¡Descarga dret internacional public y más Apuntes en PDF de Derecho Internacional solo en Docsity!
DRET INTERNACIONAL PÚBLIC:
Societat internacional i el dret internacional públic.
Concepte de societat internacional: Conjunt de actors internacionals que es relacionen i configuren una estructura de poder dins de la qual es produeix una red de interaccions d’acord a determinades regles.
Societat diferent a la societat nacional. Regula relacions entre estats. Té diferents actors: estats (actors principals), ONG (no són subjectes de dret internacionals), les empreses trans-nacionals (tampoc ho són).
Els estats no són iguals entre ells (ex: Rússia -Andorra). Les relacions entre ells teòricament són de igual a igual, però a la practica no és aixírelacions de poder. En comparació a l’ordenament intern de un estat, aquesta societat internacional no està tant ben regulada.
L’estat és el conjunt de habitants sotmesos a un govern que té una sobirania efectiva sobre un determinat territori.
Subjecte dinàmic sotmès a canvis quantitatius i qualitatius.
-Orígens i evolució: (NO entra a examen) 1-sistema mundial primeres estructures territorials organitzades. Relacions de col·laboració i confrontació. Acords puntuals
2-S.XIII-XIV Naixement dels primers estats a europa occidental.
3-S. XVII Pau de Westfalia (1648)- Fi del Sacre Imperi Romà. L’Estat eix de graveteta de l’Ordre Europeo. Dret internacional clàssic.
4- S XX 1914- 1era GM. Dret internacional contemporani-
5-1945 Creació ONU.
6-1990 Post guerra Freda.
BRICS= BRASIL, RUSIA, INDIA, CHINA, SUD-AFRICA.
-Evolució de la societat internacional clàssica (NO entra a examen): 1- Sistema europeu de estats (colonització Amèrica i Asia)
2- Sistema de estats de la civilització cristiana (independ America)
3- Societats d’Estats civilitzats (extensió a Xina, Japó, imperi Otomà) Etapa de la colonització d’Àfrica s.XIX. CONFERENCIES INTERNACIONALS (primers intents de limitar les guerres entre ells): *Viena 1815, *Berlin 1885, *La Haia 1899 i 1907 (primeres en les que es tracta de prohibir el ús de la força, només a la autodefensa; Estableixen els primers mecanismes preventius de conflictes.
-Caracteristiques societat internacional clàssica:
1-Hegemonia de les grans potencies (elitista i oligocràtic). No hi ha la voluntat de buscar mecanismes de cooperació.
2- Principis Eurocentristes (liberalisme, sobirania, descentralització)
3- Colonialisme (les potencies decidien pels altres el territori, els conflictes
4- divisió internacional del treball (Matèries primeres, industria)
5- Creació primers organismes internacionals a partir de 1830 (rius internacionals, salut, agricultura, comunicacions + OEA) 1res independències.
-Característiques Dret internacional Clássic:
1-Monopoli de l’Estat com a subjecte de Drets i Deures.
2- Reciprocitat. (domini bilateralitat)
3- Voluntarietat.(consentiment exprés o tàcit)
4- Dispositiu ( manca de normes imperatives)
5-Interes mutu (individual, no general)
-S.XX- Canvis a la societat internacional:
1-Revolució Soviètica
2-Pressions lliure determinació de pobles
3- Conflictes de mecanismes de cooperació institucionalitzats.
4- Creació de la Societat de Nacions (és el precedent de la ONU)després de la primera GM. (i la OIT): La intenció era que tingues voluntat de regular el ús de la força mitjançant els mecanismes de solució de controvèrsies. Diplomàcia parlamentaria (un organisme on estan present tots els estats)
-Característiques de la Societat de Nacions:
1 - Competències generals 2 –Vocació Universal. 3 – Gestió internacional de territoris colonials. 4 – Cooperació técnica especialitzada. 5 – Codificació del DIP (tractats). 6 –Diplomàcia parlamentaria (gestió de conflictes i presa de decisions). 7 – Solució de controvèrsies. Òrgans polítics (Consell) i jurídics (TPJI i Arbitratge). 8 – Sistema de defensa Col·lectiva (primer intent fallit) amb mecanismes de pressió econòmica, jurídica, diplomàtica i militar.
1945-CREACIÓ ONU (després de la 2 GM):
- La nacionalitat original es determina per ius sanguinis o ius soli. (el determina el dret intern)
- La nacionalitat es pot adquirir per parentesc o naturalització (arrelament, per viure per x temps).
Nacionalitat: Cada ordenament intern determina quins son els seus nacionals. Constitució, dret civil, dret internacional privat.
El DIP només estableix algunes limitacions. Són aquestes: 1- un estat no pot determinar qui es nacional de un altre estat. Jurisprudències i sentencies: 2- prohibició de la naturalització forçosa (hi ha jurisprudència contradictòria). 3- Necessitat de lligam real (cas Nottebohm). 4- Privació de la nacionalitat contra la voluntat. 5- Tractats bilaterals (doble nacionalitat). 6- Específics: refugiats, dret humanitari bèl·lic.
Vincle nacionalitat/territori:- els nacionals fora del territori mantenen uns lligams que determinen certs drets i facultats que pot exercir l’estat (protecció diplomàtica, ius evocandi,..) de la mateixa manera que l’estat et pot demanar el compliment de uns deures encara que estiguis fora (ex: et cridaven per a fer la mili). –Els estrangers dins de un territori estan sota la jurisdicció l’ordenament d’aquell estat, però tenen limitacions de drets.
3-Organització política :
Conjunt d’institucions que conformen l’estructura de poder de l’estat:
- Funcionament (legislatiu, executiu, judicial
- Territorialment (províncies, regions, estats federals, autonomies)
Principi d’efectivitat: el dret internacional es regeoix pel principi de efectivitat de control sobre el territori i la població
4-Sobirania : exercici de les competències territorial i espacials amb plenitud, exclusivitat i independència: -al interior del terr – en les relacions internacionals. L’unic que te aquestes competències és l’estat.
Relacions internacionals: les limitacions no es poden pressuposar. Han de ser expresses (TIJ) Només s’han de derivar de: - Dret internacional públic imperatiu. – Autolimitació a traves de tractats internacionals i costums assumides.
Sobirania formal: 3 principis estructurals del DIP: 1-Igualtat sobirana, 2- No intervenció 3-Continuïtat de l’estat. Son costums internacionals universals erga omnes, però no totes són ius cogens (=imperatives i que per tant no es poden canviar i aquestes són SEMPRE erga omnes, però no es així a la viceversa.)
Conseqüències jurídiques: INMUNITATS DELS ESTATS
1-immunitat de jurisdicció (entre els tribunals): se la atorguen els estats entre sí perquè son iguals. Les accions de un, no poden ser jutjats per un òrgan intern de un altre estat.
Un estat no està sotmès a la legislació de un altre estat, però només quan actuen en representació de l’estat. X tant la tenen: Cap de estat, ministres en funcions, rei, embaixadors,...
- immunitat absoluta: s’estén a tots els actes realitzats per agents de l’estat que li poden ser atribuïts.
- Immunitat restringida: distingeix entre: -actes de finalitat (iuri imperii) – actes de gestió (iuri gestionis)
Codificació: s’ha anat codificant aquesta immunitat per a no donar peu a abusos. àmbit europeu: Convenció europea de Basilea sobre immunitat dels Estats, 1972: immunitat de jurisdicció restringida: distinció en base a la finalitat. (9 ratificacions). Àmbit internacional: projecte de convenci sobre immunitats de la Comissió Internacional de Dt. Internacional de la ONU. Criteri casuístic que exclou: transaccions mercantils, ...
Excepcions a la Immunitat de jurisdicció: 1- per aplicació de la immunitat restringida. 2- Per la renuncia a la immunitat de l’afectat.
2-immunitat de execució: No es poden prendre mesures de constrenyiment (força) contra bens d’un altre Estat de caràcter públic. SÍ contra els de caràcter comercial (oficines comercials, embarcacions civils.)
Reclamació de la execució: Conveni de Basilea: Tribunal europeu sobre immunitats a Estrasburg (1985) en cas de negativa de un estat a executar sentencies dels tribunals d’altre estat part obert als particulars
En cas de danys d’un estat a un altre estat...
Principi de no intervenció: obligació dels Estats de abstenir-se de fer actes coercitius greus, prohibits pel DIP que afectin als afers interns o externs d’un altre Estat. (dificultats de delimitació). Dues modalitat 1-La intervenció armada (ús de la força): us o amenaça de us de la força. Prohibida a l’article 2.4 de la Carta de NNUU. 2–La ingerència: coacció econòmica (també pot ser política) greu i mitjana o pressions diplomàtiques o amenaces no militars. Una pressió susceptible d’afectar a la decisió lliure d’aspectes relacionats amb la sobirania dels Estats.
No hi ha excepcions: No hi ha ingerència si hi ha hagut un il·lícit previ del Estat son mesures d’auto tutela (represàlies o retorsió). La intervenció o la ingerència humanitària només corresponen a Organitzacions internacionals autoritzades pel Consell de Seguretat o la Assemblea General.
Principi de continuïtat de l’Estat i la Successió: Canvis de sobirania sobre el territori i la població o sobre la organització política que la exerceix. Dos supòsits: 1- modificacions del
