DRET COSTITUCIONAL, Apuntes de Derecho Constitucional

¡Descarga DRET COSTITUCIONAL y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!

Tligó 1. Els fonaments teórics del constitucionalisme 21 - El moviment constitucional es construeix históricament sobre la base d'una acu- mulació paulatina d'idees i postulats d'origen divers, encara que vinculats entre les, Aquests fonaments ideológics del constitucionalisme comporten una determi- mada concepció del poder: del seu origen, de la seva legitimitat, del scu cxer la seva estructura, dels scus límits i de la seva relació amb la societat. A continuació - S'exposaran les principals idees que origináriament varen servir de base al constitu- > cionalisme. 12 La llibertat i els drets individuals El constitucionalisme. com s"ha dit, és un moviment garantista: propugna una manera d'organitzar políticament la societat que garanteixi la llibertat. La llibertat individual n'és, per tant. Vobjectiu. En aquest punt, el i s fona- menta en les doctrines individualistes que veuen.en Chome-un subject smb-auto-. + pomia moral i intellectual, 1 també un subjecte económic lliure, propietari de la se- va persona, les seves capacitats i els seus béns. Els homes. havia dit Rousseau, són F _Llinres, iguals i independents en lJur naturalesa. Enfront de l'absolutisme, on només alguns homes podien gaudir de “privilegis” atorgats pel Sobirá, o de situacions de ánci i ja que els homes gaudeixen d'uns drets que Simposen als poders públi ¡ste la Mibertat personal (no serde= tingut ni empresonat arbitrariamen!), la libertat d'opinió, la propietat. etc. Encara més, segons la filosofia iusnaturalista, aquests són uns drets naturals innats, an- _teriors-a1'Estat, inalienables, és a dir, que no poden ser transferits permanentment _a.cap governant. Ñ Les primeres manifestacions del constitucionalisme escrit varen adoptar preci- sament la forma de declaracions de drets. Així trobem alguns importants documents anglesos del s.XVIT: Petition of Rights (1628), Habeas Corpus Act (1679), Bill of Rights (1689). Igualment, bona part de les colónies americanes, préviament o si- multániament a 'aprovació de les seves Coosthiciona -Varen aprovar. les anomena- des Bills of Rights (Cartes de Drets) — és la més important—, que tingueren una gran influéncia en Pextensió del consti. cionalisme arreu del món. Posteriorment, la Declaració d'Independencia dels Es- taís Units (1776) també contindrá una llista de “drets inalienables. de 1'homec”. A Furopa, la Revolució francesa, influida pels esdeveniments de Valtra banda de l'Atlántic, va donar a llum, abans que cap Constitució, la ja esmentada Declaració de Drets de l'lome i del Ciutada del 1789, a la qual seguiren les del 1793 ¡el 1795. La Constitució francesa del 1791 no contindrá cap declaració ¡ fará una remissió a la Declaració del. 1789, La Constitució dels EUA (1787) tampoc. no contindrá ini- cialment cap Declaració de drets, que s'incorporaran dos anys més tard amb les deu primeres esmenes a la Constitució. Així ho faran després la majoria de Constitu- cions del món, que han anat incloent una llista de drets fonamentals en l'anome- nada part dogmática de la Constitució, per distingir-la d'aquella altra dedicada a regular l organització dels poders de ]'Estat, anomenada part orgánica. Ambdues ps són inseparables perque aquesta $ és a la idca clau del constituciona- ala garantia dels drets i llibertats. El »A ey U Ruoy nas jo aquel ap ey oygnd apod [a Mb S2)y “10J91908 LIST eedas eprar eun esuajop 3mb [e35qu O! ada Epia SU Pro Msuo) ap esp + onb 191 [e “ed ua *máop $3 QXIY “Je3SGL.1 epanysnb [enos peda, p OrSaIdxa POS. DESMINSIO;) E] DINSA TA $9 JLULLIIOP JUALIOdr UN 19 “Pan puja. ug onHod 1 [e19os a198ed 9p TULA] RUN 149 SUBPRINEO SS ANUO OLMINSUO) PUN, -1Jqe353,1 RA) tun p ODRAoIde y quie TIPpPUOo *. ym3aroos eun p ormepuny ej anb (neassnoy O JB wo) siopesuad J9d) aupusjua ea ss ambrd US RUOOM Aso Sp. 31109) JUSUIBUO] UN yejso ey MUSIEMoe quo. |] em -0u aJp10, | 9p SI91p s|ponbe quomesioald Mue.1eS QISSIUL E LO) 9) IXIE epealo Jero] -me, panb 1 *souoy S[9p poe, [1 JUSLUNUISUO) [9 QUIE JLAJO 53 OU IS 113] 19SS9 10d vu sepod duo amb SOu0p 91505 38 *,.PANIBU SP JEJS9,, JPUQUUIOUE | US VIP P 59 an od JEI01D0S PUN IPOD SP SURGE SICIMeU sI9Lp sun_p uasodsip anb 1*s[endl | s01041] u9s sauoy s]o anb souop esodrissald AUUSTEMSE nO [5p PSTEIMPUSTPOISIDA e] 1OLDI9Xa NAS 9 US S,ANAUIOS SP RINey UISA0o3 [9 sjenb Sa[ Y SIOMIPUO9 SA JUHQLISS 101 “pod ui da eJueJgos RAoS e] va Le Sp $ be penb qrurduehro prod ape a ARYUNOS LUN UIARITO SMPTA pur s1e jenb po zuesueñita *¡er905 5róed uy "0d 305 101 3p 43310 [e So1Std sOp erary 1 apo TY 109 “sion sunB]e suoas “S[eImru SI9Jp SM 9P YPIERBRA|ES Y] PUB Y LOS 91 amb Jey110Jm8 eur us S[[9,TIMISepeS eñuejodonbrmuendós e] uen3a1ap us ¡juas 100 10d jeranoos eun. p sarquial sis jenb 19 JueS ¿ña ayoed o prooe Un uo (es. [ ap mp e $3) 291 ¡od Temo) 110) Sp U19BriO, ] PIUOLUILUO] SI[RUODCI SUS e ón -eusnl [4 OIQUMatu un Y jusutiiod eISuRul Sp ea O bemba Ternsal ap sados 19d 0 Uno] [RIMIeU Tas UT XTSISIXO “SUIOY | 19d sopesod SIS[| $91 9P JUNtIEp 1d onb raesuajop onb erjoso¡y eun “(MAX ! MAX 5) EISPUTOEL JUISIer —MRUSOL [9 TASI TY SJUTIOS SISSI p UY) “IRAo(patr eonsejoosa,¡ 19d juessed tIstu 14129 AUISNURISIOI [8 SU $3913 SJOSQ| SSP SOp juouuesuod ap SJUAJIOO sosI9A Ap 10d epesuajop 12J59 ey ! 9nUe ao ap SA01d ap! e] “JUSAUIO) O prose ojaed un 191283199 US3110; WSTUSTIRUO]: 9nb sa [panbe 19S $375 Me nuoS SAMLNdop $91 JUSEMSCAnO) Y 30354, 1 PA anb aj0ed 14 €T > 3.1 9p Sispod $ í ap eapral o isod e ua (outra Sub s[EjúStICuO]: 131p Se pes epa SMISIMO O Sp tap YI “2USI[LUOLANJNSUOS [1 10d jusweuo] juerodu tn JA nsuoo Lara U9Aeseg so 2nD un saap! Sal 1 Máunuos mos [9 “5191P ap SUOTOPIB|D9P SIT «(¡er90s 101 PS) sJemno Espejos “SoUIQUOsS SPSS Y (JESISA jun 131] “oLeposse) Sampod-si31p oour ue, Gerald Md persia Ss 1eLrSg A) STeraqHsi01p Sap 109905 1319 SAULRPESSA Bpeo ss JODIO SeUd rom pIsio SOJXAT s¡3 3nb Ta] muy Quap3as 93117 NSB3A) [RUOLDMASUOS JPISH. | SP OLA[OA9/] “GISTATp VA9S el ¡uedurfiruayosse-3odso sguiourox1e To: JSpod [5 TS 1spod [s,, 2nb 13 85800 $9] apromsods1p eun 10907 JE E NUeTaS Sp YISUe Ur Run er 14 SOLO PeSsaDan so ysanbe anb el axod “sepod a so nIMBESTUOJA SIMLIDSO BA “J29QH] BL SP ojos Jofpd [Luo oaJasuo) 11 SP suoót"] red Llicó 1. Els fonaments teórics del constitucionalisme 25 en p ?, negant el poder absolut ¡ propugnant la seva li- pez preservar la llibertat, La democracia respon a la pregunta: quin és Pori- el poder?, tot afirmant que aquest radica en la col-lectivital dels ciutadans, els an de participar en el seu exerci ¡. La idea democrática inverteix el senti de del poder: aquest ja no ve de dalt (de Déu, que l'atorga al Rei), sinó que ra- comunitat. El poder és una construcció de la societat i, per tant, només és Je j e prové de la seva voluntat. El titular de la sobirania ja el “Sohira”), com deia el principi-monárquio,- inó-el poble, com afir- La soscepció democrática del poder fonamentará una de les construc ruccions tebri- ituci .me: aquella que fa la distinció entre el pm- juits. El poble, exercint la seva voluntat sobira- borar i aprovar una Constitució (poder constituenó); la seu tom, és la que crea i limita els poders de Estat (podi onsti . sos a la norma stitucional. Es aquest punt, cal posar de manifest que el constitucionalismo america i Pou- sezueixen camins diversos. A Europa, es va entendre que el poder constituent a la Nació. (sobirania nacional). entitat abstracta de la qual no forma- tots els membres d'una societat i que només podia expressar la els quals formaven una Assemblea wm 1789 afirma rotundament en Particle no podia ésser delegat i, per tant, el poble ha de participar directami 36 o en l'aprovació d'una Constitució. D'aque: trmancra, la Constitució ame- a comencadient "Nosaltres, el poble dels Estats Units (..), ordenem i establim paesta Constitució.” p cert és, _ pero, que tant la noció de “poble"comlade“ ió” excloien en aquell - meesent ama bona part dela 4 població i. per tant, constitucionalisme i democracia no empre han anal units. L' Estat constitucional ne ha estat sempre democratic. A) final del s XTX ¡ comengament del s.KX amb la influencia del liberalisme de- defensor de “la igualtat en la llibertat” (Tocqueville, Stuart Mill). i amb des conquestes de les classes populars i del moviment obrer. s'estendran progressi- ssament els drets polítics (dret d'associació i reunió, dret de sufragi actiu i passiu) a amplis sectors de la societat (els treballadors, els ncgres, les dones), als quals fins ¿eshores els havien estat nogats. L'aparició dels partits polítics de massa i la con- aotidació del pluralisme contribuiran posteriorment a la democratització de 1'Estat itucional. Malgrat aixo, la Constitució ha quedat asociada idealment a Pacte d'autode- í olítica d'una comunitat, mitjancant el qual tots els seus membres, de manera Miure ¡ democrática, decideixen constituir-se en una societat política sobira- za. regulant lorganització dels seus poders ¡ establint els fonaments de ordre po- Kític i social. Lligó 1. Els fonaments tedrics del constitucionalismo 27 de ser considerada pels jutges. A ells correspon, per tant. determinar-ne cl significat, 2 = de qualsevol llei que provingui del legislador. I si sueceís que entre les dues hi ha =pancia. ha de preferir=se, com és natural, aquella que 16 forca obligatoria i valide- eñors: amb altres paraules, ha de preferir-=sc la Constitució a la llei ordinaria, la inten- ei poble a la intenció dels scus mandataris. 2 MONTESQUIEU, De Uesperit de les lleis (1748), Llibre onzé: “De les lleis que en la Mibertat política amb relació a la Constitució”. e Qué és la llibertar o q e + el poble sembla fer el que vol; perd la llibertat política no 1. En un Estal, és a dir. en una societat on hi ha lleis, lali La “ha-de voleri tarobligataferel que y voler. Ta prendre consciencia del que és la independencia i-del queés la Mibertat. La Hibertat A dat de fer tot el que les llvis permeten; i si untada pogués fer el que-les-lleis prohi- 5 so hi hauria pas Jlibertat, perque els altres tindrien igualme uest pode es s0Írmmesos ent er fer Ller ESA Elmer enero peno pen Ta bles ten Ue ham de nen pued pra tods usticaa de Lio, - Comtinuació del mateix tema, 5 ' Vida Uan son úncks non nadunals La democracia i l'aristocracia no són pas Estats lliures per llur naturalesa. La llibertat po- as m0 es troba més que en els governs moderats; no hi és més que quan no s'abnsa del er. pero és una experiencia eterna que Lol home que té poder és portal a abusar-ne; va fins asoba límits. Qui ho diria! La mateixa virtut té necessital de límits. 25 queno es pugui abusar del poder cal que, per la dí :posició de les coses, el poder fre- a poder. Una Constitució pot ésser tal que ningú no estigui obligat a fer les coses a les ¿as 22 lei no obliga pas, ia no fer les que la llei li permet. ¿0 es ron nalanab peque Anar ae neshe nar b E De Vobjecte dels diversos Estats o Sepeneuo “dentek vsoueded Encara que tots els Estals tinguin en general un mateix objcecte, que és de mantenir-se, Estat. no obstant, en té un que lí és particular. L*engrandiment era 'objecte de Roma; Ba nera. el de Lacedemónia; la religió, el de les lleis judaiques; el comerg el de Marsella; Ss aaquilulitat pública, el de les lleis de la Xina; la navegació, el de les lleis de Rodes; la. Miera: natural, Pohjecie de l'organització dels salvatees; en general, les delícies del prín- =p. el dels Estats desporics; Ta seva gloria ¡ la de l'Estat, el de les monarquies; la inde endencia de cada particular és Vobjecte de les lleis de Polónia,¡i el que en resulta, l'opres- só de tots. e MM | enodo no hiba Ole» 210 (OY ALINAOS y tan a Eli ha també una nació en el món que té per objecte directe de la seva 1 constitució la lli- —neaz política aminarem els principis en els quals la funda. Si són bons, la llibertat s"hi Fectira com en un espill. Per tal de descobrir la llibertat política en la Constitució. no cal pas tant esforg. Si es pot sse=re on és, si hom U'ha trobada, per qué cercar-la? Ñ de aacherlad) . emdivichus Gremb dbs rolas (06. vida »