¡Descarga Devolució pac1 educació intercultural y más Ejercicios en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
Universitat Oberta de Catalunya
Tauler - 02.526 - Educació intercultural aula 1
Rebuts
Beatriz Garcia Garcia
Devolució General de PAC
Bon dia a tots i totes,
Al llarg d'aquest matí rebreu a les a les vostres bústies personals una devolució personalitzada del vostre treball a la PAC1 (Descripcions objectives i subjectives a les carpetes) i una avaluació sobre els vostres treballs coŀectius als espais de treball de grup.
A més, a continuació us presento una devolució general , que és una mica llarga però que es molt necessària per a poder continuar a l'assignatura. Parlaré en general del treball de tota l'aula.
Comencem pel principi:
Les protagonistes de les fotos: Qui són?
A la primera fotografia, a la part central, apareix Saray Montoya (37 any). És una dona gitana de Sevilla, procedent d’un dels barris de les “3000 viviendas”, una part de les quals és considerat un barri “marginal”. Es va criar amb la seva família, “Los Farrucos”, bailaores flamencs molt coneguts. Va participar en el programa dels “Gipsy Kings” del canal Cuatro i en la darrera edició de Supervivientes de Telecinco. Ella no volia seguir la tradició familiar de ballar i volia dedicar-se a dissenyar els vestits que es posava per a les seves actuacions. Va començar a dissenyar vestits propis i ara té una botiga a Sevilla. A la foto apareix amb quatre models que vesteixen les seves creacions.
En alguns grups ha estat identificada de manera correcta.
A la segona fotografia la figura central és la Juana Martín (43 anys) i no la Shakira com alguns/nes heu pensat (és cert que la fotografia no té molta definició!).
La Juana és un gitana cordovesa procedent d’una família humil que es dedicava a la venta de roba. La seva trajectòria professional va començar a l'any 1999 quan la seva coŀecció va ser seleccionada entre més de 150 propostes per representar la seva ciutat al concurs de Joves Dissenyadors d’Espanya. El 2001 va participar com a dissenyadora novell al Saló Internacional de Moda Flamenca, en el qual el 2003 va obtenir el premi a la millor coŀecció. Al 2005 es va convertir en la primera dona andalusa, la primera cordovesa i la primera dona gitana que arriba a la passareŀa Cibeles, amb un gran èxit. Va obrir la seva primera botiga a Córdoba el juny del 2007, i el desembre del mateix any a Sevilla.
A: Tauler Educació intercultural aula 1 Data: 18.10.2018 10:
Les dues són dones andaluses, amb estudis bàsics i amb famílies d’origen d’un nivell socioeconòmic mig- baix. Les dues es dediquen laboralment al mateix, i com imagineu, les formes d'expressar el seu art no les converteixen en més o menys gitanes.
Sobre les descripcions:
De manera general, en els diferents grups heu coincidit en les vostres descripcions, no hi ha hagut gaires problemes per a consensuar les descripcions (sobre tot les anomenades "objectives") i això es deu a que tots i totes a l'aula compartim una mateixa referència cultural... Fixeu-vos en aquesta definició:
“Existe un referente étnico o cultural (…) en todos y cada uno de los seres humanos que adquirimos por medio del proceso de enculturación y socialización que configura estructuras mentales, potencia unas capacidades sobre otras, crea hábitos duraderos, interioriza modelos de relación entre las personas y valores culturales. Ese referente cultural es el que dota de sentido a la vida de cada uno, a los hechos vitales, a los datos de la experiencia personal y colectiva. Ese referente cultural es el que n os permite hablar y decir con sentido, relacionarnos, el que nos permite vivir. Pero no es determinado, ni completo ni totalmente coherente, ni estático. No siempre es consciente" (San Román, T. (1996:108))
Moltes de les vostres aportacions apunten en aquest sentit: les nostres categoritzacions estan completament influïdes pel nostre procés d'enculturació, i en aquest cas, en aquesta aula ho compartim. I persones amb altres referències culturals, haurien fet diferents classificacions.
Sóc conscient de que no tothom a l'aula ha estat enculturitzat en el mateix lloc (i com explicava un company, es pot viure en el món amb diferents referències culturals), però tots coneixem uns paràmetres culturals en els que vivim i dotem de sentit a la nostra vida.
Les categoritzacions fetes:
Pensem a les categoritzacions (en general) que vam fer durant el procés de descripció.
Les descripcions objectives, aquelles que no podien contenir "emocions" ni "judicis", resulta que van costar molt fer-les. Es va arribar a dir que l'objectivitat és subjectiva i que tot depèn del punt de vista. Com s'explica un color de roba, de pell, una postura, un ambient, una situació, sense comparar o valorar?
Resulta molt difícil deslliurar-se dels nostres supòsits sobre el que veiem s'imposen i objectives i subjectives es van acabar confonent...Hi ha companys/es que van proposar mecanismes per a descriure colors de pell o volums sense caure en judicis però l'exercici va resultar més difícil del que semblava.
Cada grup va treballar a partir de diferents idees i processos de construcció de coneixement però voldria subratllar algunes idees que es van repetir en els grups:
Racialització:Racialització: Com que les dones de la primera foto tenen uns trets fenotípics "diferents" (diferents a què?) s'ha especulat sobre l'origen cultural de les dones: índies, turques, gitanes, pakistaneses, avantpassats africans... I les altres? Com que formen part de la nostra "normalitat" no es va discutir de quina part del món podrien ser, possiblement d'Europa o EEUU. No importa, la qüestió d'origen de les dones de la segona foto ha estat "normalitzada", naturalitzada.
Fer servir el aspecte físic/fenotípic com a element descriptiu de determinades poblacions i no d'altres (generalment blanques i privilegiades) és racialitzar.
És curiós que a pesar de la indiscutible diversitat sociocultural, de la història dels processos migratoris al nostre país continuem atribuint uns trets fenotípics a una cultura determinada, entesa massa freqüentment, com a zona geogràfica. Atenció perquè ser espanyol/català no està relacionat amb un aspecte físic, moltes persones són espanyoles/catalanes i no són blanques. Aquí tornem al tema de les atribucions i la legitimització de qui és o qui no és "dels nostres".
Com imagineu, la segona foto estava seleccionada de manera que semblés "en línia" amb el nostre substrat cultural, i això ha provocat que fos menys qualificada, perquè la considerem com a normal.
En alguns grups s'ha parlat de la normalitat, del que és normal i no en el món social. I penseu que "normalitat" en aquets àmbit està relacionada exclusivament amb la freqüència de un fenomen expressat en el nostre entorn, en cap cas és la millor o la correcta o la natural.
El nostre procés d'enculturació fa sentir-nos confortables amb algunes situacions que comprenem perquè ens són més freqüents i no en altres, desconegudes, que tendim a híper qualificar per a identificar i classificar per a donar-les cabuda en el nostre món.
El problema és que no sempre tenim informació fiable sobre la diversitat que ens envolta i que aquestes qualificacions amaguen classificacions sobre el gènere, l'aspecte físic, la classe social, l'educació i nivell d'instrucció, que son prejudicis, estereotips que corresponen a una societat racista, patriarcal, postcolonial i classista com la que vivim i que anirem desgranant a les properes PACs.
Com a educadors/es socials no ens podem permetre funcionar com a corretges de transmissió d'aquestes idees a través dels nostres acompanyaments educatius, perquè el risc de perjudicar a partir de la nostra pràctica educativa en contextos de diversitat sociocultural és molt elevada, per la nostra influencia i proximitat amb les persones i grups.
La cita de Teresa San Román continua d'aquesta forma:
"Este substrato de “referencia cultural” de ninguna manera tiene por qué conducir necesariamente a un etnocentrismo , entendido como juicio de superioridad y/o proyección universalista de la particularidad, ni tiene por qué guiarnos hacia la militancia étnica, nacionalista o de cualquier otra índole, y menos aún determina la violencia contra los que exhiben diferencias. Pero yo creo que está ahí, y más vale asumirlo, conocerlo, criticarlo, conducirlo, que no simplemente negar su existencia ” (1996:108)
L'objectiu de l'exercici era fer aquest procés de descentrament d'estranyament de les pròpies referències. Per a fer això, cal explicitar, portar a la consciencia les nocions i valors que guien les nostres classificacions.
El procés d'enculturació en el que tots i totes estem endinsats és molt potent, es porta a terme al llarg de tota la vida a través de diferents agents de transmissió cultural: l'escola, el treball, la família, els mitjans de comunicació, el grup d'iguals... i a partir de processos conscients i inconscients, a partir dels quals adquirim cultura.
Quan explicitem les nostres idees, les publiquem i permetem que els altres les puguin llegir, de vegades descobrim coses que no ens agraden sobre les nostres qualificacions i que no sabem "d'on venen"... Aquest procés l'he vists als grups! El substrat cultural no és plenament compartir per tots i totes, no és coherent, i està subjecte a modificacions! Per això no cal fustigar-se sobre els nostres valors i preconceptes, cal assumir-les i treballar-les si volem treballar com a acompanyants educatius.
Ser conscient d'alguna cosa és "tenir coneixement" per això, treballem en la desconstrucció de les nostres idees preconcebudes fent una traslació del nostre pla d'inconsciència per a portar-lo a un nivell conscient.
EDUCADORS/ES SOCIALS... OBJECTIUS I NEUTRALS?
Podem ser neutrals objectius quan ens referim a persones o grups socials? Personalment crec que és impossible. Crec que l'objectivitat en el món social no existeix, és un terme "exportat" del món de les ciències naturals que no és aplicable en el món social però, el seu ús, provoca la "sensació" de que és just, que parteix del no-res i que no està basat en preconceptes apresos.
Hem de treballar molt dur per a adquirir coneixement en el que basar les nostres idees i concepcions. Hem de saber del coŀectiu gitano, de la seva situació i de la seva història. Hem de saber de les persones amb les que treballem, i només a partir de la seva adscripció ètnica. Hem de treballar per a estar molt informats i permetre que les persones amb les que treballem es trobin amb educadors/es informats/des i sensibles a les dinàmiques associades a la diversitat sociocultural.
No hem de ser neutralsneutrals ni objectiusobjectius , hem de conèixer molts conceptes, idees, metodologies i tenir molta empatia. I també ser capaces de reconèixer tant els nostres privilegis com la situació d'opressió que pateixen moltes persones i coŀectius invisibilitzats i marginats.
Això que esteu fent ara, a la PAC2 amb el treball d'una situació en la que us podeu trobar perfectament, forma part d'aquest procés de coneixement. A les PACs 3 i 4 treballarem a partir de la incorporació de conceptes teòrics que us permetran treballar amb més consciència i coneixement en contextos de diversitat sociocultural.
Aquí termino. Atenció perquè moltes d'aquestes idees ens porten directament al treball de la PAC2.
En el cas que descriu la Maria:
S'i nvisibilitza algun coŀectiu? Es normalitza algun coŀectiu privilegiat? S'identifica algun etnocentrisme? Es racialitza a algun coŀectiu? Es folkloritza/culturitza a algun coŀectiu? Es confon cultura amb zona geogràfica/religió? És normal demanar a joves catalans que ensenyin sardanes quan possiblement saben més i els agrada el trap? I la resta dels coŀectius?I els gitanos...ensenyaran sardanes també? Espero aportacions sobre aquest coŀectiu als propers treballs!
Espero que aquestes preguntes us ajudin a estimular els debats i fer aportacions de qualitat als vostres espais de grup.
Gràcies per llegir-me, que tingueu un dia meravellós,
SEGUIM!
