Dossier Pràctiques TMS, Ejercicios de Desarrollo Sostenible

¡Descarga Dossier Pràctiques TMS y más Ejercicios en PDF de Desarrollo Sostenible solo en Docsity!

DOSSIER PRÀCTIQUES

Tecnologies Mediambientals i Sostenibilitat

Jon Muñoz Gordon

M

C. Ferrer Boix

Índex

• Índexs
  • Introducció
  • Metodologia
  • Resultats
  • Conclusions
• Població
  • Introducció
  • Metodologia
  • Resultats
  • Conclusions
• Població
  • Introducció
  • Metodologia
  • Resultats
  • Conclusions
• Emissions
  • Introducció
  • Metodologia
  • Resultats
  • Conclusions
• Aigua
  • Introducció
  • Metodologia
  • Resultats
  • Conclusions
• Residus
  • Introducció
  • Metodologia
  • Resultats
  • Conclusions

Petjada de carboni del transport: 1,59 tones CO Superfície de bosc cal per fixar el CO2 generat per la meva mobilitat: Hectàrees Superfície de bosc necessària

Superfície de mar necessària 8, Petjada ecològica individual: Petjada hídrica:

Conclusions

Tot i que el càlcul que he realitzat és totalment aproximat i és molt probable que faltin per afegir centenars de quilòmetres, es pot fer una valoració prou correcta. En el gràfic de mètodes de transport que utilitzo es pot veure com el percentatge de quilòmetres que realitzo caminant és molt poc comparat amb

els de tren o autobús, això es degut a que visc a 46 quilòmetres del meu centre d'estudis al qual m'he de desplaçar cada dia lectiu. Mirant la taula de l'exercici 3, es pot comprovar que viatjar en avió emet molt més CO2 que en cotxe, per exemple, emetent el mateix CO2 que anant i tornant a París des de Barcelona en avió pots fer el mateix en cotxe i a més anar fins a Madrid. En quan a la superfície de bosc cal per fixar el CO2 generat per la meva mobilitat, es pot observar que per fixar les meves emissions de CO2 durant un any només provinents de transport es necessiten quasi nou ha de mar, la mateixa superfície que té el delta creat per la lava del volcà de La Palma a termes del 30 de setembre de 2021. Si mirem els resultats de la meva petjada ecològica, si tothom visqués com jo es necessitarien 2,9 terres cada any, una situació totalment insostenible i més gran que la mitja mundial. En quan a la meva petjada hídrica, és bastant més petita que la mitja espanyola (uns 48000 L/any i persona al 2018), això és degut a que segueixo una dieta vegetariana.

Conclusions

Com es pot observar en els gràfics, la població dels tres territoris

creix, però de maneres diferents.

En el cas d’Espanya, la població creix de manera quasi lineal,

seguint una transició demogràfica de fase 4 (estacionaria baixa).

En el cas de Ghana, la població creix de manera exponencial,

seguint una transició demogràfica de fase 2 (expansió temprana).

Si parlem del món, es veu com la població segueix creixent fins

arribar als 12. 422. 541. 22 9 habitants.

Pràctica 3 : Població 2

Introducció

L’estudi de la població és una eina molt important per a poder gestionar un territori correctament respectant els recursos i capacitat d’aquest. En aquesta pràctica, a partir de les dades de població enregistrades de Ghana, Espanya i el món i les seves taxes de natalitat i mortalitat, es plantejaran tres escenaris de futur i es calcularà la població fins al 2050. El primer escenari, el 2.0, deixa que la població creixi sense límits, mentre que els altres dos fan que aquesta s’estabilitzi.

Metodologia

Per calcular la taxa de variació de la població mitjançant les taxes de natalitat i mortalitat s’ha utilitzat la fórmula rpop = (rn-rm)/10, i per calcular la població la fórmula pop = spop*(1+(TVM/100)) (sent spop la població de l’any anterior). Pels escenaris 2.1 i 2.2 s’ha igualat la taxa de naixement a la de morts al 2050 i amb la fórmula rnm = rn/rnd s’ha calculat el multiplicador rnm, amb el que s’han recalculat les taxes de natalitat dels anys a partir del 2020 en el cas 2.1 i 2030 en el cas 2.2.

Resultats

Conclusions

2.0: La taxa de mortalitat a Ghana es manté estable, mentre que la de natalitat, tot i que disminueix, es manté alta. Això fa que la població augmenti de manera lineal, quasi exponencial, fins el 2 050. El país, per tant, segueix en la fase 2 de transició demogràfica. En quan a Espanya, la taxa de natalitat es manté i la de mortalitat creix, superant cada vegada més a l’altra. Això fa que la població decreixi i per tant el país segueixi un model de transició demogràfica de fase 5. En el món, la taxa de mortalitat augmenta lleugerament i la de natalitat decreix, tot i que segueix sent superior a l’altra. Això fa que la població creixi.

Pràctica 4 : Emissions

Introducció

En els darrers anys s’ha començat a donar molta importància a la problemàtica del canvi climàtic, que està causant l’escalfament global. El canvi climàtic antropogènic, és a dir, el causat pels humans, està produït per les emissions de gasos d’efecte hivernacle i pels canvis d’usos del sòl. Un dels gasos d’efecte hivernacle més devastadors és el diòxid de carboni, o CO2, i en aquesta pràctica s’estudiarà com afecten els diferents factors conductors components de la Identitat de Kaya a les emissions de CO2 per càpita a Espanya, Iran, Bolívia i el món. A més, es plantejarà un escenari de futur d’Espanya variant els indicadors.

Metodologia

Exercici 1: A partir de les dades històriques del 1990-2017 de la població, PIB, consum d’energia i emissions de CO2 dels quatre territoris es calculen els indicadors de la igualtat de Kaya:

• PIB per càpita = PIB / població
• Intensitat energètica = consum d’energia / PIB
• Intensitat de carboni = emissions de CO2 / consum d’energia Per poder comparar els diferents indicadors s’han de normalitzar els resultats dividint cada valor pel de 1990. Exercici 2: Per realitzar l’escenari de futur primer s’han plantejat unes hipòtesis de com variarà cada indicador:
• PIB per càpita: augmentarà un 37% ja que Espanya enriquirà al finalitzar el conflicte polític entre Rússia i Ucraïna entre altres.
• Intensitat energètica: disminuirà un 5% ja que la població es conscienciarà de la problemàtica i gastarà menys electricitat.
• Intensitat de carboni: disminuirà un 15% degut a la inversió del país en energies renovables.
• Població: augmenta fins els 56M ja que és quasi bé el ritme de creixement que ja portava. Amb aquestes hipòtesis es determinen els valors al 2050 i amb una estimació lineal els de la resta d’anys. Multiplicant els 4 indicadors entre sí s’obtenen les emissions de CO2.

Resultats

Conclusions

Exercici 1:

• Món: Com podem veure al gràfic, tots els indicadors

augmenten al llarg del temps menys la intensitat de carboni i

energètica, que disminueixen. El que més contribueix, però,

és el PIB per càpita, que es pot disminuir reduint l’activitat

econòmica.

• Espanya: L’indicador que més afecta a les emissions és el PIB

per càpita, seguit de la població. Les dues intensitats

disminueixen, per tant, s’hauria de regular l’activitat

econòmica per reduir les emissions.

• Iran: Tots els indicadors augmenten menys la intensitat de

carboni, fet que fa que les emissions creixin

considerablement, es tracta d’un país en desenvolupament.

Per disminuir-les es podria regular l’activitat econòmica i la

població, que faria que el consum d’energia també baixés.

• Bolívia: Tots quatre indicadors augmenten i fan que les

emissions es disparin, es tracta d’un país en

desenvolupament.

Exercici 2:

A causa del notable augment del PIB/càpita i la població les

emissions de CO2 es disparen. Aquest seria un exemple de que

passaria si l’Estat no regulés l’activitat econòmica per tal de baixar

les emissions, per tant és un escenari fatal però probable.

Pràctica 5 : Aigua

Introducció

Una de les majors problemàtiques del segle XXI és la de l’aigua, ja que és un be finit i estem abusant d’ell. En aquesta pràctica es calcularà el model d’escassetat de Bolívia, Espanya i Iran amb l’escenari de referència BAU fins l’any 2050. A més, es realitzarà un escenari alternatiu fins l’any 2050 alterant una variable a cada país.

Metodologia

Exercici 1: A partir de les dades es calculen els valors d’aigua consumida, PIB, població i aigua RN amb la fórmula valor final = valor anterior*(1+(TVM/100)). Amb aquests valors es calculen els tres indicadors:

• Població/aigua RN
• PIB/població
• Aigua consumida/PIB I multiplicant-los entre si s’obté el consum d’aigua per càpita. Després es normalitzen els valors dividint-los pel del 2018. Exercici 2: Mitjançant una font externa es forma una hipòtesi de com evolucionarà una de les variables a cada país.
• Bolívia: el PIB de Bolívia al 2050 serà de 187000 M$ (https://www.brujuladigital.net/economia/bolivia-necesitara-decadas- para-alcanzar-a-las-economias-de-la-region)
• Iran: La població d’Iran al 2050 serà de 103 M de persones (https://www.populationpyramid.net/es/irán/2050/)
• Espanya: L’aigua consumida a Espanya al 2050 serà un 15% menor que al 2019 (https://www.elagoradiario.com/agua/estrategia-espana- 2050 - reducir- 15 - demanda-agua/) Mitjançant una estimació lineal es calculen els valors per els altres anys i es recalculen els indicadors afectats per les dades noves. Finalment, es multipliquen els indicadors entre sí per calcular el consum d’aigua per càpita.

Exercici 2: