¡Descarga Dret internacional públic y más Apuntes en PDF de Derecho Internacional solo en Docsity!
DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
TEMA 1.La Societat Internacional i el Dret Internacional. DRET INTERNACIONAL : ordenament jurídic que regula les relacions entre Estats i altres subjectes internacionals i que evoluciona en funció d'aquesta societat. Aquests Estats formen un tot que és alguna cosa més que la unió de les parts: Comunitat Internacional. El dret internacional és evolutiu així com la Comunitat Internacional. La CI és la base social del dret internacional, no es limita a l'estudi de l'ambit del dret. Dret internacional no vol dir que no es reguli tot.
EVOLUCIÓ SOCIETAT INTERNACIONAL I DRET INTERNACIONAL Calen: -Entitats públiques independents no necessàriament han de ser Estats i han d'estar assentats a un territori. -Que sigui la interacció entre més d'un Estat. -Que a més es relacionin entre ells. Ex: Grècia: ciutats-Estats. Hi ha hagut societat internacional a l'antiga Grècia. Hi ha sempre que hi ha relacions entre ells. Les relacions internacionals nèixen amb LA PAU DE WESTFALIA de 1648 que posa fi a la guerra dels 30 anys. CONCEPTE SOBIRANIA: el sobirà que es centralitzi en un individu el poder, el príncep. A la Pau de Westfalia es la igualtat respecte dels altres. La Pau de Westfalia la podem dividir en 3 etapes: -Societat d'Estats Europeus. -Societat d'Estats Cristiana. -Societat d'Estats civilitzats 1856-> declaració de París. ( Imperi otomà participa en l'Ordre Públic Europeu) Des del moment en que es deixen els imperis enrere la soscietat es relaciona mitjançant obligacions acceptades amb el consentiment dels Estats ( és el fonament del dret de la SI-
consentiment). Aquest dret és minimalista. L'aparició de EEUU porta aparellada que apareixen nous principis, triomfa el principi de legitimitat dels Governs. Progressiva ampliació geogràfica de la SI ( IMPORTANT). Evolució del dret internacional en termes de contingut. Dret basat en consentiment de diferents sobiranies.
Estar fora d'aquesta SI suposa no tenir els mateixos drets ni obligacions que tenen la resta de països dins del SI. També suposa l'acord de no conflicte i negocis entre els països que formen part del SI. La primera guerra mundial va comportar l'entrada EEUU al SI. Dresprés Europa. També es fonamental que les tropes britàniques a la pirmera guerra mundial.Tot això porta a que la Societat de Nacions condigui al manteniment de la pau. També estats que no havien estat abans com la Xina. Conduïment a l'heterogeneïtzació i universalització. En la SI després de l'any 45 hi ha 3 elements fonamentals. 1 CARTA DE LES NACIONS UNIDES: intrument que es pot considerar “ la Constitució” de la SI actual. Superioritat jerárquica respecte altres tractats. Representa a més: -Un pas més en el procés de cooperació internacional (institucionalització de la cooperació. Fer de la cooperació una forma ordenada de relacionar-se. -una certa democratització de les relacions internacionals. -podem parlar d'un dret internacional més ampli. Altres elements que són configuradores de la SI: -Bipolarització i la descolonització ->element d'heteregoeïtzació( universalització ja que als 70' i 80' les colònies s'independitzen).
Tema 2. La Societat Internacional i el Dret Internacional Contemporanis 1-Universal 2-Heterogènia 3-Interdependent 4-Reduït nombre de components 5-Descentralització del poder polític.
Heterogènia : pel factor polític, diferències econòmiques. Característica important la independència ( globalització). Els Estats necessiten cooperar, no és una opció. Més enllà de la internalització, la universalitat, heterogènia i independència s'han mantingut en el temps. Heterogènia: important per al control social. Descentralització del poder polític: No hi ha poder legislatiu ni poder executiu, son els propis Estats que fan aquesta funció mitjançant pactes i acords. Dret internacional: 1.Juridicitat
Els antecedents: La Societat de Nacions és un intent d'anar més enllà, un ordre mundial més democràtic i institucionalitzat. El tema central es la PAU. Si la PAU era el tema central la Societat de Nacions va fracassar. Raons:
-Absència de grans potències. -A la Societat de Nacions, la majoria de decisions es prenien per unanimitat ( tothom té dret a vot). El procés de creació de les Nacions Unides va tenir lloc durant la segona guerra mundial. Hi ha una sèrie de reunions durrant la segona guerra mundial, entre els aliats. La declaració dels aliats és el primer document, reunió que comença a disenyar com será el nou model mundial. Prenen part 26 aliats. El que hi ha son reunions en que participen només les grans potències-> la carta de l'Atlàntic dóna lloc a la Conferència de Moscou. Conferencia de San Francisco participen 50 Estats. Procés que acaba amb la legitimació dels estats aliats i culmina al juny del 95 que aprova la Carta de les Nacions Unides. La carta es un instrument que necesita interpretacions continues. La carta de nacions unides es una cosa més que un tractat internacional, més que un tractat internacional, es com una Constitució internacional.Característiques:
- Recull valors i principis de Drets Internacionals ( arts 1 i 2+ Res. 2625).
- Principi d'autoritat sobre Estats no membres ( art 2.6). Es un principi trencador, conservador de la PAU. L'ONU pot imposar decisions no nomes en Estats membres que han acceptat sino també a aquells que no ha acceptat.
- Superioritat sobre altres tractats internacionals ( art 103): la Carta per sobre de qualsevol altre tractar internacional. -Mecanisme de reforma i revisió ( art 108, 109): dificultat de reforma
La carta com instrument que té una significació superior a la de qualsevol atre tractat.
Membres de l'organització: La carta distingeix entre membres originaris i altres mebres. Ho fa per el procés d'acces. Els membres originaris son els 50 membres que van participar en la Conferència de San Francisco. No hi ha cap dferencia entre uns i altres en quant a temes de drets i deures. La unica diferència es com son admesos. El art 4.1 diu els requisits per ser membres de les Nacions Unides i el 4.2 el procediment d'accés. Requisits 4.1:
-Ser un Estat. -Ser amants de la PAU ( va ser excusa durant més de 10 anys perquè España o Japó no fòssin admesos). -Acceptar les obligacions que se'n deriven de la Carta. -Que estiguin disposats a complir les obligacions. -Que tinguin la capacitat per complir les obligacions. Més enllà dels requisits, que qualsevol Estat del món els pot complir, que cal fer per ser de l'ONU: decisió per l'Assamblea General ( pren la decisió final) per mitjà del Consell de Seguretat ( recomana o no un Estat). Es pren la decisió per majoria qualificada. També permet la suspensió o expulsió de membres la Carta encara que mai s'ha donat el cas. Hi ha hagut alguna expulsió incoberta ( Sèrvia i Montenegro durant 10 anys). El que no diu la Carta es la possibilitat de retirar-se voluntàriament, hi va haver un cas quan la ONU va admetre a Malassia l'any 1966 que com la van admetre un membre va deixar de col·laborar a l'ONU i quan va voler a entrar no va poder. La carta parla de tres tipus d'organs: -Òrgans principals ( es diuen així perque ho diu la Carta no perque ho siguin): òrgans creats directament per la Carta, només es poden suprimir amb una reforma de la carta. Hi ha 6 òrgans principals ( art 7).
- L'Assamblea General : es l'organ planari de l'organització, té 193 Estats membres de l'ONU i Assamblea General. Tots tenen un vot, les decisions es prenen per majoria simple llevat d'aquelles qüestions que s'inclouen en l'art 18 de la Carta ( majoria de 2/3). Té un parell de periodes de sesions anuals, 3a setmana de setembre. També poden tenir extrahordinàries. Funcionament: el valor jurídic de les resolucions-> les ressolucions de l'Assamblea diu la Carta que tenen valor de recomanació. Dues excepcions:
- Resolucions que s'adreçen a l'exterior ( comportament Estats) -Hi ha algunes ressolucions que en la mesura que mostren el consens general dels Estats respecte de normes, el seu contingut es obligatòri i no tant recomanació. Pel que fa a la competència, té competencies generals: pot tractar qualsevol tema susceptible de ser conegut per l'ONU. Hi ha un únic límit ( art 11), s'ha de abstenir de fer recomanacions ( voler pressionar).
- Consell de Seguretat: òrgan de composició restringida. Format per 15 Estats membres, originàriament per 11. D'aquests 15, 5 son membres permanents: China, EEUU, Reine Unit, França i Russia. Els altres 10 les escull l'Assamblea General.
La font per localitzar els principis de la SI son: Art 2 de la Carta de l'ONU ( 1945) i Resolució 2625 (XXV) de l'AG (1970).
Principis: 1.Igualtat sobirana dels Estats. 2.Bona fe. 3.Arraanjament pacífic de les controvèrsies. 4.Prohibició de l'amenaça i ús de la força. 5.Autodeterminació dels pobles i paisos colonials. 6.Protecció dels drets humans. Sobretot els 4 primers que els trobem a la Carta, els altres dos els trobem en textes posterios.
1.Igualtat sobirana dels Estats: principi innovador, sense aquest no hi ha SI. No vol dir igualtat sobirana dels Estats, que els Estats siguin iguals ja que els Estats son desiguals des de qualsevol criteri ( polític, econòmic, influencia...). Igualtat sobirana vol dir igualtat d'estatus davant de la llei. Les persones son totes iguals davants de la llei pero unes son mes poderoses, mes riques... 2.Bona fe: és un principi jurídic, un principi general del dret. Té com a principal virtut limitar la discreccionalitat dels Estats. Es formula a la Carta com a respectar la fe,els Estats s'han de respectar de bona fe amb les decisions preses pel dret internacional. Respectar el principi de bona fe vol dir els tractats s'han d'interpretar en el context en que es van fer per ex, mala fe sería no donar-li el sentit habitual històric...Principi que articula com interpretar els tractats. No es pot considerar que l'aplicació de la bona fe sigui il·legal ( rebre consqüències negatives d'aquell fet). 3.Principi d'arranjament pacífic de les controvèrsies: quan hi ha una controvèrsia no poder basar-nos en l'ús de la força. És un principi de comportament, no de resultat-> el dret internacional no obliga a resoldre les contrvèrsies. El fet que un conflicte no estigui resolt no vol dir que estiguem en fals. ( Obligació de comportar-se i de buscar la solució per mitjà de medis pacífics però també de no agreujar els conflictes (escollir mitjans pacífic) i complir els termes amb bona fe de la solució). 4.Prohibició de l'amenaça i l'ús de la força: vol dir guerres ( agressió d'un Estat contra un altra). La sobirania genera drets però també obligacions. L'Estat té la obligació de controlar tot el seu territori pero el que no poden fer es tolerar-ho( Al-Qaeda). També està prohibit l'amenaça de l'ús de la força ( Ex: ultimatum).
Les conseqüències són la responsabilitat del Estat. Des de l'any 45 queda prohibida la conquesta. Excepcions: 1 La legítima defensa ( davant un atac armat( previ o imminent) pot respondre ,quan rep una primera agresió). 2 Autorització de l'ús de la força armada pel Consell de Seguretat (únic òrgan que pot aplicar sancions que autoritzin l'ús de la força).
5.Autodeterminació dels pobles i països colonials: aquest principi implica la llibertat per decidir la condició política i llibertat per perseguir el desevolupament econòmic, social i cultural. Qui és el subjecte d'aquest dret? Clarament els pobles colonials (títol de la resolució 15-14). Amb el temps el concepte de poble s'amplia a pobles sotmesos a dominació racista, extrangera i colonial. A partir de la 25-26 s'amplia el concepte a tots els pobles ( no vol dir que tots els poboes puguin exercir de la mateixa manera). Com s'articula aquest dret? Poden optar per la independència, lliure associació o la integració en un Estat. La autodeterminació no pot vulnerar integritat territorial dels Estats.
La font material del dret internacional El fonament de validesa o font material de les normes internacionals (de legitimitat) està en els Estats. Si parlem de font material del dret internacional com a fonament juridic internacional i de les normes internacionals hi ha una convicció general la necesitat d'un ordre jurídic internacional. Hi ha un sistema jurídic que té multitut de normes que donen drets, deures, permissos adreçats als sectors ( Estats) que integren el sistema. Parlem d'un doble fonament de les normes internacionals: -Consentiment ( com a fonament de les normes generals):l'estat s'obliga internacionalment a través del seu consentiment quan vol, en la forma elemental d'aquest consentiment que és el Tractat. Hi ha d'haver una participació activa de l'Estat. Parlem d'un consentiment individualitzable.Com a font material del dret internacional el consentiment és important quan es un consentiment recíproc en concordància amb mínim un altre Estat. Aquesta font material es identificable en 2 o més Estats.
-Consens general : Els propis Estats accepten que algunes normes no requereixen el consentiment individualitzable de tos i cadascun dels Estats, la diferència es entre la
Fonts d'obligacions internacionals: en l'ambit jurídic hi ha coses que no són normes però que també son obligatòries. Ex: sentencies tribunals internacionals. També passa amb els actes unilaterals (actes dels estats estrictaments autònoms que com a tal no genera dret/normes però si que pot generar obligació a l'Estat). Més importants que les fonts materials son les fonts formals. Jerarquia entre aquestes fonts: en dret internacional el que no hi ha és jerarquia sobretot entre costum i tractat perque la font material és la mateixa, els Estats. En dret internacional el que importa és la norma i no la font, en dret nacional al revés ( la CE està per sobre de les lleis). Interacció entre les fonts: el fet que no hi hagi jerarquia fa que aquestes fonts interactuin y actuin de forma distinta. Ex de interacció en la creació de costum i tractat a la vegada : conveni de relacions diplomàtiques. Moltes vegades trobem la mateixa norma a diferents fonts del dret i això no és redundant sino que reforça.
TEMA 4. COSTUM INTERNACIONAL
Son els comportaments recíprocs, per tant espontani del comportament dels subjectes. L'art 38 de l'Estatut del Tribunal de Justicia “ el costum internacional com una prova internacional acceptada com a dret”. Generalment acceptada no unanimement acceptada. Identificació del costum internacional com un pacte tàcit ( perspectiva basada només en el consentiment dels Estats- Visió Westfaliana( tradicional)). El que més discursió ha generat es quins elements integren el costum: A) Pràctica: ( element materia, practica dels subjectes internacionals( Estats)): és una suma de comportaments, accions o omisions atribuides als Estats que generen aquesta practica. Comportaments precedents ( els que són juridicament rellevants). En que consisteixen aquests comportaments? En qualsevol cosa, no hi ha límits, poden anar des d'actes materials ( ocupaió d'un territori), actes declaratius ( no tocar res, però dir coses publicament) ,actes interns ( legislació interna) i fins i tot omissions ( silencis). -opinio iuris( convicció dels Estats, element espiritual). Hi ha molts fet que poden arribar a ser precedents, però només generaran una practica si reuneixen tres requisits: -Uniformitat: implica que davant de fets o reaccions similars, la reacció dels Estats també es similar ( els precedents tenen una significació semblant).
-Constància: ha de ser uniforme i tenir una furació en el tems la practica. Groccio parlaba d'una pràctica de 100 anys ( dificil per poder ser costum internacional). Es demana un espai de tems suficient per a que aquests precedents puguin ser coneguts i valorats. El constum instantani no pot ser. -Genaralitat: Només exigible a una tipologia de costum: costum internacional--> aquells precedents són generalment acceptats--> no en un sentit de unanimement acceptats o practicats.No vol dir que tots els Estats es posicionin. Els objectors persistents són els Estats que s'oposen a la norma, si la norma està generalment acceptada passarà a existir la norma però no serà exigible en els que s'oposen. Objector que ha objectat la norma des de que no era norma. Normes generals que no son d'obligació sinó d'autorització i que es fa dificil la determinació de l'objector persistent. Ex: Estat que no accepta les 12 milles i que a ell li poden peescar a 3 milles, ell als demés pot pescar a menys de 12 milles?No ho pot fer, dificilment acceptable, 12 milles son oponibles a tothom.
B)Opinio Iuris: convició que tenen els estats que estan realitzant aquests precedents, de que allò és jurídicament rellevant. SENSE OPINIO IURIS LA PRACTICA ÉS UN ÚS INTERNACIONAL, més respectat que les normes ,però no una norma jurídica internacional. Es defensa la opinio iuris dient que no importa el que pensen els Estats ni les persones que representen els Estats. És important saber què diu que pensen i si es desprenen d'un comportament si es deriva d'una norma o bé d'un ús.
CLASES DE COSTUM
Classificació que té rellevancia al criteri geogràfic i per la càrrega de la prova. 1.Universal: aquell que és vigent a tota la Comunitat Internacional i que pertant obliga a tots els Estats de la Comunitat Internacional. Dret internacional general és costum internacional perque no hi ha cap tractat que sigue exclusivament internacional. 2.Regional ( particular, el nom és confús): costum que obliga a un grup d'Estats, no necessàriament a tota una regió del planeta. No ha de ser per exemple 100% europeu. Només obliga als Estats que han participat en la gestació.Ex: asil diplomàtic a Llatino- Amèrica. 3.Local: un pacte entre dos Estats que no tenen perque sercolindants.Ex:cas entre Portugal i la Índia. El Tribuna Justicia ha dit que la prova del costum recau en l'Estat que alega aquest costum en el cas del costum local i regional. Aquest ha de demostrar: -Que el costum existeix.
2)Tractat multilateral: entre tres o més. L'acord pot ser obert, tancat o semiobert/tancat en funció de si és accesible o no l'entrada. a) Tractat semiobert/tancat.
El que no hi ha tractats multilaterals ja que metafisicament és impossible.
DRET DELS TRACTATS
Normes de dret internacional que regulen la vida i els efectes dels tractats internacionals però també del dret intern. Des del punt de vista del dret internaciona, el dret dels tractats ha estat una matèria tradicionalment regulada pel Dret Consetudinari. Hi ha hagut tractats sempre, abans de la Pau de Westfalia i dels Estats. Quan a les Nacions Unides es proposa la codificació del dret internacional es posa a l'agenda el dret dels tractats, les normes que regulen les fases del procés de creació dels tractats. Tractat de codificació: esencialment recull el que ja s'estaba aplicant, tot i que hi ha algunes parts relatiu a les reserves que està considerat una innovació. Conveni de Viena: tractat celebrat entre els Estats. Art 73 Conveni de Viena: La font per exelència dels tractats es el tractat de Viena: es considera dret consetudinari exigible entre tothom amb excepcions com exigible entre Estats només.
CODIFICACIÓ I DESENVOLUPAMENT PROGRESSIU DEL DRET INTERNACIONAL
Art 13 ONU: impulsar la codificació i desenvolupament progressiu del dret internacional. La codificació consisteix en la sistematitzacio per escrit de normes consetudinaries plemanet consolidades. Traslladar a text escrit normes que ja són vigents ( consum). El desenvolupament progressiu tracta de proposar normes de dret internacional noves o on no hi ha una pràctica assentada. A la practia coloquial parlem de codificació en els dos sentits entenent que engloba les dues tasques. No hi ha hagut convenis purs de codificació i convenis purs de desenvolupament progressiu. La Comisió de Dret Internacional es un òrgan subsidiari de l'Assamblea General que té com a funció principal i única la codificaió del dret internacional, la preparació de projectes de drets interacional. Té un paper molt central, no monopolístic. La decisió inicial de quins temes es codifiquen li correspon a l'Assamblea General.
TEMA 8.LA CONCLUSIÓ DE TRACTATS INTERNACIONALS
Conclusió: Totes les fases que duen a l'elaboració del procés internacional Capacitat per a concloure tractats: -Des del punt de vista subjectiu: el ius ad tractatum ( art 6 CVDT)-> Tot subjecte internacional pel fet de fer-ho pot fer tractats. Un altre tema és quin tipus de tractat. -Des del punt de vista orgànic: els plens poders i les seves excepcions ( arts 7-8 CVDT).
QUINES PERSONES PODEN REPRESENTAR ALS ESTATS EN LES DIVERSES FASES
-Tot aquell que tingui plens poders ( poder plenipotenciari) per representar al Estat en qualsevol relació internacional. Art 2->Document que emana de l'autoritat competent d'un Estat...-> document que emet el Ministeri d'Afers Estrangers per la qual una o més persones estan perses a partiipar en una o diverses fases del procés. Excepcions: -Art 7 paràgraf 2n->Hi ha tres personatges: cap d'Estat, cap de Govern i Ministre d'Afers Extrangers que sempre representen l'Estat només pel càrrec que ocupen poden rectificar el conveni o participar en qualsevol de les parts.L'embaixador español pot negociar i adoptar un acord bilateral sense necessitat d'una autorització explícita. També els representats d'Estats. Si apareix un individu sense plens poders o plens poders defectuosos això no obliga a l'Estat perque s'ha passat dels seus plens poders.
Capacitat per a concloure tractats
- Des del punt de vista subjectiu el ius ad tractatum ( art.6 CVDT)
- Des del punt de vista orgànic: els plens poders i les seves excepcions ( arts 7- CVDT).
Fases d'elaboració dels tractats
- Negociació : és lliure des del punt de vista jurídic. No hi ha regla jurídica sobre practicament res. La negociació multilateral ha de ser més rígida, la cosa es formalitza perque sinó es inviable. L'únic principi jurídic que el Tribunal ha aplicat és el principi de bona fe. A part no hi ha altra constricció, es pot fer com es vulgui amb aquests paràgrafs. Al final d'aquest procés pot ser o bé el fracàs temporal o definitiu o bé arribar a un acord ( adopció del tractat).
amb el propòsit de exloure o modificar una part del tractat. No amb caràcter general el text del tractat no cambia com a tal, cambia només “ en su aplicación a ese Estado”. Per tot això les reserves només son acceptables en tractats multilaterals.
Hi ha un límit que té ha veure amb el perquè de les reserves. Hi a una doble justificació per explicar perque en dret internacional es permeten les reserves: -Principi d'autonomia dels Estats: els Estats tenen la capacitat de modular l'abast de les negociacions, fins ons es volen implicar, quin percentatge. El tribunal diu que el límit és l'objecte i límit del tractat. Té una llacuna: no hi ha cap autoritat legitimada per decidir quan ha traspassat el límit o quan no.
Amb tots aquests elements el Conveni de Viena proposa el següent: -Com a regla general en tractats multilaterals les reserves estan permeses. Si no hi ha una prohibició parcial o total. La resta d'Estats el que poden fer segons el conveni es: 1.No fer res. 2.Acceptar la reserva. 3.Objectar la reserva. Normalment acaba sent acceptar o rebutjar la reserva. A partir del fet que hi hagi una reserva i Estats que accepten i rebutgen es produeix un fenomen que es una bilateralització d'un tractat que és internacional. Produeix efectes diferents entre els Estats 1 Els Estats que han acceptat en la seva integritat. 2 Entre l'Estat reservant i l'acceptant el tractat s'aplica en els termes com el reservant vol ( de la reserva). 3 Objecció a la reserva: el reservant pot objectar i no dir res o objectar de manera qualificada. Si només objecta aleshores el tractat s'aplica entre tots dos sense la disposició aplicada ni la reserva (la part que ha sigut objecte de reserva no s'aplica de cap forma).-> Surt guanyant el reservant. En la opció qualificada l'Estat reservant pot excloure la vigència del tractat internacional.
Conclusió dels tractats en dret espanyol Dintre de l'Estat té competència per participar en els tractats els Estats. La competència per concloure, manifestar el consentiment d'un tractat és exclusiu de l'Estat. Dintre de l'Estat és el Ministeri d'Afers Estrangers tutelat pel Consell de Ministres ( la decisió). Les CCAA tenen molt poc paper, en el nou EAC s'havia intentat estirar al màxim el que permet
la CE. Dintre de l'estat les diferents fases de execució pertanyen al poder executiu ( al rei-
4 fases anteriors). En la fase intermitja la CE preveu la participació de les Corts Genarals, un cert control democràtic. Aquests articles diuen que certs tractats no es poden ratificar sense la autorització prèvia de les Corts Generals ( art 93 i 94 CE). S'ha de fer per majoria absoluta. Art 94 tractats que han de passar pel procediment de llei ordinari. La resta de tractats (94.2) no requereixen un procediment però si han de ser informats. Qui decideix si un tractat es del 93, 94... es el Govern.
Normalment no es poden dir que siguin un actor supraestatal: que s'imposin de forma forçosa, no tenen un paper legislatiu mundial i per tant no tenen funcions propiament de legislatiu o executiu mundial sobre el comportament dels Estats. Tenen importancia en la creació de dret. Primer en el paper de la SI, influenia de les organitzacions internacionals en la creació de fons de dret internacional. Les organitzacions són productores de decisiones atribuïbles a la organització com a tal, decisions que anomenem de forma geneèrica resolucions. Aquestes resolucions veurem que en alguns cassos poden tenir caràcter obligatori, vinculants, vincular a Estats ( segon paper). Un tercer paper fa referència a les decisions no vinculats que son la majoria i en particular a les de la Assamblea General, pot ser un exemple ilustratiu del que poden fer altres organitzacions en altres ámbits ( poden tenir un rol específic com a creadores de dret internacional).
Paper de les organitzacions internacionales en la cració del dret internacional Costum internacional: l'existència d'aquestes organitzacions ha estat un canal específic per provar l'opinio iuris. Que serveixi la organització com a llot de debat entre els Estats. Han facilitat la prova de la opinio iuris i cració dels tractats. Els tractats. Que hi hagi un òrgan con l'ONU. La CDI és un organ tecnic de codifcacio del dret internacional que pot fer propostes, seria mes complciat sense la exitència d'un organ encarregat permanent. Eina de facilitació dels tractas internacionals. També facilita la conclusió dels tracats l fet de tenir unes estructures de negociació establertes. Que hi hagi una organització per a la creació de tractats, facilita que hi hagi més tractats. La inmensa majoria de ressolucions d'ordre intern que s'adreçen als Estats membres ( demanen coses) tenen un valor de recomanació. Per, tant no podem dir que siguin fonts de la creació de costum internacional, no tenen valor obligatori. L'excepció són dos tipus d'organitzacions internacionals: 1.Les organitzacions amb un perfil marcadament tècnic i no polític. Ex: OMS
- El que és obligatori és el continent no el contingut. Si resulta que en aquest continent el contingut que has posat té caràcter obligatori, la ressolució per si té caràcter de recomanar.
9.LA SUBJECTIVITAT INTERNACIONAL Personalitat jurídica internacional-> subjectivitat internacional Es algú destinatari de drets i obligacions en un determinat règim jurídic. Si la persona jurídica és l'entitat titular de drets i obligaicons jurídics, el subjecte internacional és una entitat amb capacitat de ser titular de drets i obligacions de dret internacional. “ Els subjectes de dret internacional son les entitats destinataries de normes dret internacional que particicpen en el seu procés de creació i que tenen legitimació per reclamar el seu compliment”. Els subjectes no només reben normes sinó que participen en la seva creació ( diferència). Tenen legitimitat per reclamar per l'incomplicament, tinc un dret real i puc reclamar per exigir que es compleixi aquest dret. Si tinc una obligació puc poder incorrer en responsabilitat. Ex: Si Catalunya vulnera un dret, el vulnera l'Estat espanyol i és aquest qui ha de respondre. “Tot Estat té el dret de que els seus ciutadans quan vagin a un altre país siguin respectats per les autoritats extrangeres”-> Així s'entén millor qui ha de respondre. Qui pot reclamar internacionalment? Nomes l'Estat encara que qui ha infringit el dret ha sigut un subjecte de dret internacional, la responsabilitat recau sobre l'Estat i és l'Estat qui ho ha infringit. Qualsevol intentit que tingui aquestes caracteristiques pot ser subjecte de dret internacional. Hi ha dos grans criteris de atribució de la subjectivitat: 1.CRITERI DEL RECONEIXEMENT: Vol dir que els subjectes preexistents fan un acte d'acceptació de caràcter subjecte de un determinat ens. 2.CRITERI DE L'EFECTIVITAT:exitència d'un seguit de regles subjectives establertes pel dret internaiconal que si es compleixen hi ha un subjecte ( requisits neutres, preestablerts). Antigament primava un criteri de reconeixement, no eren titulars de la SI si no era de forma expressa, d'un acte més o menys clar de incorporació d'aquell Estat de la SI. Avui en dia, en el cas dels Estats sería un cas en que estem en el pol de la efectivitat. Un Estat es un ens que ha de tenir 4 requisits, qualsevol que ho tingui pot ser un Estat. En el pol oposat, el pol de Malta o la Santa Seu, ho és perque és acceptada, no hi ha uns requisits previs. L'ordre de Malta és una entitat que per l'ordre dels templaris alguns Estats els
reconeixen com a subjecte internacional. L'únic fonament de que sigui un subjecte és perque l'han atribuït els Estats. Les organitzacions internacionals son subjectes en les que s'ha aanat afirmant la seva subjectivitat en la práctica. Molts tractats diuen que es reconeix la versalitat subjectiva a la SI. Reconeixement i efectivitat que són antitètics, es poden convinar i en la majoria de casos cal convinar-los ( una part d'efectivitat i una part de reconeixement perque puguin haver subjectes internacionals).
Classificació subjectes internacionals. 1.El subjecte primari ( és el subjecte potencialment titular de qualsevol dret i obligació internacional) és l'Estat. És el subjecte per exel·lencia, no hi subjecte que li sigui aliena.No vol dir que sigui imputable a tot. La resta de subjectes estan limitats en la seva subjectivitat.
- Organitzacions internacionals : que són associaciosn d'Estats que estan vinculades als Estats com un instrument per aconseguir un objectiu, en gran mesura servexen pels interessos dels Estats. Tenen personalitat jurídica pròpia, són entitats amb si mateixes. Se li poden atribuïr decisions pròpies. A diferència dels Estats no són subjectes primaris sinó que tenen l'abast que li donen el Tractat constitutiu.
- Subjectes de caracter paraestatal : que voldríen ser Estats. Es el cas dels valigerants ( grup armat que volen posar-se al mando de l'Estat, fa les funcions de l'Estat, l'Estat no té funcions en aquell territori). Una categoria semblant són els moviments internacionals com el frente polisario. Eren grups político-militar que representaven un poble de dret a l'autodeterminació ( que l'ONU hagués reconegut) i que en aquesta mesura estan legitimats per dialogar amb la potència metropolitana l'exercici de l'autodeterminació. Diferents dels valigerants perque no necessiten control territorial. 4.Subjectes de caràcter històric com la Santa Seu o l'ordre de Malta. Deuen la seva subjectivitat a fets històrics. També la Creu Roja. 5.Altres actors. Que no són subjectes de dret internacional però que participen i que poden tenir una tendencia cap a la subjectivitat. Les empreses hauríen de ser subjectes internacionals, però no tenen subjectivitat. 6.Inidvidus. No és subjecte de dret internacional, però cada cop hi ha més veus que diuen que parcialment l'individu pot tenir una certa personalitat jurídica. Són titulars de drets en l'ambit internacional i de obligacions també ( crims de guerra). No hi ha un sistema de verificació dels drets humans al qual tingui accés l'individu, però en caràcter particular si. No tenim tampoc capacitat de participar en la cració de normes internacionals.
