Prepara tus exámenes
Consigue puntos
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Docsity AI

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad

Vende en Docsity

Docsity AI

Inicia sesión Regístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos

20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas

5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis

Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

Dret Internacional Públic, Apuntes de Derecho Internacional

Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)Derecho Internacional

Asignatura: Dret Internacional Públic, Profesor: , Carrera: Dret, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 17/09/2013

sitoro 🇪🇸

3.8

(151)

10 documentos

1 / 83

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

Tema 1 La societat Internacional i el Dret interncional Públic

1. La Societat Internacional i el Dret Iternacional

• Que és?

• És el conjunt de ralcions que tenen com a característica la internacionalitat o la traccoianiltat.

• En l'àmbit exterior dels estats es produeixen un conjut de ralcions que tenen com a caracteristica que són

internacionals, que superen els límits estatals. totes aquestes relacions les anomenem relacions internacionals.

• Les relacions internacionals configuren un grup social format pel seus actors. Hi ha un conjunt d'actors que són

els que efectuen i els anomenem La societat internacional.

■Els estats són els principals actors de les relacions internacional. Fa 50 anys la societat internacional era

una societat només formada per estats. Actualment diem que la societat internacional a banda dels estats

hi ha altres actors però els estats són els més importants.

■Les organitzacions internacionals, grups para estatals (moviments d'lliberació nacional) també són actors

i relitzen relacions internacionals.

■Les empreses multinacionals, ONG, les persones físiques.

■Tots aquests actors fan activitats per sobre de les fronteres dels estats.

•Caracteristiques de la Societat Internacional

• Caràcter planetari o universal. Que inclouen tot el planeta, tots els racons del món formen part d'aquesta

societat.

Dret Internacional Públic

1

Descubre Apuntes de Derecho Internacional Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Documentos relacionados

dret internacional public

(2)

Dret internacional públic

(4)

Dret internacional públic

(1)

Dret internacional public

(7)

Dret Internacional Públic

Dret Internacional Públic - J.Munich

(18)

Dret Internacional Públic

(4)

DRET INTERNACIONAL PUBLIC

Dret Internacional Públic

(3)

Apunts Dret Internacional Públic

(8)

dret internacional public

(20)

Dret internacional públic

(1)

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Dret Internacional Públic y más Apuntes en PDF de Derecho Internacional solo en Docsity!

Tema 1 La societat Internacional i el Dret interncional Públic

La Societat Internacional i el Dret Iternacional
- Que és?
  - És el conjunt de ralcions que tenen com a característica la internacionalitat o la traccoianiltat.
  - En l'àmbit exterior dels estats es produeixen un conjut de ralcions que tenen com a caracteristica que són internacionals, que superen els límits estatals. totes aquestes relacions les anomenem relacions internacionals.
  - Les relacions internacionals configuren un grup social format pel seus actors. Hi ha un conjunt d'actors que són els que efectuen i els anomenem La societat internacional. ■ Els estats són els principals actors de les relacions internacional. Fa 50 anys la societat internacional era una societat només formada per estats. Actualment diem que la societat internacional a banda dels estats hi ha altres actors però els estats són els més importants. ■ Les organitzacions internacionals, grups para estatals (moviments d'lliberació nacional) també són actors i relitzen relacions internacionals. ■ Les empreses multinacionals, ONG, les persones físiques. ■ Tots aquests actors fan activitats per sobre de les fronteres dels estats.
- Caracteristiques de la Societat Internacional
  - Caràcter planetari o universal. Que inclouen tot el planeta, tots els racons del món formen part d'aquesta societat.

És una societat molt heterogènia i per tant molt complexa. Té actors molt diferents, els estats són els principals, els més importants, però també hi ha organitzacions, persoens amb molt de pes, empreses, etc que tambés són importants. Hi ha estast molt diferents (china vs EEUU), organitzacions internacionals també n'hi ha de molt diferents. Els grups para estatals també són diferents entre si. Això determina que a la societat internacional hi hagi moltes fractures, divisions. ■ La societat internacional és una societat molt fracturada, dividida. ■ La principal fractura és la d'un món ric i un móm pobre, el 1r món i el 3r món. ■ També hi ha una fractura civilitzatòria, concepció cristiana, concepció islàmica, etc. ■ També hi ha fractura ideològica (comunistes, feixistes,etc) ■ És un món molt dificl de governar.
És un món cada vegada més interdependent i globalitzat. El que fan uns depèn del que fan uns altres.
Escassament institucionalitzada. No té un poder polític centralitzat. No s'ha centralitzat i unificat el poder polític sinó que està en mans, principalment, dels estats. L'aplicació del dret està molt poc centralitzada. Només el lliure consentiment dels estats podrà produir una norma internacional. Els estats es poden autoobligar, però ningú els pot obligar. No existeix un parlament del món que pugui produir normes. Són éls estats qui fant acords entre ells autoobligant-se. ■ Per això les normes de dret internacional són dispositives, que són voluntàries qui vulgui les accepta i qui no no. És el contrari a imperatives. ■ No obstant existeixen unes poques normes imperatives, són normes de Ius Cogens, que sorgeixen dels consens de tots, en què tota la societat internacional hi està d'acord. Important, possible pregunta d'exàmen. - P.ex la prohibició de l'ús de la força, - La dignitat de la persona (no violació dels drets humans). - Lliure determinació dels pobles.

a poder espiritual el papat. Tot auqesta Europa és el que és coneix com el sacre imperi Romànic-Germànic. Va començar a sorgir gremis que controlaven al senyor feudal. Sorgeix la Burgesia que van intentar fer un canvi en la societat. Se'ls va ocórrer que si donaven dirners al rei el rei es faria fort s'imposaria als senyors feudals i sorgeix la idea d'estat. A canvi el rei protegeix el negoci i dóna seguratet jurídica als gremis. Amb l'aparició de la biblia i el fet de promeure que cadascú llegís la biblia i la interpretés per si mateix, apareixen les llengües diferents de cada estat, apreixen les impremtes i amb elles, les novel·les, els diaris, etc. Però això va provocar diferències entre protestants i catòlics. Quan es va signar la pau es va imposar un principi de tolerància religiosa. Amb aquest principi s'estableix la base de la nostra tolerància.

Característiques de la societat internacional de 1648 ■ És una societat d'estats independients i sobirans de base territorial ■ Els estats estan delimitats per fronteres inamovibles, es sacralitza la frontera. ■ Dins l'estat tot el poder el concentra el sobirà. Es regeix la successió dinàstica. ■ Els estats si tenen interessos comuns faran tractats obligatoris per veure com cooperar. Neix el principi del pacta sun servanda. ■ No fa falta la guerra, és innecessària. Només serà justificada quan hi hagi una "iusta causa belli". ■ Lliure circulació pels mars. No són de ningú. Només el tros de mar més pròxim a la terra serà el mar territorial, per establir-ho era la distància que arribava una bala de caño.

2n període. El concert Europeu
- Caràcterístiques. ■ S'intenta tornar a l'ordre de Westfalia. Estat sobirà de base territorial però la sobirania és nacional ■ Creen un sistema de seguretat col·lectiva. Si un estat es porta malament es farà un exercit i s'anirà a per ells. Per exmple a Espanya, invasió dels 100.000 fills de Sant Lluis, la dècada omniosa des de 1823 fins a 1833. Era la Santa Alliança. ■ (^) Coopració internacional. Ja no volen només subsistir. Decideixen que cada vegada que el món tingui un problema és farien conferències d'estats. ■ Creen les primeres institucions internacionals per a temes molt tècnics, són els antecedents a les actuals org. internacionals. Es crea la comissió internacional del Rhin i la comissió Europea del Danubi. Es va crear la unió telegràfica internacional. Creen la UPU (unió postal internacional) ■ Humanització del dret. a 1899 i 1909 es fan les conferències de pau la la Haya i es reconeix el Ius un Bello (el dret a la guerra)
3r període. Societat de Nacions.
Alemania i França es disputen el control sobre la Unió Europea.

Es creava una cort permanent de justicia internacional, un tribunal de justicia, perquè els estats si tenien un problema puguessin solucionar pacíficament les seves controvèrsies. ■ Davant els problemes proposava solució pacífica, l'ús de la força serà la última ràtio, proposa uns períodes de refredament sobre la qüestió ■ Un sistema de seguretat col·lectiva, si un estat es porta malament el consell el podrà sancionar, fins i tot usant la força. ■ Van proliferar els tractats internacionals com una forma de cooperar entre estats, es comença a regular molts temes jurídicament, neix el dret internacional, per exemple tractas de prohibició definitiva de l'esclavitud.
Però no va funcionar. Problemes. ■ Alemanya i japó no són acceptat inicialment a la societat de nacions i un cop van ser acceptats ells van decidir marxar. ■ EEUU va decidir no entrar a la SN. Quan Wilso torna a EEUU li diuen que s'oblidi i que no interessava entrar, Wilson va dimitir indignat. ■ Russia està en plena revolució comunista, matant-se entre ells, es convrteix en un estat comunista i la resta d'estats comunistes no ho accepten per por a revolucions als seus països. ■ El Fascisme i el totalitarisme, estan en alça. Alemanya ha quedat dolguda, perquè se sent maltractada i hi ha una reacció populista que dóna el poder a Hitler i usa les minories que hi ha a Europa i comença a trencar el mapa polític europeu. Itàlia amb un projecte integral a Africa. ■ El desencadenant. Japò a finals dels anys 20 invaeix la Manxuria, les indústries japoneses explotaven les mines xines de la Manxuria, Japò enviava soldats i un cop tenia soldats suficients va simular uns atemptats i va desplegar l'exercit i va ocupar la Manxúria. ■ Mussolinni invaint, Alemanya també i el japò crea un cilma a Europa que ajuda al fascisme i el totalitarisme.

Això dura fins a que incia la segona guerra mundial i el món viu les mes greus violacions dels drets humans que hi ha hagut mai. ■ El genocidi Jueu, el genocidi gitano, persecucions brutal de qualsevol diferència. ■ Això va generer una gran depressió intelectual del món, a la època en què teniem més capacitats intel·lectuals per poder.
Al juny de 1941, 14 països es reuneixena Londres i fa la declaració de Londres conjurant-se en una aliança militar. ■ decideixen lluitar contra el fascisme ■ El 21 de juny del 41 la URSS entra a la guerra. ■ el de desembre del 41, japò ataca les bases americanes i EEUU decideix entrar a la guerra. ■ Ja estaven tots. - Dos bàndols 2.i. EEUU, França, Anglaterra, URS 2.ii.Japò, Alemanya i itàlia.
1 de gener de 42 es reuneixen, Xina, EEUU, URS i decideixen que faran si guanyen. S'anomenen les NAcions Unides,
2 de gener 22 països es sumen a la delcaració de les Nacions Unides.
Quan la Guerra està a punt d'acabar es reuneixen a new york a una manció que deixa Roquefelez a Dumbarton Oaks. ■ S'han de reunir dues sales diferents, perquè la URRS i Xina no volen estar a la mateixa taula.
Quan a l'any 45 acaba la guerra a Europa, es reuneixen a Yalta i fan la conferència de Yalta on es posen d'acord amb el mapa polític d'Europa. ■ Decideixen que Europa queda dividida en 2, comunistes i i democràtiques. ■ Aquesta divisió marca la guerra freda.

Als 90 hi ha una altra gran incorporació, que amb la fidel comunisme s'incorporen els estats que surten de la dissolució de la URRS i Iugoslàvia.
Els darrers estats des de l'anys 2000 Republica Federal de Iuogoslàvia, que és l'àntiga Sèrbia i va haver de demanar l'ingrés.
Al 2002 suïssa, com que a la 2a guerra mundial, va ser neutral i quan es va crear l'ONU es va oler quedar fora.
Montenegro al 2006 va demanar l'entrada.
L'últim ha estat La repúbica de Sudan del Sud.
L'estat per referència que no és membre és l'Estat del Vaticà.
Com és fa un estat membre?
- Qualsevol pot demanar l'ingrés a l'ONU ■ Que siguin amants de la pau ■ Que compleixin obligacions de la carta.
- La condició de membre s'adquireix per decisió de l'assemblea general a proposta del consell.
Principals Òrgans de les Nacion Unides
- L'assamblea General de les Nacions Unides ■ (^) Acull representants de tots els estats del món. Tots els membres tenen lloc. ■ Tots tenen igualtat sobirana. Tots tenen un vot. ■ És un òrgan deliberant, de discussió. ■ Pren les decisions mitjançant resolucions. ■ Les resolucions no són obligatòries. Són recomanacions als estats, no tenen força obilagtòria. Però aquestes resolucions si són aprovades per gran majoria o unanimitat i s'evidencien principis jurídics si que tenen un cert valor jurídic. Orienten les polítiques dels estats. ■ És reuneix un cop cada any, de setembre a desembre. ■ Avtualment estem en el 67 període.

Consell de Seguretat ■ És la peça principal del sistema. ■ És l'únic òrgan que pot fer normes obligatòries pels estats, però no per qualsevol tema, només pot decidir quan hi ha un perill per la pau i la seguretat. ■ Les normes les fan els estats entre ells, però si el món s'enfonsa, si hi ha un conflicte Nacions Unides sí que pot obligar-los. Intervenció armada, embargament d'armes, etc. La pau i la seguretat està en perill quan així ho considera el Consell. ■ Pren les decisions per majoria, si són 15 membres amb el vot de 9 n'hi ha prou, però han d'estar els 5 permanents. ■ Composició. Només 15 membres, és un òrgan restringit. - 5 estats permaennts, els 5 guanyadors de la 2a guerra mundial. 2.iii. EEUU 2.iv. URRS 2.v.Xina 2.vi. Regne Unit 2.vii. (^) França - Tenen dret de vet poden vetar qualsevols decisió, no es pot pendre cap decisió si un d'aquests està en contra. Si un s'absté, l'abstenció no compta com a vet. - Hi ha 10 membres que són escollits per un període de 2 anys. Un de cada continent del món. 2.viii. Almanya, 2.ix. India, 2.x.Guatemala, 2.xi. Portigual, 2.xii. Colombia,

3.4. Un estat que no ha dit res, no ha acceptat la competència de la Cort, si és demandat davant la Cort i respon, tàcitament, està acceptant la competència. "Forum prorrogatio"

El Secretari General. ■ És el director de la ONU. ■ És el màxim representant. ■ Executa les decisions que prenen els estats. ■ Cada vegada més té més pes polític.
Òrgans subsidiaris de les Nacions Unides.
Depenen dels principals, n'hi moltíssims.
De l'Assemblea general depèn ■ El consell de Drets Humans ■ La Comissió del Dret Internacioal. Que és l'òrgan que redacta els tracts.

Propòsits i principis.

Propòsits. Art 1 de la Carta de L'ONU. Són objectius, si s’assoloeixen bé si no també, no són obligatoris. ■ Mantenir la Pau i la Seguretat és el principal objectiu. - Ha d’evitar les guerres - Solucionar pacíficament les controversies entre estats. ■ Fomentar, entre les nacions, relacions d'amistat. - Estaran basades en dos principis 2.xv. Igualtat de drets 2.xvi. Lliure determinació dels pobles. (és de les poques vegades que la carta en parla) ■ Cooperació Internacional. - Per a tots els problems del món ■ Servir de Centre que armonitzi els Esforços de les nacions Unides per aconseguir aquests propòsits. - La pau, l’amistad I la cooperació. ■ Tots els actes de l’ONU han de ser coherents per aconseguir aquests propòsits no es poden fer actes wue hi vagiin en contra. No
(^) Principis. Art 2 de la Carta. Són normes obligatòries, aquests són normes concretes de comportament ■ Igualtat sobirana - Tot i que hagi diferències entre els Estats, tots estan formalment en igualtat, tots són iguals formalment. - La maxima expressió de la igualtat sobirana és l’assemblea general de l’ONU. - Hi ha un alter encara més màxima alhora de fer els tractats cada estat és lliure cap pot prendre una decision per ells. - El Consell General de l’ONU és el contrari d’aquest principi ja que hi ha països amb dret a vet. ■ Bona fé.

Veneçuela devia diners a anglaterra i aquesta va enviar l’exèrcit, però el minister Argenti, DRAGO va parlar amb el ministre americà POTER I van fer un tractat en què acordaven no fer ús de les armes per controversies econòmiques.

Després va venir la societat de nacions, on es va decider que la Guerra era la última Ratio.
Al 1928 es va fer un nou tractat conegut com a BRIAND/KELLOG 2.xxiv. És va prohibir la Guerra amb character general, però va ser un fracas ja que no es va respecter.
Tres excepcions ala prohibició de la carta 2.xxv. Contra els països enemics de Nacions Unides 3.9. Quan es fa la carta encara no ha acabat la Guerra mundial i encara hi ha dubtes de si ha de continuar la seva campanya bèl·lica. 3.10. Actualment és un concepte que no s’aplica perquè ja no hi ha enemics de nacions unides. 2.xxvi. Legítima defensa 3.11. És un dret basic també dels estats (article 51 de la carta) 3.12. (^) 3 requisits 3.a. Ha de ser immediata. M’estan atacant em defense. 3.b. Ha de ser necessari pel mal que m’estan causant. 3.c. Ha de ser proporcionada. No es pot respondre desproporcionadament. 2.xxvii. Mesures col·lectives del consell de seguretat 3.13. Sempre que el consell de seguretat amb el vot afirmatiu dels 5 memebres amb dret de vet ho aprovi.

3.14. El consell pot autoritzar usar la força contra els dolents, contra els països que trenquin amb l’ordre internacional. 3.15. P.ex quan Iraq va envair Kubait es va dir que no es podia permetre que s’ocupés un estat i es va autoritzar a l’ús de la força per alliberar Kubait. ■ Principis procedimentals

Art 5 diu que es prestarà ajut al que decideixi nacions unides. No s’ajudarà als estats que es portin malament.
Autoritat de nacions unides sobres els estats que no són membres. 2.xxviii. Per a mantenir la pau i la seguretat.
Nacions no pot intervenir en els assumptes que són essencialment de la jurisdicció interna dels estats. 2.xxix. A l’any 45 estava molt clar quins eren interns i quins internacionals 2.xxx. Actualment la frontera entre l’intern i l’internacional s’ha difuminat molt.
Aquests set principis també ho són de la Societet Internacional actual conteporànea.
L’any 1970 es va decidir actualitzar-los i es va fer la resolució 2625 que actualitza aquets 7 principis ■ (^) Estableix 7 principis.
4 que ja estaven ala carta
3 de nous. Privatius de la resolució 2625 2.xxxi. Principi de cooperació, cooperar. Ara és obligatori, abans era un propòsit. 2.xxxii. Principi de La lliure determinació dels pobles. 3.16. Diu que tenen dret a la lliure determinació tots els pobles, colonials o no colonials, tots tenen dret a la lliure determinació. 3.17. Diu que la liure determinació pot portar-se a terme només pels pobles: 3.d. Colonials

Capítol XVIII. Reformes
Capítol XIX. Ratificació i Firma.
La carta és un tractat internacional, però no és un tractat qualsevols. ■ Motius. - Perquè tracta un tema fonamental, cra l'org més important del món - Per l'article 2.6 quan estableix que la ONU obliga també els que no són membres. Com pot dir- ho? Per mantenir la pau en el món o jugen tots o no hi ha manera. L'article 103 de la carta diu que en cas de conflicte entre normes, prevaldrà la Carta perquè amb aquest article els estats membres estan dient que no volen fer cap norma posterior contra la carta i si la fem no tindrà valor. 2.xxxiv. Dues regles, que no tenen efecte davant la Carta. 3.19. Lex Posterior deroga priori, 3.20. Si hi ha una més general i una més específica, la més específica prima sobre la general.
Després de la segona guerra mundial, el món ha quedat dividit en Est i Oest. ■ (^) Estaven molt enfrontats ■ Hi havia una gran consiciència que el món es podia acabar en qualsevol moment. ■ El consell de seguretat de la ONU està composat per membre dels dos mons. - Per exemple del que estava d'acord la URRS no hi estava d'acord els EEUU. ■ Això va durar fins l'any 89 amb la caiguda del mur de Berlin. ■ Vam pasar d'un món bipolar a un món multipolar.
Organismes especializats són unes organitzacions independents creades per Nacions Unidesper a donar compliment a aspects concrets de la seva agenda política. ■ La FAO

És el model per a treballar els temes d’alimentació I agricultura ■ La UNESCO
Per a temes educatius o de cultura ■ L’OIT
Organització intrnacional del treball. ■ El FMI ■ El Banc Mundial ■ L’organització mundial de la salut ■ L’organització mundial del turisme.