Textos casos pràctics
Text 1:
1. Si que tindria dret ja que es considera un símbol religiós i entraria dins de la
llibertat religiosa regulada en l’article 16 de la constitució espanyola
2. En el cas de que es tractara d’un col·legi privat, el titular del centre
segurament tindria un ideari per tant pot posar les seues normes als
alumnes.
3. Sara no podrà decidir ja que encara que els menors també son titulars de la
llibertat religiosa i segons l’art. 6 de la Llei Orgànica de Protecció Jurídica del
Menor els pares han de contribuir amb aquesta manifestació religiosa, la
jurisprudencia s’admes que els majors de 14 anys puguin decidir la seua religió.
Tinguent en compte que Sara te 9 anys queda baix la decisió dels pares
4. No seria admissible l’us del burka ja que atempta contra la seguretat
publica. Definim seguretat pública, segons la sentència 33/1982, de 8 de juny,
del Tribunal Constitucional, com “l’activitat dirigida a la protecció de persones i
béns (que és la seguretat en un sentit estricte) i al manteniment de la
tranquilitat i l’ordre ciutadà, que son finalitats inseparables i mutuament
condicionades”. Per ella s’impedirial’ús de vestimentes que impedisquen la
identificació de la persona.
Text 2:
1. Estarien obligats a acceptar la petició 5 ja que es tracta d’una petició
referida al seu dret de llibertat religiosa, a més a més parlem d’una situació
que es produiria fora del àmbit laboral.
2. Referent a la petició 2 trobem a l’article 12.1 dels acords en confessions
no catòliques s’afirma que es possible el canvi del dia festiu tot i quant les
dos parts estiguin d’acord. No obstant l’empresari no te la obligació de
accedir la petició si no te cap altra alternativa. Per tant si s’arriba a un pacte
mutu es podria acceptar.
