limiten i
contrapesen entre si, impedint l'abús de poder o la tirania: el poder frena en poder
impedint el govern despòtic i buscant una harmonia de poders.
Schmitt va poder per això dir que, en la seva formulació originària, la divisió de poders
només establia mitjans d'acció recíproca, mitjans d'«aturar-se» mútuament els poders, i
subratlla que Montesquieu va utilitzar expressions molt significatives.
El Locke dels Two Treatises on Civil Government (1690) extreu les seves conseqüències
lògiques de l'experiència històrica de la Gloriosa Revolució de 1688 que, entre altres
coses, comporta una reacció davant el monarca, Jacobo II, per les seves contínues
interferències en l'esfera del funcionament del Parlament.
Locke obre la porta a la filosofia política del liberalisme: al rebuig de la legitimitat divina
dels reis; en el govern representatiu conforme al qual la governació s'ha d'exercitar amb el
consentiment i la confiança (trust) dels governats, perquè és creació del poble i perquè la
totalitat del poder d'una comunitat rau naturalment en la majoria d'ella; i també a la
consagració de la separació de poders.
A Locke s'adverteix de manera patent, pel seu discurs lògic, que la separació de poders
només es pot comprendre des del revers de la moneda: impedir la concentració del poder
i la tirania. Una situació que es produeix quan aquell que governa exerceix el poder sense
sotmetre's en el Dret i guiat per la seva voluntat i no per la llei: «allà on acaba la llei
comença la tirania»
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Derecho constitucional y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!

UNITAT TEMÀTICA 9:

DIVISIÓ DE PODERS I FORMES DE GOVERN

  1. L' aplicació pràctica del principi de divisió de poders: les formes de Govern.
  2. Caràcters del presidencialisme i del parlamentarisme. 1. La divisió de poders i formes de govern (i) En la doctrina clàssica de la divisió de poders, trobem tres autors: Hobbes, Locke, Rousseau i Montesquieu. La idea de divisió de poders és substancialment deutora, sense perjudici de diversos i menys sabuts precedents (vegeu Lucas Verdú i Solozábal), de les elaboracions efectuades, a finals del segle XVII i primera meitat del segle XVIII, per Locke, Montesquieu i Hume, en aquest ordre cronològic. En tots ells la seva posició sobre la separació de poders té a veure amb la realitat social en la qual escriuen. I, en tots ells, la llibertat política només queda garantida mitjançant un govern moderat i representatiu, ja que la governació requereix del consentiment i la confiança dels governats. Diferents poders realitzen funcions diferents i és impensable governar sense lleis fixes o que una persona tingui a les seves mans tots els poders. Els poders es limiten i contrapesen entre si, impedint l'abús de poder o la tirania: el poder frena en poder impedint el govern despòtic i buscant una harmonia de poders. Schmitt va poder per això dir que, en la seva formulació originària, la divisió de poders només establia mitjans d'acció recíproca, mitjans d'«aturar-se» mútuament els poders, i subratlla que Montesquieu va utilitzar expressions molt significatives. El Locke dels Two Treatises on Civil Government (1690) extreu les seves conseqüències lògiques de l'experiència històrica de la Gloriosa Revolució de 1688 que, entre altres coses, comporta una reacció davant el monarca, Jacobo II, per les seves contínues interferències en l'esfera del funcionament del Parlament. Locke obre la porta a la filosofia política del liberalisme: al rebuig de la legitimitat divina dels reis; en el govern representatiu conforme al qual la governació s'ha d'exercitar amb el consentiment i la confiança (trust) dels governats, perquè és creació del poble i perquè la totalitat del poder d'una comunitat rau naturalment en la majoria d'ella; i també a la consagració de la separació de poders. A Locke s'adverteix de manera patent, pel seu discurs lògic, que la separació de poders només es pot comprendre des del revers de la moneda: impedir la concentració del poder i la tirania. Una situació que es produeix quan aquell que governa exerceix el poder sense sotmetre's en el Dret i guiat per la seva voluntat i no per la llei: «allà on acaba la llei comença la tirania»

Si bé el disseny cartesià i mecànic dels poders i funcions no és idèntic , es manté la mateixa filosofia política a De la Esprit des Lois (1748) Montesquieu. Com evitar que un govern traspassi els límits que la pròpia naturalesa de la seva activitat exigeix? Com impedir la tirania? Aquests són els interrogants que subjauen en la reflexió del clàssic. Per construir una resposta dirà: «que la llibertat és el dret de fer tot el que les lleis permeten», i que «perquè no es pugui abusar del poder cal que, per la disposició de les coses, el poder freni a; i agrega que «perquè hi hagi la llibertat cal que el govern sigui tal que cap ciutadà pugui témer res d'un altre». Finalment, advertirà que «tot estaria perdut si el mateix home, el mateix cos de persones principals, dels nobles o del poble, exercís els tres poders: el de fer les lleis, el d'executar les resolucions públiques i el de jutjar els delictes o les diferències entre els particulars». Per al pensament de Montesquieu, en tot cas, és la concentració de poders la que produeix el govern despòtic. L' harmonia, per contra, estima que procedeix de l' equilibri. En la construcció de Montesquieu subjau la idea de controls. El pensador francès divideix les forces polítiques existents en tres (rei, noblesa i poble), descrivint-les en funcions estatals (legislatiu, executiu i judicial). Tanmateix, en realitat calia repartir els tres poders polítics entre dues funcions estatals, ja que la jurisdicció era una funció necessària en complir un objectiu social, però no era un poder polític real. Tenint en compte això, s'adscriuen la representació popular i la noblesa al legislatiu, creant dues Cambres (Baixa i Alta), i l'Administració roman en mans del rei. Amb aquesta divisió no s'està fent altra cosa que ressaltar les forces polítiques i socials, que en aquell temps tenien poder real, i organitzar-les dins d'una estructura constitucional, perquè calia evitar la concentració en una sola mà de dues o més forces polítiques. D'acord amb aquesta organització, ell pensava que es podrien resoldre els problemes polítics que es van presentar.

  1. LA DIVISIÓ DE PODERS I FORMES DE GOVERN (II) EL PROBLEMA ACTUAL DE LA DIVISIÓ DE PODERS Trobem diversos aspectes en primer lloc els de revisió els quals són, reforçament dels poders centrals, el predomini de l'Executiu, exercici de funcions legislatives per part de l'Executiu i per últim personalització del poder. D' altra banda, els aspectes vigents són el poder judicial independent, cert règim de transparència en la gestió pública i pluralitat de mitjans de control parlamentaris i extraparlamentaris.

Les característiques del sistema presidencial: a) El poder executiu és unitari. Està dipositat en un president que és, alhora, cap d'estat i cap de govern. b) El president és electe pel poble i no pel poder legislatiu, la qual cosa li dóna independència davant d' aquest. c) El president generalment nomena i remou lliurement els secretaris d' estat. d) Ni el president ni els secretaris d'estat són políticament responsables davant el Congrés. f) El president pot estar afiliat a un partit polític diferent al de la majoria del Congrés. g) El president no pot dissoldre el congrés, però aquest no pot donar-li un vot de censura. Així, per a LINZ, les característiques representatives del presidencialisme són: a) La legitimitat democràtica dual, pel fet que tant el president com el congrés són electes pel poble: característica que no es desvirtua fins i tot quan el president és designat per un col·legi electoral, el qual és electe pel poble amb aquest únic propòsit. b) La rigidesa del sistema, en virtut que ambdós poders són electes per a un període fix, i la permanència del president en el càrrec és independent de la voluntat del legislatiu, l' existència del qual, al seu torn, és independent de la intenció del president.

  1. CARÀCTERS DEL PRESIDENCIALISME I DEL PARLAMENTARISME (II) 2. EL PARLAMENTARISME Per començar a explicar el parlamentarisme, cal saber com és el seu sistema d'elecció , on trobem que el president és elegit pel parlament. A més la seva configuració estableix la interpretació flexible de la divisió de poders, amb centre al Parlament. Diversitat Cap d' Estat-Cap de Govern, cap d' Estat amb funcions representatives, simbòliques i arbitrals, cap de Govern amb funcions executives. Govern col·legiat i parlament generalment bicameral. Hi ha una relació entre el poder executiu-legislatiu, basat en el principi de la majoria parlamentària i hi ha una iniciativa legislativa del Govern facultat presidencial de dissolució del Parlament. A més el Govern és responsable davant el Parlament i el Parlament és l'única institució elegida directament pels ciutadans. Les variants que trobem són les següents: sistema de gabinet: primacia del Govern (GB), sistema de canceller: primacia del President del Govern (RFA o Espanya), sistema ultra parlamentari: primacia del Parlament. Impossibilitat de dissolució. Inestabilitat. Parlamentarisme dualista i un orleanista: doble confiança del Govern (Parlament i Cap de l'Estat). Les característiques principals dels sistemes parlamentaris consisteixen que, els membres del gabinet (poder executiu) són també membres del parlament (poder legislatiu). El gabinet està integrat pels dirigents del partit majoritari o pels caps dels partits que per coalició formen la majoria parlamentària. El poder executiu és doble: hi ha un cap d'estat que té principalment funcions de representació i protocol, i un cap de govern; aquest últim condueix l'administració i en el govern mateix. Al gabinet hi ha una persona que té supremacia i a qui se sol denominar primer ministre. A més el gabinet subsistirà, sempre que compti amb el suport de la majoria parlamentària.

L'administració pública està encomanada al gabinet, però aquest es troba sotmès a la constant supervisió del parlament. Hi ha entre parlament i govern un control mutu. El parlament pot exigir responsabilitat política al govern, ja sigui a un dels seus membres o al gabinet com a unitat. A més, el parlament pot negar un vot de confiança o atorgar un vot de censura al gabinet, amb la qual cosa aquest es veu obligat a dimitir; però el govern no es troba desarmat davant el parlament, pel fet que té l'atribució de demanar-li al cap de l'estat, qui accedeix -excepte situacions extraordinàries-, que dissolgui el parlament.

  1. CARÀCTERS DEL PRESIDENCIALISME I DEL PARLAMENTARISME (III) 3. LA CONCENTRACIÓ DE PODERS (No divisió de poders) Règims autoritaris: control polític sense envair la consciència individual Règims totalitaris: control de la consciència individual, identificació estat-partit únic Cesarisme empíric: absència d' ideologia concreta