UNITAT TEMÀTICA 9:
DIVISIÓ DE PODERS I FORMES DE GOVERN
1. L' aplicació pràctica del principi de divisió de poders: les formes de Govern.
2. Caràcters del presidencialisme i del parlamentarisme.
1. La divisió de poders i formes de govern (i)
En la doctrina clàssica de la divisió de poders, trobem tres autors: Hobbes, Locke,
Rousseau i Montesquieu.
La idea de divisió de poders és substancialment deutora, sense perjudici de diversos i
menys sabuts precedents (vegeu Lucas Verdú i Solozábal), de les elaboracions
efectuades, a finals del segle XVII i primera meitat del segle XVIII, per Locke,
Montesquieu i Hume, en aquest ordre cronològic.
En tots ells la seva posició sobre la separació de poders té a veure amb la realitat social
en la qual escriuen.
I, en tots ells, la llibertat política només queda garantida mitjançant un govern moderat i
representatiu, ja que la governació requereix del consentiment i la confiança dels
governats.
Diferents poders realitzen funcions diferents i és impensable governar sense lleis fixes o
que una persona tingui a les seves mans tots els poders. Els poders es limiten i
contrapesen entre si, impedint l'abús de poder o la tirania: el poder frena en poder
impedint el govern despòtic i buscant una harmonia de poders.
Schmitt va poder per això dir que, en la seva formulació originària, la divisió de poders
només establia mitjans d'acció recíproca, mitjans d'«aturar-se» mútuament els poders, i
subratlla que Montesquieu va utilitzar expressions molt significatives.
El Locke dels Two Treatises on Civil Government (1690) extreu les seves conseqüències
lògiques de l'experiència històrica de la Gloriosa Revolució de 1688 que, entre altres
coses, comporta una reacció davant el monarca, Jacobo II, per les seves contínues
interferències en l'esfera del funcionament del Parlament.
Locke obre la porta a la filosofia política del liberalisme: al rebuig de la legitimitat divina
dels reis; en el govern representatiu conforme al qual la governació s'ha d'exercitar amb el
consentiment i la confiança (trust) dels governats, perquè és creació del poble i perquè la
totalitat del poder d'una comunitat rau naturalment en la majoria d'ella; i també a la
consagració de la separació de poders.
A Locke s'adverteix de manera patent, pel seu discurs lògic, que la separació de poders
només es pot comprendre des del revers de la moneda: impedir la concentració del poder
i la tirania. Una situació que es produeix quan aquell que governa exerceix el poder sense
sotmetre's en el Dret i guiat per la seva voluntat i no per la llei: «allà on acaba la llei
comença la tirania»
