Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Principios Constitucionales: Intangibilidad y Estado de Derecho, Ejercicios de Derecho

Los tipos de constituciones y sus respectivas cláusulas de intangibilidad, así como el estado de derecho y su relación con la previsibilidad y separación de poderes. Además, se discuten los conceptos de justicia difusa y concentrada, y el control abstracto o concreto.

Tipo: Ejercicios

2017/2018

Subido el 17/06/2018

josetb-1
josetb-1 🇪🇸

1 documento

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Dret Constitucional
31/10/17
(final tema 2)
+Hi han regles de la constiució que no es poden modificar?
-Sí, hi han certs principis que no es poden suprimir. (igualtat, llibertat...) Aquests
principis no poden ser canviats durant període dictatorial. *Hi ha constitucions que ho
permeten.
2 tipus de constitucions:
1. Inclouen una clàusula en la qual es diu que la constitució em certs aspectes no es
poden modificar. Clàusula d’intangiblitat. Algunes constitucions modernes tenen
aquesta clàusula
Exemple: Constitució Alemana
2. No inclouen una clàusula d’intangibilitat.
Exemple: Constitució d’Estats Units
+Pot ser que digui de manera implícita que certes regles no es poden modificar?
(Constitucions sense clàusula d’intangibiitat)
-No hi ha limits implicits perquè en aquestes constitucions es contempla que es pugui
realizar una modificació total o parcial. (com passa a espanya)
A la constitució Espanyola no hi han clàusules d’intangibilitat, però per reformar-la s’ha
de duur a terme un procès molt complicat (art.167 i 168). En canvi, en la const.
Alemana si hi han aquests articles però és més fácil reformar-la, i com és més fácil hi
han clàusules.
La clàusula d’intangibilitar és intangible, si no no tindria sentit.
El tribunal constitucuinal diu que tot està obert a les reforemes,és a dir, res està impedit
en la constitució espanyola. Deixant de banda el dret europeu.
ConseqÜències: les regions si volen es poden independitzar, sempre i quan respectin les
regles de joc de la constitució. S’hauria de modificar l’article 2 de la constitució per
pder dur aquest procès.
Es pot considerar il·legal un partit politic si no respecta les regles de joc de la
constitució o es salta alguns dels principis de la const. (si guanyo empresono jueus… o
si un partit recolza el terrorisme es pot il·legalitzar) Es pot il·legalitzar..
7/11/17
Estat de dret:
-1era idea: En tot Estat hi ha dret produit per l’aparell de govern perque l’aparell de
govern s’encarrega de dicatar normes.
-2ª idea:En tot estat hi haurà un conjunt de normes que regularan l’aparell de govern. -3ª
idea: L’aparell de govern no pot existir sense dret.
-4ª idea: L’estat de dret és quan el dret de determunada qualitat regula l’aparell de
govern, si le dret no és de determinada qualitat no es pot considerar com estat de dret
(dictadura franquista el dret era molt pobre/de poca qualitat).
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Principios Constitucionales: Intangibilidad y Estado de Derecho y más Ejercicios en PDF de Derecho solo en Docsity!

Dret Constitucional

(final tema 2) +Hi han regles de la constiució que no es poden modificar? -Sí, hi han certs principis que no es poden suprimir. (igualtat, llibertat...) Aquests principis no poden ser canviats durant període dictatorial. *Hi ha constitucions que ho permeten.

2 tipus de constitucions:

  1. Inclouen una clàusula en la qual es diu que la constitució em certs aspectes no es poden modificar. Clàusula d’intangiblitat. Algunes constitucions modernes tenen aquesta clàusula Exemple: Constitució Alemana
  2. No inclouen una clàusula d’intangibilitat. Exemple: Constitució d’Estats Units

+Pot ser que digui de manera implícita que certes regles no es poden modificar? (Constitucions sense clàusula d’intangibiitat) -No hi ha limits implicits perquè en aquestes constitucions es contempla que es pugui realizar una modificació total o parcial. (com passa a espanya)

A la constitució Espanyola no hi han clàusules d’intangibilitat, però per reformar-la s’ha de duur a terme un procès molt complicat (art.167 i 168). En canvi, en la const. Alemana si hi han aquests articles però és més fácil reformar-la, i com és més fácil hi han clàusules.

La clàusula d’intangibilitar és intangible, si no no tindria sentit.

El tribunal constitucuinal diu que tot està obert a les reforemes,és a dir, res està impedit en la constitució espanyola. Deixant de banda el dret europeu. ConseqÜències: les regions si volen es poden independitzar, sempre i quan respectin les regles de joc de la constitució. S’hauria de modificar l’article 2 de la constitució per pder dur aquest procès.

Es pot considerar il·legal un partit politic si no respecta les regles de joc de la constitució o es salta alguns dels principis de la const. (si guanyo empresono jueus… o si un partit recolza el terrorisme es pot il·legalitzar) Es pot il·legalitzar..

Estat de dret:

-1era idea: En tot Estat hi ha dret produit per l’aparell de govern perque l’aparell de govern s’encarrega de dicatar normes. -2ª idea:En tot estat hi haurà un conjunt de normes que regularan l’aparell de govern. -3ª idea: L’aparell de govern no pot existir sense dret. -4ª idea: L’estat de dret és quan el dret de determunada qualitat regula l’aparell de govern, si le dret no és de determinada qualitat no es pot considerar com estat de dret (dictadura franquista el dret era molt pobre/de poca qualitat).

-Les normes juridiques ha de donar certa previsibilitat de quines seran les consequencies de realitzar una determinar acció. Previsibilitat =seguretat jurídica (que passa si faig A o si faig B) -Pel sol fet de ser persones tenim uns drets que l’aparell ha de respectar. Per poder donar perevisibilitat s’han de fer publiques i també han de ser clares. Sobretot clares i precises en l’àbmit sancionador (que és delicte i que no). En el codi penal el nivell de precisició ha de ser clar.

Retroactivivtat: es dicta una norma l1 i al cap d’un temps es dicta una l2. Disposicons transitories ens donaran la solució (normes de dret transitori).

N1= norma 1 L1= llei 1

Separació de poders : De la idea de separació de poders hi podem distingir tres grans branques: -Executiu -Legislatiu -Judicial

Quina és la relació entre parlament i govern? el parlament designa el president del govern (qui té majoria en el parlament governa). Relació molt forta entre majoria parlamentaria entre la majoria del parlament i el govern. La vigilància/crítica vindrà de l’oposició. La majoria del parlament poden ser de diferents partits politics o d’un sol.

En qualsevol Estat hi ha tribunals de justicia que solucionen conflictes entre dues parts (particulars, i particulars amb l’aparell de govern) (poder jurisdiccional) El tribunal pot resoldre una controvèrsia entre un particular i l’aparell de govern, i perquè això succeeixi es necessita que hi hagi independència, perquè el tribunal pugui dictar sentència contra el parlament, l’aparellde govern etc.. capacitat d’imposar a l’aparell de govern una sanció.

En un Estat democràtic la pobkació contribueix i participa. (acabar d’afegir informació)

Aparell de govern: la totalitat d’organs que formen part (administració, govrn,president del govern:

Estat social:

-Principi de progressivitat fiscal: recaptar més diners a les persones amb més diners: Es prgressiu perquè quan més guanyes més percentatge has de pagar 20%, 30%,40%. Això es fa per afavoror a les persones amb menos recursos (ne se’ls dona el diner directament, sanitat pública, educació…). Funció redsitributiva

El que fa que un estat sigui democràtic es que el govern pren les decisions perquè el poble l’ha escollit perquè siguin els seus representants.

Sistema de democracia representativa (Espanya, Alemanya, França…) o directa (Antiga Grècia) S’ha triat aquest sistema de democràcia perquè no podem estar tots en una plaça debatint qui volem que ens representi.