¡Descarga Dret constitucional II y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
Dret Constitucional II
Drets fonamentals Llibertat/circulació Llibertat religiosa Intimitat Honor Informació Vida Integritat Llibertat d’expressió Propietat Neixen amb els estats liberals, tots aquests drets fan referència a la llibertat i la propietat. Es tenen aquests drets en la mesura en que els poders públics no intervenen, no activitat de l’Estat. No cal la llei per desenvolupar-los. Associació Votar Vaga Manifestació Drets democràtics, drets de participació ja que sorgeix la classe obrera. L’Estat es converteix en un Estat democràtic. Es necessita l’activitat organitzativa de l’Estat. Es necessita la llei per desenvolupar-los. Habitatge digne Educació Salut Estat social. Es necessita l’activitat econòmica de l’Estat per poder desenvolupar aquests drets i la intervenció dels poders públics. Es necessita la llei per desenvolupar-los.
- Drets sobre llibertats personals Dret a la vida L'article 15 de la constitució Espanyola recull el dret a la vida, però a més a més, recull el dret a la integritat física (A
totes les parts del teu cos) i a la integritat moral. Quedant expressament prohibida la tortura. Dret a la llibertat religiosa L'estat espanyol es declara un estat aconfessional el que a efectes pràctics vol dir que s'han de respectar totes les religions a efectes del que indica l'article 16 de la Constitució Espanyola. Alguns juristes indiquen, que a tal efecte, qualsevol ensenyança religiosa hauria de ser recollida per l'escola pública en virtut d'aquest dret fonamental. Dret a la llibertat i la seguretat L'article 17 de la Constitució Espanyola salvaguarda el dret a la llibertat personal mentes no es viola la llibertat d'algú altre. En aquest sentit, la carta magna reconeix que ningú pot ser detingut sense causa i preveu el procediment d'habeas corpus que haurà de ser desenvolupat per llei, regulació que fou efectiva amb llei 6/1984. D'aquesta manera s'evita que qualsevol detenció, en la qual el detingut considera que és il·legal, el procediment de detenció s'allargui més de 24 hores d'ençà que es demana l'aplicació d'aquest dret. Dret a la intimitat personal i familiar Amb l'article 18, la constitució espanyola pretén regular el dret a la pròpia imatge, inclòs el dret a la inviobilitat del domicili. Dret al secret de comunicacions En el mateix article 18, s'intenta garantir el secret de comunicacions entre ciutadans espanyols. Una de les conseqüències de l'aparició d'aquest dret en la Constitució fou l'elaboració de la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD) que fou aprovada l'any 1999.
Dret de participació La Constitució reconeix, a l'article 23, a tots els espanyols la possibilitat de participar en política, i en les institucions públiques, així com l'accés en igualtat de condicions a la funció publica. Basant-se en aquest article, el Tribunal Constitucional ha consagrat els anomenats drets fonamentals dels parlamentaris, que són susceptibles de protecció mitjançant el recurs d'empara. Així, s'ha regulat jurídicament dos aspectes fonamentals del procés polític: el sistema electoral i el funcionament dels òrgans representatius. Aquesta es tracta d'una jurisprudència de gran transcendència democràtica, ja que permet protegir les minories parlamentàries contra els possibles abusos dels grups majoritaris, garantint la pluralitat política inherent a tota societat democràtica consolidada. Dret de Petició L'article 29 de la Constitució espanyola reconeix als ciutadans el dret de petició davant les autoritats competents, que consisteix a poder fer qualsevol sol·licitud tant a nivell individual com col·lectiu, respecte a ells mateixos o a la gent del seu entorn. S'interpreta però, que si als 3 mesos de la sol·licitud es produeix el silenci administratiu la petició és desestimada, com també queda recollit en la llei 30/1992.
3. Drets institucionals Dret a la tutela judicial En funció de l'article 24 de la Constitució espanyola, els espanyols tenen dret a: Lliure accés als tribunals. A obtenir un veridicte. Al compliment del veridicte.
A la legalitat penal i al procediment administratiu sancionador. presumpció d'innocència Aquest dret també es desenvolupa en l'article 25 on es recull que la pena privativa de llibertat ha d'estar sempre encaminada a la reinsericó del reu. Dret a l'educació L'article 27, també desenvolupa el dret a l'educació, gratuïta i obligatòria.
- Drets econòmics i socials En aquest apartat podríem dir que es recullen el dret a: Sindicació (Desenvolupat per la Llei Orgànica de Llibertat Sindical[4] Vaga Propietat privada Treball Negociació Col·lectiva l'adopció de mesures de conflicte Llibertat d'empresa. TEMA 1. MARCS HISTÒRICS I JURÍDICS EN EL RECONEIXEMENT DELS DRETS DE LA PERSONA:
Tractat de Versalles (1919): règim de protecció de les minories ètniques, lingüístiques i religioses; es crea la Societat de Nacions i l’Organització Internacional del Treball. Després 2ª GM: ONU: Declaració Universal de Drets de l'home de 1948. Convenis internacionals de 1966; Declaració americana de drets i deures de l'home de 1948. Recullen drets, un pacte de mínims. Regionalització i Unió Europea: Convenció europea sobre drets humans de 1950. a. Els drets en el constitucionalisme liberal volen limitar el poder i ho fan de manera diferent, per això neixen drets diferents. Gran Bretanya Estats Units França GRAN BRETANYA El progressiu ascens de la burgesia com a classe dominant desenvolupa un paper fonamental en la incorporació dels drets als textos constitucionals a partir del XVII. Fonament: instauració d’institucions que limiten els drets de la corona. I porta aparellat el reconeixement de drets individuals. Sustracte teòric: Locke (la inalienabilitat dels drets a la vida, la llibertat, la propietat i el dret de resistència). Ex: Petició de drets (1628): es reconeix el principi de legalitat penal. Habeas Corpus Act (1679): instaura garanties contra les detencions arbitraries. Bill of Rights (1689). Cartes que deixa per escrit la Corona cedint drets i llibertats. ESTATS UNITS
La Revolució americana és l'origen de les grans declaracions de drets. La Declaració de Virgínia de 1776 que acompanya el projecte de Constitució d'aquest Estat, constitueix el primer catàleg i serà seguida per una sèrie de declaracions semblants d'altres Estats de la Confederació. Les primeres cartes i constitucions es deixen per escrit. Trets generals:
- Limitació poders.
- Iusnaturalització i constitucionalització com a caràcters basics del sistema americà - IUSNATURALITZACIO: Els drets son naturals. La persona renuncia a part de la seva autonomia en favor de l'Estat però reté una sèrie de drets. ¿quins son a quests drets ideals? ¿no cal enumerar-los, codificar-los? - CONSTITUCIONALITZACIÓ: neix la idea de que aquest reconeixement s'ha de fer en un marc constitucional.: - Les Declaracions de drets son part de les Constitucions: no la de Virginia pero sí les immediatament posteriors: Pensilvania (16-8-1776); Vermont (8-7-1777); Masachussets (25-10-1780). Deixen de ser principis de valor universal per passar a ser drets susceptibles de tutela judicial. - Com a dret positiu la declaració de drets està a disposició del poder constituent constituït. Pt es poden modificar els drets - Judicial Review o control judicial de les lleis. Des de 1787 els jutges controlen la constitucionalitat de les lleis. Els drets com a paràmetre de constitucionalitat El contracte social queda signat, és la Constitució. Allò és aplicable directament. FRANÇA
Bretanya), reconeixement constitucional amb eficàcia directa (EEUU), inserció en els Preàmbuls o en l'articulat de les Constitucions per necessitat de desenvolupament legal (França). d. Aquesta estructura es designada sota diversos noms: llibertats públiques (França) o drets fonamentals (Alemanya). b. Els drets en el primer estat democràtic
- Construcció de l'Estat de Dret i del primer constitucionalisme democràtic: en els darrers anys del s.XIX té lloc un progressiu procés de democratització de l'Estat liberal, adoptant com a base formal l'Estat de Dret. - Malgrat el fracàs de les revolucions democràtiques aquestes marquen l'inici del constitucionalisme democràtic: extensió del sufragi universal, irrupció dels grans partits polítics, consolidació del parlamentarisme (el Parlament reforça el seu paper en el sistema polític coincidint amb la implantació dels partits de masses). - La burgesia es consolida com a classe hegemònica i es produeix un increment numèric del proletariat sotmès a dures condicions de vida i de treball. - Neixen els drets de participació –associació, sufragi universal, manifestació, reunió- i alguns drets laborals. c. Els drets en l’estat social i democràtic de dret El constitucionalisme d'entre guerres portarà al reconeixement a un nou tipus d'Estat diferent al liberal, l'Estat del Benestar, i al reconeixement dels anomenats drets socials. El reconeixement és progressiu: C. mexicana de 1917; alemanya de 1919; espanyola 1931; Constitucions de la Segona postguerra: França, 1946; Itàlia, 1947; Alemanya, 1949: assignen als poders públics funcions especifiques en l'ordre productiu i/o distributiu, inclosa la planificació econòmica; Constitucions dels anys setanta: Portugal, 1976, Espanya,
1978: precisen els mitjans econòmics i estenen la intervenció a noves facetes de la vida social La configuració dels drets a l'Estat social i democràtic de dret
- Es parteix d'una concepció diferent del ser humà i de la llibertat. La persona es un ser concret que es troba en una concreta posició social (treball, família, nivell d’instrucció, associacions...) i per tant, amb unes necessitats similars a les dels altres, però diferents també a les de persones de diversa situació. - LA LLIBERTAT: No es renuncia a la llibertat-resistencia (als drets individuals), però per fer-los efectius es demana la intervenció dels poders públics per a que prestin els mitjans que els facin realitat. Pt: no es tracta nomes de que l'estat impedeixi que la persona es pugui realitzar sinó de què l’ajudi a fer-ho p. Ej: llibertat a través de la cultura; associacionisme subvencionat. - LA IGUALTAT: o La igualtat davant la llei amplia el seu significat: no significa ja nomes que la llei es la mateixa per a tots--- passa a ser igualtat en la llei. o Es legitima el tracte diferent, limitat a la no discriminació. - Garanties: o La Constitució és norma jurídica: Aplicabilitat directa dels drets reconeguts a la constitució sense necessitat de desenvolupament legislatiu. o En front dels poders públics: tutela judicial; tribunal constitucional: control de la constitucionalitat de les lleis, recurs d'emparament. 2. La regulació dels drets en els àmbits internacional i regional.
- La regulació a la UE - UE: objectiu principal és la instauració d’un mercat únic. Per tant, els pocs drets que es reconeixen són bàsicament econòmics: lliure circulació de treballadors i empreses, dret al lliure establiment d’empreses, no discriminació dels treballadors per raó de la nacionalitat. - La UE amplia les seves competències; efectes de primacia i efecte directe del seu dret. I es troba sense una carta de drets a nivell de la UE. o Per mitigar els recels, en un primer moment el TJCE (des de 1969) sosté que encara que no hagi una carta de drets aquests es poden derivar “dels principis generals del dret comunitari” = les tradicions constitucionals comuns dels estats membres i del Conveni europeu. P. Ex: dret associació, prohibició de discriminació per raó de sexe, secret mèdic, inviolabilitat del domicili, llibertat d’expressió.... o Una segona etapa: Tractat de Maastricht (1992): estableix la “ciutadania” de la UE: dret a votar i a ser elegit en les eleccions europees i municipals o Tercera etapa: es redacta la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea (o Carta de Niça, 2000). Incorpora drets “moderns”: dret a una bona administració, protecció de dades, al costat de drets clàssics. Però la Carta no s’incorpora als Tractats: no té eficàcia jurídica fins el 2007: el Tractat de Lisboa (substitueix el de Roma pel no de França i Holanda). 3. La regulació dels drets en la regulació de la Constitució espanyola de 1978. Constitució Espanyola 1978 Títol I Drets i deures fonamentals
Cap I espanyols i estrangers (arts. 11-13) Cap II drets i llibertats (reserva de llei, vinculació als poders públics, contingut especial dels arts. 15 al 38). Hi ha un procediment especial de protecció anomenat procediment preferent i sumari, on en 15 dies rebrà sentència, i quan això exaudeixi tindrem un recurs d’emparament.
- Drets fonamentals i llibertats públiques (arts. 15-29) - Drets i deures dels ciutadans (arts. 30-38) Cap III Principis rectors. El reconeixement, el respecte... informaran a la legislació positiva. Cap IV Garanties (arts. 53-54) Cap V Suspensió dels drets a) Influències: - La regulació CE cal situar-la en el seu context històric: Ambigüitat de drets com la vida Menció església catòlica Garanties atenuades dels drets socials - Influències de dret comparat: Llei Fonamental Bonn (dignitat de la persona, recurs d’emparament, contingut essencial); Const. Portuguesa: drets socials; art. 10.2 Integració dels drets internacionals) Const. Italiana: drets socials, dret a la salut, accés a la cultura, drets consumidors. b) Concepte dels drets a la CE - El TITOL I de la CE es titula "Dels drets i deures fonamentals“. - Dret fonamental: drets que tenen la màxima protecció dins l’ordenament jurídic i que ofereixen al seu titular el poder de reclamar, a traves d'una acció, per l'incompliment d'una obligació
treball, conflictes laborals, llibertat d’empresa. No són llibertats, són drets econòmics.
- CAPITOL I: Son regulats per llei. Defensa a través de recursos ordinaris.
- CAPITOL III: "nomes podran ser al·legats davant la jurisdicció ordinària d'acord amb el que disposin les lleis que els desenvolupin“. Defensa a través de recursos ordinaris quan siguin regulats per les lleis. Principis rectors que són mandats que fa el legislador en l’àmbit social i que obliga als poders públics. Dret a la salut, dret a un habitatge digne, dret al medi ambient... Són drets incomplets ja que la CE ho defineix com a drets, però la doctrina ho defineix d’una altra manera. Els drets estan protegits a nivell intern per les constitucions i a nivell mundial per les Nacions Unides. Per sota trobem els EEAA. CONCLUSIÓ: El reconeixement constitucional i la conseqüent vinculació de tots els poders públics serien el llaç d’unió de tots els grups de drets, és a dir, el grau mínim de resistència que autoritza a qualificar un dret com a fonamental. 4. La regulació dels drets en els estatuts d’autonomia. És usual que en els Estats compostos (federals, regionals, autonòmics: Itàlia, EEUU, Canadà, Suïssa, Bèlgica) existeixi en les constitucions o estatuts dels ens descentralitzats un catàleg de drets: - L’Estat central assegura un ventall bàsic de drets i un estàndard d’igualtat. - Els membres complementen l’anterior catàleg. Els Estatuts d’autonomia reformats (especialment: Catalunya, Andalusia) contenen un catàleg de drets (TI) que es fonamenta en un previ reconeixement competencial sobre la matèria en la que es projecta el dret:
- Drets que complementen els de la Constitució (p. Ensenyament, associació) - Nous drets: dret a una bona administració, participació ciutadana en el procediment legislatiu - Transformació de principis rectors en drets subjectius: renda garantida de ciutadania per a famílies pobres Contingut material dels drets estatutaris. Bàsicament 3 àmbits: - Drets de participació - Drets socials - Drets lingüístics (CCAA amb llengua pròpia) Protecció des de l’àmbit internacional fins les CCAA amb els EEAA. TEMA 2. NATURALESA, ESTRUCTURA I ELEMENTS DELS DRETS CONSTITUCIONALS
- El concepte i l’estructura.
- La dimensió subjectiva i objectiva dels drets.
- L’eficàcia jurídica dels drets.
- La delimitació i els límits dels drets.
- La titularitat i l’exercici.
- Els deures constitucionals
seu contingut. Els drets posseeixen una estructura que els hi ve donada per la CE.
- Subjecte actiu: titular
- Contingut del dret : feix de facultats que es projecten sobre un bé jurídic (objecte): dignitat (l’honor); intimitat (protecció de dades); igualtat (no discriminació); llibertat (expressió); integritat moral (dignitat).....
- Exercici: posta en marxa del dret en un moment concret i en un lloc concret. Ex: dret de reunió. Qüestió dels límits
- Subjecte passiu: poders públics/particulars? Els dos. Els particulars 2. La dimensió subjectiva i objectiva dels drets Els drets constitucionals, dret públic, tenen dues facetes: - La de constituir una pretensió jurídica del seu titular (dret subjectiu). Els drets fonamentals són drets subjectius, drets dels individus no només en quant drets dels ciutadans en sentit estricte, sinó en quant garanteixen un status jurídic o la llibertat en un àmbit d’existencia. - I la d'estar expressats en normes constitucionals que comprenen un determinat sistema de valors (dret objectiu). Són elements essencials d’un ordenament objectiu de la comunitat nacional, en quan aquesta es configura com a marc d’una convivència humana justa i pacífica. a) Dimensió subjectiva: Concepte de dret subjectiu: expectatives d'acció jurídica que una norma atribueix a un o diversos titulars (individuals o col·lectius), sobre un determinat objecte.
Això genera una relació jurídica en la que un o diversos subjectes queden obligats per les expectatives o pretensions del titular del dret. La dimensió subjectiva del dret atén sobre tot a la voluntat-pretensió del titular en exercir els àmbits de poder que el dret li confereix i normativament es manifesta per mitjà del sistema de protecció i garantia que la fa efectiva. Tal pretensió ha de ser garantida de manera immediata i permanent pels PODERS PÚBLICS: la principal (encara que no única garantia d’un dret constitucional) és l’exigibilitat i eficàcia immediates davant la jurisdicció ordinària. Vessant subjectiu: protegeix l’individu. b) Dimensió objectiva: Des d’una perspectiva objectiva els drets constitucionals constitueixen un sistema objectiu de valors (valor-llibertat, valor- dignitat...) que s’encarnen en l’ordenament jurídic com principis bàsics de l’ordre constitucional. És a dir: són normes que fixen valors i fins vinculants per a la resta de les normes de l'ordenament i per als òrgans productors i aplicadors d’aquelles normes, transcendint així el mer sentit subjectiu de cadascun d'ells es denomina «efecte d'irradiació» dels drets constitucionals, ja que es projecten cap a tot l'ordenament. Conseqüències: Imposen als poders públics l'obligació d'actuar positivament en favor de la seva major eficàcia (p. ex. Dret a la llengua (art. 3 CE; 6 EAC): Norma que imposa a un poder públic el coneixement i l’ensenyament de les llengües oficials). Davant de dues interpretacions possibles venç la interpretació més favorable. P. ex: matrimoni homosexuals (art. 32 CE). Quan es projecten sobre normes es converteixen en paràmetres d'interpretació per a la seva creació i aplicació. Ex: tota norma urbanística ha d’estar dirigida a la protecció del medi ambient.
