UNITAT TEMÀTICA 13. L’ORGANITZACIÓ INSITUTUCIONAL DE
L’ESTAT (IV)
FUNCIONS DE LES CORTS GENERALS
1. Les funcions de les Cambres: el bicameralisme asimètric
2. Les funcions de les Corts Generals. Introducció
3. La funció legislativa i el procediment legislatiu
4. La funció de control i impuls polític
5. La funció pressupostària i financera
6. Els instruments de democràcia directa: referèndum i iniciativa
legislativa popular
13.1. Les funcions de les cambres: el bicameralisme asimètric
El Parlament en l’Estat Constitucional
- Lleis i impostos suposen una limitació de drets, per la qual cosa
cal que estes limitacions tinguen un origen legítim.
- La legitimació de lleis i impostos cal situar-la en els propis
governats. Cal un cos format per representants dels ciutadans
que delibere i aprove les lleis i impostos «No taxation without
representation»
- Els revolucionaris francesos van construir la doctrina de la
centralitat del Parlament a partir de la idea de la «sobirania del
Parlament», que és contrària als principis de l’Estat democràtic,
en el qual el titular de la sobirania és el poble i és exercida pel
cos electoral.
- El Parlament, però, té un paper fonamental, sense la seua
presència el caràcter democràtic de l’Estat esdevé impossible:
representa el sobirà constitucional, però no ho és.
- El Parlament és:
oa) Òrgan constitucional subjecte a la primacia
constitucional (art.9.1CE)
ob) Ostenta una posició política important, ja que està
lligat de manera immediata i directa al sobirà
constitucional (el poble)
oc) Està subordinat al cos electoral, la opinió del qual el
vincula, tot i que no hi ha mandat imperatiu
Bicameralisme i unicameralisme
- La institució parlamentària pot tindre una o diverses
assemblees (fins a 5, n’hi havia en la Constitució iugoslava de
1963)
- Hi ha una subdivisió històrica en dues cambres, segons el
model britànic:
oCambra aristocràtica i cambra ciutadana
oEl model, a partir de la Constitució dels EUA evoluciona a
una cambra popular i una de territorial.
- Debat sobre el bicameralisme
