Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


EDUCACIÓ I SALUT, Apuntes de Ciencias de la Educación

Asignatura: Educacio i Salut, Profesor: Ruth de Leonardo, Carrera: Educació Primària, Universidad: URL

Tipo: Apuntes

2010/2011

Subido el 25/05/2011

alexittu
alexittu 🇪🇸

4.1

(281)

19 documentos

1 / 13

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
BLOC I. L’EDUCACIÓ PER A LA SALUT DES DEL MODEL
BIOPSICOSOCIAL
1.1. Educació i promoció de la salut: marcs de referència. Concepte de salut
Concepte de salut:
- Concepte complex i dinàmic que, en els darrers temps, ha evolucionat significativament
juntament amb els avenços científics, tecnològics i socials.
- Model clàssic:
L’objectiu de la medicina i altres pràctiques era curar les malalties.
Durant molt de temps la salut va ser definida en termes negatius.
Absència (no hi ha) de malalties i d’invalideses: ja estàs dient que pot haver malalties.
- Model actual:
L’objectiu és conèixer les causes de les malalties, prevenir-les i promoure la salut de
tota la comunitat.
- L’OMS defineix salut com: un estat de complet benestar físic, mental i social i no solament
l’absència de malaltia o afecció (1948-1999):
Centra l’atenció més enllà dels aspectes biomèdics i clínics.
Es formula en termes afirmatius.
Inclou les dimensions mental (inclou benestar com a persona) i social.
* La definició de la OMS ha estat qüestionada, matisada i ampliada per molts autors.
Gràcies als autors que no estan d’acord, el terme va evolucionant.
- Definicions diverses amb aspectes comuns i sovint complementaris.
- Aspectes que caracteritzen i defineixen la salut en l’activitat:
Multidimensionalitat: a les dimensions física, mental i social s’hi afegeixen el
benestar emocional i espiritual, aspectes ambientals...
Holístic: les dimensions funcionen integrades en un tot.
Ecològic: els estils de vida han de generar salut en les persones i en l’ambient físic,
biològic i psicosocial on viuen.
Comunitari: implica a tota la comunitat, reclama polítiques actives que incloguin a
tots els ciutadans.
- Els tres components fonamentals de la salut:
Subjectiu: experiència de benestar.
Objectiu: funcionament en la vida diària.
Socioecològic: adaptació a l’entorn físic i social.
* La salut requereix l’assoliment de l’equilibri entre els tres components.
* La salut s’ha d’entendre com a recurs per a la vida quotidiana.
Alejandro Ramos Baz
Apunts: Ciències socials: actualització científica i currículum
1
MÒDUL:
ENSENY
AMENT I
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd

Vista previa parcial del texto

¡Descarga EDUCACIÓ I SALUT y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

BLOC I. L’EDUCACIÓ PER A LA SALUT DES DEL MODEL

BIOPSICOSOCIAL

1.1. Educació i promoció de la salut: marcs de referència. Concepte de salut

Concepte de salut:

  • Concepte complex i dinàmic que, en els darrers temps, ha evolucionat significativament juntament amb els avenços científics, tecnològics i socials.
  • Model clàssic:
    • L’objectiu de la medicina i altres pràctiques era curar les malalties.
    • Durant molt de temps la salut va ser definida en termes negatius.
    • Absència (no hi ha) de malalties i d’invalideses: ja estàs dient que pot haver malalties.
  • Model actual:
    • L’objectiu és conèixer les causes de les malalties, prevenir-les i promoure la salut de tota la comunitat.
  • L’OMS defineix salut com: un estat de complet benestar físic, mental i social i no solament l’absència de malaltia o afecció (1948-1999):
    • Centra l’atenció més enllà dels aspectes biomèdics i clínics.
    • Es formula en termes afirmatius.
    • Inclou les dimensions mental (inclou benestar com a persona) i social.
  • La definició de la OMS ha estat qüestionada, matisada i ampliada per molts autors. Gràcies als autors que no estan d’acord, el terme va evolucionant.
  • Definicions diverses amb aspectes comuns i sovint complementaris.
  • Aspectes que caracteritzen i defineixen la salut en l’activitat:
    • Multidimensionalitat: a les dimensions física, mental i social s’hi afegeixen el benestar emocional i espiritual, aspectes ambientals...
    • Holístic: les dimensions funcionen integrades en un tot.
    • Ecològic: els estils de vida han de generar salut en les persones i en l’ambient físic, biològic i psicosocial on viuen.
    • Comunitari: implica a tota la comunitat, reclama polítiques actives que incloguin a tots els ciutadans.
  • Els tres components fonamentals de la salut:
    • Subjectiu: experiència de benestar.
    • Objectiu: funcionament en la vida diària.
    • Socioecològic: adaptació a l’entorn físic i social.
  • La salut requereix l’assoliment de l’equilibri entre els tres components.
  • La salut s’ha d’entendre com a recurs per a la vida quotidiana.

Apunts: Ciències socials: actualització científica i currículum

MÒDUL:

ENSENY

AMENT I

  • La salut esdevé un element que permet desenvolupar les potencialitats de cadascú.
  • La salut és una qualitat de vida o una manera de viure autònoma, solidària i joiosa. X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (1976).

Esquema del concepte de salut:

  • CONCEPTE DE SALUT:
    • Clàssic: reduccionista, estàtic.
    • Actual: holístic, dinàmic.
      • Considera l’individu en la seva totalitat immers en el seu entorn global.
  • La concepció actual és multidimensional, holística, ecològica i comunitària però es destinen més recursos a lluitar contra la malaltia que a promoure la salut.
  • Els mestres som motor de canvi. Per això no estudiem el mateix que van estudiar els nostres mestres.

1.2. EL CONCEPTE DE SALUT I LA SEVA CONTEXTUALITAT A L’ESCOLA

El concepte de salut i la seva contextualització a l’escola:

  • Escola saludable – Institució que assumeix la responsabilitat de:
    • Reduir al màxim la incidència dels accidents.
    • Prevenir la transmissió de malalties.
    • Promoure un alt grau de benestar entre les persones que hi conviuen i treballen -> que les relacions entre nens i mestres siguin saludables.
  • Context escolar saludable – tres dimensions: física, psíquica i social.

La salut és un dret fonamental de totes les persones:

  • Convenció sobre els Drets dels Infants. Article 24:
    • L’infant té dret al nivell més alt de salut i a l’accés als serveis mèdics; i l’Estat té l’obligació d’assegurar les atencions primàries preventives, l’atenció sanitària per a les futures mares, la reducció de la mortalitat infantil, l’educació sanitària i l’abolició de les pràctiques tradicionals perjudicials per a la salut dels infants.

Aspectes fonamentals de la promoció de la salut a l’escola:

  • Vida sana i segura: l’escola ha de garantir un entorn saludable:
    • Requisit per a la formació en salut i per garantir les condicions òptimes per a l’aprenentatge.
  • Sanejament ambiental: inclou el manteniment dels espais (especialment d’esbarjo i d’activitat esportiva).
  • Mecanismes de vigilància epidemiològica: accidents, malalties transmissibles i factors de risc (relació amb malalties del futur).
  • Relacions personals favorables: relació de la salut amb factors mentals i socials.
    • Un bon clima facilita l’aprenentatge, la coresponsabilitat, la personalització d’atenció a la diversitat.

Apunts: Ciències socials: actualització científica i currículum

  • PROTECCIÓ: consisteix en l’aplicació de les normatives legals, l’avaluació dels riscos i les intervencions de vigilància i control sanitari, tant en l’àmbit de la seguretat alimentària com de la sanitat ambiental.

BLOC II. NECESSITATS BÀSIQUES DELS INFANTS I

PROMOCIÓ D’HÀBITS SALUDABLES A L’ESCOLA

2.1. NECESSITATS BÀSIQUES DELS INFANTS

Les necessitats bàsiques dels infants a l’etapa de Primària:

  • Les necessitats bàsiques de l’ésser humà són universals.
  • Les formes de satisfer-les:
    • Varien en funció del moment històric i del context sociocultural.
    • Depenen de la interrelació entre components mediambientals, socials i psicobiològics.
  • En aquest context es pot parlar de salut mediambiental, salut comunitària i salut personal.
  • L’assignatura Educació i Salut se centra en els aspectes personals i en les seves interrelacions amb els altres components.
  • Piràmide de Maslow:
  • Hem de tenir ben cob ertes les necessitats bàs iques -> DESCANS + MENJAR (si no es té això es crea malestar: físic i emocional).

Necessitats bàsiques dels infants segons F. Lopez:

Fisiològiques Psicosocials Físiques: biològiques

Afectives Cognitives Socials Ètiques

  • Existir i sobreviure amb bona salut.
    • Vinculació afectiva segura i estable.
      • Estimulació.
      • Experimentació.
        • Comunicació.
        • Reconeixement
          • Valors que els permetin sentir-se part de la seva

Apunts: Ciències socials: actualització científica i currículum

  • Menjar amb suficient quantitat i qualitat.
  • Condicions de vida adequades,
  • Protecció dels perills.
  • Disposar d’assistència mèdica.
  • Activitat física saludable.
    • Acceptació incondicional.
    • Sentir-se important per a l’altre.
      • Suport.

de l’entorn sociofamiliar estructurat.

cultura.

2.2. EDUCAR PER LA SALUT

Educar per la Salut a l’escola:

  • Educar per a la Salut significa:
    • Promoure el desenvolupament de les capacitats personals que permeten satisfer les necessitats bàsiques.
    • Proporcionar fonaments sòlids per a la presa de decisions responsable sobre les comportaments que afecte a la pròpia salut.
  • La dimensió subjectiva de la salut (benestar) té un fort component individual i pot ser modificada per les condicions l’estil de vida que s’adopti.
  • Els infants han d’aprendre a entendre la salut com a un aspecte fonamental de la seva vida sobre el qual poden influir amb les seves accions.
  • L’escola pot contribuir al desenvolupament d’hàbits saludables relacionats amb:
    • L’alimentació.
    • L’activitat física, el control postural i el descans.
    • (^) La higiene i la prevenció de malalties i de situacions de risc.
    • L’autonomia personal, l’autoconeixement i la salut mental.
    • Les habilitats socials: saber donar i recollir -> carícies.
  • El benestar és subjectiu i cadascú té la seva forma de relaxar-se i trobar-se amb un mateix.

Tots els infants tenen el dret de viure en condicions i contextos os es puguin satisfer les seves necessitats bàsiques:

  • Escola, salut, malaltia: molt vinculats.
  • Això implica a pares i educadors però també a la societat en general i als poders públics que han de prendre les mesures necessàries per fer-ho possible:

Apunts: Ciències socials: actualització científica i currículum

  • Elaboració de polítiques públiques sanes.
  • Creació d’ambients saludables.
  • Suport a la participació comunitària.
  • Informació i d’educació sanitària per al desenvolupament d’aptituds personals que permetin a les persones adquirir poder i control sobre el seu estat de salut i sobre els determinants de la salut.

BLOC III. LA PROMOCIÓ DE LA SALUT A L’ESCOLA

3.1. L’ESCOLA PROMOTORA DE SALUT

Relació escola-salut des d’una concepció amplia i global implica:

  • L’obertura de l’escola vers la societat, atenent els reptes i necessitats de les comunitats.
  • L’assumpció de les responsabilitats educatives que té la societat i que també ha de col·laborar amb l’escola.
  • Per tant, per afavorir una formació integral sana en les futures generacions, necessitem la intervenció de l’escola en col·laboració amb els diferents agents socials.

L’escola, com a responsable del seu alumnat, té l’obligació de vetllar per la seva cura i protecció:

  • Aquesta obligació inclou:
    • Vetllar per la salut.
    • La seguretat del conjunt de la població escolar.
    • Desenvolupar accions necessàries per proporcionar un entorn saludable que faciliti les òptimes condicions per a l’aprenentatge.
    • Crear diferents estratègies i accions relatives a la promoció de la salut i l’educació per a la salut, entre les que s’inclou la formació dels alumne sen matèria de salut.

Aspectes fonamentals de la promoció de la salut en el context escolar:

  • Vida sana i segura a l’escola:
    • Exemples alimentació: esmorzars saludables, fruita a l’escola...
    • Micropauses.
    • Prevenció riscos.
  • Relacions personals favorables.
  • Servei Salut a l’escola: infermeres escolars.
  • Educació per a la salut a l’escola: el currículum saludable.

Els objectius de l’escola promotora:

  • Vetllar per un entorn saludable respecte la seguretat, els menjadors, edificis, camps d’esport, serveis d’esbarjo i oci, etc.

Apunts: Ciències socials: actualització científica i currículum

  • Promocionar el sentit de la responsabilitat respecte a la salut individual, de la família i de la comunitat.
  • Promoure una vida sana i presentar opcions de salut realistes i atractives.
  • Permetre que els alumnes desenvolupin plenament el seu potencial físic, psicològic i social i que es promogui activament l’autoestima dels mateixos.
  • Establir clarament davant els professors i els alumnes la tasca social de l’escola i la seva potencialitat per promocionar la salut.
  • Desenvolupar bones relacions entre professors i alumnes, i entre els propis alumnes en la vida diària de l’escola, i promoure bons vincles entre l’escola, la família i la comunitat.
  • Utilitzar el potencial dels professionals de la salut i d’altres recursos de la comunitat com assessorament i suport en l’educació per a la salut i en l’acció per a la promoció de la salut.
  • Planificar un currículum coherent d’educació per a la salut, incloent els elements biològics, ecològics i socials rellevants per promocionar la salut.
  • Proporcionar un coneixement bàsic sobre la salut i les destreses adients per obtenir i interpretar la informació relacionada amb la salut i per actuar conforme a ella.

L’escola promotora de salut busca:

  • Minimitzar les incidències.
  • Evitar els accidents escolars: actuar des de la prevenció escolar:
    • Prevenció del risc.
    • Factors de risc (condicions socials, econòmiques, ambientals, etc.).
    • Factors que intervenen en els danys no intencionats.
  • Actualment existeix la Red Europea de Escuelas Promotoras de Salud (REEPS) i a Catalunya la Xarxa d’Escoles Promotores de Salut (XEEPS).

3.2. EL CURRÍCULUM SALUDABLE

  • L’educació per a la salut a l’escola és una actuació transversal integrada en totes les àrees del currículum –eix transversal-. Permet un tractament on:
  • Tots els elements curriculars s’han d’orientar vers la promoció de la salut.
  • S’ha de plantejar des de la visió integral de les dimensions cognitives, socioafectives i sensoriomotores.
  • el disseny sigui en espirall: que les idees i els conceptes bàsics es repeteixin en diferents nivells en funció de la complexitat del procés educatiu.

3.3. EL MESTRE AGENT DE SALUT

L’actual context:

  • Social, econòmic, tecnològic i cultural -> COMPLEXITAT DE LA TASCA EDUCATIVA.

Apunts: Ciències socials: actualització científica i currículum

  • És la tendència a evocar una determinada emoció o estat d’ànim. La conseqüència d’això és l’assignació de categories com: melancòlic, tímid... Tenen un determinisme biològic.

4.2. FUNCIONS DE LES EMOCIONS

Funcions:

  • Les emocions tenen una funció important en el nostre desenvolupament perquè tenen efectes sobre els processos psicològics bàsics com la percepció, atenció, memòria i com construïm la realitat.
  • Funció motivadora de la conducta.
  • Funció adaptativa i de supervivència.
  • Funció social.

4.3. Perquè cal una educació de les emocions a l’aula?

  • Des de la pròpia finalitat de l’educació.
  • Des de l’anàlisi de les necessitats socials.
  • Des de les investigacions en el camp de la neurologia i la psicologia.
  • Des del reconeixement dels factors afectius i motivacionals en el procés d’aprenentatge.
  • Des de l’avenç de les TIC.
  • Des dels resultats dels processos educatius.

4.4. EDUCACIÓ EMOCIONAL

Definició:

  • Procés educatiu, continu i permanent que pretén potenciar el desenvolupament emocional com a complement indispensable del desenvolupament cognitiu, constituint aquests dos elements essencials pel desenvolupament de la personalitat integral.

4.5. OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ EMOCIONAL

Objectius:

  • Adquirir un millor coneixement de les pròpies emocions.
  • Identificar les emocions de la resta.
  • Desenvolupar l’habilitat de regular les pròpies emocions.
  • Prevenir els efectes perjudicials de les emocions negatives.
  • Desenvolupar l’habilitat per generar emocions positives.
  • Desenvolupar una major competència emocional.
  • Desenvolupar l’habilitat d’automotivar-se.

Apunts: Ciències socials: actualització científica i currículum

  • Adoptar una actitud positiva davant la vida.
  • Aprendre a fluir.

4.6. CLASSIFICACIÓ DE LES CARÍCIES

Classificació de les carícies:

  • Entenem per carícia en A. T. a tot estímul intencional dirigit de persona a persona, que pot ser gestual, escrit, verbal, físic i simbòlic; i que té possibilitat de ser respòs per part de qui ho rep.
  • Pel tipus de transmissió:
    • Físiques (o de contacte): tàctils (un petó, donar la mà, un cop de mans). Són les més potents.
    • Verbals: a partir del llenguatge oral: Hola!
    • Escrites: una postal de record, e-mails, SMS...
    • Gestuals: a partir del llenguatge no verbal: mirades, gestos, un somriure, una inclinació de cap...
  • Necessitem sentir-nos estimats per viure.
  • Per l’emoció o sensació que inviten a viure:
    • Positives: produeixen emocions o sensacions agradables i conviden a comportar.se de manera positiva.
    • Negatives: provoquen emocions o sensacions desagradables. Es subdivideixen en:
      • Agressives: causen dolor, dany moral o físic.
      • De llàstima: afavoreixen la desvalidesa personal i disminueixen l’autoestima.
  • Les emocions són universals. Però la causa no és la mateixa.

Classificació de les abraçades:

  • Per sobre: protecció.
  • Per sota: protegit.
  • Diagonal: cordial.

BLOC V. ALTRES

5.1. introducció

  • Lo decisiu a la vida humana és acceptar el propi ésser, amb les seves condicions i amb tot el seu abast. S’ha d’acceptar la pròpia vida com un do que se’ns atorga a l’origen i com un obsequi que hem de fer gustosament, al final, a qui ens la va donar. Aquest rebre agraïdament la vida a cada fase de la mateixa ens porta concedir a cada moment de l’existència el seu degut valor. El valor de l’existència humana radica a la seva capacitat de crear vincles, estableixen relacions d’amistat i àmbits de convivència. D’aquesta forma creix l’home

Apunts: Ciències socials: actualització científica i currículum

Cinquena edat -> ADOLESCÈNCIA:

  • Crisis: identitat vs confusió.
  • Relacions significatives: grup d’iguals, exogrups i models de lideratge.
  • Força bàsica: fidelitat – rebuig.
  • Principi social: cosmovisió.
  • Sempre necessitem estar dintre d’un grup d’iguals per trobar la diferència.

Sisena edat -> JOVENTUT:

  • Crisis: intimitat vs aïllament.
  • Relacions significatives: relacions d’amistat, sexe, competició i cooperació.
  • Força bàsica: amor – exclusivitat.
  • Principi social: pautes de cooperació i competició.

Setena edat -> ADULTESA:

  • Crisis: generativitat vs estacionament.
  • Relacions significatives: treball dividit i casa compartida.
  • Força bàsica: cura – actitud refusant.
  • Principi social: corrents d’educació i tradició.

Vuitena edat -> LA VELLESA:

  • Crisis: integritat vs desesperança.
  • Relacions significatives: espècie humana “la seva espècie”.
  • Força bàsica: saviesa – desdeny.
  • Principi social: saviesa.

Apunts: Ciències socials: actualització científica i currículum