¡Descarga ECS: taules temes 6-9 y más Apuntes en PDF de Comunicación Audiovisual solo en Docsity!
LA PREMSA
EUROPA EUA Localització Model centre-nord d’europa , Regne Unit , Països Mediterranis Local, lligades a les ciutats (monopolis)
Tipus 3 Tipus premsa: -Informatiu-interpretatiu: privades, prestigi, política i economia, fets/ opinió, format Berliner. (el país) -Premsa popular-sensasionalista: privades, escàndols, Soft-news, Tabloides (la razón) -Premsa d’opinió: vinculada a partits polítics, sindcats, Predomini del comentari polític per sobre dels fets, visió subjectiva, fets-d’opinió
Tipus Dominant: -Informatiu-interpretatiu: privades, prestigi, política i economia, fets/opinió. -No tabloides -No premsa opinió
Ideologies Tendències ideològiques marcades, paral·lelisme polític, sobretot en premsa sensacionalista
Major neutralitat política -Separació opinió /fet -Principis de veracitat, objectivitat, imparcialitat -Autonomia redacció/ propietaris, periodistes com àrbitre neutral Regulació -Llibertat expressió + limits (dret de rèplica, a la intimitat i límits a l’honor)
- Consells de premsa: org. Independents x regular premsa responsable -Alguns límits a la concentració
-Llibertat expressió -4rt poder “gos-guardià”, control i vigilància del poder a través del periodisme d’investigació. -Concentració: monopolis x ciutat x això són imparcials -Grans grups de premsa
Història -Neix x necessitats comercials burgesos (s.XVII-XVIII) pero el poder (aristocracia) posa cesures i forts impostos. -Democràcies lliberals i llibertat premsa (s.XVIII-XIX).
- premsa com a mitjà de masses, aug alfabetització població. -Rev. Ind., noves tecnologies, desenvolupament societat de consum, anunciants, preus més baixos diaris, + accés.
-info compercial i política a les colònies x independitzar-se -> llibertat expressió.
- Democràcia, alt índex d’alfabet, expansió del mercat n’afavoreixen el desenvolupament.
- Com a mitjà de masses (1830): prod. industrial i millores tècniques, publicitat (peny press), aug. Lectors, agències de notícies x proporcionar info.
- (1870/80) lectors totes classes socials, grans empreses, inici procés de concentració, magnats de la premsa (Pulizer, Hearst)
-Premsa sensacionalista x culpa de la competència però malestar: -s.XX professionalització, rutines i escoles periodístiques, no ideologies -1947: actuació premsa: llibertat expressió, control i imparcialitat i independència. Objectivitat informativa
- Crisi: canvi d’habits, Internet (- anunciants), crisis financera.
ESPANYA CATALUNYA Localització Model Mediterrani -Estatal i regional
Model Mediterrani
Tipus Domini informatius-interpretatius amb fort paral·lelisme polític (diversitat externa)
- Hard-news, poca opinió, estructura fixa, poca imatge -Esportiva i cor (no tabloides)
- Poca penetració, tendència a la baixa
- Diferència entre classes
Domini d’informació general i esportiva -Tradició premsa comarcal i local
Ideologies Paral·lelisme polític fort, diversitat externa amb filials.
Regulació Llibertat d’expressió i els seus límits
- Consells de premsa amb poques atribucions
- Sense subvencions a nivell estatal
- Concentració: grups de premsa
-Godó i Prisa com a grups principals -Hermes grup en creixement (el Punt, l’Avui) -Amb subvencions
Història En els darrers 10 anys:
- Premsa gratuïta
- Aparició de premsa que segueix el model dels tabloides de classe mitjana: La Razón i Público
- Crisi econòmica: reducció de la inversió publicitària (i caiguda de la
- Proteccionisme: quotes en l’exhibició
- Suport
- Subvencions i crèdits (nivell nacional i europeu)
- Implicació de la televisió x produir
- Crear un espai europeu de l’audiovisual
- Afavorir els mercats exteriors
- Afavorir les coproduccions
- Llei antitrust (1948)
- Aparició de la televisió i pèrdua d’espectadors
- Canvis en el sector:
- Canvis en l’estructura dels estudis les majors i en el control sobre el talent
- Entrada de nous actors independents i mercats (prod x tv)
- Nous productes per a un nou públic: el nou cinema americà
- Comença la recuperació (70-80’s):
- Incentius fiscals
- Nous ingressos del mercat de la televisió (llei Fin/Syn) i el vídeo, 3.4. El retorn de les majors
- Anys 80-90: concentracions i fusions
- Les majors de Hollywood formen part de grans grups de comunicació
- Creació o adquisició de filials independents
AUDIÈNCIES: -Difusió: nombre d’entrades venudes a sales. Pero no sabem tipus d’espectadors cosa important x la producció, i es fan enquestes.
3.5. Actualitat
- Les majors mantenen el domini del sector Warner, Paramount, Columbia, Fox, Universal i Disney
- Presència de productores independents amb dificultat per distribuir i exhibir. RADIO-TELEVISIÓ
EUROPA EUA RTV PÚBLICA 3.1. El model fundador de la RTV a Europa (1920-1950): A. Característiques:
- RTV gestionada per ens públics autònoms, no privades
- Monopoli públic, fora de mercat, fe el bé x interès general, Canals d’àmbit nacional.
RÀDIO
- radioafeccionats i seguidament govern motiva a empreses x produir-ne (1a GM)
- 1920 1rs emissions regulars – Confiança total en privades, llibertat x emmetre
- 1rs Problemes:
• Espectre radioelèctric limitat
- Ens finançats a través d’un cànon
- Fan totes les tasques de la cadena mediàtica
B. Raons per establir una RTV pública:
- Tecnològiques: Escassetat de freqüències
- Polítiques, socials i culturals: Gran impacte de la RTV
C. El concepte de servei públic:
- Programació generalista i de qualitat
- Cohesió social, Identitat nacional, producció nacional
- Autonomia política x mantenir el control. El govern hi té influències ni que no la financi: model governamental, professional, parlamentari, cívic.
3.2. Canvis en el panorama televisiu (1960-1980):
- Aparició de nous canals públics per augmentar la diversitat: regions i/o minories.
- Introducció de la publicitat x financiar-se.
- La fi del monopoli públic (80’s):Entrada de nous canals privats, entesos com una ampliació del SP.
• Perills potencials -> necessitat de regular
Organització del sector (1927 – 1940):
- Tipus : emmisores comercials privades finançades x anunciants
- Regualcions:
• nombre d’emmisores però omplint al màxim espectre.
• Limit al nºemissores x empresa
• Programació comparcal + SP
Controlades per autoritat independent -> Federal Communications Comission (FCC)
- Localització : local/regionals (210) – diversitat i pluralisme
- Finançament : publicitat -> molt comercial -> confiança total privades
- Naixement Networks: empreses radiofòniques que proporcionen continguts a les emissores regionals, s’hi afilien.
• Nacional Bradcasting Company (NBC, 1927)
• Columbia Broadcasting System (CBS, 1928)
• American Broadcasting Company (ABC, 1943)
Permet sector fort i divers però amb oligopoli (NBC,CBS)
RTV PRIVADA
3.3. 1990-actualitat:
- Desregulació: menys obligacions i concentració
- Multiplicació de canals i més canals privats en obert
- La TDT (projecte comú de la UE, 2012) i aparició de plataformes de pagament (satèl·lit, cable, IPTV). •Tv d’entreteniment i importacions de EUA x l’audiència
TV PRIVADA
Naixement (1940-1966)
- Estructura igual que ràdio
- NBC i CBS (+ABC)
- Limitacions propietat “cross-ownership”: prohibit que les majors emetin a TV x por a la concentració. Època daurada de les Networks (1955-19710)
CAS REGNE UNIT
Memòria 3
Fi de l’era daurada de les Big Three (1970-1985) •Naixement cable x aportar pluralisme (canals pagament: HBO, CNN, MTV...) + regulacions x limitar control de les Networks (Llei Fin/Sign)
• Narrowcasting: pagament+publicitat +minories = noves series
• Fragmentació audiència
• Crisi identitat de la PBS
Desregulació (1985 – Actualitat) •Neoliberalisme: fora limits nº d’estacions R i TV x augment freqüències •Es vol aconseguir diversitat i pluralisme però passa el contrari -> Fusions i concentració •Naixement Networks lligades al cine i a les majors (Fox, CW)
AUDIÈNCIES TV:
• Panell Audimètric: estimacions en llars representatives
• Audímetre (Kantar Media): segons x segon
Confidencialitat
RADIO-TELEVISIÓ
ESPANYA CATALUNYA TV PÚBLICA Naixement:
- (1956) Desenvolupament molt lent pel franquisme •Monopoli govern, fora de mercat (2 canals), model autoritari (no concepció SP)
• Subordinada al poder
• Centralitzada a Madrid
• Entreteniment
• Finançament per publicitat
TV PÚBLICA
•Naixement alegal quan s’expandeix x totes les Com Autònomes. •Corporació Catalana de RTV (CCRTV) (1983)
• Ens públic: TV de Cat i Cat ràdio
• Monopoli
• Autonomia de la Generalitat amb dèficits
• Missions de SP: cultura, llengua
• Finançament: públic i publicitat
• Prod autosuficient
Desmocratització RTVE •”Estatuto de RTV”(1980): aprox tv al model europeu
• Monopoli públic
• RTV ens independent del govern
• Valors de SP
• Dèficits: el govern escollia presidents ens, i dependència
publicitat (poques subvencions).
• Descentralització limitada
• Control difícil i des del govern (no ens independent)
Fi monopoli públic: (llei TV privada) •Pèrdua audiència i ingressos publicitat x l’aparició de 2 nous canals •Crisis d’identitat i legitimitat: tv comercial x compatir (públic = privats)
Reformes de RTV •Reforma legal (2006): personal Unis – model europeu
• + autonomia política – model parlamentari
• + pressupostos públics
• Missions de SP: acords marc i contractes programa (pero no
ens indepe) •Pla de senajament: reducció treballadors i centres territorials •Reforma finançament (2009): sense publi, la privada paga la pública, altres.
TDT i Internet •Aug. Nº canals públics •Serveis a Internet •Reducció pressupostos de 1200M € a 1000M €
Reformes del sistema RTV •Creació Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) com a ens independent x controlar, sancionar, atorgar llicències, estudis.. •Programa contracte sense acord Marc (2002) •Indicadors x det. el grau de compliment
• Quantitatius: h programació de det gènere
• Audiència: mínims de rellevància social (19% share)
• Qualitatius: enquestes CAC
• De gestió
•Acords marc (2010): és el contracte que guia l’actuació del servei públic
TDT
•única comunitat amb 12 canals
• Tv autonòmica passa de 3 a 8 canals
• Privada d’1 a 4,
TV LOCAL I TDT
•(80’s) Alegalitat i caos tot i que s’intenta ordenar •Amb la TDT es formen 21 demarcacions amb objectius:
• Tv de proximitat
• Professionalitzar el sector
• Creació indústria audiovisual local amb mercat publicitari local
•Tv local pública: consorcis entre ajuntaments •Tv local privada: concentració empresarial Problemes: costos cars de prod, mercat publicitari dèbil, dificultats establir TDT...
RÀDIO
•Dictadura de Rivera (1920) privades i al 1937 públiques de l’estat. •Democratització de RNE (1980): consideració SP, finançament públic
Característiques: •Regulació: + fluixa •límits de nº x interferències •Mitjà analògic •Ràdio Estatal sota 3 grans empreses: PRISA, Grupo Antena3 i COPE. •Poc consum de RNE
RÀDIO
•Emissores amb i sense llicència (espectre radiofònic casi al màxim) •Empreses Radiofòniques catalanes:
• Pública: Cat Ràdio (CCMA), Ràdio 4 (RTVE), i Com Ràdio (Consorci
com. Local)
• Privada: RAC (Godó), Flaix, Teletaxi, Radio Estel
• Municipal i comarcal: pública i privada
• Generalista: Com Radio, RAC1 i Ser. + cara i ingressos x publicitat
• Musical: Los 40P, Flaix FM, Rac105 i Cadena Dial
GRUPS COMUNICACIÓ
EUA ESPANYA
•Creats a partir dels 80-90 a partir del creixement interior, absorcions i fusions (expansio vertical, horitzontal i lateral). •Conseqüència de la desregulació
• Paradoxa: a més d’aconseguir el pluralisme s’aconsegueix el
contrari. •Debat europeu: grups forts x compatir contra aquests o pluralisme?
•Creats a partir de la premsa (contrari als EUA) i amb tendència a l’expansió cap a la televisió (TDT). •Tendència a la concentració
Principals grups de comunicació: PRISA
• Premsa (el país)
Dinsey
• TV (ABC)
• Cable (ESPIN)
• Cinema
• Sinergia: parcs temàtics, discogràfiques...
News Corporation (Ripert Murdoch - propietari)
• Prems (UK, EUA): Wall Street Journal, The Times..
• TV cable (Fox)
• Cine (Fox)
TIME-Warner
• TV cable (TNT, HBO)
• Cinema
• Revistes
NBC-Universal
• TV (NBC)
• Cable
• Cinema
Via com
• TV cable (MTV)
• Cine (Paramount “major”)
• TV: TDT (Cuatro), pagament (Canal+)
• Ràdio: Màxima FM, 40P, Ser
• Cine: Segocine
Vocento
• Premsa (ABC)
• TV: NetTV (diseny channel, MTV, Intereconomia)
• Ràdio
• Cine
Grup Planeta
• Llibres: ed.Planeta
• Premsa: La Razón, ADN
• TV: Grupo Antena
• Ràdio: onda Cero, Europa FM
• Cine: deAPlaneta
• Altres
Imagina Media Audiovisual
• Globomedia + Mediapro
• TV: prod (Aida, El internado..), (LaSexta, callejeros..)
• Cine
• Altres
Unidad Editorial
• Recoletos + Unedisa
• Premsa: (Marca, El Mundo)
• Tv: (Discovery Max, Marca TV)
CATALUNYA Grup Godó
• Premsa: (la Vanguardia)
• Revistes, Tv, Ràdio (Rac105)
Grupo Zeta
• Edició i Premsa (el periódico)
• Revistes (cuore)
• TV: producció
