Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Nietzsche, projecte filosòfic, Apuntes de Filosofía

Asignatura: ,, Profesor: . ., Carrera: Administració i Direcció d'Empreses, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 24/06/2017

maite1511
maite1511 🇪🇸

3.6

(7)

34 documentos

1 / 9

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
NIETSZCHE
PROJECTE FILOSÒFIC
Fa una genealogia (anar a l’origen):
d’on provenen els conceptes morals?
d’on provenen les idees nihilistes (idees pessimistes i angoixoses)?
Mostra com les idees pessimistes i angoixoses (nihilistes) que hom té avui han estat
originades en el passat (passat socràtic, platònic, cristià i kantià).
la tradició losòca occidental és còmplice d’un error: la teorització, és a dir, la
incapacitat de les idees per a expressar la vida.
Nietzsche proposa destruir-los i substituir-los per altres de caràcter vitalista,
individualista i realista que estiguin més enllà del i del mal.
Nietzsche representa:
la de la metafísica de les Idees iniciada per Plató
el començament de la metafísica de la Vida,
La seva losoa s’oposa a:
a. Tradició socraticoplatònica:
Sòcrates és el gran error prefereix morir, per tal que les seves idees visquin
eternament. Plató continua aquesta línia de pensament en negar la virtut del
món sensible i subordinar-ho tot al món intel·ligible
És el màxim responsable del nihilisme perquè crea un món ctici.
b. Cristianisme
És el model de la moral esclavitzada, ja que fa a tothom igual perquè tothom és
pecador.
Predica la submissió, l’acceptació del dolor i el sacrici .
És una forma de platonisme al servei del poble .
c. Descartes i la tradició racionalista
Els racionalistes identiquen ser i pensar, la qual cosa és un greu error, perquè
la vida va molt més enllà del pensament.
Per a Nietzsche, el pensament està subordinat a la vida. Existeixo, aleshores
pensó.
d. L’imperatiu categòric kantià
Segons Nietzsche, Kant està obsessionat pel deure
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Nietzsche, projecte filosòfic y más Apuntes en PDF de Filosofía solo en Docsity!

NIETSZCHE

PROJECTE FILOSÒFIC

  • Fa una genealogia ( anar a l’origen ):
    • d’on provenen els conceptes morals?
    • d’on provenen les idees nihilistes (idees pessimistes i angoixoses)?

Mostra com les idees pessimistes i angoixoses (nihilistes) que hom té avui han estat originades en el passat (passat socràtic, platònic, cristià i kantià).

la tradició filosòfica occidental és còmplice d’un error: la teorització , és a dir, la incapacitat de les idees per a expressar la vida.

Nietzsche proposa destruir-los i substituir-los per altres de caràcter vitalista, individualista i realista que estiguin més enllà del i del mal.

Nietzsche representa:

  • la fi de la metafísica de les Idees iniciada per Plató
  • el començament de la metafísica de la Vida ,

La seva filosofia s’oposa a:

a. Tradició socraticoplatònica:

Sòcrates és el gran error prefereix morir, per tal que les seves idees visquin eternament. Plató continua aquesta línia de pensament en negar la virtut del món sensible i subordinar-ho tot al món intel·ligible

És el màxim responsable del nihilisme perquè crea un món fictici.

b. Cristianisme

És el model de la moral esclavitzada, ja que fa a tothom igual perquè tothom és pecador. Predica la submissió, l’acceptació del dolor i el sacrifici. És una forma de platonisme al servei del poble.

c. Descartes i la tradició racionalista Els racionalistes identifiquen ser i pensar, la qual cosa és un greu error, perquè la vida va molt més enllà del pensament. Per a Nietzsche, el pensament està subordinat a la vida. Existeixo, aleshores pensó.

d. L’imperatiu categòric kantià

Segons Nietzsche, Kant està obsessionat pel deure

L’ imperatiu categòric és un imperatiu moral: quan actuem, ho hem de fer perquè la nostra raó, la nostra consciència, ens obliga, no perquè aquella acció sigui o no sigui beneficiosa per a nosaltres

Kant defensa el “ tu has de fer…”, mentre que la màxima de la moral nietzscheana és el “ jo vull fer…” Kant intenta justificar el deure moral, i Nietzsche pensa que la moral és un prejudici que ens debilita.

  • La crítica de Nietzsche a l’ètica kantiana es resumeix en 3 tesis :
    • No hi ha una moral universal, sinó que cada societat considera morals aquells instints que li semblen útils
    • No hi ha una moral desinteressada: tot suposat desinterès sempre implica submissió als interessos dels altres i, en conseqüència, una vida inferior
    • No hi ha una moral racional, ja que aquesta neix de fonts irracionals, primitives i instintives. La moral, per tant, no és autònoma, sinó que és una funció de la vida

L’únic imperatiu categòric es el de viure.

e. L’utilitarisme:

És una moral per a les masses, purament quantitativa, calculadora i, per tant, contrària a la vida superior.

INFLUÈNCIES REBUDES

Nietzsche sovint fa referència als esperits lliures , esperits no contaminats pel nihilisme.

Nietzsche assumeix una línia materialista i sensualista de la filosofia occidental que té 5 grans moments:

  1. Presocràtics i sofistes:
  • Presocràtics: monisme materialista
  • Sofistes: relativisme moral
  • Heràclit: defensa de l’esdevenir
  • Escèptics: no podem conèixer res amb seguretat

Aquests són els únics filòsofs de l’antiguitat que no s’han deixat seduir per “l’ideal de la raó” i pel llenguatge metafísic.

El naixement de la tragèdia és la primera obra de Nietzsche. S’inspira en Schopenhauer, i està dedicada a Wagner. Segons Nietzsche, la tragèdia grega es va originar gràcies a la fusió de 2 elements contraposats de l’esperit grec:

♦ L’element dionisíac (representat pel déu Dionís)

♦ L’element apol·lini (representat pel déu Apol·lo)

La tragèdia clàssica grega representa, doncs, 2 ordres de valor: els de la vida i els de la raó. Malgrat la lluita entre aquests dos ordres de valor, el que és essencial continua sent el fons dionisíac de la tragedia. La tragèdia clàssica grega deia sí a la vida , acceptava la vida d’una manera rotunda, valenta i violenta. Però aquesta tragedia mor des del moment que Eurípides trivialitza els personatges: li treu importància al cor i introdueix problemes psicològics, inseguretats, pors ens els personatges. Dionís és substituit per Sòcrates

Dionís vs Sòcrates

Dionís és el contrari de Sòcrates:

  • Sòcrates és pessimista i vol morir
  • Dionís simbolitza l’optimisme de la vida viscuda creativament

Sòcrates (i també Plató) és el gran error , el gran corruptor, l’inici de la decadència: amb Sòcrates triomfa “l’individu teòric” sobre “l’individu tràgic”,

NIHILISME

Nihilisme en la doctrina nietzscheana no designa cap teoria, sinó una manera de viure, de sentir i actuar. El nihilisme és una mena de “malaltia”, és el camí equivocat que ha seguit la cultura occidental des de Sòcrates, Plató i el cristianisme fins la nostra època. Terme s’aplica per a referir-se a la manca de creativitat i la consciència desgraciada que caracteritzen l’individu occidental.

El gran error del nihilisme consisteix a situar la vida més enllà d’aquesta mateixa, a creure que les Idees (o Déu) poden governar la vida i a no tenir en compte la voluntat de poder

Des d’aquest punt de vista, Nietzsche creu que el nihilisme no és cap teoria, sinó un diagnòstic:

  • L’ésser humà és un individu entristit perquè reprimeix la vida
  • Les coses passades i mortes intenten dominar les coses presents i vives
  • Tot és petit, insignificant i misteriós
  • En aquest context, ningú no sap què és voler ni poder, la vida és una cosa grisa, sense llum

Nietzsche distingeix 2 tipus de nihilisme:

  • Passiu : representa la submissió de la vida a les idees. L’individu nihilista s’agenolla davant d’allò que no entén i accepta la culpa i el pecat
  • Actiu : el nihilista actiu sap què no vol i és capaç de destruir (de rebelar-se contra el pecat, la culpa, Déu…), però no sap què vol, no és creador i, per tant, no pot ser superhome.

LA MORT DE DÉU

Per fer sortir el món occidental del nihilisme, Nietzsche proclama la mort de Déu.

Afirmar que Déu ha mort equival a considerar que el nihilisme ha arribat a la seva culminació: des de Sòcrates i Plató fins a l’imperatiu categòric de Kant, la filosofia sempre ha ensenyat a reprimir qualsevol desig i a subordinar-lo a l’ideal (al que “ha de ser”)

L’ésser humà sempre ha tingut un déu (un valor més important que la vida), però l’individu modern ha descobert la mort de Déu com una qüestió central del seu temps : li manca una primera veritat a partir de la qual sigui possible valorar les coses.

La mort de Déu obre el camí al superhome.

Déu és el símbol de l’angoixa, el sacrifici, la submissió i la mort, i no pot tenir successor; qualsevol intent d’omplir aquest buit amb uns o altres ídols (les masses en el cas del socialisme, per exemple) està condemnat al fracàs.

LA VOLUNTAT DE PODER

La voluntat de poder, el desig de dominar, de ser fort és, a partir de la mort de Déu, el nou criteri de coneixement i de valoració de les coses Quan la voluntat de poder disminueix i es troba dominada, apareix el nihilisme Quan la voluntat de poder augmenta i és dominadora, sorgeix el superhome. Nietzsche proposa una transvaloració o transmutació dels valors :

  • La vida (no les idees, ni la moral) serà l’únic criteri vàlid per a jutjar qualsevol cosa
  • A la seva obra La genealogia de la moral , Nietzsche analitza l’origen dels valors morals, i distingeix dues morals: la moral dels senyors i la moral dels esclaus

Moral dels senyors Moral dels esclaus

El superhome no representa l’aparició d’una nova raça , sinó que significa viure d’una manera diferent i superior.

El superhome esdevé l’hereu de la tendència dionisíaca , agafa la vida en perpetu present , com un joc, una festa, una aventura

Aquest superhome donarà un nou sentit a la realitat i crearà nous valors , els valors de la vida, que estaran fonamentats en aquest món i no en un més enllà

El darrer ésser humà

El superhome té com a principal adversari el darrer ésser humà :

  • Aquest, que viu amb valors caducs, individu nihilista, assiteix al fi de la seva civilització
  • El darrer ésser humà apareix després de la mort de Déu, un cop descobreix la manca de sentit.

Intenta substituir patèticament valors divins per altres d’humans, i segon Nietzsche aquests darrers éssers humans són éssers frustrats que no saben riure ni ballar.

3 estadis

Nietzsche exposa en forma de paràbola els diferents estadis pels quals haurà de passar l’ésser humà si vol alliberar-se del seu passat i transformar-se en superhome:

Camell

L’estadi del camell :

  • l’animal que suporta la càrrega més feixuga
  • simbolitza els éssers antivitalistes
  • és l’home sotmès a la llei moral i a la transcendència, el covard que amaga el seu esperit sota una moralitat trancendent i esclava

Lleó

L’estadi del lleó :

  • l’animal que es desfà de càrregues opresores
  • representa els individus que es rebel·len contra la moral convencional i que descobreixen la gran mentira, raó per la qual “assassinen a Déu”

Infant

L’estadi de l’ infant :

  • representa l’esperit lliure, símbol del superhome i creador de nous valors
  • No existeixen receptes ni fórrmules màgiques: l’èsser humà és el punt mig entre la bèstia i el superhome , i la seva grandesa rau en què és un pont, una espècie de transició entre l’una i l’altre, no pas una meta
  • El superhome es defineix per la seva actitud d’investigació: la vida és una prova i una experiència que cal assumir amb esperit joiós

L’ETERN RETORN

Aquesta expressió fa referència a una visió que tingué Nietzsche: l’èxtasi d’eternitat , una intuïció que apareix en la seva obra Així parlà Zaratustra.

Es basa en la idea que tot retorna, que tot és etern i que res de tot allò que ha ocorregut no deixa de repetir-se.

Cada ésser humà tornarà a viure la mateixa vida, sempre, eternament

Quan mori, tornarà a nèixer, i viurà la mateixa vida que ha viscut, els mateixos moments, la mateixa època, viurà els mateixos llocs, els mateixos esdeveniments, les mateixes alegries i les mateixes desgràcies, i axí una vegada i un altre, cíclicament.

Equival a una prova per a seleccionar el superhome:

  • l’ésser humà capaç d’estimar la vida per sobre de tot voldria aturar el temps i que aquesta durés per sempre en un perpetu present.

L’etern retorn és la forma suprema de dir sí a la vida, i per això és una prova que només podrà passar-la el superhome.