DRET COSTITUCIONAL, Apuntes de Derecho Constitucional

¡Descarga DRET COSTITUCIONAL y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!

SP ED /8/1 9P sa] 2p OLeacsde tn [9 19 Jude D RA 2apr ejsonbry Is9 nos [9 EuOn E S0YSaTe Pp q SUOJ) P] *PARIA-00 JUN[OA e ua y JUQUIBUO] nas ja Hua) op ey oqnd Japod [a 3mb se SUY 0) 100s TTEJS' 90uS Pro tiedss PpI8L eun esuajap amb [e1991] 9iod3duo) e] e epiun 00 OSA suo y Cap eSpr e] onb 19] pe ued ua 9033p s9 XIV JE epa] 3nb [ep0s 58d mp OISSalxa E 1103 OJ9MPHSUO y E] 2INSA YA SO JLUULISJOP JUDLILOUI Un US “Pano. od | 1e190s ajoed ap BULIO] PUN 219 SUBPEINLO S[9 2UA OIIM)RSUO) PUN p quotu -11QUIs9,[ anb “11p US s3u *O QIOMASUOS RUN p provaoide ] QUE BIpromoo esipod IByaraos Bun p or>epun] ey anb (nesssnoy o Juey vos siopesuad 19d) 91puajua a sa - 2nbi9d SUIS PUO ra SUOS 0 [O SLIGO] JUSUIBUO] UN J0I83 PY AWISIENIIRIUO [4 “em -8u 31p10,[ 3p SIS1p S[ponbe juauestos1d ANUeIeÍ DISSTU E LIOD 9) 1X 12 RPLOJO Jey110) 08, [9nb 1 *somoy S[ap pI03t, [ 1 JUSWNUASUOS |9 qUe Jeovo sp ou 18 WNIZS| Joss9 Jod ou 1opod des anb sou0p 31505 38 * ¿CJMBU 9P JPI50,, JEUDUOUE, | US IP Y 59 "POMod JeJ9150S PUN JE3zO 9p SuUeQE s[Eampeu s101p sun p uasods1p amb 1"S[ensi 1 sam 10s sauwoy s]a anb souop ESodnssoid Suspende pios ap EISTeimeustT pIsioa er] “I9[OJAXa NAS [9 US S,IMAWOS FP RINRY LLOAOZ [o spenb $3 € SUOIDIPUO) $0] JULQUISI 10) “13POd UN US ENUENGOS PASS PJ UdLIe3o15p s|¡enbe renb7s quedara o pod ajoed un Te puntros tuna aRaLo SNPIAIpur s 2ueSue[yuu “¡erdos ayoed uf] “9nJIod $03 101 3p USBuO, y e sayed se 10) *s10]Me sun3[e suo3ag *s[esújea sj31p sm] Sp RpTENBTA|eS e] rene, Y 109 9 Mb JPYIO ME PUDO $13 P UMISPPEN Y aepod-3nb ene Igos e] usn3apop qu -103 13d JEJOL9OS BUM, p SO1qUIDUr s[o jenb [e 3ueSuehirta ajoed o piooe un uo (e 3p “mp e so) 2ongod jenunuios eo] Sp US31O Y PJUSUENO] ISPUOLOeL QUISTE -eusal [q ge imurún Tjusueuad e1oueto Tema meu ger e onb3ennba Teronsal > sa801190 JR0nO] [2mmeuTsig Un 15) ML Td sope pesod SiS[| S3[ Sp JUnurep 10d ob RAesU3apsp amb erJoSO[ eu “(MAX 1 NAX 0S) USHELOPEA amser MJBUSA] [3 10389 PY SIUSNOS SISSMDE p UN] “JRADPAUI LINSPLOISI | 9d juessed estu -Ia]es auspue)sojoJd [e SUL] 80013 sJOSQ|!] S[SP SAP :JuauIeSsUId DP SJUALIOO SOSIDA Tp 19d Ppesuajap 12159 By | 9 UY JOLU SP FA0Id LAI Y] USALOO O Prode “ayoed un U9 1259 [2PUIÍ0O; [UNUILICUO] ID SIJSMDE VOS SISIENSRNIOS SIUTSOP SOT 3WISenjoe.3003 9 :363551,[ 89.0 Mb 3ped [A € T MIO S[Sp PAE OrSISOd e USXISjueIe3 onb Sejúamzuoj Sip S[e. *peziT Tepsttb ey SEMEN) SP TSPT ET *aUISI[EUOLMINSUOS [1 sad judnrevo, jueyodtur un Jmyysuoo USJBA USARSEQ $9 2H US $39PI $9] 1 MÍUJUOO NOS [a “SIOIP DP SUOJDPIE|DIP $9] ST e] 1ueSuefrea-josse-jod- OXIE Ti ISpOd TS TUS] 1SPOd Jo, IND US $ISO) Sa" ap 9LISOASIP LUN 12901) JE e] MUETeS Sp tISURar eun ey Ty souou | 1essaoou sa 1sanbe anb ef qrad “1opod [a so nambsSJUO[A 91011959 YA “1219411| 2] AP OJuIaU 10h id [PUOL9MHSUO) J91G ap suod iy 1 7] al Llicó 1. Els fonaments teúrics del constitucionalisme 23 Erd ja que aquest z a la Constitució es concep com a expressió d'un pacte social que el crea. ñ ició ajeshores. la Constitució 1é almenys idealment el carácter de norma funda- el sen establiment coincidcix teóricament amb el naixement dun Estat. mz dea va quedar reforgada perque es realitza históricament a América: pri- en el moment en que les diverses colónies es convertiren en Estats amb 5 de les seves Constitucions; i posteriorment, quan la Constitució federal 1747 crea els Estats Units d' América. La forca ordenadora de la raó; el racionalisme » IES Mudbnen — N00% El seralisme, com a fenomen polític i económic Sá acompanyat d'un movi- “sáres_ el racionalisme, que contrasta amb el pensament medieval perque si- (en lloc de Déu) com a centre de V'univers, i la raó (no la fe) com a ele- a per « comprendre i conformar el món. Des del punt de vista al. ésser liberal no és mostrar-se tolerant amb totes les conviccions sinó enfront de tot judici no basaten laraó. n de Estate El sarzonalisme, iniciat en el camp de les cióncies naturals al s.XVIL, sexpressá defensada per di- sz les homanitats durant el s.XVIIL (Panomenat “Segle. de les Llums”) amb estantisme calvi bració ¡ la seva Enciclopedia. Enfront del dogmatisme, de la in- e 2 medieval (la fe religiosa) i de Vabsolutisme, la. Tl-lustració propugna la lli- ie pensament i d'expressió per a dur a terme una otivitat intellectual inde- Es ben eloqiiont que el lema de la Iblustració fos “Sapere audeY” ade a saber”). Segons els iblustrats, a través de la discussió lliure : arribava a la veritat. onalisme serveix de fonament al constitucionalisme en dos sentits. En pri- ac e iHustrats professaven una fe absoluta en la raó i estav venguts , 52 conduía de manera natural a la llibertat i a la igualtat, objectius dex; y alisme. En segon lloc, la filosofía de la Ibustració creu que laraó tó una eseradora. una forga per a conformar la realitat. El Dret, com a producte de la capacital de crear i ordenar una comunitat política. La Constitució, sera la que crearia el poder, la que conformaría iracionalitzaria l'ordre po- sal manera que la realitat política transcorreria d'acord amb els esquemes ciomals. Per aix0 el constitucionalisme repres 'intent de racionalitza- ític mitjancant la juridi ió d der públic. S Sy tic m ajisa banda, els constitucionalistes mantenen el convenciment que només el superar Varbitrarietal que sempre comporta el poder. Les institucions jurí- « sóm doncs. les més adequades al ja esmentat objectiu garantista. D'aquí que ció hagi d'ésser un document escrit (un codi polític), que sempre és més uz els usos ¡ els costums, que era la manera com s'expressava el Dret me- dit, que Pestabi Es definitiva, el constitucionalisme propugna la racionalització de les rela- social i polític- Ex dominació política mitjangant el Dret perque així es pot garantir la li- resi . 'onstitución, Universitas Ez ENCINAR (ed.), Die i el ciutada de 1789. Barcelona, 1989. a y el Tribunal Cons arado, Alianza, Madrid. Derecho Constitucion". a, Buenos Aires, 198% elona, 1983 (especial teoría política, Alianza. (1787-1788), núm. LX la que afirma que tot acto d amb el qual s'exerceix. id. Negar aixo equivald és més que el sen amo. que homes que obren en vi o permeten, sinó Lambé bstituir la voluntat dels ses han estat concebuts com altres, de mantenir aque les llcis és própiamen Es de fet una ]lci fonamenta Llicó 1. Els fonaments tedrics del constitucionalisme 2 dde === considerada pels julges. A ells correspon, per tant, delerminar-ne el significat, 2 de eealsevol ei que provingui del legislador. 1 si sncceís que entre les dues hi ha 2. ha de preferir-se, com és natural, aquella que té forca obligatoria i valide- == amb altres paraules, ha de preferir-se la Constitució a la llci ordinaria, la inten- ¡peña la intenció dels seus mandataris. 1 MOSTESQUIFU, De Vesperit de les leis (1748), Llibre onze: “De les Nleis que la ibentat política amb relació a la Constitució”. iz Es la lliberta! Bsa=z que en les demoerácies el poble sembla ter el que vol: peró la llibertat política no 1. En un Estat, és a dir, en una societat on hi ha lleis, la Jli- ari lea aca tres 1gL olrmesos ei en a ERE Peer ler Lera ham de sen qual y per ios de Ub, OS en Valen A eu son imaBs pon matuncls » 21 P'aristocrácia no són pas Estats lliures per llur naturalesa. La llibertat po- «s troba més que en els governs moderats; no hi és més que quan no s'abusa del més ana experiencia elerna que Lot home que té poder és portat a abusar-ne; va fins Bimiss. Qui ho diria! La mateixa virtut té necessitat de límits eno es pugui abusar del poder cal que, per la disposició de les coses, el poder fre- Una Constitució pot ésser tal que ningú no estigui obligat a fer les coses a les ¡e so obliga pas, ia no fer les que la eii permet, Sais ron nuda. > peque Amen deb noshenen Datipecte dels diversos Estats ce Sepencca Hen dele souieda? au ac tots els Estats tinguin en general un mateix objecte, que és de mantenir se, 0 obstant, en té un que li és particular. L'engrandiment era Pobjecto de Roma; «de Lacedemonia; la religió, el de les lleis judaiques: el comerc, el de Marsella; Exat pública, el de les lcis de la Xina; la navegació, el de les Jlcis de Rodes; la. auraral, V'objecte de l'organització dels salvatges; en general, les delícies del prín- sus Estals despútics)la seva gloria i la de 1'Estat, el de les monarquies; la inde- de cada o Es II Objccte de les les llcis de Polónia, ¡ el que en resulta, Popres- > metewses grlods no du OSA 2AmO COMAS y na e lla nambé una nació en el món que té por objecto directe de la seva constitució Je Il da Examinarem els principis en els quals la funda. Si són bons, la llibertat s'hi 2 com en un espill. sal de descobrir la llibertat política en la Constitució. no cal pas tant esforc. Si es pot ¿Es.si hom l'ha trobada, per qué cercar-la? ls combo dedo eii (00 vide » Le asherled) SS -2LUSIRUOIOM)LISUOS Y aus eIoq!] agua ey Y amb 9raras e] Tem dx a CS ¿SOJKar sisonbe e1ou91a]al UBJ ALISILUOJMNSUO [Sp sorñQ[09p! SIUSLUBUO] sumb y “y -Sa[-IRUOLDR [az 1 1X91 EPeO AP neJo soap! Sa] SOstA Sanp quur sessaxdx “€ ¿HOMbSMUOA PP 1xa] 19 US JLo nus! uapod sa t)S![PUOLoMnIsuos qua muraot [ap seapt Saumo “7 1 T QUE MSI EUOLMINSUOS [9 US ¡uerodiuu] J9s ea amb 19d ¿visippaapaf 19 $9 200 suonsonO "Sue d Sap SALDUZTOJIp Sa] O SILO sjoaeñal op 19 1 sanbiyygd Soronposal sal emD9x9,P [9 “SI911 39) 9P ¡esposa mMSisaDe Is pDIaxS qu ap o “sajgou sjap o s1edrampd sapo arar” 0 DMUOY MTEOTS pad Ruedo -sossaldo UN, Pau eupod a8m[ ¡9 npno9xa sopod pe 110n ea 1S “JOpe[siBo] ELIOS añu (9 anb xind ye e119s SUBPRInEo SIAP. Je M9quI el E epla e1 91qos 19pod [9 “UNe[sIña, J9opod [2 JUN BA IS -9x9,19P1 UN y rpod psp verd: s3 ou jeyo1pní 1opod [o 1; eq 1 ou SoduE 1, AAN “¡daa Sor] 10d sombrIrean sI] MOE Jos XEGIA p o enudta Jcjuta La amb samg1 0d sa qubiod “remogu sed Ea 1 00 cesa mnsigrUl op 509 XI eu ya 10 0 PUOsIad exam ep 0 SaLUn tmsa añado sapod ja Ta sió9 pod LS und) peo ape Un Jato mánd ou ppemp un amb [21 318 USA -03 fa oub peo “Je49QL1 msonbe mun uLoy amb pra 10d 1 «mJ9JM3as Bass e] 9p 9) DOSUpeo nh ondo, 9p 9x0Idam 505085 p107 [mbuen-msonbe so pom PE od 1ehoqul e] pp a ga Sana apro re, 3034 2d amas 9D npnosxa sopod [a quaca¡duls me. 11 «ero paf sapod 9 4aLep 1sonbe p1evotroue, S “SIMINOR ved sjap SauRIaIp so efnd o “supo s1o eBnseo “901m [ad 'SUOISEAU Sal gaord ejamaos ep X9]qrIsO “Saprxiequin das o maua “eJana e] o nud e] e] 10395 [2d "S9194 08 amb say R3OIQU o rogamos 1 cardos 19d o sdura] un sad s1o1] ey ¿ensiSew 1o o deoupd [9 “sowd 19d “pLa1o 391P 19. vanadop anb sal ap npuoaxa pod ¡a 11493 ap 194p PP. uouodap anb sasoo sa] 9p nn9axa sopod [a “mue]sida] Jopod [9 :sopod ap Sau san 19151 Ypro US y 1H a EA e pe paoto¡Suy, p 9gromnsu0) 2120 TA Ma [(PUOLMASUO) 191 PP suo] 1 8í al a O ad y pod y e A El 3 ES NA Larp E LD in purosa Sup + ada! EN Ed | *eoreUO ÍA 19 :senbrod suoromnsur sa] ap orisodsip ey1os eun p JUe]nsor (09 mg) anyod iquienba p vap! e] us eseq sa Je1sy,1 op siopod S[9p OroRuopro ] TUDUDIDA J9P DiuDAIGOS 1 510pod ap 14gmbg TIE SanDys aereo sed -ISULIA $9A9S $9] PPIOSUOD JUBII LUSIJPUOTONJISIOO [3 JUSLOLL Is9nbe p sou sa3aní sap eroupuadopur t[ X1S[qe)s9 1 Jeuoaod e Jad tay [e suoporpuoo esodur anb (1 0L 1) Jugu pag Jo 19 ¿1 1*esia [Buy peon od Je)1un e] ap Jurpuoso1das Y 110) JUAS IR [2 em3ryuos anb (6891) s1yB1y fo 11g ya :SOLSYQ S[RUOIOMNSUOS SJUSLINIOP SO UN IOSLJO! $3 889] T9P ¿¿QIOM[OADY BSOLIOJO,, PPRUSUIOUL, | US JUSWE|IPA J9p JUOLN [q JUSEJUOLJUO Be], UN Pp S2IdS9P PIIPUOJA [1 juesoduur equor.s TAXTAX OS so ua $200.91 UN RJUOLLIIdXD 9q 18 1 19 [9P JUOLJNO LIBULPIORAXS Japod un JULIMbpe va “euefrul ¡epo,| ap [2u1y jop sap 9sanby “Juaue[1eg jo ue Qu1s “¡ejuaunuos edo" 1 BP ULO9 “ESIBUOJA [9P JOAB] Y YZ)IEOL 80 0U Y235, | U9 tapod ap DIDENUADUO ET (9 "S[RA9[pou1 SUOTAMINSUL SA] SP OL>EPIMDI] e ejuosardas Ou ULOPpouI 10157, | anb esoueu [*1 9p “SUL, SAOU E SUOTONISUL SONÁNUL SO] Sp vUpe¡ned proenbape eun 1ueSuef yu xiompoxd sa [e1391] 10154 Un uo ¡eruatureysa omyod SIPIO | DP PISBULIOJSULA Y] (e S9]QPOR]SOp $070U SNP Xta19JO sgooxd 1sanby “Jexe)so eongod proezueSio eun 19 [2pnoj apo, | ap groew =10J$1811 3 S9901d UN P QRULM[NO Y LOS TTAXOS f9p Zar] pe vuaJe¡Suy e reroqejo JDIVA $3 [0.19Q!] SUS[EUOLOMNSUOO J3p sidrounid spop 1 sojda2u0) sjap 1d ue DL2p018u Y FTE “UQUI [SP NALE BIPUOSO, $ AUISI[LUOLONINSUOO 19 sjenb s[op amed e sseouray [9 1 ROLISUIe | “S2]3ur, | :[219Q!] SLUSIBUOLOM))SUOO 19P S[Opowu SUvIS $91) $19 110 JUSUIESISAIP USISOJMURUL SO SANDS ICO sajsonby “1Ieyesua) ISTAJOS [9P SPABN Y SIDO UQS JUDIE|ILY [PP Sarquuaun sa yxre pod so001d [a ua edioned 011 JeJ91508 Y] ap 18d URI0) *[R100s Otorsod ey o SAPUSIL $IADS SA[ SUOJIS SOU -Os1ad SORUNUISJOP Y SGUUOU USXIDUODAS Sa 9q O “sanyod sap s¡a uarodo3ur ou anb -10d soneDotuap sidrounid 11 uaseq sa ou aportad IsOnbr p SUOLOM)SUO) $3] (a “wexardoad e] 1 103910398 e] Je19g1]| 2] ap 3ue)[OA pe S]e [none s[219Q1] SI9Jp SIS JUSUIJEIOLIOs59 UNS STPLOLDNINSUO) SIUDIINIOP S|9 US SIBUR[S01Ld s101p SIA (p “SUE [IE [o 1199 [9 aryuo eppredunos e1ur11qos eun p ereJoen $9 SOS; sy Ot US anb 130) *feuororu eruergos ap pad ombaguom idrourid fa Iynsqus Usjuojut 1 Japod pap 9Loeun Sa] raou eun uopode S[E19q1] SUOJOMINSUOS SIT (9 sad! sja 1 Sue jar [o “¡sonbe a1u3 O]-JUIMQLystp 1199 [ap 19y0squ Japod [9 JUnLuULIdnS “1054, | 9p PLOISMP Y] [PUOr9MIASUO) 191] AP SUOT DE Llicó 2, Evolució histórica del constitucionalisme 31 law, les Meis i les convencions; el Gabinet, format per una part Privat del Rei, que actuará progressivament al marge d'aquell ¡ es en Vorgan de govern; el Parlament, que consolida la seva suprema- imposa com a organ de control polític del Gabinct i titular de la po- Sepsiativa: i la Judicatura, que aconsegucix independitzar-se del Rei. Mia es basará també en la progressiva instauració d'un sistema polític que sobre la base de dos grans partits: el conservador (tory) i el liberal nd. “aquest cquilibri, el constitucionalisme anglés evolucionar al s. X VIT sacó del régim parlamentari: el Gabinet (el govern del Rei) ent de 1'órbita del Monarca i s'apropará a la del Parlament. la confianga de la Cambra dels Comuns i convencionalment s'es- bEzació dels membres del Govem d'ésser membres del Parlament. El Go- dones de la majoria parlamentaria i, com a consegiiencia, será políticament davant del Parlament (vegeu £Lligó 11). Paral-Iclament, relleu la figura del Primer Ministre com a director d'un govern ho- lider parlamentari. ¡onalisme británic liberal no es limita, perd, a uns principis relatius a % dels poders de 1'Estal ja que, com s'ha explicat a la £Elicó primera, srzanització és inseparable dels drets dels ciutadans, Per aix0, l'estructura anelesa es basa, juntament amb el principi de sobirania del Parla- llos elements més. Els drets individuals a no es proclama un únic codi o declaració de drets; alguns aparei- seguis en els diversos textos constitucionals (vegeu infra), peró la majoria de decisions judicials mitjangant les quals s'han anat definint les “Ili- ucionalisme británic expressa la idea de subjecció del poder al Dret a principi del rule of law, és a dir, el govern o imperi de la llei enfront del 1. Segons Dicey, un dels constitucionalistes anglesos més importants, Ae significa, entre altres coses, la igual subjecció de totes les classes a la del país, administrada pels tribunals ordinaris. model constitucional anglés que es forma en aquest període inicial és un wr 1, gairebé, únic al món. En part, a causa de la manera com va ésser través del temps, i de l'esmentat predomini del Parlament. Perd la seva sin- Esstórica (i encara actual) rau principalment en dues característiques ben de la Constitució anglesa: a) la inexistencia d'un text constitucional, ib) la af constitucional. Lligó 2. Evolució histórica del constitucionalisme 35 ¡Constitució és perque hi veuen “el supositi la síntesi de la forma de vida de- ” (García Pelayo). del punt de vista estrictament polític, malgrat les proclamacions constitu- au atorguen al poble importants poders, l'etapa inicial del constitucionalis- ca es hasá en el sufragi censatari. Cal tenir en compte que no fou fins el =introduí el sufragi universal masculí amb la XV Esmena constitucional, ia de la guerra civil i de la supressió de Vesclavitud. Franca stitucionalisme liberal té el tercer punt de referéncia en la Revolució Fran- posá fi a PAncien Régime. El fet desencadenant va ésser la convocatoria szss Generals (representants de la societat estamental) per part de Lluís XVI sl 1789. La forca de la burgesia liberal va convertir aquells Estats Generals Assemblea Nacional de carácter constituent inspirada en la Convenció ame- El primer text que va aprovar 1'Assemblea fou la Declaració dels Drets de ¿del Ciutada (1789) (vegeu Text 2). que, influida pels documents constitu- amelesos ¡les cartes de drets dels Estats americans, va establir els principis del liberalisme: reconeixement d'uns drets naturals basats en la llibertat, la ax : la seguretat; la separació de poders, 'imperi de la llei; la sobirania na- El segon document que va aprovar l' Assemblea fou la Constitució del 1791, 2 figurava una organització detallada dels poders públics (una part orgáni- capcalada per la Declaració del 1789. Es tracta de la primera Constitució li- a del continent que, malgrat la seva vida fugac, va exercir una influencia arreu d'Enropa. Efectivament, a partir del 1792, en qué s'aboleix la monar- ca entra en un període revolucionari en que, enmig d'una permanent ines política i i social, se succeeixen en pocs anys una série d'experiments polí- rerns de fet, projectes constitucionals, declaracions de drets) fins a arribar al tat del 1799, amb el qual s'iniciá la dictadura napoleónica (1799-1814). Per camstáncios en que es desenvolupá aquest període, peró també els posteriors pu fra), Franga s'ha caracteritzal per la inestabilitat constitucional. cosa que que aquest país, juntament amb Espanya (vegeu Lligó segiient), hagi estat el més textos constitucionals ha tingut al llarg de la história. Aixd ha comportat principis constitucionals hagin canviat, de vegades radicalment, al compás 2onwulsions polítiques. Tanmateix es podríen destacar com a principis del pri- stitucionalisme liberal francés els segiients: Les llibertats públiques Esstória constitucional francesa comenga amb la Declaració de drets del que, malgrat els múltiples canvis polítics, constitueix un “patrimoni adquirit ament pel poble francés” (Esmcin), de tal manera que s'ha considerat sem- ssgcat. fins i tot quan els textos constitucionals no feien al lusió als drets. A E es desenvolupará en els s. XVI ¡ XIX la teoria de les !libertats públiques sn dels primers intents histórics de positivització dels drets naturals. dso suego s1ad :Ex19yaU ello 19d SoLo] quiso sala sal ap S9ArI Y SULIa) E Mp 3od sa sJOU PULIOJOS BA9S E] “Y! OMNSUOD Y] SP IEILQRISO, peroeurasdas el aque 1d -SOLJOU SOM]? Sa] IR9JO Y 1od jesdula, | 9P JUSISJIp 195 pay ooxl 19 *axte 13d (Lo ¡puoro a psuoo PUJOL 9s e] Uansp spenb s[9 IRISH] SP suBB1O S[9 BUIN 04 1 ap rusacid ap 19) pod pextur asaudas $nas sio O ajgod 13 1e[mb syIgnsuoo sidpod) A>MASIOS oMAsuo) e] Ae1oqr1S 19d JuauIpo y e siopod snas s[a ! IS 3] enb e] 10] nas 14 $9 eppUnuLoo eun, p Iun] ado vas e] xronab pr anb “OIOMASIO) PT SUE ¡enb ¡ap “JuSnyysuo) 2opod 1eumIour,] e Quis ( Ear e] nd sIraJo siapod se uodsanoo Ou S[RuoramnsuoS SauLnou say ap 919 OQuÍa.] “QxIB sad USO JUINIOP UN P SSARN E Pue JIgos eoyaJod peyunuos pun PUOIIRA Y POIMBLIOIS!S. usar “ajoed un p ebnuL 19d “je19100s PJOURul ap USIIapIo ! on, p SoMuIaul s|a [en OLOMISUO) Y] SP oreoqela; 1 Up b ap s3aua e 310% Un $2 9S0u E] SP YOBIOqu]a.l P Jod Je props anb (JACA 0) RJ X1919e159 onb RTS ib so SUIP SHUI] S(9 Y SOUL a aupacoad spa ! suedo sa XI9[quiso :omprani 21p10, 1 3P JUSLUBILOy S]UO] Sa] 2p 140) e] ) venDULLod mon e] so VISIO Y “QIOMUS JIpénuoS uspod ou spenb sa “o mí qua ur uapio, | Pp SALOU IP eombiell u9s anbrad uradas JOR JeO LOU) s[euoromAsuoo SauLou syT (€ “sapod [9p SaJoB s19P paro! ep quounusu sunod Jeyseguoso e Jad xJ9AJos 1 (aapod [ap SEN Pauos) eorpuni qejomi s ejrode JX1e ¿nbaad JLI9S9 JUALIMIO_ UN 19S ap Ey 9LomMnsuo) e SOS! [puoroe1 Sas osuasd sa] quie prose q «unsoo [ap 11O01JuN juau duros 3p SONULIeÍ XIaJOJO 1JOS3 05 HUA IP ULY S[RuO Loa pysuoo saunou so 1 (Z 21g [e s3uuou gmbiad ep11os9 Bull -suepernio syr 10d 1 13pod [9 UBMOISXO anb s¡¡enbe y 10d sJue]nouia JU [es ae p1g SSULIOU OS “amigo! de.p ! quepnouta 1ó10/ ap 10p npeuon xa¡duios un as “ampod emersold un O QIORJe[oap eun soduir, $2 ON JENUNLIOS PUN, p J9ss9.p sue ey nosap anb Eo dQjolDos O BOLOS Jen pas tun s ON “eo yod uptanuos un UIDUOp JO 1 19310 anb sanbipLaní saunon ap gua]sIS UN $9 DIONISO) Y Ia ¿sjuon3os sanbnsa1ot.eo Sal equos d sap grovzque31o, | e Mal SuBpranto s(9p SID1p 519 1 SIapo! uSpJo, y e oraisod “eunioJol “oro r10QU|o) S[Ruo] susib od essruald eun p juned *penb (2 «(oÁrIOd toro) E angasede (7 93 T) (PUOMNSUOS d soy ap 9odope.] quIV ad ojdaou09 IomDYy “( au uos) SIeLaIeur 1 (uaue 21 NO[9uL “(os eraq!l [9) BOM! OMASUo) ap NPRULIoU-[Buopel ajdagueo O Una ou [9p pIsuaixa 1 sO1JOSo SUOIOMASUOD SALOU nava 104-pDUOI9DL ajdoduos 14 FP -(8£9 1 19 SHÓSYO SSeJA Y soprud1s “ono2uno ) fo S42pao sano]o) sa] 3P juar uo nDuny Sp SOULIVU SO USABXIS $3 1 PO Jenb s]ap s3sen e “Sue nQuIr Suo|on s19 oque SIRUBIS SS 9 [29 1USU Rut -s9/QUIa peu! eta] Sol anb s1a[] $9n1e sods1p SJeYuourtuo] SSL] $397 (O0eznNuedIo,p sauLIou pprua o pun y Sol “1x08) od epra PARuop $9 S 40) O SIUDUIAO) sa 18JU9uus sa] e 1otradas e510] Tun .p USAR: pruopansuo) IG SP suody 1 z9 Lligó 4. El concepte de Constitució 63 2 perque emanen d'un poder constituent. perque estan elaborades per un pro- específic, perqué la seva reforma está subjecta a requisits especials. O bé, se ocupen dins de Pordenament jurídic una posició jerárquicament superior a de normes. Es tracta d'un concepte que, també amb les seves variants, fou 2 en l'ambit del positivisme jurídic, el qual va propugnar un métode que estu- 4 Dret sense valoracions polítiques o axiológiques ies limités a Paspecte pura- anematíu. Des d'aquest punt de vista, les normes constitucionals no s'identifi- seu contingut o la matéria que regulen, sinó per criteris estrictament jurídics de la norma, elaboració, posició a l'ordenament). Fins 1 tot quan s'ha utilitzat szeri relatiu al contingut, aquest ha estat purament normatiu. Així, segons la normativista de Kelsen (vegeu Text 1), les normes constitucionals són que tenen per uhjecte regular la ercació de normes jurídiques. La Constitució smenlació dels modes de producció del Dret: la font de les fonts del Dret. El concepte purament formal de Constitució la redueix a una entitat purament 52 1 la desvincula de l'objectiu polític del constitucionalisme: la creació i li- del poder mitjangant un Dret decidit per la societat. D'altra banda, nega que ¿una materia propia de les norme; constitucional. ja que aquesta varia amb 5 1 els paísos. Es contraposició amb les idees anteriors, el concepte material de Constitució 2 del fet que alló que defincix les normes constitucionals és el seu contingut, ss objecte, independentment de la forma, Pelaboració o la posició que ocupin a ent. S'admet així Pexistencia d'una “materia constitucional” (vegcu Lligó estaria integrada per alló que históricament s'ha con iderat que és objecte de itució: Porganització del poder polític (definic: dels órgans de PEstal, n relacions) ¡i la consagració i garantia d'uns dret ¡ Mibertats que defi- posició jurídica de l'individu. A partir d' aquestes premisses es pot deduir a totes les normes constitucionals es troben a la Constitució formal, ja que hi sis aspectes “materialment” constitucionals que es regulen en normes que no Sermalment Constitució (penseu, per exemple, en el procediment per elaborar es. contingut normalment en els Reglaments parlamentaris; o en els procedi- per clegir els membres del Parlament, establerts en les Ilcis electorals). De la 12 manera, es pot sostenir que no totes les normes contingudes en la Constitu- concepte de a Gama són “materialment” constitucionals, atés que aquella inclou sovint maté- an estrictament constitucionals (valgui com a exemple Part, 44 de la Constitu- saliana. que parla de les zones de muntanya, o Part. 25 bis de la Constitució que regula el sucrifici d'animals). El concepte material de Constitució entén aquesta no es limita al text escrit que es diu Constitució, sinó a un conjunt de que regulen els poders de l'Estat i els drets dels ciutadans i que s'ha desig- de vegades com ordenament constitucional. Es conceptes purament formal o purament material de Constitució són clara- eat insuficients per a comprendre i explicar el fenomen constitucional en tota la “2 complexitat. D'una banda, perque els elements formals no poden entendre's al de consideracions de contingut valoratiu: ni el procediment Welaboració de e Coestitució. ni la jerarquia normativa, ni la rigidesa es poden separar del contin-