





Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: ,, Profesor: . ., Carrera: Administració i Direcció d'Empreses, Universidad: UB
Tipo: Apuntes
1 / 9
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!






Mostra com les idees pessimistes i angoixoses (nihilistes) que hom té avui han estat originades en el passat (passat socràtic, platònic, cristià i kantià).
la tradició filosòfica occidental és còmplice d’un error: la teorització , és a dir, la incapacitat de les idees per a expressar la vida.
Nietzsche proposa destruir-los i substituir-los per altres de caràcter vitalista, individualista i realista que estiguin més enllà del bé i del mal.
Nietzsche representa:
La seva filosofia s’oposa a:
a. Tradició socraticoplatònica:
Sòcrates és el gran error prefereix morir, per tal que les seves idees visquin eternament. Plató continua aquesta línia de pensament en negar la virtut del món sensible i subordinar-ho tot al món intel·ligible
És el màxim responsable del nihilisme perquè crea un món fictici.
b. Cristianisme
És el model de la moral esclavitzada, ja que fa a tothom igual perquè tothom és pecador. Predica la submissió, l’acceptació del dolor i el sacrifici. És una forma de platonisme al servei del poble.
c. Descartes i la tradició racionalista Els racionalistes identifiquen ser i pensar, la qual cosa és un greu error, perquè la vida va molt més enllà del pensament. Per a Nietzsche, el pensament està subordinat a la vida. Existeixo, aleshores pensó.
d. L’imperatiu categòric kantià
Segons Nietzsche, Kant està obsessionat pel deure
L’ imperatiu categòric és un imperatiu moral: quan actuem, ho hem de fer perquè la nostra raó, la nostra consciència, ens obliga, no perquè aquella acció sigui o no sigui beneficiosa per a nosaltres
Kant defensa el “ tu has de fer…”, mentre que la màxima de la moral nietzscheana és el “ jo vull fer…” Kant intenta justificar el deure moral, i Nietzsche pensa que la moral és un prejudici que ens debilita.
L’únic imperatiu categòric es el de viure.
e. L’utilitarisme:
És una moral per a les masses, purament quantitativa, calculadora i, per tant, contrària a la vida superior.
Nietzsche sovint fa referència als esperits lliures , esperits no contaminats pel nihilisme.
Nietzsche assumeix una línia materialista i sensualista de la filosofia occidental que té 5 grans moments:
Aquests són els únics filòsofs de l’antiguitat que no s’han deixat seduir per “l’ideal de la raó” i pel llenguatge metafísic.
El naixement de la tragèdia és la primera obra de Nietzsche. S’inspira en Schopenhauer, i està dedicada a Wagner. Segons Nietzsche, la tragèdia grega es va originar gràcies a la fusió de 2 elements contraposats de l’esperit grec:
♦ L’element dionisíac (representat pel déu Dionís)
♦ L’element apol·lini (representat pel déu Apol·lo)
La tragèdia clàssica grega representa, doncs, 2 ordres de valor: els de la vida i els de la raó. Malgrat la lluita entre aquests dos ordres de valor, el que és essencial continua sent el fons dionisíac de la tragedia. La tragèdia clàssica grega deia sí a la vida , acceptava la vida d’una manera rotunda, valenta i violenta. Però aquesta tragedia mor des del moment que Eurípides trivialitza els personatges: li treu importància al cor i introdueix problemes psicològics, inseguretats, pors ens els personatges. Dionís és substituit per Sòcrates
Dionís és el contrari de Sòcrates:
Sòcrates (i també Plató) és el gran error , el gran corruptor, l’inici de la decadència: amb Sòcrates triomfa “l’individu teòric” sobre “l’individu tràgic”,
Nihilisme en la doctrina nietzscheana no designa cap teoria, sinó una manera de viure, de sentir i actuar. El nihilisme és una mena de “malaltia”, és el camí equivocat que ha seguit la cultura occidental des de Sòcrates, Plató i el cristianisme fins la nostra època. Terme s’aplica per a referir-se a la manca de creativitat i la consciència desgraciada que caracteritzen l’individu occidental.
El gran error del nihilisme consisteix a situar la vida més enllà d’aquesta mateixa, a creure que les Idees (o Déu) poden governar la vida i a no tenir en compte la voluntat de poder
Des d’aquest punt de vista, Nietzsche creu que el nihilisme no és cap teoria, sinó un diagnòstic:
Nietzsche distingeix 2 tipus de nihilisme:
Per fer sortir el món occidental del nihilisme, Nietzsche proclama la mort de Déu.
Afirmar que Déu ha mort equival a considerar que el nihilisme ha arribat a la seva culminació: des de Sòcrates i Plató fins a l’imperatiu categòric de Kant, la filosofia sempre ha ensenyat a reprimir qualsevol desig i a subordinar-lo a l’ideal (al que “ha de ser”)
L’ésser humà sempre ha tingut un déu (un valor més important que la vida), però l’individu modern ha descobert la mort de Déu com una qüestió central del seu temps : li manca una primera veritat a partir de la qual sigui possible valorar les coses.
La mort de Déu obre el camí al superhome.
Déu és el símbol de l’angoixa, el sacrifici, la submissió i la mort, i no pot tenir successor; qualsevol intent d’omplir aquest buit amb uns o altres ídols (les masses en el cas del socialisme, per exemple) està condemnat al fracàs.
La voluntat de poder, el desig de dominar, de ser fort és, a partir de la mort de Déu, el nou criteri de coneixement i de valoració de les coses Quan la voluntat de poder disminueix i es troba dominada, apareix el nihilisme Quan la voluntat de poder augmenta i és dominadora, sorgeix el superhome. Nietzsche proposa una transvaloració o transmutació dels valors :
Moral dels senyors Moral dels esclaus
El superhome no representa l’aparició d’una nova raça , sinó que significa viure d’una manera diferent i superior.
El superhome esdevé l’hereu de la tendència dionisíaca , agafa la vida en perpetu present , com un joc, una festa, una aventura
Aquest superhome donarà un nou sentit a la realitat i crearà nous valors , els valors de la vida, que estaran fonamentats en aquest món i no en un més enllà
El superhome té com a principal adversari el darrer ésser humà :
Intenta substituir patèticament valors divins per altres d’humans, i segon Nietzsche aquests darrers éssers humans són éssers frustrats que no saben riure ni ballar.
Nietzsche exposa en forma de paràbola els diferents estadis pels quals haurà de passar l’ésser humà si vol alliberar-se del seu passat i transformar-se en superhome:
Camell
L’estadi del camell :
L’estadi del lleó :
L’estadi de l’ infant :
Aquesta expressió fa referència a una visió que tingué Nietzsche: l’èxtasi d’eternitat , una intuïció que apareix en la seva obra Així parlà Zaratustra.
Es basa en la idea que tot retorna, que tot és etern i que res de tot allò que ha ocorregut no deixa de repetir-se.
Cada ésser humà tornarà a viure la mateixa vida, sempre, eternament
Quan mori, tornarà a nèixer, i viurà la mateixa vida que ha viscut, els mateixos moments, la mateixa època, viurà els mateixos llocs, els mateixos esdeveniments, les mateixes alegries i les mateixes desgràcies, i axí una vegada i un altre, cíclicament.
Equival a una prova per a seleccionar el superhome:
L’etern retorn és la forma suprema de dir sí a la vida, i per això és una prova que només podrà passar-la el superhome.